La meravellosa trinitat espanyola (per Maria Antonietta Muggianu-music)

Reportatge gràfic: JOAN A. GOMILA

 

MARIA ANTONIETTA MUGGIANU - MUSIC / CIUTADELLA DIGITAL

TRADUÏT AL CATALÀ

Les sonoritats aspres i ancestrals de la meva terra han sembrat en mi un amor incondicional pel cant i la polifonia, que m'ha portat a cultivar des de la infantesa la passió per la música dels grans autors italians: Palestrina, Monteverdi i Gesualdo. Però mai podré oblidar el impactant descobriment de la que he acabat anomenant la “meravellosa trinitat espanyola” i que continuo considerant una de les joies més brillants de la cultura del país estimat que m'acull: Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales.

Gràcies a la sensibilitat de Joventuts Musicals de Ciutadella, hem pogut escoltar aquesta nit un dels testimonis més representatius d'aquest estil musical executat magistralment per l'Ensemble Cristóbal de Morales, que té el gran mèrit d'haver gravat recentment, entre altres coses, dues misses polifòniques a 5 veus discogràficament inèdites de l'autor que dóna nom al grup, en el marc d'un projecte molt interessant impulsat pel Museu de Lleida.

A pesar de la immensa fama internacional de la qual Cristóbal de Morales va gaudir al llarg de la seva vida i en els segles posteriors a la seva mort, sorprèn com de poca música seva es coneix i es toca actualment, així com és fragmentària la informació sobre la seva vida. Per aquesta raó, concerts com el que hem pogut gaudir tenen un valor i una funció inestimable: transmetre el llegat musical, cultural i emocional dels grans compositors del passat.

Cristóbal de Morales: “la llum d’Espanya en la música”

És sens dubte el millor compositor espanyol del segle XVI, tant que ja els seus contemporanis el identificaven com la llum d'Espanya en la música. La seva obra, amb poques excepcions, va ser vocal i sacra, carregada d'una forta espiritualitat per a alguns prop d'un misticisme típicament hispà paral·lel al de Santa Teresa. Sabem que Morales va néixer a Sevilla, que va ser sempre un home de l'Església, mestre de capella a la catedral de Plasencia i que va entrar a formar part de la Cappella Pontificia a Roma com a cantor al costat de músics d'altíssim calibre internacional com Jacques Arcadelt. Aquests aspectes de la seva vida personal ressonen fortament en la seva música que convida constantment a l'oració, a la contemplació del Misteri en un mix de sonoritats certament hispàniques, però al mateix temps influenciades pels grans mestres franco-flamencs, especialment Josquin Desprez.

Els cinc cantants han reproduït tot això per a nosaltres, dirigits pel gest segur i eficaç del seu mestre i acompanyats amb saviesa per l’organista Joan de la Rubia, les habilitats del qual han destacat tant en tocar el meravellós orgue de l'església del Socors, com l’orgue portatiu arribat per l'ocasió de Mallorca.

Pel que fa a la primera part del concert, dedicada a l'obra de Morales, cal especialment destacar la bellesa del Sanctus i la musicalitat, afinació i calidesa de la veu del baix la interpretació del qual de tot el repertori ha estat realment magistral. Més tímides, però sempre afinadíssimes i precises les veus femenines, potser òrfenes d'una veu de contralt capaç de donar més cos i calidesa al conjunt.

L'encert de l'elecció musical

I quina millor elecció que completar aquesta part més aviat litúrgica amb un cant monòdic, pedra miliar del repertori gregorià, com l'Ave Maris Stella? En aquest cas, la fusió de les diverses veus ha estat impecable, així com la precisió dels tancaments i la compostura de les dinàmiques.

Per si gaudir del privilegi d'escoltar a Menorca el repertori del Princeps musicorum fos poc, els músics catalans ens han delectat, en la segona part del concert, amb una elecció encertadíssima d'altres composicions dels autors que han recollit el testimoni del gran mestre andalús. Si és evident que Morales va ser un músic genial, també és indiscutible la seva influència sobre l'obra polifònica dels seus successors, especialment Palestrina i el molt posterior Tomás Luis de Victoria, tots dos presents en la selecció d'aquesta nit.

Reflexions sobre el concert

M'han encantat les dues peces del talentós aprenent de l'època toledana de Morales, Francisco Guerrero. Aquí les sonoritats hispàniques són inconfusibles i bellíssimes. He apreciat especialment “Si tus penas” on, per fi, ha pogut brillar el contratenor que fins aquest moment havia quedat en l'ombra, donant prova de grandíssima agilitat i destresa musical. Però és sobretot amb el “Regina Caeli” de Tomás Luis de Victoria, que tot el conjunt ha resplendit en la seva plenitud. Per a mi, la millor peça de tot el concert. Difícilíssima sens dubte, però absolutament emocionant i magníficament interpretada.

El recorregut a través de l'obra polifònica emprès en el concert ha quedat ben segellat amb una picada d'ullet a altres dos grans compositors italians: el “Summo” Claudio Monteverdi i Francesco Cavalli. La que en un primer moment havia interpretat com una decisió molt atrevida, considerant el salt temporal important entre els diversos compositors, s'ha revelat una bellíssima sorpresa. Aquí hem pogut apreciar com la tècnica del cantus firmus, tan present en el repertori dels autors espanyols, especialment Morales, va lenta i progressivament desapareixent en favor de nous recursos.

“Alma redemptoris mater” de Cavalli és un exemple de polifonia ja molt més sofisticada, lluminosa, que fa pensar en el Paradís, que ens eleva de la terrenalitat, que ens acosta a Déu, qualsevol sigui el concepte que tinguem de la divinitat. I no puc pensar en una conclusió millor.

Música i eternitat

El concert d'aquesta nit es pot considerar com un viatge retrospectiu, místic, tornat a la cerca d'aquella pau interior que tant ens fa falta en la nostra societat accelerada i superficial, cada cop menys procliu a l'escolta i la reflexió profunda. Les nostres orelles i cors necessiten bellesa, necessiten harmonia i pau.

Mentre deixo aquest lloc preciós i acollidor en el cor de Ciutadella, marc acústic i estèticament perfecte per a aquesta proposta musical, m'envaeix un fort sentiment de gratitud per poder compartir aquestes experiències amb un públic atent, entregat i respectuós. Al mateix temps, sóc conscient que la investigació sobre la vida i obra de Cristóbal de Morales, així com d'altres grans del passat, té encara molt camí per davant abans de poder-se definir acabada. I a la gratitud se suma l'alegria i la il·lusió, motors de la vida.