La vulnerabilitat d’enfrontar-se a les inundacions: Un risc real que vol de recursos i més planificació

Imatge d'arxiu des Pla de Sant Joan de Ciutadella, inundat. 

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

En el context dels riscos potencials que amenacen la població de Ciutadella, les inundacions es troben entre els fenòmens naturals freqüents i amb major capacitat de generar una sensació d’emergència. A l’illa de Menorca, les inundacions greus no són només una possibilitat llunyana, sinó un risc recurrent que s’ha manifestat en diverses ocasions amb importants conseqüències. Aquest risc és avaluat com a nivell de risc mitjà en el Pla d’Emergències Municipals de Ciutadella (PEMU), elaborat per l'Ajuntament de Ciutadella la passada legislatura i aprovat fa uns mesos, indicant, per tant, una necessitat constant de preparació i prevenció.

Riscos a Ciutadella segons el PEMU

El Pla d’Emergències Municipal de Ciutadella ha classificat diversos tipus de riscos naturals i artificials que afecten la població. Cada fenomen es classifica en funció de la seva perillositat i potencial d’afectació, destacant-ne els següents:

• Rissagues.
• Festes de Sant Joan.
• Fenòmens costaners i vents forts.
• Inundacions.
• Incendi forestal.
• Riscos químics.

Nivells d'activació i gestió

En funció de la gravetat de l'emergència, el PEMU estableix tres nivells d'activació:

• Nivells 0 i 1: Quan el nivell d'alerta és baix o mitjà, l’alcalde és el màxim responsable de la coordinació i de les decisions operatives per gestionar l'emergència de manera local.
• Nivell 2: En cas de situacions greus o d’emergència elevada, la gestió passa a la Comunitat Autònoma, que assumeix el control i coordina els recursos necessaris a nivell insular.

Ja en el cas del Nivell 3, un grau que, per exemple, no es va voler declarar a les inundacions de la Comunitat Valenciana d'aquests dies, qui passa a coordinar l'emergència és el Govern d'Espanya, traient les competències a la Comunitat Autònoma.

La direcció del PEMU és responsabilitat del batle del municipi amb funcions clau per assegurar una resposta eficaç en situacions d’emergència:

Sota ell tenim el cap d’operacions, que actua com a assessor i coordinador per al director del PEMU i s’encarrega de la coordinació dels grups locals en resposta a l’emergència.

Existeix també en previsió un Comitè Tècnic Assessor: Analitza la situació d’emergència i assessora el director del PEMU per prendre decisions informades, i un Gabinet d’Informació: Responsable de la comunicació amb la població sobre l’emergència. A la vegada, el PEMU estableix també la composició i designació de Grups operatius locals, especialitzats en intervenció, seguretat i logística, els membres dels quals s'han d'activar en el moment de la declaració de l'emergència, sempre de manera protocol·litzada i sabent el que han de fer en cada moment.

Inundacions a Ciutadella

Les inundacions es produeixen quan les precipitacions superen la capacitat de drenatge de la zona, especialment durant els mesos de tardor, octubre i novembre, quan s’acumulen les majors pluges.

Diversos factors incrementen el risc, com la intensitat i duració de les precipitacions, el tipus de sòl (que pot absorbir més o menys aigua), la geomorfologia de l’entorn, i l’acció humana, que en molts casos limita la capacitat dels torrents per evacuar l’aigua.

En aquests contextos, les obstruccions en els desguassos, sumideres i clavegueres, o fins i tot els canvis en els usos del sòl que interfereixen amb els cursos naturals, poden empitjorar significativament els efectes de les inundacions.

Zones de Major Vulnerabilitat

El PEMU identifica punts crítics a Ciutadella on el risc d’inundació és especialment alt, com el Pla de Sant Joan, el Canal Salat i l’Hort de ses Taronges. Aquests punts s’han vist afectats històricament per episodis d’inundació, i continuen representant zones vulnerables davant fenòmens climàtics extrems.

Quan es produeix una inundació, els efectes sobre la població poden ser greus: des de desplaçaments de persones fins a danys importants a les infraestructures. Les inundacions poden causar desbordaments en la xarxa de sanejament, provocant que les aigües fecals aflorin a la superfície. També hi ha danys materials considerables, com l’erosió, que altera la geometria dels llits de torrents i rambles, i la sedimentació de materials. En el cas de Menorca, aquests efectes es poden veure amplificats en zones urbanes, afectant vivendes, aparcaments subterranis i polígons industrials.

Mesures de Prevenció i Protecció

El PEMU estableix un conjunt de mesures preventives per mitigar els efectes de les inundacions. Aquestes inclouen el manteniment i neteja de la xarxa de drenatge, així com la preservació de la vegetació autòctona, que ajuda a estabilitzar el sòl. S’han de netejar de forma regular els col·lectors, clavegueres i sumideres, especialment en períodes previs a les pluges, i s’ha d’evitar la construcció en zones que tradicionalment han actuat com a desguassos naturals.

A més, el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions (INUNBAL) col·labora amb el PEMU per proporcionar eines de vigilància i alertes en temps real a través de sistemes com el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) i el Sistema Nacional d’Alerta de Fenòmens Meteorològics Adversos (SAFEMA), especialment útils per a situacions d’emergència.

Una Realitat Recorrent

Històricament, Menorca ha patit inundacions significatives amb certa regularitat, com el 1958 i 1991, i amb episodis més recents el 2015, que han alterat la vida quotidiana i han causat danys en infraestructures i medi ambient. La recurrència d’aquest fenomen, estimada entre un i tres anys, ens adverteix de la importància de mantenir-nos preparats i de la necessitat de conscienciar la població sobre els perills que comporta.

Amb el canvi climàtic i els patrons de precipitacions cada cop més imprevisibles, la gestió del risc d’inundació a Ciutadella és un repte constant que requereix un compromís actiu de les autoritats i la ciutadania.

Epíleg

L’experiència recent a València ens ha de fer reflexionar que mai no és suficient a l'hora de prevenir, i que la població ha d'entendre que més val una falsa alarma, un avís que després queda en no res, que no haver de, a posteriori, lamentar víctimes mortals.

La classe política també ha de ser conscient de la importància de destinar recursos i mitjans a les Emergències, i d'aprovar i tenir actualitzats els obligats plans d’emergència municipal, una cosa que ara per ara, a Menorca, només té Ciutadella, gràcies a la feina feta per Policia Local i Bombers la passada legislatura.