L'últim tall a Ca'n Vicente: adéu a l'emblemàtica barberia, i què serà a partir d'ara de l'entranyable cavallet?

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Hi ha llocs que són més que un comerç, més que una botiga o un negoci. Hi ha llocs que formen part de la identitat d’un poble, que són punt de trobada, escenari de converses inoblidables i bressol de records entranyables. Can Vicente, la històrica barberia del cor de Ciutadella, era un d’aquests espais. I ara, amb la seva clausura, s’acaba una etapa que molts ciutadellencs portaran sempre dins.

Era impossible passejar per Ses Voltes i no aturar-se un moment per veure en Pepe, el darrer capítol d’aquesta història de tisores i miralls, de paraules i silencis còmplices. Abans d’ell, en Vicente Fontestad, arribant des de Benifaió l’any 1948, va fundar aquest temple de la barberia, convertint-lo en un referent per a generacions de ciutadellencs. No només era on es tallaven els cabells, era una institució. El cavallet mític on pujaven els més petits amb cara d’espant o d’enrabiada, la cadira on els homes compartien confidències i somriures, el ritual del raspall i la navalla, el perfum de colònia fresca flotant a l’aire.

Els anys van passar, en Vicente es va guanyar el cor de Menorca, va arrelar-hi família i llegat. El seu fill, en Vicente Fontestad fill, bateria del mític grup Ja T’ho Diré, va deixar també la seva empremta abans de marxar massa aviat. I així, a poc a poc, la barberia va anar esdevenint un record viu del que un dia va ser Ciutadella.

En Pepe, fidel a l’esperit de la casa, va mantenir el caràcter intacte, sense grans canvis, conservant l’essència d’un temps on les presses no dictaven la vida. Ara, amb la seva jubilació, la barberia tanca definitivament les portes i deixa un buit en l’ànima de la plaça des Be.

Les darreres setmanes, molts han preferit evitar passar per davant. És estrany mirar la façana i saber que no hi haurà en Pepe darrere el vidre, que el soroll de les tisores ha emmudit, que ja no hi haurà llat de 'raro' per aquells que s’aturen a la placeta sense més intenció que gaudir del moment.

Aquesta barberia era molt més que un lloc per tallar-se els cabells: era un símbol, un tros de la nostra història col·lectiva. I, tot i que les portes es tanquin, Can Vicente romandrà per sempre en la memòria de tots aquells que van tenir la sort de viure’l.