La llum ferida de García-Alix aterra a la galeria Albarrán Bourdais

Imatge de Garcia-Alix, a partir del 26 d'abril a la galeria Albarrán Bourdais. 

A.C./CIUTADELLA DIGITAL

En el cor de Maó, on la mar xiuxiueja secrets antics i els carrers respiren sal i memòria, la galeria Albarrán Bourdais de Maó es prepara per obrir una escletxa en el temps. No és una escletxa qualsevol, sinó una finestra ardent i lúcida a l'ànima d'un home que ha fet de la fotografia una manera de bategar: Alberto García-Alix.

Del 26 d'abril al 31 de maig, la llum de quatre dècades es condensarà en 58 instantànies que no són meres memòries, sinó llampecs aturats, ferides obertes que supuren veritat. García-Alix, el caçador d'ombres, el poeta del clarobscur, arriba amb el seu testament visual, amb la seva càmera com a daga i abraçada. L'exposició no serà només un recorregut per la seva obra, sinó un descens íntim als soterranis del desig, la rebel·lia i la malenconia que habiten la seva mirada.

Un mirall de la transformació

Premi Nacional de Fotografia el 1999, la seva obra és un mirall profund on es reflecteixen els canvis convulsos d'una Espanya que es despertava del letàrgia, que ballava a la vora de l'abisme entre els anys vuitanta i el present. Motoristes, amants, rostres marcats per la vida i el temps. Cada imatge és un prec laic, una oració sense fe que, tanmateix, il·lumina. García-Alix no fotografia el que veu: captura el que crema, el que fa mal, el que salva.

Entre la rebel·lia i el somni

Aquesta exposició a Maó presenta una selecció de fotografies que abracen des de la rebel·lia del Madrid dels 80 fins a un imaginari construït a partir de les obres del Museu del Prado. No és la primera vegada que l'artista dialoga amb la història de l'art: en la seva recent sèrie "Fantasies al Prado", explora la múltiple exposició sobre pel·lícula analògica per reinventar els clàssics. Així, la mostra es converteix en un viatge a través dels temps, les ombres i les memòries atrapades en l'emulsió de la fotografia.

Nascut a Lleó el 1956 i establert a Madrid des de la seva infància, García-Alix va iniciar la seva carrera als anys setanta. La seva trajectòria l'ha portat a exposar en institucions de prestigi com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la Maison Européenne de la Photographie de París i la Photographers' Gallery de Londres. La seva obra no només ha estat reconeguda a Espanya, sinó també a França, Alemanya, Rússia i la Xina, on ha deixat empremta amb exposicions retrospectives i projectes innovadors que fusionen la fotografia amb el vídeo.

Un viatge d'ombres i llum

Maó serà testimoni, doncs, d'aquest conjur visual, d'aquest atles d'emocions on la poesia no s'escriu amb paraules, sinó amb ombres i llum. La galeria es transformarà en un temple efímer, on cada visitant podrà endinsar-se en l'univers del fotògraf —cru, tendre, immortal— i, potser, sortir-ne amb una cicatriu nova, una que no sagna però tampoc s'oblida.

La cita està marcada. L'ànima es revela. La imatge respira. I García-Alix, com un xaman de la lent, ens lliura la seva memòria, la seva fúria, la seva pau.