DE L'AIGUA DE CIUTADELLA ALS LÍMITS - per Gob Menorca

Ciutadella és un dels municipis on els recursos d’aigua subterrània es troben pitjor, fins al punt que el nou Pla General està paralitzat perquè no es pot garantir la disponibilitat d’abastiment a la població prevista.

Fa dos anys que es va elaborar el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua del municipi. El GOB hi va presentar al·legacions perquè hi havia situacions molt preocupants. En aquest sentit i atès que fa dècades que es viuen situacions cròniques, es va valorar com a bona notícia la intervenció de la Guàrdia Civil i la denúncia judicial com a potencial delicte ambiental per la gestió de l’aigua.

Ara s’ha anunciat que el Govern aprova el Pla de Gestió de l’aigua, però ningú ha contestat les al·legacions, així que les recordem perquè no quedin dins un calaix:

1.- Captacions que no compleixen els requisits legals

De les 76 captacions autoritzades, en 30 d’elles no es sap el volum autoritzat. Pràcticament totes les captacions actives tenen la bomba d’extracció que incompleix la profunditat màxima permesa en el Pla Hidrològic. En alguns casos es bombeja a desenes de metres per davall del nivell de la mar, cosa que facilita en gran mesura la intrusió marina.

Moltes captacions incompleixen el perímetre de seguretat d’un quilòmetre on estan prohibides activitats i usos que poden implicar problemes de salubritat (activitats ramaderes, industrials…). Les propostes de bona voluntat que es van incloure, per a controlar la fertilització i la gestió dels femers a les explotacions agràries, o del potencial trasllat d’algunes activitats en sòl urbà, no són, en ocasions, competència municipal o, en qualsevol cas, requereixen de molt de temps (anys) de gestió continuada.

Per aquests motius, el GOB demanava que, d’acord amb la normativa vigent, aquelles captacions que no compleixin amb els requisits vigents al Pla Hidrològic, no fossin comptades com a captacions viables per a l’abastiment del municipi.

2.- Tarifes que no recuperen costos

La Directiva europea Marc de l’Aigua obliga a assegurar la recuperació dels costos del cicle integral de l’aigua. La proposta de noves tarifes que feia el document (incorporar un nou tram, a partir del consum d’1,1 m3/dia, amb un preu sense detallar) no semblava implicar la recuperació dels costos integrals de l’aigua.

Al respecte, el GOB citava algunes deficiències importants que cal corregir amb recursos pressupostaris:

• La necessitat de minvar les pèrdues d’aigua en el sistema d’abastament, que supera el 30 %.
• Les millores necessàries a fer a la depuradora sud, on gairebé el 60 % del cabal incompleix la qualitat en la demanda química d’oxigen i presenta molta salinitat.
• L’ampliació prevista i les millores necessàries en la depuradora nord, on el 85 % del cabal presenta una salinitat excessiva. 
• Les millores a fer a la depuradora de Serpentona, que rep un cabal diari que supera la capacitat hidràulica de la planta.

 

Per aquests motius, el GOB demanava una nova revisió de tarifes, on bàsicament es diferenciï el consum raonable d’aquell que no ho és, de manera que el primer sigui econòmic però el segon sigui realment desincentivador i, a més, garanteixi la totalitat de la recuperació dels costs del cicle integral de l’aigua al municipi.

3.- Pèrdues a les xarxes i consum per habitant

Les dades aportades per la Direcció General de Recursos Hídrics, mostren unes pèrdues o un descontrol del volum administrat per la xarxa de subministrament que arriba al 30,7 % en els anys de més fiabilitat.

La regulació que fa el Pla Hidrològic d’aquest paràmetre, marca que el percentatge màxim de pèrdues reals admissibles als proveïments urbans existents no superi el 17% en el 2027.

De les dades que s’ofereixen a l’estudi, es dedueix que entre els anys 2018 i 2021, que son els que es presenten com de més fiabilitat, el consum directe passat per comptador de la població de fet va oscil·lat entre 237,27 litres/hab/dia i 247,98 l/h/d. A aquesta xifra cal afegir-hi tot el volum que s’extreu de l’aqüífer però es descontrola pel camí. Llavors la xifra de consum per població de fet es situa en 296,1 l/h/d.

Val a recordar que el Pla Hidrològic de les Illes Balears, disposa que s’ha d’arribar a una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia tenint en compte la població de dret i l’estacional. Aquesta dotació inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals, incloent les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució.

A les al·legacions presentades, el GOB demanava que no s’autoritzessin nous creixements al municipi fins que es demostri que, com a mínim, s’estan complint les obligacions en termes de consum per habitant i pèrdua màxima en xarxes de distribució.

4.- Sense control al consum agrícola ni als nuclis rurals

En el terme municipal de Ciutadella s’hi troben una quantitat considerable de terrenys destinats a regadius intensius, mitjançat tracks o pivots, que representen una enorme extracció d’aigua d’aqüífer especialment durant la temporada seca, quan es destina la terra a farratges de regadiu.

Els estudis elaborats a Menorca estimen que una finca intensiva requereix aproximadament uns 5.000 m2/ha/any. O sigui, que una finca que tengui unes 20 hectàrees en regadiu consumirà uns 100.000 m3 anuals només per a regar. En molts d’aquests indrets, s’usen pesticides que poden contaminar les aigües.

Aquesta realitat del municipi no es troba reflectida al Pla, quan implica, molt probablement, unes extraccions que igualen o superen les urbanes. No consta que tals regadius comptin amb comptadors homologats ni que cap finca estigui enviant el registre d’extraccions al departament competent en recursos hídrics.

El document tampoc incorporava l’existència ni la problemàtica derivada dels nombrosos nuclis rurals, coneguts també com a zones d’hortals, que es localitzen al terme municipal.

A Ciutadella hi ha citats, segons l’instrument d’ordenació territorial de Menorca, els següents nuclis rurals: S´Hort d´En Vigo. s´Hort d´Es Fasser, ses Retxilleres, Camí de ses Vinyes, s´Hort Nou. la Vinya, Montefí Nord, Rafal Nou, Sa Llegítima, Son Aiet, Sant Antoni, Torre Vila, ses Mongetes, Son Cavalló, Es Caragol.

Aquesta significativa quantitat d’espais amb cases i horta, ubicats en sòl rústic però apareguts enmig de la il·legalitat, es tradueix en una considerable pressió de captacions (declarades o no) d’aigua, així com de la manca de clavegueram i descontrol quasi absolut de les aigües residuals, la qual cosa es pot traduir en contaminació per nitrats i d’altres substàncies.

El GOB va demanar que dites pressions fossin incorporades en els càlculs d’extraccions previstes dels aqüífers. És possible fer una estimació d’extraccions agrícoles del terme municipal, en base als mapes existents de cobertes, que permeten calcular de manera bastant aproximada l’impacte de tals activitats, així com dels nuclis rurals.

5.- La dessaladora ja no basta

L’experiència de la dessaladora de Ciutadella, única planta d’aquest estil a l’illa, hauria de servir per aprendre algunes lliçons. Quan es posa una dessaladora, s’envia a la població el missatge que la disponibilitat d’aigua ja no serà un problema. Això dispara els consums.

Però com que els costos de dessalar són molt més alts que agafar aigua del subsol, tots els mecanismes econòmics intenten frenar la substitució d’aigua de pou per aigua dessalada. La conseqüència la podem veure a Ciutadella.

La dessaladora es va publicar al BOE de 2003. Es va posar en funcionament en 2011. Però hores d’ara, encara se n’empra només una part, per un tema de preu. Tota la resta del creixement experimentat ha anat a compte dels pous.

Ciutadella rep molt de turisme, de gent que dorm a les urbanitzacions i de gent que visita la ciutat. Tota aquesta gent implica uns requisits hídrics. Les expectatives del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua preveien que a la punta d’agost de 2031 i amb la dessaladora funcionant al 100 %, caldria igualment treure més aigua de l’aqüífer que a l’actualitat. Un plantejament que la realitat no aguantarà.

6.- Dimensionar la pressió humana

Quan una gran dessaladora ja tampoc és solució, potser arriba l’hora de pensar en controlar la pressió humana que estem posant sobre l’illa:

• L’esgotament dels aqüífers és un indicador ambiental molt important, que afecta les persones i també al medi natural (moltes zones humides ja s’eixuguen perquè no arriben aports d’aigua dolça).
• Mentre hem augmentat de nombre de turistes hem baixat de renda per càpita. L’enfocament econòmic tampoc ens està sortint bé.
• Potser no té sentit definir una capacitat de càrrega que plantegi continuar ampliant les places turístiques ja existents.
• Potser Menorca ha d’apostar per reconduir i reduir places, amb l’objectiu de millorar l’oferta turística i la seva rendibilitat econòmica.
• Potser no té sentit continuar dedicant diners públics a la promoció turística.
• Potser és hora de començar a aplicar mesures de fre a la pressió humana, com la limitació dels vehicles turístics.

Per GOB MENORCA