Marky Ramone incendia Es Claustre: una missa punk sota les estrelles

Fotografies: Antxon Castresana

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

Per a molts, el punk és una actitud; per a uns pocs, és una forma de vida. I per a Marky Ramone, és una missió.

Es Claustre de Maó es va convertir en un temple del punk rock, acollint una de les parades més esperades de la gira “Rock And Roll Blitzkrieg Forever”. Amb 26 ciutats en el seu itinerari, aquesta gira no és només un homenatge als Ramones, sinó una declaració de resistència sonora per part de l'últim bateria viu de la formació clàssica.

Sense preàmbuls ni nostàlgia buida, Marky Ramone va pujar a l’escenari amb la mateixa força que el va portar a ser part d’una de les bandes més icòniques de la història. Acompanyat d’un power trio sòlid i entregat, va desfermar un repertori carregat d’energia, velocitat i autenticitat. L’aire es va omplir d’himnes atemporals com “Blitzkrieg Bop”, “Sheena Is a Punk Rocker” o “I Wanna Be Sedated”, corejats amb passió per un públic totalment entregat.

Els murs de pedra d’Es Claustre van vibrar com mai. L’escenari, ubicat en aquest recinte de solemnitat arquitectònica, es va convertir en una contradicció meravellosa: la història al servei de la rebel·lió. Punk i pedra, suor i silenci, passat i resistència.

Marky, amb la seva mirada impertorbable i els braços ferms darrere la bateria, no necessita paraules per recordar-nos d’on ve. El seu toc, fidel a l'escola Ramone, és com un metrònom del caos que ha sobreviscut a dècades de modes i decadències.

En una època on tot sembla efímer, aquesta actuació va ser un recordatori de què significa persistir. De què vol dir no claudicar. I de com la música, quan es viu amb convicció, pot fer que el temps s’aturi per uns instants.

Hey ho, let’s go… però amb la certesa que anit, a Maó, el punk va tornar a ser sagrat.