El viatge de la Capitana Tramuntana: parlem amb Gemma Moll, l'actriu que va salpar de Ciutadella per conquerir un festival de pallasses

'L'actriu de Ciutadella, Gemma Moll (dreta), amb Ainoa Pons, la directora i coguionista de l'obra.

L.P. | CIUTADELLA DIGITAL

Va néixer un matí d'estiu a la platja de Sant Tomàs, va omplir el Teatre de Butxaca a Ciutadella i, gairebé sense desfer la maleta, va rebre l'aplaudiment d'un públic professional al Festival Internacional de Pallasses de Palautordera. La Capitana Tramuntana és més que un personatge: és en part el reflex del viatge personal i professional de l'actriu Gemma Moll, que ens revela les claus d'un ofici on el 80% de la feina no es veu damunt l'escenari.

Un personatge nascut dins la mar

Tota bona història té un inici quasi màgic, i la de la Capitana Tramuntana no n'és una excepció. Gemma Moll tenia el repte anual de crear una peça familiar per al Teatre de Butxaca de Ciutadella, i aquest cop volia pujar sola a l'escenari. Les idees, però, no acabaven d'arribar. Fins que un matí d'estiu, xerrant amb la directora Ainoa Pons a la platja de Sant Tomàs, va sorgir la inspiració. "Te'n recordes del nom que et vaig posar fa uns anys? Capitana Tramuntana", li va dir Pons. "I allà mateix… clic!", recorda na Gemma. "Les idees van començar a venir totes soles: senyora, mar, superheroïna, corb marí. Ja ho teníem".

Així, entre onades, va néixer aquesta dona major que ha dedicat la vida a rescatar corbs marins i que, a punt de jubilar-se, busca desesperadament un relleu. "Si aquell dia, en lloc d'anar a nedar, haguéssim anat a berenar, potser l'obra hauria anat d'una dona que fa croissants", bromeja l'actriu. "Però el mar va decidir que fos una superheroïna".

Més enllà de l'escenari: la realitat de l'ofici

L'èxit de l'estrena a Can Saura, amb totes les entrades venudes, és només la punta de l'iceberg. Darrere del personatge hi ha una professional que, després de formar-se a Barcelona i tornar a Menorca, ha trobat en el clown i els contes un llenguatge propi. Però, com és realment la seva professió? "Pensem que és molt creativa i 'volada', però en realitat he de tocar molt de peus a terra", confessa. "Em passo moltes més hores de les que m'agradaria davant l'ordinador aprenent a vendre'm, fent disseny, administració... Això que no es veu és, en realitat, un 70% o fins i tot un 80% de la meva feina".

Per a ella, el teatre és una eina per entendre el món, un "superpoder" que et permet empatitzar amb els altres en posar-te a la seva pell. El repte més gran, però, no ha estat extern, sinó intern: "Lluitar contra els límits que jo mateixa m'he posat ha estat el més difícil. Treure creences com que era molt difícil guanyar-se la vida fent teatre". Per això, el seu consell a qualsevol infant que vulgui seguir aquest camí és clar: "No facis cas de qui et digui que és difícil. Si vols dedicar-t'hi, posa-hi temps i energia. No hi ha límits, crea tu el teu futur". I afeix una clau: "És important rodejar-te de gent com tu, que et comprèn".

"Totes eren com jo": la revelació a Palautordera

Just l'endemà d'estrenar a Ciutadella, na Gemma va viatjar al Festival Internacional de Pallasses de Palautordera, un referent mundial. Va ficar el material de la Capitana al cotxe "per si de cas", i el "per si de cas" es va fer realitat. Li van oferir un espai per mostrar l'obra. L'experiència va ser una immersió total: "És com entrar en un món paral·lel on totes són com jo: intenses, sensibles, creatives... Vam conviure set dies dormint a les caravanes del circ, era com viure dins una pel·lícula".

L'ambient i la formació rebuda van generar vincles tan profunds que "al cap d'un dia de conèixer-les, ja les estimava". Aquesta connexió va ser clau per vèncer la inseguretat inicial d'actuar amb el seu contacontes "Boom Flap Boing". "Tenia la veueta que em deia: 'el públic espera veure pallasses de ver'", admet. Però la convivència ho va canviar tot. "Quan vaig pujar a escena, ja no era la mateixa Gemma Moll de sempre. Era una pallassa que conta contes. I vaig viure una de les millors actuacions de la meva vida".

El gran moment va arribar amb la Capitana Tramuntana, davant un públic professional i exigent. "Estava supernerviosa. Saps que t'estan observant amb ulls molt atents", explica. Malgrat la pressió, l'actuació va anar "molt bé". "Les veia riure i amb això ja era suficient". El millor reconeixement, però, va arribar després: "Una companya em va dir que l'havia inspirat, que li havia donat ganes d'atrevir-se a mostrar alguna cosa seva l'any que ve. Això va ser molt potent, sentir que d'alguna manera havia obert camí".

Amb nous projectes a l'horitzó i una agenda plena de viatges a Mallorca i Catalunya, Gemma Moll ha demostrat que, de vegades, només cal salpar d'un petit moll per descobrir que el teu viatge pot arribar molt més lluny del que havies imaginat.