JERÒNIA per Gustau Juan

JERÒNIA (Jerònia: ἱερὸν ὄνομα: nom sagrat) Jerònia Solitària i esperpèntica vora el mar; Jerònia Ens mirares fixament, expectant; Jerònia. Vaig acostar-me a poc a poc, poruc; Jerònia. I vaig acariciar-te el front, d'ulls trists; Jerònia. Després, ens seguires famolenca; Jerònia. Impassible deixares cavalcar-te; Jerònia. I et vaig batejar, sacríleg: Jerònia. Abrandares en mi el sentit de l'amo: somera. I l'amo manà. Aixecares les llongues orelles de somera salvatge; després, retronà la garriga, sota les teves potes, fugint del garrot imperant. 6/8/1984