Festival Acirkaos: el circ com a eina de transformació social

Nota de premsa   /  CIUTADELLA DIGITAL

Aquests dissabte el Parc des Freginal de Maó esdevindrà en el centre de la cultura circense amb la celebració de la 11a edició del Festival Acirkaos. Aquesta cita anual ofereix una jornada plena d’activitats per a tota la família, combinant espectacles, animació i activitats gastronimiques amb l’objectiu de promoure els valors socials i educatius del circ.

El festival començarà a les 14:00h amb una oferta variada de barra de tapes, paella, batucada i animació circense, que donaran el tret de sortida a una jornada vibrant i festiva. A les 19:30h, el públic podrà gaudir de l’espectacle “Forat” de la companyia Dudu Arnalot (CAT), una proposta única que convida a la reflexió. A les 21:30h tindrà lloc la Gran Gala de Circ, on es presentaran actuacions que mostren la diversitat i la creativitat del món circense. La jornada es tancarà a les 23:00h amb música en directe de la mà de La Gran Orquestra Republicana i sessions de DJ’s, que posaran el punt final a una nit inoblidable.

Acirkaos Circo Social: una aposta per l’educació i la comunitat

El Festival Acirkaos és molt més que un esdeveniment cultural; és una proposta pedagògica integral que utilitza el circ com a eina de desenvolupament personal i comunitari. Les activitats del festival busquen estimular la fantasia, fomentar habilitats físiques i potenciar les arts escèniques, alhora que es promouen valors essencials com la solidaritat, la inclusió i el respecte. Des d’Acirkaos, s’aposta per un circ social que ofereix espais d’aprenentatge per a nens, joves i adults, posant en relleu la importància de l’educació en valors.

Participació i reserves

Els interessats poden consultar el programa complet i reservar les seves entrades a través del link. “Uneix-te a aquesta celebració del circ com a eina de canvi social i comunitari”, conviden des de l’organització.

El touche avellutat de Noelia Rodiles (per Kiev Portella Pons)

Kiev Portella Pons  

La proposta pianística d'aquest estiu a la que ens convida Joventuts Musicals de Ciutadella cada any per rememorar la figura del mestre Anton Aguiló dins el Festival de música d'estiu, que aquesta vegada ja és el número 52, va comptar el passat dilluns amb la presència de la pianista asturiana Noelia Rodiles, nascuda a Oviedo fa 39 anys.

Com a presentació, Pilar Carreras, l'actual presidenta de l'entitat organitzadora, va agrair a les institucions oficials el seu suport, així com a totes les persones que formen part de la junta i que, sense la seva dedicació, no seria possible la gran labor de Joventuts Musicals de Ciutadella. També va destacar la presència de Miquel Cuenca i Andrea González, president i vicepresidenta de Joventuts Musicals d'Espanya, i dels fills del mestre ciutadellenc homenatjat.

Un recorregut per Haydn i Schubert

En els tres discos que té enregistrats en solitari, Noelia Rodiles inclou obres de Franz Schubert, entre altres compositors. Per tant, no és sorprenent que per aquest concert també programés el compositor vienès, a part de preludiar-lo amb una sonata clàssica de Joseph Haydn que ja interpretava fa més d'una dècada. La sonata en qüestió, la Sonata en Fa Major Hob.XVI:23, és una obra juganera de nou minuts on la dificultat radica en fer creure als oients que lo difícil és senzill. Noelia ho va aconseguir amb una pulsació sòlida i deixant les veus de cada mà clarament definides en els moviments ràpids de la sonata. Va expressar el moviment lent central amb tota la seva bellesa musical, lirisme i amb un caràcter ben definit en totes les frases.

Després de Haydn, la protagonista de la vetllada va interpretar tres lieder de Schubert en la transcripció del compositor i pianista Franz Liszt: Du bist die Ruh', Gretchen am Spinnrade i Ständchen. Noelia va demostrar el seu domini de l'instrument abordant el romanticisme que exigeixen aquestes obres, cuidant cada detall i extraient unes dinàmiques ben diferenciades tant en piano com en fortíssim.

La profunditat de la Sonata en si bemoll major D. 960

Schubert va compondre la Sonata en si bemoll major D. 960 el setembre del mateix any de la seva mort, al 1828. Noelia, que en el darrer any ha inclòs aquesta peça en algunes de les seves presentacions en públic, va demostrar que controla l'arquitectura compositiva de l'obra amb una maduresa digne dels músics dedicats a Schubert. Al segon moviment, la pianista ovetenca en va fer una recreació personal i ens va fer viure amb una cerebralitat encomiable aquest preciós testament musical.

De sobte, el tercer i quart moviment de l'obra conviden a pensar en l'existència de l'ànima en un món sense patiments, viatjant a través del temps. Noelia va demostrar la seva pulcritud, calidesa de so i control mental davant una obra de tal envergadura. Al quart moviment, Schubert presenta temes que aparentment són inofensius, però que gràcies a una campanada persistent ens recorden el patiment terrenal dins la plenitud i calma a la qual aspirem. Noelia va brodar aquesta obra fent-nos viatjar a través de tots aquests pensaments i sentiments.

Un tancament elegant

El públic, emocionat, va acomiadar la pianista amb calorosos aplaudiments, que van ser recompensats amb la interpretació del Moment Musical Op. 94, núm. 3 de Schubert com a propina. Així, es va tancar elegantment aquesta temporada estival clàssica amb la qualitat que ens té acostumats Joventuts Musicals de Ciutadella.

Pedra Viva omple Ciutadella d'art amb nou propostes escèniques

Nota de premsa   /  CIUTADELLA DIGITAL

El pròxim dissabte 31 d'agost, Ciutadella es transformarà en un epicentre cultural amb motiu de la setena edició de Pedra en Viu, una secció del festival Pedra Viva que reunirà nou propostes escèniques de gran diversitat. Aquesta jornada no només permetrà descobrir espais emblemàtics de la ciutat, sinó també gaudir del talent emergent de les Illes Balears.

Inauguració amb "Idiòfona" de Joan Català

La mostra començarà abans, el divendres 30 d’agost, amb l'espectacle "Idiòfona" de Joan Català, que tindrà lloc a les 19 h a Es Pinaret. Aquesta obra, pertanyent a la secció oficial, és una odissea metàl·lica-poètica que ens presenta un personatge amb un destí marcat a ferro. Amb aquesta inauguració, Pedra en Viu estableix el to d'una jornada que promet ser inoblidable.

"Temporal" – Plaça Catedral, 10:30 h

El dissabte 31 d’agost, les activitats començaran a la Plaça Catedral amb "Temporal", un espectacle de dansa vertical i xanques de la Cia. Ploma. Aquesta obra gratuïta ens convida a reflexionar sobre el sistema que ens esclavitza, el temps que ens domina i la por de desviar-nos del camí establert. A través d'un llenguatge coreogràfic inspirat en l'obra "Momo", l'espectacle ofereix un espai per jugar i gaudir, on el temps deixa de ser important.

"Ses Honorables Virtuts Il·lògiques" – Ca’n Saura, 11:15 h

La poesia performàtica serà la protagonista a Ca’n Saura amb "Ses Honorables Virtuts Il·lògiques". Aquesta proposta multicultural, que combina clown, música i poesia, crea un ambient escènic que transporta l'espectador a paisatges sonors i atmosferes úniques. Diego Martínez i Jèssica Ferrer ens guiaran en aquest viatge sensorial a través de la paraula i el so.

"Lo Cant de les Ànimes Mudes" – Església dels Socors, 12:00 h

L'Església dels Socors acollirà "Lo Cant de les Ànimes Mudes", una obra de teatre musical de la cia. La Tremenda que reivindica la figura de la dona escriptora a través de l'obra de Caterina Albert, coneguda com Víctor Català. Aquesta peça busca reconnectar amb la vida rural i recuperar un lèxic en desús de la llengua catalana, oferint una experiència teatral intensa i evocadora.

"La Carn" – Teatre des Born, 17:00 h

A la tarda, el Teatre des Born serà l'escenari de "La Carn", una obra de teatre que explora la intimitat d'un jove que mercantilitza el seu propi cos. Amb una durada de 30 minuts, aquesta peça posa de manifest la solitud, la distorsió de la privacitat i la distància en les relacions sexuals contemporànies. Una proposta crua i impactant, no recomanada per a menors.

"Ostinato" – Pla de Sant Joan, 18:00 h

Al Pla de Sant Joan, 27, es representarà "Ostinato", un espectacle de teatre físic que reflexiona sobre la vida i la mort a través de la música, la dansa i la interpretació. Aquesta peça crea una atmosfera obstinada i alhora càlida, on l'adéu no és trist sinó una part inevitable de la vida. Una declaració d’amor a la vida i un comiat en un mateix gest.

"El plural d'arbre és nosaltres" – Pla de Sant Joan, 19:00 h

A continuació, al mateix espai, tindrà lloc "El plural d'arbre és nosaltres", una obra de poesia escènica de la cia. La Tangenta que explora el concepte de col·lectivitat i la connexió emocional entre els espectadors. Amb un espai sonor especialment dissenyat per Antoni Llull i Ildefons Alonso, aquesta peça ofereix una reflexió profunda sobre el vincle que ens uneix com a comunitat.

"Navaja" – Bastió de Sa Font, 20:00 h

La dansa contemporània arribarà al Bastió de Sa Font amb "Navaja", una obra de la Cia. Sadcum que parteix de codis extrets de plataformes digitals per crear un autoretrat escènic sobre les poètiques sexoafectives en l'adolescència. Els intèrprets ens conduiran per un món marcat per l'algoritme i les influències digitals, en un no-viatge que desafia les convencions.

"Qânât" – Fundació Numa, 21:15 h

La fusió musical serà la protagonista a la Fundació Numa amb "Qânât", un espectacle que uneix la música ètnica mediterrània amb les tradicions mesopotàmiques i perses. Amb una combinació d'instruments tradicionals i modernes, aquest grup ofereix una experiència sonora que connecta cultures llunyanes amb una visió contemporània.

"Miss Loopita" – Jazzbah, 22:30 h

Per concloure la jornada, el Jazzbah acollirà "Miss Loopita", un espectacle gratuït de música electrònica i visuals que ret homenatge a la pel·lícula "Freaks" de Tod Browning. Amb una fusió de cinema, visuals i música en directe, aquesta proposta ofereix una reflexió sobre la diferenciació i les minories a través d'una estètica única i captivadora.

FINAL. Residència artística i Premi Pedra Viva

L'endemà, Pedra en Viu continuarà amb una residència artística dirigida als artistes participants, que tindrà lloc després de la mostra. Aquesta residència, dirigida per Joan Català, té l'objectiu de crear lligams entre les diferents disciplines artístiques i fomentar l'intercanvi entre professionals del sector. A més, durant aquestes jornades es decidirà el guanyador del Premi Pedra Viva, dotat amb 500 euros, que serà seleccionat per un jurat format per Joan Català, Nèlida Falcó, Marina Marcos i Joan Taltavull.

Les entrades per a tots els espectacles estan disponibles a la pàgina web oficial del festival i presencialment a la Placeta del Roser, 4. Cada espectacle té un cost de 4 euros, excepte "Temporal" i "Miss Loopita", que són gratuïts. El passi complet per a tota la mostra té un preu de 20 euros.

La proposta d'Isabel Villanueva: Un regal arriscat i bellíssim a Ciutadella (per Andreu Cardona )

Un moment de l'actuació de Isabel Villanueva a la església del Socors a Ciutadella. FOTO: RAFA RAGA.

Andreu Cardona Mir

Aquest dilluns a l'església del Socors érem a un territori desconegut per a la majoria o la totalitat del públic assistent. Assistir a un concert amb un sol instrumentista a l'escenari no és el més habitual. I si açò passa, seran possiblement pianistes, guitarristes o organistes els protagonistes del concert. Però que el recital sigui d'una intèrpret que toca la viola, aquest instrument semi desconegut per al gran públic, segurament es converteix no només en un fet sense precedents en la història de la música a Menorca, sinó que també és, amb total seguretat, un fet poc o gens habitual a les sales de concerts d'arreu del món. Gràcies, per tant, a Joventuts Musicals de Ciutadella per fer-ho possible.

Un programa engrescador

Ritual, la proposta d'Isabel Villanueva, la que dona peu al seu segon treball discogràfic, és un programa engrescador, fruit d'un moment molt determinant en la vida de la intèrpret, que no només cerca oferir als oients obres d'una gran bellesa, sinó també fer-los partíceps d'aquesta experiència vital, de recerca, de reflexió, i que esdevindrà amb total seguretat un punt important de referència tant del seu creixement musical com també del personal.

Un programa ben dissenyat

És un programa ben dissenyat, estructurat i equilibrat, que abasta obres que van des del segle XII a principis del segle XXI i que té components místics, espirituals i filosòfics que actuen de leitmotiv de l'actuació.

L'inici del concert, amb el cant a la saviesa O Virtus Sapientae, de Hildegard von Bingen (1098-1179), és una clara declaració d'intencions de la motivació del projecte. La viola d'Isabel Villanueva i una melodia monofònica. Res més. Melodia despullada de tot tipus d'acompanyament harmònic que es converteix en el preludi perfecte per a tota la resta del programa, carregat ja d'una complexitat interpretativa molt més exigent.

Tres peces curtes del compositor hongarès György Kurtág (1926), del seu recull de peces Signs, Games and Messages, de clara inspiració bachiana, fan de pont contrastant amb l'obra principal del concert, la Partita en Re menor BWV 1004 de J.S.Bach (1685-1750), amb la monumental Ciaccona com a últim moviment. És en aquesta part del concert on Villanueva desplega tot el seu talent i capacitat interpretativa. Amb un so exquisit, un domini i una claredat desbordant de totes les línies que conformen una obra polifònicament tan rica i complexe, i una musicalitat pròpia d'una solista internacional com ella, Isabel Villanueva t'embolcalla, t'absorbeix i t'ofereix l'equilibri just entre música i silenci, entre moviment i quietud. Domina a la perfecció la partitura i l'espai sonor, i te'ls presenta amb virtuosisme però amb la mesura necessària de calma i serenor. Senzillament sublim.

Un final brillant

Una altra peça de G.Kurtág fa d'enllaç entre Bach i la darrera obra de la vetllada, la Passacaglia de H.I.Biber (1644-1704), la darrera de les sonates del Rosari del compositor txec, tancant així de forma brillant aquest ritual, aquest viatge vestit de cerimònia musical, carregat de misticisme i d'una excel·lent qualitat interpretativa.

Enhorabona a Joventuts Musicals de Ciutadella per la proposta, arriscada en el seu format però d'una qualitat innegable, i gràcies a Isabel Villanueva per oferir-nos aquest regal en forma de ritual.

Menorca no es ven, es defensa: L'abraçada que planta cara al turisme depredador

Imatge de protesta a Ciutadella amb el lema 'Menorca no es ven' contra el turisme depredador. 

Nota de premsa   /  CIUTADELLA DIGITAL

La plaça de la Catedral de Ciutadella ha estat l'escenari d'una nova demostració de força ciutadana. Més de mig miler de persones han respost a la crida de Via Menorca, organitzada pel GOB i recolzada per diverses associacions de vesins de l'illa, per reclamar un camí diferenciat per a Menorca, una illa que es resisteix a ser devorada per la màquina insaciable del turisme i l’especulació immobiliària.

Menorca no es ven
Sota la proclama "Menorca no es ven", la multitud ha format una cadena humana, una abraçada simbòlica al nucli antic de Ciutadella. Aquesta acció ha estat molt més que un gest, ha estat un clam i un avís. Un clam d’atenció davant una situació insostenible: milers de cases, convertides en allotjaments turístics, han esdevingut un luxe inabastable per als menorquins, especialment per als joves, a qui se'ls ha robat el dret fonamental a un habitatge digne. I un avís clar i rotund: Menorca no es rendeix, no renunciarà a defensar la seva gent, els seus recursos i la seva identitat.

Un moviment creixent
L'acció d'aquest dimarts no ha estat un fet aïllat. Forma part d'una sèrie de mobilitzacions que han marcat aquest estiu, com la concentració a la plaça Biosfera i l'acció a Cala en Turqueta. Totes elles comparteixen un objectiu comú: frenar l’avanç d’un model turístic que amenaça amb arrasar amb tot el que fa de Menorca un lloc únic.

La Via Menorca, lluny de ser una simple manifestació, és un moviment que es va consolidant com la veu dels qui creuen que aquesta illa mereix un futur millor, un futur que posi en primer lloc la vida i els drets dels residents. La invitació està oberta a tothom, perquè en aquesta lluita no hi ha espectadors, només participants. Quan les persones s'uneixen, les seves forces no només se sumen, sinó que es multipliquen. I és així com Menorca es defensa, amb la força imparable de la seva gent.

Festival Gimnàstic Salesians - Pati de Santa Clara (1974) - Antoni Salvador

Video documental de Antoni Salvador del Festival Gimnàstic Salesians de 1974.

Les veus de Geòrgia ressonen a Menorca: Vocal Vircan porta la màgia del cant polifònic a la Catedral

Els vuit integrants del grup vocal a capella Vocal Vircan que actuaràn a Ciutadella. 

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

Aquest divendres 23 d’agost, a les 20h, la Catedral de Menorca es convertirà en l’escenari d’un concert que promet ser una experiència única i profunda. Pedra Viva presenta el vuitè espectacle de la seva tretzena edició amb un protagonista excepcional: Vocal Vircan, un grup vocal ‘a capella’ que porta a l’illa l’autenticitat i la riquesa del cant polifònic georgià.

Vocal Vircan, format per vuit cantants – quatre d’origen georgià i quatre catalans –, ens submergirà en un repertori que abraça segles d’història i tradició. Des de cants litúrgics fins a melodies populars que es remunten al segle VIII, la música de Vocal Vircan és un pont entre cultures, un viatge a l’ànima de Geòrgia des de l’emblemàtic recinte de la Catedral.

El cant polifònic georgià, reconegut per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat, destaca per la seva versatilitat i la seva capacitat d’evocar emocions profundes. Aquest estil, nascut en diferents regions de Geòrgia com Svaneti, Kakheti i Samegrelo, és molt més que una expressió artística; és una connexió viva amb el passat, amb les arrels d’un poble i la seva història.

Vocal Vircan, que va néixer el 2020 i ja ha estat reconegut pel Ministeri d’Afers Exteriors de Geòrgia, ens oferirà una nit on la veu humana serà l’instrument principal, però també hi haurà lloc per a l’acompanyament d’instruments tradicionals com el panduri i el chonguri, així com guitarra, piano i percussió.

Aquest concert no és només una oportunitat per gaudir de la música; és una invitació a viure un moment sagrat, a deixar-se portar per les harmonies antigues i les melodies que travessen el temps. Les entrades per aquest viatge musical es poden adquirir a través dels canals habituals. No deixeu passar l’oportunitat de sentir l’ànima de Geòrgia a Menorca.

Isabel Villanueva: Una viola, mil anys d’història i una nit que promet màgia al Claustre del Seminari

Isabel Villanueva, en una imatge promocional de la seva web personal.
FOTO: ALBERTO GAMAZO.

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

L'art de la viola s'elevarà avui dilluns a una nova dimensió gràcies a Isabel Villanueva, una de les intèrprets més carismàtiques i amb més projecció internacional del moment.

A les 21.00 hores, el Claustre del Seminari de Ciutadella es convertirà en l'escenari d'un viatge sonor únic, amb el seu darrer treball, “Ritual”, com a fil conductor.

Villanueva, descrita per The Strad com “una artista que arrisca”, i per Pizzicato Magazine com “una artista sensible que sap submergir-se en el més profund de la música”, arriba al 52 Festival de Música d’Estiu de Ciutadella per demostrar, una vegada més, que una sola viola pot omplir l’espai i l’ànima de tots els presents.

El concert promet ser una experiència irrepetible, plena de simbolisme i misticisme, on els silencis parlaran tant com les notes. Com afirma la mateixa Villanueva, “serà un viatge musical per més de mil anys d’història, una experiència individual i col·lectiva alhora, on cada espectador podrà sentir-se part d’un vincle sonor en aquest espai meravellós”.

Amb una carrera que l'ha portat a tocar en més de 25 països, des de l'Iran fins a Rússia, Villanueva s'ha consolidat com una de les grans referents de la viola a nivell mundial.

El seu segon àlbum, “Ritual”, és una obra que transcendeix les èpoques, creant una connexió íntima entre el passat i el present, i que ha estat aclamada per la crítica com un “Disc Excepcional” per la Revista Scherzo i guardonat amb el “Melòman d'Or”.

El concert d'avui no serà només una actuació; serà un esdeveniment, una oportunitat per submergir-se en la força i el magnetisme d’una artista inigualable.

Ca'n Lluïset - Històries d'una Belle Époque.

Imatge actual de Ca'n Lluïset, amb un evident estat de deteriorament. 

Per Joan Martínez.

Fa anys vaig escriure al despatx del modista Manuel Pertagàs. Pensava que no em contestarien, ja que l'edat per un costat, i la importància del personatge, deixarien aquell mail en silenci. La sorpresa va ser quan vaig rebre la resposta. El nom de Lluís Esteban el va portar als anys cinquanta i seixanta i m'escrivia que ho recordava amb un somriure. La vella fàbrica encara dempeus, traspua història. Sens dubte, és part de la nostra història com a poble.

Des de fa dècades la concepció què tenim del patrimoni arquitectònic ha canviat. Per bé que ningú dubtarà que un casat de senyor o un palau, o una façana llustrosa en el barri antic té l'etiqueta BIC, fora del centre històric, les edificacions construïdes corren perill de desaparèixer. Què fa que un edifici prengui entitat i dimensió pròpia. Evidentment, la memòria popular. A Menorca tot sabem d'una casa aïllada en el camí de Maó que es diu Ca sa Milionària, però pocs sabem qui va ser aquella senyora a qui la gent li deia sa Milionària.

El nostre passeig per aquests edificis ens porta al Passeig de Sant Nicolau on ens acosten a la façana del nombre 64. Efectivament, som a l'entrada de la raó social Luís Esteban S.A., per a la memòria popular: Ca'n Lluïset.

Els inicis de l' edifici. 

A principis de segle vint, l'actual passeig de Sant Nicolau es considerava extraradi de la ciutat, era un cos on corrien les curses de cavalls i de fet, les cases construïdes eren molt comptades. Quan la família Gornès Aloy es va fer amb uns terrenys que donaven al camí de baix i al mateix passeig es va considerar la proximitat a la Plaça Colom i al port, ja que era la zona que concentrava la majoria de les fàbriques de calçat i auxiliars.

La construcció es va fer relativament ràpida i, com sempre a Ciutadella, les dimensions de la nau no passaren desapercebudes. La raó social dels Gornès Aloy comptà amb la injecció econòmica de nous inversors: els germans Bartomeu i Antoni Fiol Torrent, ambdós homes de negocis i comerciants amb els ulls posats a Mèxic on Antoni viatjà per a tancar acords amb magatzems de calçats.

La pèrdua de la colònia de Cuba no afectà l'exportació de calçat, però sí que posà en alerta la classe industrial, ja que un cop transcorreguts els deu anys de l'statu quo del Tractat de París, es feia més que necessari buscar nous horitzons a Espanya, França o Mèxic. Jaume Gornès i Bartomeu Fiol apostaven per crear un taller amb maquinària. El primer de Ciutadella i que calia d'una nau suficient per al sistema de calderes dels motors. Els encarregats del muntatge serien tècnics desplaçats de França, la qual cosa era notícia. L'estiu de 1905 es va donar embranzida al projecte. Fiol va buscar noves aliances en els maonesos Terrés Coll que tenien interessos a Mèxic i Cuba. El 1907 una unió d'empreses constituïda as Mercadal acordà l'adquisició d'un magatzem a Veracruz i una sucursal a Mèxi. Sorgia la Gornès i Terrés.

Els primers anys de funcionament la fàbrica era la més avençada del moment. Tècnics francesos de la UMS Co es van desplaçar fins a Ciutadella per a muntar els motors i la maquinària. No resulta estrany que les autoritats municipals la presentessin a les personalitats que visitaven la ciutat. Infantes, reis, governadors, es van deixar caure pel 64 del Passeig de Sant Nicolau.

Quan el setembre de 1914 esclatà la Gran Guerra, la raó social dels Gornès Fills i Cia van veure la possibilitat d'ampliar la capacitat de negoci amb les comandes de l'exèrcit francès, però l'aposta no va sortir bé. Dos anys abans, havia perdut el mercat mexicà i el nacional es veuria afectat a partir de 1917 per la crisi social. Mentrestant, el francès imposà un contingent al calçat de comanda privada.

Començava el viacrucis dels Gornès Aloy, en el que la germana, Rosa, de vocació poetessa, es trobà al capdavant de la gestió dels deutes de la casa quan els seus germans viatjaven fora de l'illa per a buscar solucions financeres.

Finalment, el 1918, l'empresa va fer fallida. L'edifici restarà sota administració del banc. Anys després, la nau es posà en subhasta. 

Nova etapa: Ca'n Meuitis.

Un fabricant de calçats, Bartomeu Pons Bagur, Meuitis, es va interessar per l'edifici d'aquí el nom de Ca'n Meuitis, que encara es recorda. Aquesta etapa es perllongà entre el 1921 i 1947. Per a Bartomeu i el seu fill, era una oportunitat de créixer. Havien adquirit solars al llarg del passeig que havien estat propietat dels Gornesos i invertiren de manera decidida en el sector immobiliari. Bartomeu Pons tenia un mercat natural a Cuba, on el seu germà, Francesc era el gerent d'un gegant de la pelleteria: la Pons i Cia.  

Aquella va ser la Belle Époque de la família Pons Alzina. La família feia estades a Parelleta, convidaven els seus sabaters i ajuntadores i obrien el pas a Cala Blanca a la resta de la ciutadania. Quan Francesc Pons venia de Cuba, la seva estada estiuenca es convertia en un esdeveniment que ni la noblesa es volia perdre. Fins a Parelleta s'aplegaven els darrers models de vehicles del moment. La fàbrica també va guanyar un despatx de direcció a l'altura del moment i per a donar més èmfasis a l'empresa, una coneguda corista francesa, Josephine Baker es va fer una foto fins a la sabateria de la Casa Pons a Valladolid. Però tot allò es va començar a truncar amb el crac del 29. La Pons i Cia cubana es va veure seriosament afectada i les comandes de calçat espanyol desapareixen de la seva cartera. Es buscà en el mercat nacional la gran solució, però seria insuficient. 

Entrats en els anys quaranta l'entusiasme dels Pons Alzina pel règim franquista no va ser suficient perquè l'empresa acabés endeutada i en mans del banc. Aquell era el final de l'etapa dels Meuitis.

Lluís Esteban Lleonart: una nova era

Una nova subhasta i nou postor. Un fabricant, aquest cop, català que havia vingut a Ciutadella com a patronista de Ca'n Melià i que tenia certa facilitat per a buscar clients en les places nacionals. Lluís Esteban Lleonart adquirí l'edifici el 1949. Traslladà els motors i les màquines que tenia en el carrer Eivissa i disposà una divisió de treball on els destajistes –els artesans del calçat- restaren en la nau que donava al Camí de Baix, mentre que la resta treballava en sistema mixt. Lluís Esteban establirà una aliança amb un modista que necessitava calçats artesans per a fer la presentació de moda espanyola a Nova York. Manuel Pertegaz obrí el camí a Lluís Esteban com a referent de la moda femenina, essent el responsable de calçar la princesa Sofia el dia de la seva boda. A principis dels anys seixanta, l'empresa es va reestructurar. La primera meitat de la dècada es van acomiadar els treballadors destajistes després de les primeres reivindicacions salarials en les quals van intervenir antics sindicalistes de la FOC. L'empresa tancà les portes definitivament el 1986.

En l'actualitat la façana és un element protegit que mostra un deterioració important. Destaquen els elements florals i el rostre femení que corona el llindar de l'entrada. Altres elements interessants són els forjats dels cinc finestrals. A l'interior la nau assolia l'entrada de llum i aire a través d'una galeria oberta a un patí.

Embarcament de caixes a les portes de la Gornès Fills i Fiol Gns. El taller va ser construït el 1905 a iniciativa de Jaume Gornès i Bartomeu Fiol en el 3 del Passeig de Sant Nicolau. En el dibuix de baix tenim la recreació ideal de l’edifici amb la mateixa escena i amb el port al nord. Destacarem el pati interior que creava galeries que donaven lluminositat i aire.

Interior de la Gornès Fills, Fiol Gns inaugurada l’estiu de 1905. En la foto identifiquem a l’industrial Jaume Gornès (marcat amb una +). La fàbrica va ser adquirida el juny de 1921 per Bartomeu Pons i fills i finalment l’any 1947 passà a ser el taller de la Luís Esteban S.A., coneguda des de llavors com Can Lluïset. La foto superior ens mostra la secció de talladors i la inferior la secció de muntatge i cosit de sola. (Foto: descendents Gornès Aloy)

Ca sa Millonària / Casa Botey (1863)

Imatge actual de Ca sa Millonaria, al Camí de Maó, seu dels serveis socials municipals.

Per Joan Martínez.

Fa uns anys, quan em vaig proposar de referir una ruta indiana per la Ciutadella de finals del segle denou, vaig començar per aquest edifici, no perquè tingués una relació directa amb un retornat, sinó perquè tenia i guardava relació directa amb els vents de canvi social de la dècada de 1860. Avui, doncs, deixem de costat l'arquitectura industrial i ens acostem a un edifici singular als afores de la Ciutadella històrica. Amb tot, amb el temps Ca sa Millonària quedaria lligada als tallers dels germans Seguí gairebé annexes a la casa.

Què la fa singular?

Tothom a Ciutadella sap on és ca sa Millonària, però pocs saben qui va ser aquesta dona arribada a Menorca a finals de la dècada dels cinquanta. Una casa singular és aquella que traspua l'ànima dels que hi van viure i l'essència d'un temps passat. Té forma, nom i té esperit, i aquest és un fet que no passava desapercebut en la societat del moment. L'obligació dels que vivim en el present és deixar, llegar, el patrimoni del passat a les generacions futures, i a ser possible evitar que passin a ser hotels. Dit açò, avui parlarem de la Casa Botey de Ciutadella.

Qui era dona Botey?

M'agrada dir les coses pel seu nom, i és que la senyora Josefa Botey, sa Millonària per a la majoria dels ciutadellencs, és un personatge que malgrat els buits, aquests no resten el seu interès. La seva condició femenina no va ser cap obstacle perquè es relacionés amb els homes que tenien inquietuds polítiques liberals i republicanes. No debades, el seu apoderat i home de confiança, Miquel Llopis, era un lliberal i republicà reconegut en els cercles de l'època. Malgrat aquest esperit liberal, Josepa Botey era catòlica practicant. Aportà donatius a les obres caritatives i destacà per les donacions, tant a Ciutadella, Maó com a Barcelona, on va fer aportacions a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Participació política i social

Per tant, va ser un model de dona dedicada a ajudar als pobres i necessitats i alhora mantenia un interès per la política i el partit republicà que, a causa dels temps que va viure, la van deixar en un segon pla de l'escena. El nom de dona Botey comença a sonar quan a ca seua congregà polítics lliberals i ajuda econòmicament al canonge Camilo Mojón després dels fets de 1867 que el condemnaven al desterrament a les illes Filipines. També donà fons al partit abans i després de la revolta de 1868. Per tant, aquesta casa la podríem considerar un cau de lliberals i republicans ciutadellencs, i la seva situació extramurs demostra aquest tarannà, ja que en aquell temps qui tenia doblers i els volia lluir havia de tenir casa dins el nucli, i la senyora Botey, així com els comerciants Triay i Aviñó, no eren precisament conservadors.

Origen i influències de Josepa Botey

Sabem poques coses, però les que sabem ens parlen d'una dona que participà de la vida social i cultural de Ciutadella. Josepa Botey Fité va néixer a Reus un 27 de maig de 1814. Sí, en certa manera seria vesina i coetània d'aquell general lliberal reusenc, Joan Prim. A la seva mort a Ciutadella el 24 d'octubre de 1887 va despertar tot un núvol d'interès per la lectura del testament i qui serien els hereus afortunats. Potser era el testament més conegut i comentat de l'època, ja que la notícia va transcendir als mitjans peninsulars.

Família i misteris

Filla de Francesc Botey, natural de Sant Martí de Teià, i de la barcelonina Maria Fité. Potser la incògnita de la seva xarxa familiar i de parentius la tenim en els seus padrins, sobretot en l'industrial de teixits de cotó Jeroni Bonaplata i sa germana Josepa Bonaplata. Pel que hem pogut deduir, la seva família es desplaçà a Reus per motius de feina, però prest es muden. On? No ho sabem. La següent pista la tenim a Barcelona el 1842. Aquí ja ens consta com a propietària.

Pati interior de Ca sa Millonària, en l'actualitat. 

Arribada a Menorca i establiment

Arribà a Menorca acompanyada del maonès Miquel Llopis, home que li portava els comptes, lligat al comerç i la marineria, i que tenia contactes polítics a Catalunya. El 1863 consten inscrits al carrer Isabel 2 n. 14. La data coincideix amb la construcció del casal extramurs de la ciutat que actualment coneixem com a ca sa Millonària. Poc abans d'establir-se a l’illa va fer un donatiu de material sanitari i llençols als soldats metropolitans al Marroc. Fadrina, s'acompanyava d'una criada, na Maria Mas Vila, natural de Vilassar de Mar.

Inversions i fortuna

A partir de 1860 deixà els seus afers i inversions en mans del corredor reial de comerç i inversor, Manuel Baixeras Roig, home que tenia sa casa en plena Plaça Catalunya. No sabem l'origen de la seva fortuna, tot i que tenim indicis d'aportacions del seu germà establert a Cuba. Així mateix, era accionista del Ferrocarril Barcelona-Saragossa amb 379 obligacions, així consta en una acta notarial de 1866. També comptava amb inversions immobiliàries a Catalunya i a Menorca. A més, cal tenir en compte que a Catalunya els hisendats o aristòcrates estaven construint les seues viles, torres i cases al litoral, i que Botey era una persona vinculada al Maresme, d'on era originari el seu pare i la seva criada. A partir de 1879, cada any passava els mesos de juliol i agost al Principat, una dada que l'obtenim dels registres de sortides i entrades dels passatgers des del port de Maó on també era propietària d'una casa.

Testament i llegat

Com hem dit, el seu testament va ser notícia als mitjans de Barcelona, Madrid, Palma, València, i també va tenir alguna polèmica entre els rotatius republicà i monàrquic menorquins quan El Liberal acusà El Bien Público de difondre el contingut del testament. El dia de la seva mort els diaris menorquins deien que mai oblidarien la seva bonhomia i filantropia, doncs, res més lluny de la realitat, ja que el seu nom es dissipà en el temps.

Ca sa Millonària/Casa Botey amb els tallers de calçat de Can Seguí construïts en la dècada dels vint.

La casa

Concebut com un edifici aïllat, va ser construït el 1863 pel mestre d'obres Antoni Juaneda Pons, responsable també dels tallers de la Triay i Aviñó del mateix carrer, i curiosament, un republicà que, com molts dels lliberals, evolucionà al federalisme. Entre 1862 i 1864, Josepa adquirí una sèrie de terrenys del carrer d'Isabel II, així consta en les actes notarials que hem consultat. El casal ofereix una concepció clàssica amb jardí i cisterna a la part posterior, on l'edifici s'obre a un jardí que en l’actualitat ha quedat relegat a una part del que va ser.

Ornamentació i estructura

Cal destacar els ornaments de ferro en els cantells de la façana que apareixen en els documents fotogràfics de principis de segle i un enreixat que tanca l’accés des del camí de Maó. Un altre tret destacable de l'època és la balustrada que envolta el terrat. La seva semblança amb algunes torres catalanes de les mateixes característiques i les palmeres feia pensar en una construcció indiana amb tots els seus elements. Les fotos més antigues que hem documentat no mostren cap palmera.

Modificacions posteriors

Una de les modificacions que va sofrir va ser l'afegit d'una balconada en la façana principal que, un cop l'ajuntament adquireix la construcció el 1985, serà eliminada en la reforma de 1989. La propietat consta de 571 metres quadrats segons podem consultar en la info del cadastre. L'interior encara conserva pintures murals d'aires classicistes, malgrat que no podem assegurar que siguin originals de l'època i del gust de la nostra misteriosa senyora Botey.

Imatge de la façana del Camí de Maó el 1985, any que l’Ajuntament adquirí l’edifici. La balconada era una afegitó que aportava decadència a la bella Casa Botey.

Herència i propietaris posteriors

Després de na Josepa Botey i Fité, la casa passà a mans de la seva criada, na Maria Mas Vila, que heretà la meitat del patrimoni. L’altra meitat va ser per a Miquel Llopis Riudavets, que torna a Maó on es casa. Una altra part es va repartir entre els seus germans, nebots i persones properes, així com a obres assistencials i hospitals de Ciutadella i la Santa Creu. Maria, la mà dreta de la reusenca, va viure en qualitat de propietària i assumí un perfil més baix, però sense deixar d'ajudar els necessitats. Morí el 4 de maig de 1892 sense deixar cap codicil ni testament, per la qual cosa sa germana Jacinta reclamà l'herència, essent una propietària de circumstàncies. La casa romandrà inhabitada durant anys, almenys en una dècada, fins que en la segona dècada del nou-cents apareix Rodrigo Carrillo de Albornoz, tinent coronel, que hi viu entre 1912 i 1915 amb la seva nombrosa família.

La casa en el segle XX

Una dècada més tard, l'industrial Sebastià Seguí Sintes es va fer amb els terrenys del costat i adquireix la casa. A partir de 1926, va construir una cotxeria amb un pis superior i una fàbrica, coneguda com a Can Seguí. En els anys quaranta, un cop el seu fill acaba els estudis de medicina, instal·la una consulta d'aparell digestiu. La casa ha arribat als nostres dies essent un dels equipaments municipals destinat a Serveis Socials, sens dubte, una picada d’ullet al personatge que inicià aquesta història, Josepa Botey i Fité, dona de cultura, mecenes de l’ensenyament i benefactora de la gent pobre de la ciutat.

CULTURA

Quan la brisa del mar esdevé un fenòmen musical (per Xavier Seguí Povedano)

14.8.24 Cap comentari

FOTOGRAFIA DE RAFA RAGA. 

Xavier Seguí Povedano (MUSICOLEG)

La setena proposta del cartell del 52è Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella es preveia sorprenent per la formació que vam poder presenciar i per l'elecció de repertori que el duet Cebrián & Mateo, flauta i guitarra, ens presentaren. I així va ser. En un Claustre del Seminari on la xafogor d'aquests darrers dies també va ser-hi present, el recital s'inicià sense preàmbuls amb la Sonatina opus 205 per a guitarra i flauta del compositor italià Castelnuovo-Tedesco. Una música d'arrel clàssica però amb incursions més contemporànies donada la influència nord-americana de l'autor qui, com indicaren els intèrprets, fou un dels precursors de la música per a cinema. Els tres moviments de l’obra, contrastants entre sí, foren una declaració d’intencions de cap a on viraria el concert.

De l'Elegía a El peixet

Seguidament, fou el torn de l’Elegía por Cintio Vitier, del guitarrista cubà Leo Brouwer. Una peça en forma de cadença continuada, amb espai per al lluïment de cada un dels músics. El peixet de Bloomington, del català Feliu Gasull, peça central del concert, ens oferia una incursió al flamenc en forma de buleria. El viatge cartografiat pels mars i oceans anava definint-se a mesura que avançava el recital, tal com és la idea del projecte discogràfic, de recent estrena, que el duet presentava. Un treball, per cert, amb bona acollida i molt bona crítica, que els ha permès ser acceptats com a millor àlbum de clàssica als premis Latin Grammy. Així doncs, com dèiem, el recorregut feia un viatge de tornada per posar en valor una de les músiques populars més ancestrals que, amb la delicadesa i subtilesa de la sonoritat de la flauta i el toc de la guitarra, deleitaren al públic.

La mar que uneix i separa

La tònica del recital fou la compenetració que mostraren els dos intèrprets, sabent en tot moment el paper que desenvolupaven dins del duet i una perfecta afinació que els ensamblava. Com bé introduïren en les seves explicacions tant André Cebrián com Pedro Mateo, la mar ha unit cultures i civilitzacions alhora que ens separa, creant una paradoxa que, tot i així, no ha minorat l'intercanvi cultural -i musical- fruit d'aquest procés de transculturació. Era el moment d’encarar doncs la segona part del viatge, que arribaria amb la nota sorprenent de la quarta peça, Toward the Sea, encàrrec de l’organització Greenpeace al compositor japonès Toru Takemitsu. Cebrián tragué a l’escenari la flauta alta (o en sol) per reproduir de manera acurada els efectes dels sons de balena -d'altura més greu– o de la flauta japonesa que l'autor hi imprimeix als tres moviments que conformen l’obra.

Un final captivador

D'això a Menorca, i a les Illes, en sabem un troç, de la mateixa manera que sabem de l'amenaça que comporta no tenir cura dels recursos naturals i els danys irreversibles que podem patir. I és que, com diuen, la mar ho cura tot. Per uns instants, ni la xafogor ni la quantitat de gent que copsa els carrers cèntrics de la població semblaven ser-hi presents. Les melodies de la flauta travessera de Cebrián i el versàtil acompanyament a la guitarra de Mateo, ens feren enlairar i percebre un alè de brisa estiuenca que ens feu tornar a un estat de serenor. Més quan la darrera peça Histoire du Tango de l'argentí Astor Piazzolla convidada a ballar i gaudir de l'estiu en els quatre moviments ambientats en quatre espais diferents: Bordel 1900, Cafe 1930, Nightclub 1960 i Concert d’aujourd’hui (concert del dia d'avui). El mestre del tango mai defrauda i, a més, la bona interpretació que en feren engegà els aplaudiments dels assistents.

Per arrodonir la vetllada i el viatge transoceànic, el duet regalà al públic present l'adaptació de l’Havanera de Ravel, ritme i melodia icòniques de la música clàssica d'arrel popular. I una demostració més de la bona conjunció dels dos instruments i de la compenetració de Cebrián i Mateo.

En ple mes d’agost, encara hi manquen dues aturades més del festival degà de clàssica a l’illa. Altres dues propostes que de ben segur ens aportaran altres moments de calma i soseg, tant necessaris dins del bullici de l'estiu. Perquè també, l'estiu, és moment per deixar enlairar-se i trobar la calma contemplativa que ens ofereix la mar que ens rodeja, tal com s'entenia del so de la flauta i la guitarra. Ens hi veurem!

Ciutadella s'abraça dimarts al nucli antic contra els excessos del Turisme i la pèrdua de drets i d’identitat

13.8.24 Cap comentari

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

La plataforma Via Menorca convoca la ciutadania a participar en una acció simbòlica el pròxim dimarts 20 d’agost, a les 19 h, a la plaça de la Catedral de Ciutadella. L’objectiu principal és visibilitzar la greu problemàtica que afecta l’accés a l’habitatge i la creixent turistificació dels nuclis urbans de l’illa.

Una abraçada humana per defensar la identitat local

L’activitat consistirà en la formació d’una abraçada humana que envoltarà part del nucli antic de Ciutadella. Amb aquest gest, la plataforma pretén denunciar la pèrdua de drets i la desfiguració de la identitat local que es viu a conseqüència de la massificació turística.

L’impacte negatiu de la massificació a Ciutadella

La situació a Ciutadella és especialment preocupant. L’expansió desmesurada d’hotels tant a la costa com al centre urbà ha provocat greus problemes de convivència. Els residents es veuen afectats per l’augment de festes turístiques, que dificulten el descans nocturn, i per la gentrificació, que ha disparat els preus, amenaçant el futur de moltes famílies.

Protestes contra la massificació a les Illes i a la Península

Aquesta problemàtica no és exclusiva de Menorca. A altres llocs com Mallorca, Eivissa, Canàries, Barcelona o València, s’han multiplicat les protestes de ciutadans que exigeixen un canvi de model. La creixent pressió turística està convertint-se en una preocupació generalitzada entre les comunitats locals.

Rècords de passatgers: un creixement insostenible

Les dades d’afluència turística són alarmants. Cada mes es registren nous rècords de passatgers a l’aeroport. Només al maig, Menorca va rebre 220.000 turistes, un 36% més que l’any anterior. Aquesta situació genera una sobrecàrrega insostenible a l’illa, deteriorant la qualitat de vida dels seus habitants.

La demanda d’accions institucionals urgents

Via Menorca subratlla la necessitat d’una resposta immediata per part de les institucions per frenar aquesta deriva. La plataforma assenyala que és imprescindible un canvi de rumb per protegir el futur de l’illa.

Propostes per un model sostenible

A més de la protesta, Via Menorca té l’objectiu de presentar propostes concretes per a un desenvolupament sostenible. El manifest que es llegirà al final de l’acte contindrà idees per redirigir Menorca cap a un model més respectuós amb la seva identitat i qualitat de vida.

Una crida a la participació

Es fa una crida a la ciutadania per unir-se a aquesta acció el pròxim dimarts 20 d’agost. La plataforma insisteix que la solució passa per la mobilització i el compromís col·lectiu per preservar Menorca.

La nit de l'art a Maó: Més de mig centenar d'artistes locals exposen al Moll de Llevant ( ACTE CANCEL·LAT)

13.8.24 Cap comentari

Nota de premsa   /  CIUTADELLA DIGITAL

Aquest divendres, 16 d’agost, el Moll de Llevant de Maó, des de la costa de Ses Voltes fins a les escales del Passeig Marítim, acollirà una nova edició de 'Vespres d'art a Baixamar', on més de mig centenar d'artistes locals es reuniran per crear i exposar les seves obres en viu.

La vetllada comptarà amb una àmplia varietat de disciplines artístiques, com ara escultura i pintura en diverses tècniques i estils. Destaca especialment la participació de set models de body painting, una forma d’art efímer que desapareix quan la pintura és retirada dels cossos dels models.

L'Ajuntament de Maó subratlla que, amb l'objectiu de donar visibilitat a nous talents, hi participaran fins a quinze artistes que debuten en aquest esdeveniment. Com a novetat, aquest any s'afegeixen poetes que contribuiran a enriquir la trobada.

A més, hi haurà música en directe en dos espais diferenciats: un amb les actuacions dels artistes Guille Ayora i Aikau, i un altre amb el guitarrista flamenc Juan Antonio Marín, oferint una combinació única d'estils i disciplines.

A partir de les 18.00 h, el Moll de Llevant es tancarà per facilitar el muntatge de l’esdeveniment. Es recorda que el pàrquing de Cala Figuera, així com els de l'estació marítima, el Passeig Marítim i Fort de l’Eau, romandran operatius.

VESPRES D'ART A BAIXAMAR (De 19.30 a 23.h al Moll de Llevant de Maó)

Artistes que hi participen:

Alejandro Blanco - Otto Esperón - Ariadna Salvador - Jaume Bagur - Ateneu de Maó (Júlia Melià) - Elsa Pons - Clara Garriga - Carmen Orfila - Anabel Medina - Btoy - Roser Gomila - Ana Llorens - Tònia Capella - Juanmi - Marc Souicheron - Joy Gonsaga - Verónica Arellano - Marina Ibarra - Míriam García - Elena Pérez - Joanma - Pachi Sárraga - Toni Seguí - Lorena Hernández - Tomás Tripiana - Gabriela Carballo - Carol Moll - Carolina Montes - Ruth Fortuny - VIVIREMNK - Lina Olives - Enric Servera - Tina Villalonga - Eleonora Bernair - H. Moyano - Marta Roca - Gloria Esbert - Martín Vidal - Gràcia Fullana - Pepi Batuecas - Davide - Kinia Barber - Verónica Moreno - Judit Gorrias - Klaus Hoffmann - Teresa García - Kaori - Antxon Castresana - Sergi Vives - Clara Villalonga - Marta Pons Stöger - Marc Silveiro - Marianela Gallardo - Marc Jesús - Pedro Martínez.

CULTURA

Una Nit d’Estiu Màgica amb Joan Dausà a Torre Saura

12.8.24 Cap comentari

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

Joan Dausà oferirà un concert íntim i especial a Torre Saura e aquest dijous 15 d’agost, en col·laboració amb Jazzbah. Les entrades per aquest esdeveniment únic s'han exhaurit ràpidament, reflectint l'expectació i admiració que genera l'artista santfeliuenc.

L’ascens d’un referent musical

Després d’omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona i el Palacio Vista Alegre de Madrid, Joan Dausà s'ha consolidat com un dels pocs solistes en català capaç de conquerir grans escenaris. Aquesta fita el situa al costat de llegendes de la música com Joan Manuel Serrat i Lluís Llach. Ara, en ple desè aniversari de la seva carrera, Dausà continua captivant el públic amb la seva autenticitat i talent, i ho demostrarà en un dels pocs concerts que oferirà aquest 2024.

Una dècada de grans èxits

Amb la gira "Jo Mai Mai, gira 10 anys", Joan Dausà ens convida a fer un viatge nostàlgic pels seus primers deu anys de trajectòria, interpretant alguns dels seus èxits més emblemàtics. Des de "Jo Mai Mai" fins a "Queda't Així", passant per temes tan estimats com "La Gran Eufòria" i "Tot Anirà Bé", el concert promet ser una experiència inoblidable.

Fitxa tècnica

• Joan Dausà: veu i piano
• Data: Dijous, 15 d’agost
• Hora: 22h
• Lloc: Torre Saura
• Entrades: Exhaurides

Qüestions pràctiques

L’accés a Torre Saura es farà amb vehicle propi, i l’aparcament estarà habilitat a la mateixa finca. Per facilitar l’arribada, es recomana consultar la ubicació exacta a la pàgina web oficial.

Aquest esdeveniment serà una de les poques oportunitats de veure en directe Joan Dausà aquest any, i promet ser una nit d'estiu màgica i plena d'emocions.

CULTURA

La flauta i la guitarra s'alien amb la mar: Cebrián i González despleguen el seu art a Ciutadella

11.8.24 Cap comentari

Nota de premsa /CIUTADELLA DIGITAL

Avui dilluns 12 d’agost, el Claustre del Seminari de Ciutadella es transformarà en un escenari marí, on la flauta d’André Cebrián i la guitarra de Pedro Mateo González s’entrellaçaran per oferir un concert únic dins el Festival de Música d’Estiu de Ciutadella. Sota el títol “Cartografia de la mar”, els dos músics, reconeguts en l’àmbit internacional, proposen un recorregut musical per algunes de les millors obres del segle XX, amb la mar com a fil conductor.

Des que es van unir el 2015, després de coincidir com a professors al Conservatori Superior de Música d’Aragó, Cebrián i González han creat una sinergia especial que ara culmina en aquesta proposta. Cebrián, solista de la Scottish Chamber Orchestra, i González, guardonat en diversos concursos internacionals, han dissenyat un repertori que no només homenatja la mar, sinó que també mira amb nostàlgia cap als anys 80.

La mar com a protagonista La mar és l’eix central del programa. Obres com "Toward the Sea" de Töru Takemitsu, composta per encàrrec de Greenpeace, portaran el públic a les profunditats de l’oceà, on els cants de balena es transformen en melodia i la paraula "mar" (sea) es converteix en música pura. Altres peces, com les composicions de Fèlix Gasull —guitarrista de Maria del Mar Bonet—, capturen la llum dels capvespres marins, mentre que la música de Leo Brouwer, amb el seu toc cubà, afegeix una calidesa exòtica que ressona amb les onades.

Un homenatge als anys 80 El repertori que es podrà gaudir en aquest concert també és un tribut a una època daurada: els anys 80. Cebrián i González expliquen que moltes de les obres seleccionades, com la "Historia del Tango" d’Astor Piazzolla, van néixer en aquella dècada, una època que va marcar profundament els músics per la seva lluminositat i energia. Aquesta peça, en particular, ofereix un recorregut per l’evolució del tango, un gènere que ha sabut mantenir el seu encant al llarg del temps.

El concert començarà a les 21.00 hores, una cita imprescindible per als amants de la música i de la mar. Les entrades es poden adquirir a través de la pàgina web de Joventuts Musicals de Ciutadella i la plataforma Codetickets.

CULTURA

Maria Àngels Gornés enllustra la poesia de Joan López Casasnovas

7.8.24 Cap comentari

Maria Angels Gornes, amb Guiem Soldevila i Pau Cardona, al Claustre del Seminari. Foto: RAFA RAGA. 

Bep Joan Casasnovas

Va ser una vetlada preciosa, una nit de nostàlgia, record i estima. La cantautora Maria Àngels Gornés presentà un nou disc, De bat a bat, amb dotze temes que són un recull de dotze poemes de l’enyorat Joan F. López Casasnovas, el seu cosí poeta, traspassat ara fa poc més de dos anys. L’organització del 52è Festival de Música d’Estiu, que organitza JJMM de Ciutadella, es prestà amb el cor obert per acollir el concert de presentació, segons explicà la presidenta de l’entitat Pilar Carreras, qui, amb un to emocionat, va recordar el lligam de familiaritat veïnal que tenien amb el poeta.

El Claustre del Seminari s’omplí per aplaudir una veu admirada des de fa gairebé cinc dècades i perquè no es volia perdre el reconeixement que l’artista ciutadellenca ha fet a la tasca poètica del llavors pseudònim de Pere Xerxa. La veu que ha musicat els poetes insulars va sonar tendra i sensible; neta i clara com quan s’inicià aquells llunyans anys 70. Hi eren gairebé tots els que van ben conèixer Joan López i també els seus familiars. Gornés comptà amb l’acompanyament del seu fill, Guiem Soldevila (qui també ha realitzat la producció i els arranjaments) i del violoncel·lista Pau Cardona.

El nou disc és un aplec de versos que mostren bona part de la humanitat de poeta, des de les lletres més íntimes, passant per la rebel·lia contra les injustícies, fins a l’amor incondicional a la seua illa, que sempre va poetitzar amb el cor. La nit començà amb la cançó Nocturn, una balada suau que introduí els compassos tranquils amb què és musicat el disc. La cantautora havia cantant sempre les lletres del seu cosí, però aquest treball, va explicà, era íntegre seu i “és un disc molt especial del que em sent molt satisfeta”.

La proposta s’alternà de les diferents temàtiques. Així, Margarides en primavera és un cant als contorns de l’illa i a la contemplació dels seus espais, com també ho són Pont d’en Gil o Sonet tardoral. És la mirada més idíl·lica de López vestida del seu llenguatge més líric. Un poema de 1989, Geografies urbanes, és una abraçada somrient a la infantesa que conté uns acords preciosos que et porten lleuger pels carrers antics de Ciutadella. Moments tendres amb Raó d’amor, on descobrim la conjuminació de lletra i música com una fruïció fresca. I un tema cantat amb Guiem Soldevila, Cançó d’Estiu, del disc Les ales obertes (2022), una altra de les joies de creació Gornés-López: Tot és llibertat que veu la mirada / i en la immensitat hi ha arrels d’esperança”. També L’etern retorn és una peça que fa brollar els sentiments. Però és que la sensibilitat vocal i musical de Gornés li acaba de donar una excelsa textura. La cantautora té un do per llegir la música de les lletres i n’arrodoneix magnífiques interpretacions. Una musa que enlaira poetes. Un goig escoltar-la!

La selecció dels poemes per enllestir el disc fou acurada, amb la diversitat de continguts adients. La casa, cantada al principi, és un preciós cant d’amor domèstic, magníficament ajustat a la lletra de l’autor, que parla de la llar i de l’amor als seus. La bellesa de la cançó és la seua extraordinària senzillesa, d’una tendresa corprenent. La generositat també és musicada en el tema De bat a bat, cançó que ha pujat com a títol del disc; una obertura de portes del cor del poeta: “té pestell aquesta porta / que no li cal plany ni clau; / la porta d’aquesta casa / sempre és franca al vianant”. A ca seua sempre hi eres ben rebut.

Però els qui han conegut l’autor saben que no podia evitar les “lletres de batalles” que enviden a la lluita contra les injustícies i per a la pau. Sempre les va escriure. Lluita amb la paraula, però sense callar mai. Oració per fer que torni el Quixot és de les cançons rebels incloses al disc, tanmateix la cantant l’entona com un càntic de protesta alegre i pacífica. I el clam en la defensa del territori amb Ni un pam de net, que agradà molt al públic i que remet contra l’especulació territorial, que tot ho embruta i promou la venda dels seus valors.

Maria Àngels Gornés sortí del disc en un parells o tres d’ocasions per tornar una anys enrere. Cantà Mariners sense barca, un clàssic de la poesia musicada de Menorca, esdevingut un himne que sostragué de l’auditori el més notable aplaudiment fins aleshores, a la vegada que feia aparèixer la tan enyorada figura del Mestre.

Però hi hagué afegitons rere un final fortament ovacionat. Un altre himne que lloa la festa ciutadellenca com cap i que expressa el cor santjoaner de Joan López: Àncora / arrels. Llavors, retirada de l’escenari, els perllongats aplaudiment l’obligaren a sortir de nou per tanca la nit amb un segon bis: Romanç de l’autonomia. Alhora, al cel enfosquit del Claustre, com una flama titil·lant, espurnejava un estel agraït.

Que el llegat del nostre poeta ens sobrevisqui i que la melosa veu de la seua cosina-cantant no s’apagui mai!

Subscriure's a: Missatges (Atom)