Ca sa Millonària / Casa Botey (1863)

Imatge actual de Ca sa Millonaria, al Camí de Maó, seu dels serveis socials municipals.

Per Joan Martínez.

Fa uns anys, quan em vaig proposar de referir una ruta indiana per la Ciutadella de finals del segle denou, vaig començar per aquest edifici, no perquè tingués una relació directa amb un retornat, sinó perquè tenia i guardava relació directa amb els vents de canvi social de la dècada de 1860. Avui, doncs, deixem de costat l'arquitectura industrial i ens acostem a un edifici singular als afores de la Ciutadella històrica. Amb tot, amb el temps Ca sa Millonària quedaria lligada als tallers dels germans Seguí gairebé annexes a la casa.

Què la fa singular?

Tothom a Ciutadella sap on és ca sa Millonària, però pocs saben qui va ser aquesta dona arribada a Menorca a finals de la dècada dels cinquanta. Una casa singular és aquella que traspua l'ànima dels que hi van viure i l'essència d'un temps passat. Té forma, nom i té esperit, i aquest és un fet que no passava desapercebut en la societat del moment. L'obligació dels que vivim en el present és deixar, llegar, el patrimoni del passat a les generacions futures, i a ser possible evitar que passin a ser hotels. Dit açò, avui parlarem de la Casa Botey de Ciutadella.

Qui era dona Botey?

M'agrada dir les coses pel seu nom, i és que la senyora Josefa Botey, sa Millonària per a la majoria dels ciutadellencs, és un personatge que malgrat els buits, aquests no resten el seu interès. La seva condició femenina no va ser cap obstacle perquè es relacionés amb els homes que tenien inquietuds polítiques liberals i republicanes. No debades, el seu apoderat i home de confiança, Miquel Llopis, era un lliberal i republicà reconegut en els cercles de l'època. Malgrat aquest esperit liberal, Josepa Botey era catòlica practicant. Aportà donatius a les obres caritatives i destacà per les donacions, tant a Ciutadella, Maó com a Barcelona, on va fer aportacions a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Participació política i social

Per tant, va ser un model de dona dedicada a ajudar als pobres i necessitats i alhora mantenia un interès per la política i el partit republicà que, a causa dels temps que va viure, la van deixar en un segon pla de l'escena. El nom de dona Botey comença a sonar quan a ca seua congregà polítics lliberals i ajuda econòmicament al canonge Camilo Mojón després dels fets de 1867 que el condemnaven al desterrament a les illes Filipines. També donà fons al partit abans i després de la revolta de 1868. Per tant, aquesta casa la podríem considerar un cau de lliberals i republicans ciutadellencs, i la seva situació extramurs demostra aquest tarannà, ja que en aquell temps qui tenia doblers i els volia lluir havia de tenir casa dins el nucli, i la senyora Botey, així com els comerciants Triay i Aviñó, no eren precisament conservadors.

Origen i influències de Josepa Botey

Sabem poques coses, però les que sabem ens parlen d'una dona que participà de la vida social i cultural de Ciutadella. Josepa Botey Fité va néixer a Reus un 27 de maig de 1814. Sí, en certa manera seria vesina i coetània d'aquell general lliberal reusenc, Joan Prim. A la seva mort a Ciutadella el 24 d'octubre de 1887 va despertar tot un núvol d'interès per la lectura del testament i qui serien els hereus afortunats. Potser era el testament més conegut i comentat de l'època, ja que la notícia va transcendir als mitjans peninsulars.

Família i misteris

Filla de Francesc Botey, natural de Sant Martí de Teià, i de la barcelonina Maria Fité. Potser la incògnita de la seva xarxa familiar i de parentius la tenim en els seus padrins, sobretot en l'industrial de teixits de cotó Jeroni Bonaplata i sa germana Josepa Bonaplata. Pel que hem pogut deduir, la seva família es desplaçà a Reus per motius de feina, però prest es muden. On? No ho sabem. La següent pista la tenim a Barcelona el 1842. Aquí ja ens consta com a propietària.

Pati interior de Ca sa Millonària, en l'actualitat. 

Arribada a Menorca i establiment

Arribà a Menorca acompanyada del maonès Miquel Llopis, home que li portava els comptes, lligat al comerç i la marineria, i que tenia contactes polítics a Catalunya. El 1863 consten inscrits al carrer Isabel 2 n. 14. La data coincideix amb la construcció del casal extramurs de la ciutat que actualment coneixem com a ca sa Millonària. Poc abans d'establir-se a l’illa va fer un donatiu de material sanitari i llençols als soldats metropolitans al Marroc. Fadrina, s'acompanyava d'una criada, na Maria Mas Vila, natural de Vilassar de Mar.

Inversions i fortuna

A partir de 1860 deixà els seus afers i inversions en mans del corredor reial de comerç i inversor, Manuel Baixeras Roig, home que tenia sa casa en plena Plaça Catalunya. No sabem l'origen de la seva fortuna, tot i que tenim indicis d'aportacions del seu germà establert a Cuba. Així mateix, era accionista del Ferrocarril Barcelona-Saragossa amb 379 obligacions, així consta en una acta notarial de 1866. També comptava amb inversions immobiliàries a Catalunya i a Menorca. A més, cal tenir en compte que a Catalunya els hisendats o aristòcrates estaven construint les seues viles, torres i cases al litoral, i que Botey era una persona vinculada al Maresme, d'on era originari el seu pare i la seva criada. A partir de 1879, cada any passava els mesos de juliol i agost al Principat, una dada que l'obtenim dels registres de sortides i entrades dels passatgers des del port de Maó on també era propietària d'una casa.

Testament i llegat

Com hem dit, el seu testament va ser notícia als mitjans de Barcelona, Madrid, Palma, València, i també va tenir alguna polèmica entre els rotatius republicà i monàrquic menorquins quan El Liberal acusà El Bien Público de difondre el contingut del testament. El dia de la seva mort els diaris menorquins deien que mai oblidarien la seva bonhomia i filantropia, doncs, res més lluny de la realitat, ja que el seu nom es dissipà en el temps.

Ca sa Millonària/Casa Botey amb els tallers de calçat de Can Seguí construïts en la dècada dels vint.

La casa

Concebut com un edifici aïllat, va ser construït el 1863 pel mestre d'obres Antoni Juaneda Pons, responsable també dels tallers de la Triay i Aviñó del mateix carrer, i curiosament, un republicà que, com molts dels lliberals, evolucionà al federalisme. Entre 1862 i 1864, Josepa adquirí una sèrie de terrenys del carrer d'Isabel II, així consta en les actes notarials que hem consultat. El casal ofereix una concepció clàssica amb jardí i cisterna a la part posterior, on l'edifici s'obre a un jardí que en l’actualitat ha quedat relegat a una part del que va ser.

Ornamentació i estructura

Cal destacar els ornaments de ferro en els cantells de la façana que apareixen en els documents fotogràfics de principis de segle i un enreixat que tanca l’accés des del camí de Maó. Un altre tret destacable de l'època és la balustrada que envolta el terrat. La seva semblança amb algunes torres catalanes de les mateixes característiques i les palmeres feia pensar en una construcció indiana amb tots els seus elements. Les fotos més antigues que hem documentat no mostren cap palmera.

Modificacions posteriors

Una de les modificacions que va sofrir va ser l'afegit d'una balconada en la façana principal que, un cop l'ajuntament adquireix la construcció el 1985, serà eliminada en la reforma de 1989. La propietat consta de 571 metres quadrats segons podem consultar en la info del cadastre. L'interior encara conserva pintures murals d'aires classicistes, malgrat que no podem assegurar que siguin originals de l'època i del gust de la nostra misteriosa senyora Botey.

Imatge de la façana del Camí de Maó el 1985, any que l’Ajuntament adquirí l’edifici. La balconada era una afegitó que aportava decadència a la bella Casa Botey.

Herència i propietaris posteriors

Després de na Josepa Botey i Fité, la casa passà a mans de la seva criada, na Maria Mas Vila, que heretà la meitat del patrimoni. L’altra meitat va ser per a Miquel Llopis Riudavets, que torna a Maó on es casa. Una altra part es va repartir entre els seus germans, nebots i persones properes, així com a obres assistencials i hospitals de Ciutadella i la Santa Creu. Maria, la mà dreta de la reusenca, va viure en qualitat de propietària i assumí un perfil més baix, però sense deixar d'ajudar els necessitats. Morí el 4 de maig de 1892 sense deixar cap codicil ni testament, per la qual cosa sa germana Jacinta reclamà l'herència, essent una propietària de circumstàncies. La casa romandrà inhabitada durant anys, almenys en una dècada, fins que en la segona dècada del nou-cents apareix Rodrigo Carrillo de Albornoz, tinent coronel, que hi viu entre 1912 i 1915 amb la seva nombrosa família.

La casa en el segle XX

Una dècada més tard, l'industrial Sebastià Seguí Sintes es va fer amb els terrenys del costat i adquireix la casa. A partir de 1926, va construir una cotxeria amb un pis superior i una fàbrica, coneguda com a Can Seguí. En els anys quaranta, un cop el seu fill acaba els estudis de medicina, instal·la una consulta d'aparell digestiu. La casa ha arribat als nostres dies essent un dels equipaments municipals destinat a Serveis Socials, sens dubte, una picada d’ullet al personatge que inicià aquesta història, Josepa Botey i Fité, dona de cultura, mecenes de l’ensenyament i benefactora de la gent pobre de la ciutat.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)