EXILITATS REPUBLICANS ESPANYOLS CONTRA ELS NAZIS per Andreu Bosch Mesquida

C om és de domini comú, la Guerra Civil Espanyola no va ser més que una primera etapa de la Segona Guerra Mundial; tant és així, que una fracció dels exiliats republicans espanyols van continuar lluitant des de fora d’Espanya contra el feixisme i el nazisme estès per tot Europa, ideologies de les que el falangisme i els sollevats comandats per Franco no eren sinó la versió espanyola d’aquests moviments. Els republicans exiliats lluitaven a més amb l’esperança (il·lusòria, com es va demostrar després) que a la victòria dels aliats sobre els alemanys hi seguiria la derrota dels franquistes i la recuperació de la República perduda amb la Guerra Civil.

La Nueve, la companyia d'espanyols que va alliberar París

Un fet destacat d’aquest compromís dels republicans en la lluita contra l’Alemanya de Hitler va ser el reagrupament d’excombatents de l’exèrcit republicà entorn de La Nueve, la 9a Companyia integrada en la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, coneguda com la Divisió Leclerc, que va ser la primera en entrar a París per a l’alliberament i el restabliment de la República i que va suposar l’inici de la derrota de Hitler. Malauradament, aquest fet històric ha estat ignorat durant molt de temps i només fa uns anys, tant França com Espanya han saldat el deute de memòria amb diversos homenatges, especialment a Madrid i a París, amb les respectives alcaldesses Manuela Carmena i Anne Hidalgo.

Paco Roca i una novel·la gràfica que recupera la memòria

Una admirable aproximació de la història de La Nueve l’ha feta el gran dibuixant valencià Paco Roca amb una novel·la gràfica preciosa plena d’humanitat, amb uns dibuixos que combinen perfectament la reflexió històrica amb l’acció pròpia d’una novel·la d’aventures a la vegada heroica i tràgica. Los surcos del azar dóna títol a aquest volum publicat per l’editorial Atisberri, que el 2022 ja duia onze edicions. Roca ha estat assessorat per Robert Coale, historiador i hispanista nord-americà establert a París.

Dos nivells narratius i un protagonista anarquista

La història té com a protagonista Miguel Ruíz, nom fictici (no figura al cercador de la pàgina oficial del Gobierno de Aragón www.losdelanueve) però que podria ser el de qualsevol dels components de la Brigada. La història es desenvolupa a dos nivells narratius que gràficament es diferencien amb dos estils de dibuix i d’acoloriment: un monocrom sèpia i un altre a colors, encara que amb una tonalitat tendent a fosca. (No sé si aquesta descripció del llenguatge gràfic és correcta; no hi entenc, ja em perdonareu).

El primer nivell representa el moment actual en què Paco, un jove periodista que està fent una història sobre espanyols que van combatre el feixisme en la Segona Guerra Mundial, es desplaça a la ciutat francesa de Baccarat, a la regió de Lorena, on hi ha un tal Miguel Ruíz que se suposa que va ser un d’ells. Miguel té ja 97 anys, és d’idees anarquistes i, de bon començament, se resisteix a remoure aquells records, però a poc a poc es va obrint a Paco i li va contant - estones amb enyorança, altres amb ràbia, altres amb tristesa - la seva història, que és la història de La Nueve. Aquest serà el segon nivell de la novel·la, la vertadera història de la Novena Brigada.

L'odissea dels exiliats republicans

La narració comença al Port d’Alacant el 28 de març de 1939, on s’hi acaramullen milers i milers de persones del bàndol republicà –homes, dones i fillets– que fugen de l’exèrcit franquista, que és a les portes de la ciutat, perduda ja la guerra. L’històric vaixell Stanbrook, un carboner britànic de 70x10 m, aconsegueix esquivar la flota franquista i pot carregar prop de tres mil persones amb perill d’anar a pic per excés de pes. 15.000 quedaran sense embarcar.

Després d’un dia de navegació arriben a Orà. Algèria és colònia francesa i esperen ser ben rebuts allà. Però feia poc que l’Espanya de Franco i el govern francès havien signat l’acord Bérard-Jordana pel qual, a canvi de la neutralitat espanyola, França reconeixia la legitimitat del govern franquista. Així que, després de retenir-los durant prop d’un mes sense deixar-los desembarcar, separen les dones i els fillets i als homes, la majoria, els envien a camps de treball amb unes pèssimes condicions de vida.

De l'exili al front contra el nazisme

Després de l’armistici de França amb Hitler l’estiu de 1940, el govern col·laboracionista de Petain envia els exiliats espanyols juntament amb jueus, antifeixistes francesos i altres col·lectius a treballar al desert en la construcció del ferrocarril. Les seves condicions de vida encara empitjoren.

A finals del 1942, els aliats desembarquen al Nord d’Àfrica i alliberen els camps. Els republicans espanyols dels camps de treball, desertors de la Legió Francesa i d’altres procedències s’uneixen al Corps Francs d’Afrique per a lluitar contra els nazis; tenien la pretensió de combatre portant la bandera republicana. Allà es troben militars rellevants de la Guerra Civil espanyola: l’almirall de la flota republicana Miguel Buiza, Amando Granell, comandant de l’Exèrcit Popular de la República, i Joseph Putz, militar belga, comandant de les Brigades Internacionals.

L'alliberament de París

Mentrestant, De Gaulle organitza l’Exèrcit de la França Lliure. El Corps Franc d’Afrique es dissol i els republicans espanyols formen la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada de l’Exèrcit de la França Lliure, comandada pel General Philippe Leclerc. Dels 160 components de La Nueve, 146 eren espanyols.

L’exèrcit francès, amb La Nueve, va sortir de l’Àfrica i, després de passar per Escòcia, va desembarcar finalment a França a la famosa platja d’Utah, poc després del dia D. A partir d’aquí, batalla rere batalla, combat rere combat contra l’exèrcit alemany, s’inicia el camí cap a París. (La narració gràfica ens recorda aquells “colorins” d’Hazañas bélicas de la nostra infància).

Per tal com De Gaulle vol que siguin els francesos i no els americans qui entrin a París i alliberin França, el dia 23 d’agost La Nueve rep ordres del General Leclerc d’enfilar directament cap a la capital i donar suport a la resistència que ja ha ocupat l’Hôtel de Ville, l’Ajuntament de París, a l’espera de l’arribada del gruix de l’exèrcit. És així com els republicans espanyols integrants de la 9a companyia tenen l’honor de ser els primers en alliberar la ciutat i així escortar De Gaulle en la desfilada triomfal pels Champs Élysées sota l’Arc de Triomf el 24 d’agost de 1944.

Una novel·la gràfica plena d'humanitat

Aquesta és la història resumida. La part novel·lada és molt més rica quant a les relacions humanes, que aporten un altre nivell d’informació d’allò que patien els protagonistes, dels seus desitjos, de les seves esperances, de les seves decepcions; el sentiment d’abandonament que en molts sentits van patir els republicans exiliats; com es van sentir menystinguts i a voltes humiliats veient com altres s’aprofitaven dels esforços i dels guanys aconseguits per ells mateixos. I, tal com passa en tota novel·la romàntica (com ho va estar plena de romanticisme l’heroica resistència dels republicans front al feixisme) no hi podia faltar tampoc una petita història d’amor.

Una memòria necessària

Recuperar la memòria d’aquests lluitadors per la República i per la democràcia ens ha de servir a nosaltres d’estímul per a afrontar aquests temps en què l’autoritarisme i els moviments ultres ens amenacen de fer-nos tornar a un temps que crèiem ja superat.

Andreu Bosch Mesquida