Un diàleg de jazz i embruix: Mezquida i Chicuelo fan vibrar el Teatre des Born amb una actuació sublim

 

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

A.C. / CIUTADELLA DIGITAL

Amb un altre sold out, les entrades per al concert al Teatre des Born es guardaven com petits talismans. La vetllada esdevenia irrepetible. No era per menys: Chicuelo, Marco Mezquida i Paco de Mode presentaven Del Alma, la culminació d’una trilogia que ha redefinit els límits entre el jazz, el flamenc i la improvisació.

El concert es va obrir amb Najando, una explosió de buleries que va submergir el públic en una onada de compàs i virtuosisme. La guitarra de Chicuelo, sempre flamenca i plena de matisos, dialogava amb el piano inquiet de Mezquida, capaç de transitar de la subtilesa a l’explosió en un parpelleig. Tot plegat, sostingut per la precisió rítmica de Paco de Mode, que amb la seva percussió va marcar el batec d’una nit que prometia emocions fortes.

Després va arribar Carrer del Perill, una rumba plena d’energia que va sacsejar l’escenari amb la seva força elèctrica. Impossible escoltar-la sense deixar-se portar pel ritme. I tot seguit, De ida y vuelta, una peça on el jazz i la música cubana s’entrellacen amb referències a Brahms, dibuixant paisatges sonors que transcendeixen gèneres i fronteres.

El trio va desplegar tota la seva màgia en Alalimón, una festa de buleries en què guitarra i piano es van desafiar en un joc de mirades còmplices i picades d’ullet musicals. La connexió entre els músics era absoluta, i la seva energia es va transmetre al públic, que es va deixar arrossegar per la intensitat del moment.

I quan semblava que el concert ja havia arribat al seu punt culminant, va arribar El Faro de los Deseos, una balada que va posar la pell de gallina a més d’un espectador. La delicadesa amb què Chicuelo i Mezquida van teixir cada nota va deixar la sala suspesa en un silenci gairebé reverencial. Un últim sospir abans de l’ovació atronadora.

Un viatge sense tornada

Del Alma no és només un disc: és un viatge a través de set composicions plenes de vida i emoció. Estrella va brillar amb una llum serena, mentre que Volcán va ser pura passió desfermada. Guajira ens va acostar al flamenc més pur, mentre que Luz de Luna va hipnotitzar amb la seva atmosfera enigmàtica. La profunditat de Alma i Giralda es va fer sentir amb una força colpidora, i finalment Tierra va ressonar com una síntesi perfecta de tot el que aquest trio representa.

La música de Chicuelo i Mezquida és un llenguatge sense paraules, un espai on la improvisació i la complicitat es fonen en una mateixa ànima. I al 27è Menorca Jazz Festival, el Teatre des Born de Ciutadella ha estat testimoni d’un moment únic.