Un front comú per a plantar cara a les polítiques de desprotecció del territori balear

Presentació del front comú i del recurs d’inconstitucionalitat contra la legalització massiva en sòl rústic.

N.P / CIUTADELLA DIGITAL

Demà dijous es presentarà davant el Tribunal Constitucional un recurs contra la Llei 7/2024 de Balears. Es tracta d’una acció impulsada per PSOE, MÉS, Podem i el GOB, que ha anat sumant el suport de nombroses entitats socials i del Fòrum de la Societat Civil. El moviment s’articula com un front comú contra una norma que consideren una greu amenaça per al territori i el medi ambient.

Una resposta col·lectiva davant una regressió ambiental

Les crítiques a la Llei 7/2024 s’han intensificat a mesura que s’han evidenciat els seus efectes desreguladors. Des de principis de 2023, el GOB ja alertava de les greus implicacions del primer Decret-Llei de simplificació administrativa, precursor de la normativa actual. Un estudi presentat el maig de 2024 ja apuntava a diverses causes de potencial inconstitucionalitat.

Amb la transformació del decret en llei, la situació ha empitjorat. L’entrada d’esmenes de VOX i del PP ha reforçat aspectes que desprotegeixen el territori i afavoreixen la desregularització urbanística. El resultat ha estat una llei aprovada enmig del caos parlamentari, amb rectificacions via decrets llei per corregir errors interns. Aquesta situació ha portat el GOB a instar els partits de l’oposició a activar el recurs d’inconstitucionalitat a través dels seus diputats al Congrés.

Els pilars del recurs d'inconstitucionalitat

Un dels aspectes centrals del recurs és el procés de legalització massiva d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic, que es percep com una vulneració del principi d’igualtat ciutadana. La llei planteja una amnistia generalitzada per infraccions urbanístiques, premiant els infractors i desautoritzant aquells que han seguit la normativa.

A més, la introducció del silenci administratiu positiu per facilitar aquestes regularitzacions es considera una regressió ambiental greu, ja que elimina mecanismes de control essencials per a la protecció del territori.

El recurs es fonamenta en diverses sentències prèvies del Tribunal Constitucional que han establert precedents en matèria de protecció ambiental i urbanística.

Un moviment ampli i transversal

Aquesta iniciativa no és exclusivament política. Ha generat una alçada de veu compartida entre partits i societat civil, que consideren la Llei 7/2024 una passa enrere inacceptable. Juntament amb el GOB Mallorca i el GOB Menorca, hi donen suport entitats com Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, l’Obra Cultural Balear, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, i els sindicats CCOO i STEI-Intersindical.

Aquest matí s'ha fet una roda de premsa per anunciar el recurs, que serà presentat demà al Tribunal Constitucional per diputats de PSOE, SUMAR i PODEMOS, que han signat els poders aquesta setmana.

Aquest front comú vol ser un punt d'inflexió per revertir una llei que posa en perill l’equilibri territorial de les Illes Balears i obre la porta a una desprotecció sense precedents. La lluita per la preservació del territori ha aconseguit sumar veus diverses, demostrant que la defensa del bé comú és una responsabilitat col·lectiva.