GENT X CIUTADELLA: FA 10 ANYS LA POLÍTICA VA ESDEVENIR ESPERANÇA per Sergio Servera

Aferrada de cartells de l'agrupació d'electors Gent x Ciutadella a les eleccions de 2015.

F a deu anys ja que, entre l’onada del 15M i l’efervescència de Podemos, va néixer a Ciutadella un experiment valent, una proposta insòlita en la política local: Gent per Ciutadella. Una agrupació d’electors que no volia ser un partit, que volia defugir de les estructures tradicionals, de la jerarquia orgànica per poder donar, sobretot, la veu a la gent, en els assumptes locals. Perquè tots teníem una idea potent al cap: que la política havia de tornar a ser per a millorar, de veritat, la vida de la comunitat. De les persones.

Vam voler obrir l’Ajuntament. Obrir-lo físicament i simbòlicament. Era el moment d’acabar amb les portes tancades, les sales de juntes monopolitzades pels de sempre, les decisions preses en reservats on mai no hi entrava la llum. Vam voler, en definitiva, canviar-ho tot. Amb honestedat. Amb convicció. Vist des d’avui potser ens va sobrar il·lusió i moltes vegades ens va faltar experiència per saber jugar les cartes que teníem.

Una aposta radical i necessària
Però l’aposta que vam fer en aquell primer moment era radical en el millor sentit de la paraula. Assemblees obertes. Debats públics. Transparència. Decisions col·lectives. El govern de la plaça, no el dels despatxos. I per un instant, va semblar que era possible. Durant dues legislatures, i principalment a la primera, on vam ser decisius per formar govern municipal, Gent per Ciutadella va ser una veu a tenir en compte entre les velles harmonies. Tres regidors que, sense haver passat mai per les escoles de poder, van fer política com cal: des del compromís i la responsabilitat.

Ens vam equivocar, segurament sí. Però des de la distància no tinc cap dubte que vam sumar més encerts que errors. Així i tot, és evident que davant una proposta de màxims com la que presentàvem nosaltres, durant la presència institucional de Gent x Ciutadella algunes veus es van anar apagant, en veure que potser les esperances acabaven massa vegades diluïdes davant la mateixa burocràcia i l’estructura del sistema. A Ciutadella sempre absolutament reticent a qualsevol canvi. El dilema que vam fer front de sempre: oposar-se amb puresa o governar amb contradiccions. Ser el mirall incòmode o formar part del mobiliari. No vam tenir totes les respostes. Però vam fer preguntes que encara avui molesten.

Un llegat que encara ressona
No vam fer una revolució, però vam sacsejar consciències. Vam obrir finestres. Vam demostrar que es podia fer política sense deutes amb ningú, només amb la gent. Vam posar damunt la taula propostes valentes, des del debat entorn a Sant Joan i la dona, avui malauradament més apagat que mai, a altres més pragmàtics com la ubicació de l’estació d’autobusos a Dalt sa Quintana, que pensava Ciutadella no només com a ciutat, sinó com a comunitat. Com a lloc on tothom hi té un lloc.

I, sobretot, vam establir un precedent. El nivell de transparència municipal assolit entre 2015 i 2023 no ha tornat a ser igualat. L’Ajuntament obert, accessible, clar, comprensible. Sense opacitats. Sense misteris. I no és casualitat. És fruit d’una manera d’entendre el servei públic. Una manera que avui, tristament, ja no hi és. Són només tres exemples puntuals, però en vuit anys de govern la influència del pas de Gent x Ciutadella en la ciutat d’avui és més que evident.

Per això avui, una dècada després, convé fer memòria. No per nostàlgia. Sinó per justícia. Per recordar que el que va passar va ser real. Que la política pot ser una altra cosa. Que ho va ser.

Ara potser hi ha qui pensa que Ciutadella Endavant és hereva d’aquella embranzida inicial. Potser sí. Potser no. Jo ho tenc clar. Molts de companys que vam començar en la idea inicial ja no hi són. Crec que alguns altres sí. Però la cosa certa és que les assemblees obertes i públiques ja no hi són. La reivindicació feminista a les festes de Sant Joan s’ha esmicolat. El debat ciutadà, el que trepitja carrer, ha desaparegut. Per molts dels que vam començar: No era això, i ho sabem. Amb tot, no és aquesta cap retret cap a persones, sinó tan sols una constància que en el fons l’agrupació d’electors que va voler ser i va ser Gent x Ciutadella avui no té hereu.

Tal vegada la responsabilitat fou nostra, per no saber passar el relleu com calia. Per no consolidar estructures. Per pensar que la il·lusió bastava.

Però més enllà de totes aquestes reflexions, aprofitant que ja fa una dècada que va començar tot, que com a mínim serveixi aquest escrit per agrair a qui va ser-hi. A qui va creure. A qui va somiar. A qui va apostar per una idea quan no era fàcil fer-ho. De noms em venen a la memòria molts: al marge dels que van ser regidors, com Georgina, Nati, Sebastià. Són persones que van dedicar-hi molt de temps de la seva vida, altruistament i sense tenir cap tipus de càrrec. Ho van fer, simplement de cor, perquè hi van creure. Gràcies a Santi, Antonio, Pilar, África, Fernando, Aram, David, Julio, Pedro, Elvira, José Luis, etc. i les hores i hores que vam passar al Tramuntana ideant un projecte polític quan ni tan sols teníem local encara.

Com deia Pepe Mujica: “Vam voler canviar el món, i potser no vam aconseguir canviar un carall. Però almenys li vam donar un sentit a la nostra presència.”

I això, amics i amigues, no és poca cosa.
I sí, mai és massa tard per tornar a començar, que deia la cançó. Avui ho podríem tornar a fer?

— Sergio Servera, periodista
Ciutadella, maig de 2025