L'Adéu

L'ADÉU

Fa ja molts d’anys, anava jo per un dels carrers més importants del poble, quan me va creuar una jove, una funcionària que havia vingut provisional a Ciutadella i amb qui havíem fet certa amistat; me ve, em dona una besada i me diu “me’n vaig”; l’havien destinada a un altre lloc fora de l’illa.
Aquesta anècdota em va suggerir el següent comentari:

No vull que em diguis adéu.
No vull sentir a la meva pell
la tebior fugicera del teu bes.
Si te n’has d’anar, tanca la porta
com qui gira el darrer full d’un llibre,
silenciosament.