LA MEDICINA QUE NO TÉ EFECTES SECUNDARIS per Sandra Gutiérrez

Hi ha una medicina capaç de millorar la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’estat d’ànim. Una medicina que prevé, que reverteix, que potencia. I el més sorprenent? No té cap efecte secundari.

Es diu moviment. Es diu activitat física. Es diu esport.

Des de la meva experiència com a logopeda, després de vint anys de trajectòria professional, puc afirmar que l’esport és una eina terapèutica potentíssima. A consulta no podem receptar medicaments —això és cosa dels metges—, però sí que podem orientar cap al benestar. I en aquest camí, l’activitat física hi té un paper clau.

És aquí on un esdeveniment que hem viscut fa uns dies a Ciutadella, com la Trail Menorca, cobra tot el sentit.

Perquè la setmana passada vam viure unes jornades intenses, plenes d’energia, entusiasme i ambient als carrers. No només pels corredors, sinó també pels acompanyants, voluntaris i la gent del poble, que ens vam deixar contagiar per aquella vibració especial. Qui més qui menys, va sentir-se part d’una festa que va unir superació personal, esforç i moviment. I és que, tot i que el repte dels 185 km pot semblar una bogeria per a molts, tothom va fer el seu —i això és el que realment importa.

Et demanes: què mou tantes persones, de tantes nacionalitats, a fer aquest trasbals? Les motivacions són múltiples i personals. Però totes tenen en comú una cosa: el poder del moviment com a motor de canvi, de salut i de vida.

A consulta, cercam millores reals en cada persona i en el seu entorn familiar. Parlam d’una mirada integral, personalitzada i global. I és aquí on l’esport pren tot el protagonisme. I alerta: no confonguem moure’ns amb fer esport, que encara que tot suma, no és ben bé el mateix.

S’ha vist que moltes patologies, de tipus molt divers, poden millorar o fins i tot frenar la seva progressió amb una pràctica física regular. Fa unes setmanes vaig llegir que, en casos de depressió, es començava a receptar... anar al gimnàs. I no és cap metàfora.

El que abans era impensable per a molts adults, avui ja és una consulta habitual: “Quin esport em pot anar millor?” No hi ha límits lògics. L’important és practicar allò que et motivi, que t’agradi, que et mogui. En canvi, en el cas dels infants, tot i que molts fan activitats, la resta del dia sovint el passen asseguts. I això és un problema real.

Fer una pràctica puntual i després passar hores en sedentarisme no és el que necessitam.

Segons la OMS, infants i adolescents d’entre 5 i 17 anys haurien de fer almenys 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa, a més d’activitats de tonificació muscular i òssia 3 dies per setmana.

Els adults, per la seva part, haurien de moure’s més i seure menys, amb un mínim de 150 a 300 minuts setmanals d’activitat moderada, o 75 a 150 minuts si és vigorosa. Per obtenir encara més beneficis, s’aconsella superar els 300 minuts setmanals.

Per què? Perquè l’activitat física transforma el cos i la ment.

Facilita la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’eficàcia en l’estudi. És, senzillament, el millor temps invertit.

I per si encara no n’hi havia prou, l’exercici allibera substàncies increïbles:

• APELINA, que millora la funció cognitiva.
• BDNF, que promou la formació i supervivència de neurones a l’hipocamp i afavoreix l’aprenentatge.
• IGF-1, que millora les funcions neuropsiquiàtriques.
• IL-15, amb un efecte antienvelliment notable.

Tot això, repetesc, sense cap ni un efecte secundari.

Com deia Carol Welch:

“El moviment és una medicina per crear el canvi físic, emocional i mental.”

Això sí, només funciona si t’hi poses.

Per Sandra Gutiérrez
Ciutadella Digital