.png)
L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, amb Francesc Prat al capdavant, interpreta la sisena simfonia, un himne a la natura.
Edu Cendán | JOVENTUTS MUSICALS
Fa uns anys que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca manté un idil·li amb Ludwig van Beethoven. Si al 2022 la cita era amb el Destí, amb la cinquena simfonia, i al 2024, amb la Fraternitat que emana de la novena, aquest any era el torn de la Natura i la sisena de les simfonies composades per l’artista de Bonn.
Un Beethoven contemplatiu i impressionista
Coneguda popularment com La Pastoral, aquesta obra representa una fita tant a l'evolució del llenguatge musical com a l'expressió artística de l'enllaç entre l'ésser humà i la naturalesa. Contràriament a la passió i la força que desprenen les altres dues simfonies, en aquesta trobam un Beethoven molt més contemplatiu, donant gairebé pinzellades impressionistes per descriure el seu entorn.
De fet, el compositor era un apassionat de les llargues caminades pel camp, i trobava en la natura aquesta font d’inspiració que plasma després a la partitura.
El concert inaugural: Coriolà, Haydn i Beethoven
La primera de les dues cites de l’OCIM era el 8 de juliol al Teatre des Born de Ciutadella per inaugurar el 53è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, i el dia 9 al Teatre Principal per fer el mateix amb el Festival de Música de Maó.
En ambdós casos, la vetllada s’obria amb l’Obertura Coriolà op.62 del propi Beethoven, un peça tràgica dedicada al poeta Heinrich Joseph von Collin. Acte seguit, sense pausa, arribà el torn de La presentació del Caos, de Haydn, preludi de La Creació.
La Pastoral: cinc moviments i cap pausa
De nou sense pausa, comença la Sisena. Una de les seves peculiaritats és que està dividia en cinc moviments, a diferència de les estructures clàssiques, on sempre n’hi havia quatre. Però Beethoven és això: la ruptura de les normes establertes. El primer artista amb consciència de sí mateix com a entitat creadora.
Ataquen els 33 músics de l’OCIM a l’ordre del seu director, Francesc Prat, que dirigeix amb les mans despullades. Tota una declaració de principis. Prat és un conductor que dialoga amb l’orquestra, que estableix una connexió amb els músics i fa que la melodia flueixi harmònica i compassada.
De l’alegria pastoral a la tempesta
El primer moviment és el despertar dels sentiments al camp, amb una atmosfera alegre i distesa. El segon moviment reprodueix el transcórrer de l’aigua del riu i el cant dels ocells a través de les cordes i els vents.
L’allegro del tercer moviment evoca les danses camperoles. Però arriba la tempesta: el quart moviment marca la inestabilitat harmònica i la tensió. El timbal i les dissonàncies anuncien el clímax abans que la trompeta posi fi al temporal.
Una conclusió lírica i una ovació merescuda
El cinquè moviment tanca l’obra amb una melodia serena. Retorna la calma i la pau. L’ovació del públic ens retorna a la realitat. Durant més d’una hora, la música ens ha transportat per paisatges sonors, confirmant l’idil·li entre l’OCIM i el geni alemany.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada