
ola. Em dic Joan i tenc 11 anys. Dimecres va ser un dia especial. Vaig anar amb la mama i el papa a la Plaça des Born. Em van dir que era una festa molt important: el 9 de juliol. Al col·le ja ens havien explicat que en aquesta data es conmemora “l’any de sa desgràcia”, que és quan fa molts anys els turcs van venir i van fer molt de mal a Ciutadella. Diuen que va ser terrible: van matar gent i es van endur dones i fillets com jo cap a Constantinoble. Mare meva.
Però no, no hi vam anar a veure l’acte. Quan vam arribar, ens vam quedar davant del Teatre des Born i vam esperar uns senyors que venien en fila, molt mudats, amb americana i tot. La mama em va donar un cartell que deia coses de l’alcalde, i vam començar a cridar-los. A un d’ells li van tirar un got de plàstic! Em vaig espantar una mica, però la mama em va dir: “tranquil, aquests senyors són molt dolents”.
Segons ella, són els que manen i fan coses molt dolentes per a Ciutadella. Que els hem de renyar, perquè si no, ens ho trauran tot. Jo no ho vaig entendre gaire, però em vaig posar a cridar també, perquè si la mama ho diu, serà veritat.
Érem pocs, però la gent que hi havia cridava molt. Hi havia qui insultava i després reia. Semblaven enfadats, però també contents, com si s’ho passassin bé. Jo només pensava: si aquests senyors manen i diuen que ningú no els ha votat, com pot ser? Al col·le ens han dit que ara, a diferència d’abans, als polítics els triem nosaltres en unes coses que es diuen eleccions. Però a l' Ajuntament de Ciutadella, pel que sembla, no va així. A l' escola no m' ho han explicat bé. La mama i el papa sempre tenen raó.
De totes maneres, tampoc vaig entendre gaire per què protestàvem. Diuen que han tret els cotxes del Born i que ara els autobusos no poden anar als Pins. El papa diu que els bars tenen menys clients, que els turistes no venen perquè han d’aparcar molt lluny. Que això és molt greu. Ahir, mentre esperàvem taula per dinar als Pins, el vaig sentir parlar-ne amb uns amics. Tots deien el mateix: “Aquest ajuntament ens està matant el turisme”. No sé si és veritat, però ho deien molt convençuts. I mira que vam de esperar estona amb la gent que hi havia per tenir una taula.
Jo, mentrestant, només pens pensava en una cosa: per què no podem jugar a pilota a la plaça dels Pins? És tot el que voldria. I ara que al Born no hi ha cotxes, quin espai més guapo per jugar! S’hi podria fer una pista, o córrer amb la bici, o fer una guerra d’aigua. Seria un estiu genial, abans de tornar a escola.
Jo vaig al col·legi del Born, i m’han dit que enguany hi podré anar amb bicicleta, perquè l'Ajuntament ha fet un carril bici que arriba fins a la porta de la escola. Els meus pares diuen ara és més segur. Quina sort!
Només falta que aquests senyors dolents se’n vagin, i ja seria del tot feliç.
Bé... Esper que aquests senyors dolents que manen no sàpiguen que podré anar en bici fins a classe, perquè si ho saben, la mama diu que són prou capaços d’esborrar també el carril bici. Es veu que aquests senyors dolents sempre volen coses dolentes per nosaltres, el poble....
* Un text fictici escrit per Mike Serra.
NOTA ACLARATORIA:
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada