CORS SOLIDARIS RUMB A GAZA per Lolita Punk

Avui els cors de la solidaritat salpen rumb a Gaza carregats amb menjar, amor i esperança. Som moltes les que volem que el genocidi del poble palestí acabi, som moltes les que no podem suportar més tant de dolor i la inacció dels nostres governs.

Per això avui la població civil surt al carrer i s’acosta als mars, per dir prou, per posar-hi llum, pau, temprança i força, per somiar que un món millor és possible.

Un dia vaig tenir un somni, i aquell somni va ser que la societat es despertava. Es despertava d’estar adormida davant l’odi i el dolor aliè. Despertava la seva empatia i el seu sentiment de tribu.

Si entenem que estem totes al mateix vaixell, és fàcil que la nostra mirada davant els problemes de la humanitat sigui col·lectiva. Les ferides d’una són les ferides de totes, així ens ho ensenya la sororitat feminista, i així es desperta un poble adormit.

Per la fi de la violència en aquest món, per la llibertat dels pobles i els col·lectius oprimits. Per transformar amb la nostra fe aquesta realitat que fa massa temps que fa mal, i fa molt de mal.

Des de la meva humil visió i la meva capacitat de comunicar, us animo a donar suport a aquesta causa, en la mesura del possible.

Per una Palestina lliure, amb un esperit pacífic, des de tots els ports, avui, exigim la fi del genocidi.

Banderes a l'estadi

BANDERES A L'ESTADI

El corb marí estén les ales,
negre estendard al rocam.

Tot de banderes flameja,
l'estadi que esdevé un clam.
Ales multicolors mostren
la victòria de la sang,

de la sang dels germans nostres,
la victòria que ens fa grans:
la sang que ens xucla la pàtria,
penons de vil realitat.

El corb marí ha estès les ales,
negre estendard al rocam.

16-8-2025

Capitana Tramuntana: la creació d’una obra de petit format i mirada gran pel Teatre de Butxaca

Ainoa Pons i Gemma Moll, directora i protagonista, de Capitana Tramuntana. L'obra es representarà a Can Saura el 27 de setembre. 

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

El 27 de setembre, el mar, el vent i l’espai de Can Saura es convertiran en el marc d’una aventura inesperada: Capitana Tramuntana. Quinze minuts en què el vent del mar sembla entrar a la sala, on els silencis parlen més que les paraules i cada gest deixa un rastre de somriures i sospirs en l’aire. Una microobra que sembla petita, però que s’endinsa directament en el cor del públic, convidant-lo a viure l’aventura de l’heroïna, la seva recerca de repòs i el misteri dels vents que encara criden.

Del paper en blanc a l’escena

La història d’aquesta capitana neix de dues ments creatives: l’actriu i contacontes Gemma Moll i la directora i escriptora Ainoa Pons, col·laboradora de Ciutadella Digital on escriu amb el seu alter ego Lolita Punk. Sense grans pressupostos ni equips enormes, tot s’ha construït amb imaginació, hores robades al rellotge i una passió compartida per explicar històries que connectin amb les persones.

Aquí és on el Teatre de Butxaca mostra la seva essència: un projecte nascut de les petites coses, on cases, bars i espais emblemàtics es converteixen en escenaris efímers gràcies a la col·laboració d’artistes, voluntaris i la comunitat. És un teatre que depèn de la proximitat, la creativitat i l’entusiasme de tots, demostrant que amb ganes i voluntat es poden aconseguir moments de màgia que ressonen molt més enllà del temps de cada funció.

Tot comença amb una idea: una dona sola al timó, dedicada a rescatar corbs marins, que s’enfronta a un moment clau de la seva vida. Vol descansar… però qui continuarà la seva missió? Des d’aquest punt, Gemma i Ainoa han teixit una obra que barreja humor i tendresa, clown i poesia, rialles i silencis, evocant la força del mar i la fragilitat humana.

Gemma Moll: una vida entre escenaris i contes

Nascuda a Menorca, Gemma va marxar amb 18 anys a Barcelona per formar-se en teatre musical. Va pujar a escenaris, va fer publicitat i curtmetratges, i en tornar a l’illa va continuar explorant camins teatrals fins a trobar en el clown i en els contes un llenguatge propi. Com a contacontes ha recorregut places, biblioteques i escoles, sempre amb l’objectiu de connectar. En aquesta obra, tot el seu bagatge com a narradora oral es posa al servei d’un personatge que fa riure, pensar i, sobretot, sentir.

Ainoa Pons / Lolita Punk: la mirada que dirigeix

Ainoa Pons, col·laboradora de Ciutadella Digital amb el seu alter ego Lolita Punk, és la directora que guia aquest viatge. Amb formació en cinema i documental, experiència en producció cultural, dinamització de clubs de lectura i escriptura en guions de curtmetratges, Ainoa aporta un enfocament meticulós i creatiu al procés. La seva mirada assegura que l’obra mantingui un equilibri entre humor, poètica i emotivitat, cuidant que cada detall, gest i silenci tingui un propòsit i connecti amb l’espectador.

Capitana Tramuntana: clown, humor i aventura

L’obra narra la història d’una heroïna discreta, protectora dels vents i dels secrets del mar, que arriba a un moment clau de la seva vida: vol descansar, però encara no hi ha relleu generacional a la vista.

El clown, les rialles i els silencis poètics es barregen amb la proximitat del microteatre per crear una experiència única: cada persona del públic es converteix en part de la història, sentint de prop la tensió, el vent, el soroll del mar i l’alegria de la descoberta.

L’assaig: un laboratori d’emocions

Durant setmanes, l’escenari ha estat ple de proves, improvisacions i canvis constants. La construcció del personatge ha estat un procés viu: d’una idea inicial a una figura amb veu pròpia, capaç de fer riure amb una caiguda i emocionar amb un silenci. El vestuari, senzill però ple de detalls marins, i tot l’atrezzo, pensat per suggerir més que per mostrar, acaben de donar-li forma. Tot respira proximitat i autenticitat, en la línia del Teatre de Butxaca, on cada gest i cada racó són part de la màgia.

Una microobra amb mirada gran

Encara que el seu format sigui petit, Capitana Tramuntana té una mirada gran. Parla de com costa deixar anar allò que estimem, de la por al canvi i de la bellesa de trobar un nou rumb. Ho fa amb humor, amb una mica de tempesta i amb un final que deixa el públic amb un somriure… i potser alguna llàgrima.

El 27 de setembre doncs,  a Can Saura, cinc funcions donaran vida a aquesta història. Seran quinze minuts intensos, plens de clown, salitre i proximitat. Quinze minuts per demostrar que el teatre més petit pot contenir les emocions més grans, i que el Teatre de Butxaca continua sent un laboratori on la comunitat i la creativitat convergeixen per crear màgia.

CURRÍCULUMS I POLÍTICA: UNA REVISIÓ I REFLEXIÓ SOBRE LA FORMACIÓ DELS CÀRRECS PÚBLICS per Mike Sierra

Les últimes setmanes han estat especialment sacsejades, en l’àmbit polític espanyol, per una onada de dimissions relacionades amb la falsificació o inflament de currículums. La polèmica pels currículums polítics es va encendre amb la dimissió de Noelia Núñez, diputada del Partit Popular, que va reconèixer que mai havia completat el doble grau en Dret i Ciències Jurídiques que figurava en el seu perfil institucional. Poc després, José María Ángel Batalla, comissionat del govern per la DANA, també deixava el càrrec per haver atribuït-se un títol universitari que no constava com a tal. El darrer a sumar-se a la llista ha estat Ignacio Higuero, conseller de Gestió Forestal de la Junta d’Extremadura, que havia inclòs al seu expedient una llicenciatura en Màrqueting per una institució i en un any en què aquest títol encara no existia formalment.

En només deu dies, tres càrrecs públics de diferents nivells i partits han hagut d’abandonar responsabilitats per qüestions relacionades amb la seva formació acadèmica. El debat ja no gira només entorn de si es tenen o no estudis superiors, sinó de la veracitat i la transparència en allò que es publica com a representants públics. 

Aquestes situacions han generat un debat necessari: cal verificar els currículums dels càrrecs públics? Quina importància té la formació acadèmica en l’exercici de la política? La ministra Diana Morant recordava recentment que “la política també es pot fer sense títol universitari”, però la qüestió ja no és només si algú en té o no, sinó si el que s’afirma és verídic, públic i contrastable.

Amb aquesta premissa en ment, hem volgut mirar cap a casa nostra: què diuen els perfils públics dels regidors i regidores de l’Ajuntament de Ciutadella?

La informació publicada a la web municipal

La web de l’Ajuntament ofereix una fitxa de cada membre del consistori amb una breu biografia i, en alguns casos, informació sobre la seva formació o experiència professional. A partir d’aquesta informació, podem fer algunes observacions:

• Només dues regidores, Maria Jesús Bagur (PSM) i Pere Fiol (PSM), acompanyen la seva biografia amb documents acreditatius de les seves titulacions. En tots dos casos, es pot accedir al títol oficial escanejat, cosa que aporta un plus de transparència i bona pràctica institucional.
• Altres regidors i regidores declaren estudis superiors o mitjans, però no s’aporta en cap cas documentació adjunta.
• Una part dels representants no declara cap titulació específica, i d’altres simplement no aporten informació curricular a la web.

Una mostra variada del mosaic ciutadellenc

La diversitat en el perfil dels regidors pot ser també un reflex fidel de la societat que representen: hi trobam persones amb carreres universitàries consolidades, altres amb trajectòries laborals sòlides sense estudis superiors, i també persones que combinen l'activisme social o sindical amb la política local.

La nova regidora Pilar Seguí (PSOE), per exemple, encara no té currículum publicat. D’altres, com Daniel Marquès (PP) o Estefania Quintana (PP), tampoc no ofereixen cap informació curricular visible a la pàgina del consistori.

El valor d’allò que es publica (i com es publica)

És important deixar clar que aquest article no pretén establir cap judici sobre la vàlua o capacitat de ningú, ni  associar talent polític a titulacions universitàries. La qüestió central és una altra: el dret de la ciutadania a disposar d’informació veraç, completa i verificable sobre aquells que els representen.

I aquí entra en joc una assignatura pendent: la transparència real, que no hauria de quedar en mans de la voluntat individual de cada regidor, sinó normalitzar-se com a pràctica institucional. 

Una oportunitat per revisar i millorar

La polèmica estatal ha provocat que diversos partits hagin demanat als seus càrrecs públics que revisin i actualitzin els seus currículums. És una passa positiva que també podria ser aprofitada pels ajuntaments per homogeneïtzar la informació que es fa pública i donar exemple.

Ciutadella va ser la passada legislatura un referent en Transparència.  Ara ja no ho és. Però sí que pot tornar-ho a ser. Tenim ara una oportunitat per fer-ho millor. I per recordar-nos que, si exigim rigor i honestedat a aquells que prenen decisions públiques, això comença per explicar amb claredat qui són, què han fet i com s’han format.

Font de la informació: AJUNTAMENT DE  CIUTADELLA.  Podeu accedir als currículum i altra informació sobre els regidors. Aquí. 

PERSEIDES | Música i un cúmul d’emocións sota el cel estrellat de Menorca

N.P | CIUTADELLA DIGITAL

El proper divendres, la finca de Sa Marjal acollirà una vetllada especial que combinarà música en directe, gastronomia i l’espectacle natural de les Perseides, la pluja d’estrelles més popular de l’estiu.

Música i gastronomia a Sa Marjal

La trobada començarà a les 18:30 h amb tast de sidra menorquina de @sidra_kane i una bereneta servida amb molt d’amor. Un ambient acollidor per entrar en sintonia amb la màgia de la nit.

Concert sota les estrelles

A les 20 h, cinc músics ompliran els camps de pomeres amb energia i sensibilitat: Annabel Villalonga a la guitarra, Merce González amb l’acordió, Bep Mercadal al baix, Judit Puig a la percussió i Ainoa Pons a la veu. El repertori inclourà havaneres, cançó menorquina, boleros, balades, swing, blues i bossanova, invitant el públic a viatjar per històries de mar, amor i estrelles.

Les Perseides i el cel nocturn

Mirar al cel nocturn sempre ha fascinat els éssers humans per la seva bellesa i per tota la informació que s’hi ha pogut trobar generació rere generació, ajudant les civilitzacions a ubicar-se en el temps i en l’espai.

Històries i curiositats amb la monitora Starlight

Durant la nit del 15 d’agost, aprofitant la temporada de Perseides i la possibilitat de veure algun estel fugisser, els assistents podran gaudir de les històries i curiositats astronòmiques explicades per la monitora Starlight Isabel Martín.

Un fenomen espectacular

Aquest fenomen es produeix cada agost quan la Terra travessa la pols deixada pel cometa Swift-Tuttle. Les estrelles fugaces són visibles des de qualsevol lloc fosc i sense núvols, i a mesura que avança la nit, l’activitat de les estrelles fugaces es fa més intensa, regalant moments de bellesa efímera que queden gravats a la memòria.

Localitza la constel·lació de Cassiopea

Per orientar la mirada, busca la constel·lació de Cassiopea amb forma de W, i entre Cassiopea i l’horitzó nord és on es troba la constel·lació de Perseo, d’on parteixen les estrelles fugaces més espectaculars.

Una experiència poètica per compartir

En resum, l’activitat a Sa Marjal és una proposta poètica que combina degustació, música en directe i interpretació del cel nocturn. Una experiència cultural multidisciplinar que convida a aprendre i gaudir amb tots els sentits d’una nit estiuenca al camp menorquí.

🎟 Pots trobar la teva entrada aquí: entradium.com/events/sidra-kane-amb-perseidas

Els Quiroga: emoció i intel·lectualitat en l’art del quartet de corda

El Cuarteto Quiroga durant un moment de l'actuació al Seminari de Ciutadella.  | RAFA RAGA

Pau Marquès i Oleo | JOVENTUTS MUSICALS

Una història de més de dos mil anys d’antiguitat que ens continua fent reflexionar sobre “els actuals reptes de la humanitat i la falta d’humanitat amb què els afrontam”, que transcendeix més enllà del sentiment religiós perquè ens parla de la condició humana: “fràgil, social i empàtica”. A manera de manifest poètic, Cibrán Sierra, violinista del Cuarteto Quiroga, presentava el concert de Les set paraules de Crist a la creu en versió per a quartet de corda de Joseph Haydn fent menció a tots els desastres que s’han esdevingut en la història de la humanitat des d’Armènia fins a Ruanda, des d’Auschwitz fins a les cunetes de les nostres carreteres, des d’Ucraïna fins a Gaza i massa més…

El primer gest musical dels Quiroga fou una suspensió com un esglai, precedida d’una alenada just abans d’afrontar les notes punyents de la Introduzione que ens feien tallar la respiració. Sempre amb intenció, sempre amb imaginativa, els Quiroga van desgranar aquesta música amb una clarividència i un instint per a contar històries magistral. Paraula rere paraula, van anar desplegant una gran paleta de sons sempre en perfecta sintonia amb l’emoció que hi ha darrere de cadascun dels set moviments lents que conformen aquesta obra.

Quan l’art uneix emoció i pensament

Els Quiroga representen una manera de fer art que uneix emoció amb intel·lectualitat. El quartet de corda, és tant una expressió artística com una forma social que requereix la màxima democràcia per a existir. Ens ensenya a unir-nos en recerca del bé comú, en donar espai a la personalitat mentre es viu la col·lectivitat. En poques formacions musicals açò es viu tan intensament.

Els Quiroga, que a més d’una carrera concertística de projecció internacional, són excel·lents pedagogs, ahir ens van fer una classe magistral sobre l’art del quartet de corda. A través de la seva manera de tocar, traspua la seva manera d’assajar. Així, bevent de les quatre personalitats del quartet, fan compatibles emoció i intel·lectualitat, espontaneïtat i decisió, naturalitat i artifici, un so transparent i profund, contenció en el gest i impulsivitat, autoritat i complicitat.

Un clàssic del paisatge sonor menorquí

Les Set Paraules de Haydn sonen cada any a Santa Maria de Maó, és una música que forma part del paisatge sonor i la memòria dels menorquins. Ahir, en la seva versió per a quartet de corda, paradoxalment sense paraules, la música sonava plena de preguntes, ben propera a l’emoció i ben lluny de certeses dogmàtiques.

El meu besavi, en Joan Cortès Camps, trompetista, deia que “no hi ha veritat més alta que la música, perquè està feta amb el cor”. A jo ahir açò em feia pensar què hauria passat si els Evangelis s’haguessin escrit en partitura, sense paraules mentideres. Que potser ens hauríem estalviat una de les més mortíferes institucions de la humanitat. Que d’aquesta història només ens n’haurien arribat les emocions humanes, directes, per sentir-les i compartir-les amb la nostra “fràgil, social i empàtica” condició humana.

Segurament un pensament utòpic per acompanyar l’utòpic art del quartet de corda.

Myotragus Dimonis: el foc menorquí visita Euskadi

El pròxim 4 de setembre, les màscares vermelles i la percussió vibrant dels Myotragus Dimonis ompliran els carrers de Lekeitio, a la costa basca, en un espectacle de foc que promet sorprendre i captivar. La colla de foc de Ferreries ha estat convidada a participar en un correfoc dins les festes d’estiu d’aquesta localitat de Biscaia, en un acte d’intercanvi cultural que connecta tradicions populars dels Països Catalans i Euskadi.

Aquest viatge suposa molt més que una actuació fora de casa: és una mostra viva de com la cultura festiva menorquina pot travessar fronteres i parlar en llenguatges compartits com la música, el foc i la festa. L’Ajuntament de Ferreries i la Conselleria de Turisme del Govern balear han fet possible aquesta sortida, que posiciona Myotragus Dimonis com a ambaixadors d’un folklore insular amb personalitat pròpia.

Foc que neix del poble

Però abans de creuar la península, el foc dels Myotragus tornarà a encendre’s a casa. Serà el 15 d’agost, en el marc de les Festes de Sant Bartomeu, quan la colla oferirà el seu tradicional correfoc per Ferreries. Una cita ja imprescindible al calendari festiu local, que cada any congrega centenars de veïns i visitants, amb la mateixa emoció renovada.

Tot va començar l’any 2010, quan un grup de joves de Ferreries va decidir crear la colla i fer el seu primer correfoc per les festes patronals. El projecte va anar consolidant-se i el 2013 van afegir una nova cita anual per Sant Antoni, ja amb recorregut propi i identitat definida.

Amb una vintena de membres i percussió pròpia, Myotragus Dimonis són avui la segona colla de foc de Menorca. El seu estil és inconfusible: vestits de negre, coberts per pells vermelles cridaneres i màscares personalitzades que doten cada dimoni d’una identitat pròpia i inquietant. El conjunt genera un espectacle visual i sonor que transforma els carrers en un espai mític on el foc balla al ritme dels tambors.

Un nom amb arrels

El nom no és casual. Myotragus fa referència al Myotragus balearicus, l’animal prehistòric endèmic de les Balears, ja extingit, que representa una connexió ancestral amb el territori. Aquesta evocació simbòlica serveix com a metàfora: del mateix mode que el Myotragus era únic en el món, també ho és aquesta colla que, amb el seu foc, manté viva una cultura festiva pròpia i en evolució.

Festa amb identitat, cultura amb futur

Els Myotragus Dimonis no són només una colla de foc; són una expressió del caràcter d’un poble que estima la festa i la reinventa, que manté l’arrel però juga amb el present, i que ara es prepara per dur aquest esperit més enllà de la mar.

Des de Ferreries fins a Euskadi, el foc menorquí camina, i encén l’interès per una illa que continua sorprenent —també quan crema.

3 Tankes de Matinada

3 TANkES DE MATINADA

I

Me som despertat
amb perfum de rosada;
en guaitar he trobat
que el dia clarejava:
la nit ja havia passat.

II

Tenia encara
el cor ple d'horabaixa;
la tramuntana
ja havia demancat:
la matinada en calma.

III

He mirat la mar;
una vela hi lliscava,
sols navegava:
feia un somriure al sol,
el bon dia li donava.

2, desembre, 2024

Déu i Pàtria

DÉU I PÀTRIA

“Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat”
Anselm Turmeda, 1397

Hi ha massa cotxes ?
Un cèntim: Déu i Pàtria.
El(s) demés, no res.

Comprar i vendre,
sempre més, mai no és massa,
benefici excels!
Sense por, que bé s'ho val:
Un cèntim, Déu i Pàtria.

25-7-2025

W . nuRo
yg CENT EN
\
oe) \
¥

TRENCAR LA RUTINA: UN ELOGI DE LA DESCONNEXIÓ per Sandra Gutiérrez

L’estiu està passant de manera ràpida, veloç amb molts canvis i moltes alteracions de temps, de gent que ens visita i tot el que es mou en temporada alta. No tardarem gaire i sentirem dir que amb l’arribada del setembre també arribarà la rutina. Aquesta, molts cops, identificada com un bé per l’humà, especialment en les literatures sobre educació i d’altres.

Rompre la rutina és saludable

Doncs venc a dir, que personalment, consider que alterar aquest ordre rígid, que ens pressiona durant mesos, és de tot menys saludable. Cert és, que no podem fer-hi res, però cal dir-ho, tant adults com infants necessiten rompre rutines. Qualsevol espai de temps que sigui fer alguna cosa diferent és bona per poder nutrir el cos i l’ànima. No puc fugir de fer menció a la neurodiversitat, tota ella precisa d’una de rutina, però la idea, és poder donar una altra, d’un altre caire, sempre amb anticipacions i evidentment evitant situacions d’estrés.

Els beneficis d’un estiu senzill

Vivim a un poble, on per sort, disposam de qualitat d’aire, de poder tenir aprop el mar, el contacte amb la natura no suposen hores de cotxu. Ara que ha arribat la calor, tenir espais de temps de ser defora, sense jaquetes i moltes capes de roba, fer del dia a dia , algu més fàcil, proper, senzill ens aporta salut. Disposar de fruites i verdures de temporada, ara que hi ha varietat, sortir a passetjar pels carrerons de Ciutadella, guaitar de la seves propostes de poble. Fer interaccions més freqüents entre d’altres, ai! Si poguéssim rescatar les xerradetes a la fresca com abans. Tot, té un component molt clar i estudiat, que impacta de manera positiva sobre el nostre cos i per tant sobre el nostre rendiment. Carregar la bateria és essencial, poder nedar i notar la pell salada, tot és terapèutic. N’està ple de països que no volen res més i que per desgràcia no és la seva realitat. Existeixen estudis que demostren que disposar d’una bona finestra on entri el sol a les habitacions dels hospitals fa que el pacient es recuperi més i millor.

Temps per recuperar, no per accelerar

L’estiu, en la mesura de cada u, s’ha d’aprofitar per donar una empenta a la nostra salut en general, açò no entén d’edats. El cortisol sempre disparat és mala senyal, pel que en la mesura possible, aquestes petites accions, ens poden donar molts beneficis que en primer terme no pensaríem fossin per tant. Deixau els mòbils i pantalles, totes elles no ens aporten precisament efectes positius, i limiten la creativitat i l’espontaneïtat. Just l’altre dia em va emocionar veure com sortien jocs de fusta fets a mà al carrer, pels grans i petits de la mà de @cucucjocs. Viviu l’art ara que tornam a tenir les propostes anuals del “street art”. Arrebossar-nos d’aquests ingredients, que a Ciutadella per sort disposam, és un gust, és un plaer.

* Un article de Sandra Gutiérrez per a Ciutadella Digital.