L'ESQUERRA "WOKE"

 

L a paraula “woke” en anglès significa “despert”. En la dècada dels anys 30 als EE.UU “woke” originàriament significava estar alerta als prejudicis i a la discriminació racial, especialment referida als afroamericans.

Evolució del terme

A partir dels anys 2010, el terme es va ampliar per a referir-se a la presa de consciència sobre les desigualtats socials com la injustícia racial, el sexisme, la negació dels drets LGTBI i al conjunt del que es podria anomenar polítiques identitàries. Especialment al 2014, el terme “woke” va agafar força a rel dels activistes de Black Lives Matter que cercaven conscienciar de les violències policials sobre els afroamericans als Estats Units.

Per polítiques identitàries s’entén aquelles encaminades a defensar grups específics de persones amb unes característiques determinades i que pateixen algun tipus de discriminació o injustícia social. Les polítiques identitàries prioritzen els interessos del grup front a qüestions més de tipus general o ideològiques més pròpies d’un partit.

Àmbit d’actuació

L’activisme “woke” es pot referir a qüestions tan diverses com l’equitat racial i social, el feminisme, el moviment LGTBI, la identitat de gènere, el multiculturalisme, l’activisme ecològic, el nacionalisme o el postcolonialisme.

#Staywoke significa tenir consciència social de les injustícies, discriminacions i marginacions que pateixen determinats grups amb una identitat determinada i qüestionar els paradigmes i les normes opressores i discriminants imposades històricament pels grups dominants, i lluitar per l’empoderament de les persones que pertanyen a aquests grups. El terme “woke” es va convertir en sinònim de polítiques d’esquerres o liberals.

Polarització política

Als EE.UU., aquestes polítiques se les associa al Partit Demòcrata de Joe Biden però també de l’ala més esquerrana com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. Per contra, Donald Trump i l’ala més extrema del Partit Republicà consideren aquesta ideologia una amenaça per als valors de la família i inclús per a la mateixa democràcia, a la que volen reemplaçar per la “tirania woke”. L’enfrontament entre els dos partits –i per extensió a les dues ideologies– s’ha convertit llavors en una batalla cultural.

Els conservadors extremen les seves crítiques dient que la ideologia “woke” utilitza mètodes coercitius com l’assetjament o la “policia de la paraula” contra aquells que diuen coses o cometen actes percebuts per ells com a misògins, homòfobs o racistes. També es critica la cultura de la cancel·lació, entesa com la crida al boicot a algú –generalment un artista o una celebritat– que ha compartit una opinió qüestionable des del punt de vista d’algun dels grups identitaris esmentats.

Wokisme i capitalisme

Darrerament, algunes empreses han introduït canvis en els seus plantejaments que es podrien interpretar que segueixen l’anomenat “wokisme”, és a dir, els plantejaments o el llenguatge woke. És el cas, per exemple, de la factoria Disney que va triar una actriu negra per a protagonitzar la nova versió de La sireneta. Aquest fet va ocasionar controvèrsia perquè, mentre uns aplaudien la decisió, altres consideraven que feia “activisme woke”. També hi va haver qui va argumentar que amb açò pretenien blanquejar la companyia (“woke-washing”).

El terme “capitalisme-woke” va ser encunyat per a assenyalar les marques que utilitzaven missatges adreçats a un públic liberal i progressista.

Crítiques dins l’esquerra

És evident que les lluites en favor dels drets dels col·lectius discriminats històricament han aconseguit grans avanços en la igualtat i la justícia social i que encara hi queda molt per fer. No obstant, determinats plantejaments de “l’activisme woke” han estat qüestionats per la pròpia esquerra.

Així, es diu que la ideologia “woke” ha abandonat la perspectiva de classe pròpia de l’esquerra tradicional, defugint plantejaments universalistes en favor d’identitats personals i individuals. D’aquesta manera, es prioritza, per exemple, l’orientació sexual o la identitat nacional front a temes considerats essencials com les desigualtats econòmiques, la igualtat d’oportunitats, l’injust repartiment de la riquesa o la desigualtat en l’accés a l’educació o la cultura.

Un debat obert

Per determinats sectors de l’esquerra, avui és més rellevant formar part d’una minoria ètnica o nacional o d’una opció sexual o de gènere que no formar part d’una classe social que promou una alternativa a un món desigual propiciat pel capitalisme. Aquesta esquerra abandona la globalitat per centrar-se en els interessos de grups concrets, a voltes tancats i excloents d’aquells que no comparteixen les seves teories.

D’altra banda, l’atomització de lluites sectorials, argumenten aquests sectors crítics, dificulta l’organització d’un front comú ampli que tengui força suficient per a un canvi estructural que afronti les causes profundes i complexes de la injustícia, la discriminació i les desigualtats.

Sigui com sigui, el debat és obert. Esquerra clàssica o esquerra “woke”, el cert és que és necessària una profunda reflexió i autocrítica davant l’avanç de les forces autoritàries i de l’antipolítica. A rel de les darreres eleccions americanes, La Vanguàrdia (08/11/2024) feia una entrevista al pensador canadenc i premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials, Michael Ignatieff. El titular de l’entrevista posava entre cometes una afirmació seua ben eloqüent: “Trump cull els efectes de 50 anys de negligència progressista davant la desigualtat”. (Manipulacions i falsedats a part).

 per Andreu Bosch Mesquida