LA TRAGÈDIA ÉS UN TRANSPORT PÚBLIC PRECARI I NO EL FET DE DUR ELS BUSOS A PERIMETRAL per Mike Sierra

Per Mike Sierra

Aquesta setmana ha arribat a Ciutadella Digital una carta al director que hauria de fer reflexionar a més d’un. L’ha signada Pamela Rodríguez, en nom d’un grup d’usuaris habituals del transport públic de Menorca. Gent que, a diferència de molts que opinen amb contundència, l’utilitza de veritat, cada dia, tot l’any, per anar a treballar, estudiar o simplement desplaçar-se. I per això el seu testimoni és tan valuós: perquè parla amb coneixement, des de l’experiència directa, i no des del populisme.

El títol de la carta: un crit de realitat

El títol de la carta no pot ser més clar:

“Ciutadella no puede frenar el avance del transporte público pensando solo en el pasado.”

La seva defensa de la nova ubicació de la parada d’autobusos a la Via Perimetral no és una defensa institucional. És una defensa d’un model que, amb totes les mancances que encara té, ha començat a fer més lògic un sistema de transport històricament absurd. Fins fa poc, combinar rutes entre empreses, línies i municipis era una odissea: retards constants, caminades innecessàries, enllaços perduts i caps de setmana en què el servei pràcticament desapareixia.

“Hasta hace poco, las conexiones entre líneas —especialmente entre las rutas de Autocares Torres (urbanizaciones) y las de TMSA (como la línea 1 hacia Maó)— eran un despropósito. [...] Desde que la parada principal está en la Perimetral, las combinaciones entre líneas han mejorado. Los tiempos de espera se han reducido, las rutas se cruzan con más lógica y hay líneas que por fin empiezan a tener usuarios. No es perfecto, pero es una mejora real.”

Aquesta és la clau: no és perfecte, però és una millora real. I revertir aquest canvi per pressions populistes o nostàlgiques seria una passa enrere. Sobretot quan estam parlant d’una distància irrisòria: 500 metres. Sí, mig quilòmetre. Però el soroll generat sembla com si haguéssim desplaçat l’estació a un altre poble.

Una dècada de desídia institucional

I tanmateix, el que ens cal és posar el focus on toca: en el veritable drama del transport públic a Menorca. Un sistema sense contracte des de fa més de deu anys, amb promeses buides de totes les administracions, i amb una única excepció destacable (turística, es clar i rendible): la introducció de la línia a Macarella. I encara això, feta “a la brava”, afegida a un contracte caducat sota la fórmula de “prova pilot”. Una prova que s’ha fet permanent per la porta del darrere, sense transparència i sense revisió.

Mentrestant, cap govern al Consell de Menorca —ni l’anterior ni l’actual del Partit Popular— ha estat capaç d’impulsar un nou concurs públic. Cap licitació nova, cap pla integral, cap xarxa coordinada, cap aposta decidida. Només anuncis de colors i titulars buits: que si tarifes intel·ligents, que si connexions amb l’aeroport, que si més freqüències. Foc d’encenalls. 

I es que legalment, és impossible introduir cap millora real mentre el contracte estigui caducat i prorrogat en precari. Per això, Menorca no podrà avançar en el transport públic fins que el Consell Insular sigui capaç de treure un nou concurs. Aquest fet, que fa una dècada que dura, és la gran tragèdia del servei insular, i es manté amagat de cara a la ciutadania. Cada anunci de millora,cada bus al aeroport, és fum de formatjades. Pur maquillaje polític. 

Les demandes dels usuaris

“Lo que hace falta es pensar en la Menorca que vive aquí todo el año, no en la que viene dos semanas. Señalización clara, rutas útiles, horarios realistas y derecho a moverse. Eso es fomentar el transporte público. Lo demás es maquillaje.”

“La Menorca que madruga, enlaza, corre y espera el bus existe. Pero sigue siendo invisible para quienes toman decisiones.” més clar impossible, a la carta. 

El problema no és el lloc: és el sistema

És fàcil desviar el debat cap a si la parada és més o manco cèntrica. És còmode discutir si la Perimetral està prou equipada o si seria millor tornar als Pins. Però això és confondre el dit amb la lluna. El lloc és una anècdota quan el sistema no funciona.

Com pretenem fomentar l’ús del transport públic si, com diu la carta:

• No hi ha horaris pensats per a estudiants o treballadors?
• No hi ha busos nocturns per a qui entra o surt de feina de nit?
• No hi ha reforços en caps de setmana?
• No hi ha senyalització clara ni informació multilingüe per a turistes?
• No hi ha transbordaments gratuïts entre línies?

Això no és fomentar res. Això és perpetuar la precarietat i fer veure que no es deixa de fer feina (sic) perquè hi ha una parada nova, una línia a la platja o un QR per pagar el bitllet.

L’absurd hivernal i la invisibilitat permanent

La carta també denuncia l’abandonament de moltes zones en temporada baixa. A partir d’octubre, moltes línies desapareixen o es redueixen a mínims. Queda gent aïllada, sense servei bàsic. El que es necessita és introduir minibusos o serveis flexibles, perquè les persones puguin mantenir l’hàbit d’usar el bus tot l’any.

I pel que fa al turisme, l’única preocupació sembla ser que el visitant no es perdi... però ni això es fa bé. No s’informa que la línia 60 passa pels Pins, no s’indica com connectar amb la Platja Gran, i es col·lapsen línies residencials sense donar alternatives.

I tot això, a Maó també: a l’estació, els retards fan perdre enllaços amb altres pobles o amb l’aeroport. Esperes de dues hores. O taxis. O resignació.

La Perimetral, una parada encara sense dignitat

Ara bé, defensar que la nova ubicació ha millorat les connexions no significa ignorar que l’avinguda Josep Mascaró Passarius no està equipada com caldria. Falta ombra, falta infraestructura, i falta dignitat. I aquí és on han de respondre no només l’Ajuntament de Ciutadella, sinó també el Consell Insular de Menorca i el Govern Balear.

Ja n’hi ha prou de jugar al “i tu més”, mentre la casa continua sense escombrar. Fa anys que es parla d’una estació d’autobusos per a Ciutadella, i fa anys que no es posa cap pedra. La ciutadania ha acceptat el canvi d’ubicació. Ara són les institucions qui han de posar-se a fer feina de veritat.

I si no ho fan, l’Ajuntament hauria de donar la cara i explicar públicament per què no hi ha recursos, qui incompleix, i què s’està fent per revertir aquesta deixadesa. Els veïns s’ho mereixen.

Un final  a la carta que resumeix el drama

“El sistema actual no está pensado para quienes trabajan, estudian o viven aquí. Simplemente, no está preparado.”

I aquí és on rau tot el problema. Podem seguir discutint sobre la Perimetral, o podem començar a exigir un transport públic modern, funcional, planificat i pensat per a la gent que viu a Menorca. No per qui hi ve dues setmanes. No per quedar bé en un PowerPoint. I no per tapar amb propaganda el que no es vol arreglar.

No és el lloc. És el sistema. I mentre no ho entenguem, seguirem mirant el dit, sense veure el sol.

➤ Accedeix a la carta original que ha inspirat l'article de Mike Sierra.