CONSENS IMPOSSIBLE. ACCIÓ IMPRESCINDIBLE. 30 ANYS D’ ESPERA PER UN BORN SENSE COTXES per Sergi Servera

C

rec que va ser en un d’aquells espais de ciutadania que vam fer durant la legislatura 2015-2019. O potser en una xerrada sobre mobilitat al Cercle Artístic, cap a finals de 2022. Ja no ho recordo. Però sí que recordo el tema: es tornava a parlar de fer de la plaça del Born un espai sense cotxes i per als vianants.

Aquest és un tema que, per la seva complexitat, genera debat i opinions diverses entre la ciutadania.

De sobte, una intervenció del públic ho va deixar tot clar. I va fer evident que el consens mai seria total: “Jo estic d'acord en peatonalitzar el Born, però primer hauríem de fer un aparcament de 4 plantes i llevar l'escola del Born. Ja fa anys que es va dir de traslladar-la per ampliar l'Ajuntament. I  ara seria un espai ideal per a un aparcament.”

El debat etern

És a dir, gairebé trenta anys després que tots els partits polítics, elecció rere elecció, incloguin la peatonalització del Born als seus programes, el debat seguia al mateix punt que als anys 90. Hi ha qui no veu malament tenir una plaça sense cotxes... si tenim tots els cotxes guardats al costat. Però no és això. El model no pot ser aquest. El que cal fer és evitar l'accés del tràfic rodat a les zones del centre i per aço crear un aparcament al mig del poble es condemna a una ciutat a viure patint per sempre la contaminació, embussos i molèsties de centenars de vehicles entrant i sortint del cor de la nostra ciutat, 24 hores al dia a l'estiu. I és clar, aquesta solució no la contempla l'esquerra ni bona part de la dreta civilitzada. El futur no és aquest. Ni aquí ni a cap lloc.  Perquè no cal oblidar que per aparcar tots els vehicles que ens visiten, i els que tenim nosaltres empadronats, no ens calen ni un aparcament subterrani ni quatre. Per taent la alternativa mai pot ser aquesta. Al PMUS, en aprovació inicial, un document signat i fet per tècnics especialistes, i basat en dades, es deixa ben clar.  I és evident que tothom pot dir la seva, però haurem d'escoltar més atentament als que ens saben.  ¿Com és que encara no s'ha trobat un tècnic en mobilitat que defensi a cap entrevista pública que la solució de futur passa per construir aparcaments als centres històrics, quan més millors, i així solucionar els problemes de la falta de aparcament a les ciutats.  Esper amb interès un estudi sobre el tema que ens argumenti els beneficis per als ciutadans, i el medi ambient de una cosa així. 

Els cotxes, ni els busos ni cap vehicle haurien d’entrar al nucli antic de Ciutadella. La ciutat no dona per a més. Tots els models europeus de mobilitat aposten per restringir els centres. Sí als aparcaments per a residents. Sí als accessos per a veïns, persones amb mobilitat reduïda, serveis puntuals o emergències. Però poca cosa més.

Una decisió valenta

Després de 30 anys, un equip de govern ha fet una passa endavant. Ha retirat l’aparcament de la plaça del Born. Ha posat fi al caos circulatori de cada estiu. I no, no s’han resolt tots els altres problemes de mobilitat. Que ja hi eren, i per tant encara hi són. Però s’ha fet la primera passa. Una passa imprescindible per mirar endavant. Per avançar, cal caminar. Per tant aplaudim el gest i la feina feta per aconseguir de moment treure els cotxes de la plaça des Born. 

L’altra opció era seguir escrivint-ho als programes electorals cada quatre anys i no fer res. I això no és governar. Això és ocupar una cadira, deixar passar la legislatura i no moure res, per intentar seguir quatre anys més.  Però Ciutadella ja té moltes coses pendents, per seguir sense obrir melons de temes importants. Crearan molesties, sí, entrebancs, segur, però el futur, gràcies a aquestes accions acabarà sent millor.  

No fer res no és una opció

És clar que es podia haver fet d’una altra manera. Estic segur que si en Llorenç Ferrer, na Maria Jesús Bagur o en Pepe Capellà haguessin pogut anar a dormir un dia i despertar-se amb el Born ja reformat, amb la plaça nova, els aparcaments regulats i l’accés restringit, haurien estat molt més feliços. S’haurien estalviat mals de cap.

I cal dir-ho també als qui protesten —i és legítim protestar, sempre que sigui per vies democràtiques— que els polítics no tenen com a objectiu complicar la vida a ningú. Tot el contrari. Però la política no pot agradar a tothom. I molt menys a curt termini.

Fer és millor que prometre

A mi, el Born sense cotxes m’agrada. També crec que s’haurien pogut fer moltes coses millor i abans. No es van fer. No els culpo. Els que hem estat regidors sabem perfectament que una cosa és el que volem fer, una altra el que sabem que cal fer, i una altra molt diferent el que podem fer. Fer-ho tot de cop, a una administració local, és impossible. Governi l’esquerra o la dreta, tant és. No és una qüestió de partits.

Això ho saben na Juana Maria Pons Torres, en Llorenç Ferrer, i la resta. Tornam al punt de sempre: o no fer res per no complicar-nos, o entendre que fer política és transformar, no sobreviure. Millorar la ciutat. En aquest cas, Ciutadella.

El 2027 no ha de ser un punt final

El 2027 haurem de valorar què s’ha fet. I què s’ha deixat de fer. Però donem temps. No fem demagògia parlant de consens o de posar-se d’acord amb tothom. Governar és prendre decisions. I les decisions, per definició, no poden agradar a tothom.

Ara toca mirar endavant. Posar-se a treballar en la remodelació física de la plaça. Comunicar-la amb el port mitjançant un ascensor. Regular l’estacionament. Fer que només accedeixin al centre els vehicles empadronats a Ciutadella. I començar a dibuixar una mobilitat del segle XXI.

No és el final: és la primera pedra

Aquesta decisió no és un punt final. És la primera pedra d’un projecte molt més ampli de mobilitat futura per a Ciutadella. Ara s’ha de començar a esbossar. Cal valentia. Cal tenir un full de ruta. Cal una visió a llarg termini. I està clar: només la tindrà l’esquerra. O no serà. Avançar o quedar-se igual.

Un debat que encara és viu

La distància entre la Perimetral i el centre és de 500 metres. Uns 10 minuts caminant tranquil·lament. No hi ha costes. No hi ha cap distància que faci imprescindible, per a la majoria de persones, haver d’entrar-hi amb vehicle. Una altra cosa és que cal millorar els accessos. Fer carrers amables, voreres amples. Això és evident.

Per cert, la ubicació a la Perimetral va ser la que tots els partits polítics van consensuar en el seu dia. Tots menys un. Gent per Ciutadella sempre va defensar una opció diferent: portar l’estació a dalt la Quintana. Més econòmica. Més turística. I a més, permetia integrar un barri històricament marginat i massa allunyat del centre.

La gran aposta havia de ser exigir a Ports IB un ascensor a la seva vorera, just a l’altura de l’antiga terminal portuària. I que l’ajuntament assumís el cost d’un altre ascensor al Born, aprofitant les Coves de Baixamar, per accedir-hi en superfície. No se’ns va fer cas. Personalment, continuo pensant que era —i és— la millor opció.

Per una política que transforma

Jo confio en qui és capaç de fer coses i d’assumir riscos. No en qui només busca rèdit de posar pals a les rodes i fer discursos populistes per guanyar aplaudiments fàcils.

Enhorabona a PSOE i PSM per ser coherents amb el programa electoral i amb la idea de mobilitat que vam treballar plegats durant tants anys. Llàstima que no vam ser capaços de fer-ho abans.

Ara toca seguir. Sense por, sense populismes. I amb la mirada posada en el futur de Ciutadella.

* És un article d'opinió de Sergi Servera.