Una gernació i el caliu de la festa avalen definitivament la recuperació del Born per al gaudi de les persones

| AJUNTAMENT DE CIUTADELLA.

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

Ahir capvespre, la Plaça des Born va oferir una imatge insòlita fins fa només uns mesos: plena de taules, rialles, música i vida. La vetllada “Lluna plena, plaça plena”, organitzada per l’Ajuntament de Ciutadella coincidint amb la lluna plena i l’eclipsi, no només va ser un èxit de participació, sinó que es va convertir en la millor demostració del canvi d’ús d’aquest espai emblemàtic.

Centenars de ciutadellencs i ciutadellenques, famílies senceres i grups d’amics es van reunir en un ambient de convivència i solidaritat. Les més de quaranta taules i centenars de cadires disposades pel consistori es van ocupar en pocs minuts, i moltes persones van portar també les seves pròpies taules, reforçant el caràcter comunitari de la trobada. Fins i tot alguns turistes es van sumar sorpresos al bon ambient.

Una plaça que ja simbolitza un nou temps

El Born deixa enrere dècades com a aparcament per consolidar-se com un espai de convivència. L’acte d’ahir va servir per constatar-ho: la plaça més majestuosa de Ciutadella té avui una nova vida, oberta i participativa.

“El que vam viure ahir és el reflex d’un espai recuperat per a les persones i un exemple del model de ciutat que volem impulsar”, va afirmar l'alcalde Llorenç Ferrer (PSOE) en el balanç de la jornada. El govern local insisteix que la trobada no ha de ser un fet puntual, sinó una referència en el temps: un punt de trobada comunitari, capaç de fer poble i de reforçar el sentiment col·lectiu.

Programa per a totes les edats

La festa va començar a les sis des fosquet amb els jocs i inflables de Bota i Juga, que van fer les delícies dels més petits. A partir de les vuit, Feim Poble va posar música popular que va ser corejada pel públic.

El sopar a la fresca es va inaugurar oficialment a les nou del vespre i, després, el grup Fet a Mar va tancar la nit amb un concert que va fer cantar i ballar tota la plaça.

La vetllada va tenir també un vessant divulgatiu amb la Secció Astronòmica del Cercle Artístic de Ciutadella, que va instal·lar dos telescopis per observar l’eclipsi de lluna. Malgrat els núvols, molts assistents van aprofitar per aprendre sobre el fenomen, i quan el cel es va obrir, van poder gaudir de la imatge de la lluna eclipsada, posant el punt màgic a la jornada.

Col·laboració veïnal i nova vida per a la plaça

Quatre associacions de veïns —Ciutadella Vella, Sa Colàrsega, Cala en Blanes i Es Cavallitos— van col·laborar activament en l’organització, reforçant el caràcter de festa comunitària.

La imatge d’una plaça plena de gent, música i caliu és avui la millor carta de presentació del Born, que des de juliol ha deixat enrere el trànsit i s’ha obert com a espai per a la ciutadania.

El Born, en la línia de grans places mediterrànies

El debat sobre el futur del Born es projecta ara més enllà de la seva peatonalització. La plaça, que haurà de ser remodelada estructuralment en els pròxims anys, té l’oportunitat de convertir-se en una de les grans referències urbanes de la Mediterrània, al costat de places com la Piazza del Campo de Siena, la Plaça de la Catedral de Palma o la Plaça Major de Salamanca, totes elles reconegudes pel seu paper com a espais cívics.

La transformació pendent no és només funcional sinó també estètica: es tracta de vestir la plaça amb una ordenació i un disseny que responguin al seu caràcter històric i que la preparin com a escenari del futur.

Continuïtat i futur

L’Ajuntament va expressar el seu agraïment al personal municipal i a tota la ciutadania que hi va participar, i va remarcar la voluntat que iniciatives com aquesta es consolidin en el calendari. La vetllada d’ahir no va ser només una festa, sinó la constatació que el Born ja és patrimoni de les persones.

Ahir es va veure clar: el Born ha començat a escriure una nova etapa, i “Lluna plena, plaça plena” n’ha estat, sens dubte, el seu primer gran aval.

Plaça des Born: Com ha de ser la gran reforma arquitectònica?

Imatge de la plaça des Born de Ciutadella.

Mike Sierra | CIUTADELLA DIGITAL

La Plaça des Born ha deixat de ser un aparcament i un espai de trànsit per convertir-se, definitivament, en una zona per a vianants. Amb la retirada definitiva dels vehicles i la supressió de les places d’estacionament, aquest indret emblemàtic del nucli antic s’ha recuperat per a la vida ciutadana: més terrasses, bancs, oliveres, jardineres i nous espais per a actes culturals, fires i trobades. Tot plegat, encara sobre el paviment d’asfalt original i amb elements provisionals, a l’espera d’un projecte arquitectònic definitiu.

L’actuació forma part de la primera fase d’una estratègia municipal impulsada per PSOE-PSM i CE per fer una Ciutadella més accessible, segura i agradable. El canvi s’ha materialitzat tancant l’accés rodat amb pilones i reordenant la mobilitat: malgrat eliminar-se places d’aparcament al Born, s’han creat prop de 400 places noves a altres punts, amb gairebé 3.000 places totals entre zones gratuïtes i regulades. I el que ja s'ha aconseguit és evitar l’efecte ratonera de cada estiu amb cotxes cercant aparcament al Born, de forma inútil. També s’ha posat en marxa un bus llançadora gratuït entre l’aparcament de l’avinguda Josep Mascaró Pasarius i la Plaça dels Pins.

Una bellesa fins ara amagada

Ara, amb el lema “Convertim l’aparcament des Born en la millor plaça del món”, l’Ajuntament vol posar en valor la bellesa amagada fins ara per la presència constant de cotxes i obrir el debat sobre com ha de ser la nova plaça. El concurs d’idees per dissenyar la plaça del futur es convocarà aquest mateix any amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, i el 2026 es farà una exposició pública amb tots els projectes finalistes. La ciutadania podrà votar la seva opció preferida, juntament amb un jurat tècnic.

Un espai que necessita una reforma integral

Actualment, la memòria tècnica municipal que es va elaborar assenyala un deteriorament notable: paviments danyats, voreres trencades, xarxes de clavegueram i subministrament d’aigua obsolets, i absència de sistema de recollida d’aigües pluvials. A més, el quiosc situat al passeig central, sense valor patrimonial i en mal estat, té previst l’enderroc, tot i que s’obre la possibilitat de reconvertir-lo en un establiment municipal amb vocació social. Aquest espai podria vincular-se a escoles d’hostaleria o centres de formació i generar ocupació per a col·lectius amb necessitats especials, seguint propostes d’anteriors equips de govern i de la formació Gent x Ciutadella.

Els grans interrogants urbanístics

• Mantenir el doble nivell actual —amb la zona central elevada al voltant de l’obelisc— o unificar la plaça en una sola cota.
• Conservar la fisonomia històrica o apostar per un disseny més modern i obert.
• Escollir el tipus de paviment i decidir si cal marcar carrils de servei per a vehicles autoritzats.
• Determinar l’ús de la Muradeta i si es restringeix només a veïns.
• Valorar la connexió amb el port mitjançant un ascensor a les coves de Baixamar.
• Decidir si es manté l’aparcament projectat a la zona dels Pins (antiga parada d’autobusos).
• Optar per una plaça més dura, amb protagonisme monumental, o bé una plaça més verda i ombrívola, encara que això redueixi la visibilitat dels edificis històrics.

Les fases del procés

Fase 1 (2024-2025). Realitzada ja: transformació provisional, retirada de vehicles i elements provisionals per donar ús ciutadà a l’espai.

Fase 2 (2025): concurs d’idees amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes per definir el projecte arquitectònic.

Fase 3 (2026): exposició pública dels projectes finalistes i elecció del guanyador per votació popular i jurat tècnic.

Un objectiu polític clar

L’objectiu del govern municipal és deixar el projecte bàsic definit abans d’acabar l’actual legislatura, de manera que la pròxima corporació pugui licitar les obres i iniciar una reforma que canviarà la fisonomia de la Ciutadella del futur, dotant-la d’una plaça més atractiva, moderna i funcional, sense perdre el seu valor històric.

Un debat ciutadà necessari

Amb aquesta transformació, Ciutadella enceta un procés de debat ciutadà sobre un dels espais més icònics i carregats de simbolisme del municipi. La plaça que durant dècades va ser aparcament esdevé, per fi, escenari de vida col·lectiva i punt de trobada, a l’espera de definir quina imatge i quins usos tindrà en el futur.

Menorca mostra el seu compromís amb Gaza

AINOA PONS | CIUTADELLA.DIGITAL

Ahir vespre, el port de Maó va ser escenari d’una trobada carregada de significat: més de 200 persones i una vintena d’embarcacions es van reunir per expressar el seu suport a la Global Sumud Flotilla, la iniciativa internacional que ahir mateix va salpar de Barcelona per portar menjar, medicines i esperança al poble palestí.

Es tracta de la flota solidària més gran de les darreres dècades, formada per 37 embarcacions i prop de 400 voluntaris d’arreu del món. Entre ells, activistes reconeguts com Greta Thunberg (Suècia), Ada Colau i Clara Peya (Catalunya), Thiago Ávila (Brasil) o Liam Cunningham (Irlanda), que han decidit passar a l’acció per trencar el bloqueig israelià i denunciar la situació humanitària a Gaza.

A Menorca, la resposta ciutadana va deixar clar que la solidaritat no té fronteres. Amb gestos senzills però profunds, la població menorquina es va sumar a un clam que ressona a ports i places d’arreu del món: posar fi al patiment i defensar la dignitat de totes les persones.

La Global Sumud Flotilla navegarà ara, quan el temps ho permeti, cap a Gaza, durant la travesia al Mediterrani s’hi afegeixen nous vaixells des de Tunis, Sicília i Grècia. Però l’eco del seu missatge també queda a Menorca: un compromís compartit amb els valors de la pau, la justícia i la fraternitat.

Convindria: prou massificació! S’estrena el videoclip menorquí que denuncia el col·lapse de l’illa

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

La banda sonora alternativa de l’estiu menorquí ja té imatge. Després del llançament de la cançó Convindria el passat 4 de juliol, avui s’ha estrenat el seu videoclip col·lectiu, una nova acció participativa de la campanya Via Menorca, impulsada pel GOB, per denunciar la massificació i la turistificació de l’illa.

Música festiva, missatge contundent

Amb la participació de més de cinquanta persones de perfils molt diversos, la peça audiovisual s’ha enregistrat als vergers de Sant Joan, a Maó. El videoclip mostra escenes quotidianes i paisatges menorquins, però sobretot transmet un missatge clar:
"Direm no a sa temporada si és així de saturada / No hi ha més aforament / A Menorca hi viu gent".

Una acció performativa i col·lectiva

Seguint l’estil de protestes com l’aparcada a Cala en Turqueta o l’abraçada al centre de Ciutadella, el videoclip juga amb la simbologia, la provocació i la representació artística per donar força al clam popular. Les imatges evoquen un ritual col·lectiu on es sumen persones que expressen el seu malestar davant l’actual situació de col·lapse que viu Menorca.

Una barreja de sons menorquins, pop i electrònica

Convindria és una combinació de música popular menorquina, pop i electrònica. Hi participen Anna Ferrer, Verlaat, Frank Pons (Pèl de Gall), la xaranga Bon Ball Tenim, amb producció d’Àngel Gelabert, mescles de Genís Trani i gravació de vents de Toni Pons (EduSound).

Amb picades d’ullet a referents com Joana Pons, els Parranderos o Plora Guiterra, la cançó pretén ser identificable com a menorquina i sonar a festes, locals i espais públics, obrint debat i consciència col·lectiva.

Una crida a imaginar futurs sostenibles

Els símbols del videoclip no tenen una interpretació única: són objectes d’insubordinació, figures per espantar mals o representacions de la complexitat actual. El projecte convida a passar de l’ecologisme de topònims a una resposta col·lectiva davant problemàtiques metabòliques: aigua, energia, habitatge, mobilitat o massificació.

El videoclip, igual que la cançó, és una festa i una celebració de l’acord, una proposta per generar accions col·lectives que defensin un model de Menorca sostenible i digne. Una illa per viure-hi, no només per visitar-la.

Castells: «El Govern Prohens ha regalat el territori als especuladors»

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells.

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

M

és per Menorca considera que l’aprovació de la Llei de Projectes Residencials Estratègics suposa «un dels majors atemptats urbanístics dels darrers anys» i critica durament que el text obri la porta, segons afirmen, «a un nou model de creixement basat en l’especulació i la desprotecció del territori».

Regal als especuladors

El portaveu del grup menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha expressat la preocupació de la formació pel que qualifiquen de «regal als especuladors». Segons Castells, «amb aquesta llei es canvien les regles del joc per afavorir interessos privats, multiplicant el valor de terrenys que, fins ara, estaven protegits o limitats urbanísticament».

Urbanització en àrees de transició

Des de Més per Menorca asseguren que la norma, impulsada pel Govern de Marga Prohens amb el suport de PP i VOX, permetrà urbanitzar en les anomenades àrees de transició, inclús en municipis que encara disposen de sòl urbanitzable. «És un greu retrocés en la planificació territorial i generarà distorsions en la mobilitat, els serveis i els recursos naturals», afirmen des de la formació.

Especulació i indemnitzacions milionàries

Castells alerta, a més, que aquest model pot tenir conseqüències a llarg termini: «El negoci no és només construir, el negoci és especular, esperar que un futur govern progressista vulgui protegir aquests espais i que els promotors reclamin indemnitzacions milionàries que pagarem entre tots».

Habitatge de Preu Limitat sense garanties

Una altra de les crítiques de Més per Menorca se centra en la substitució progressiva de l’Habitatge de Protecció Oficial per la figura de l’Habitatge de Preu Limitat. Des del partit denuncien que aquesta fórmula «no garanteix cap accés real a l’habitatge per a les classes treballadores», ja que els preus, remarquen, «estan molt propers als del mercat lliure».

Amnistia a les infraccions urbanístiques

La formació també expressa el seu rebuig a la modificació del règim sancionador en sòl rústic protegit. Consideren que l’amnistia per a infraccions urbanístiques en aquests terrenys, prevista en un termini de vuit anys, «envia un missatge preocupant i genera la percepció que delinquir urbanísticament surt gratis».

Tramitació amb esmenes fora de termini

Finalment, Més per Menorca denuncia les formes emprades durant la tramitació parlamentària, acusant PP i VOX d’aprofitar la seva majoria per introduir esmenes fora de termini i limitar el debat. «S’ha utilitzat el Parlament com un decorat per executar operacions urbanístiques sense un debat real ni rigor institucional», lamenten.

Des de la formació menorquinista ja estudien possibles accions polítiques i legals per intentar frenar els efectes d’una norma que consideren «destructiva per al territori i que hipoteca el futur urbanístic de les Illes».

EL MAPA DEFINITIU| Així queda la plaça des Born sense vehicles, la nova zona blava i el carril bici

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

L

a plaça des Born de Ciutadella ja té la seva configuració definitiva. Després d’un any de reordenació urbana i aprofitant el desmuntatge de les infraestructures de Sant Joan, l’Ajuntament ha activat els darrers canvis que afecten l’estacionament, la mobilitat i l’ús de l’espai públic al centre històric.

Aquest és el resum pràctic de com queda la zona:

Born exclusiu per a vianants i nova parada de taxis

La plaça des Born es consolida com a espai exclusiu per a vianants. En aquests dies s’està acabant la senyalització horitzontal, que inclou la delimitació de la nova parada de taxis i de les àrees de càrrega i descàrrega dins la mateixa plaça.

A més, s’instal·laran jardineres per marcar clarament els límits del carril de circulació per als vehicles autoritzats, i es col·locarà la senyalització vertical corresponent.

Reorganització de l’aparcament: zona blava i zona verda

Entre dijous i avui s’està pintant l’aparcament de l’OAR, que es convertirà en zona blava. A més, avui es preveu acabar el nou aparcament situat al costat de la plaça dels Pins i senyalitzar l’accés de baixada per la Costa Marina.

Les màquines expenedores de tiquets es traslladaran a la plaça dels Pins i a la plaça de la Pau. La zona blava en aquestes ubicacions entrarà en funcionament a partir de demà, 1 de juliol.

A la plaça dels Pins també es crea una zona verda amb 25 places exclusives per a residents i una nova àrea de zona blava amb 50 places addicionals. D’altra banda, es guanyen 17 places d’estacionament de rotació davant l’Ajuntament, al passeig.

En total, s’han eliminat 130 places d’aparcament a la plaça des Born, però se’n recuperen més de 90 en altres punts pròxims.

Nou carril bici fins al CEIP Joan Benejam

També s’està pintant el nou tram de carril bici, que connectarà la plaça des Born amb l’escola Joan Benejam, millorant així la mobilitat sostenible a la zona.

Mobiliari urbà i terrasses

Durant el mes de juliol es preveu completar la instal·lació de bancs, papereres i altres elements de mobiliari urbà. També es delimitaran els espais destinats a les terrasses dels establiments, per tal d’ordenar l’ús de la via pública.

Aparcaments addicionals a Sa Coma i Mascaró Pasarius

L’aparcament de Sa Coma continuarà obert i operatiu. A més, l’Ajuntament està treballant per mantenir actiu l’aparcament provisional habilitat per les festes de Sant Joan a l’avinguda Mascaró Pasarius. Aquests dos espais es consideren estratègics per l’alt volum de vehicles i la seva proximitat a la parada de bus.

Ciutadella sol·licita al Consell regular l’entrada de vehicles a Menorca al igual que Formentera i Eivissa

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

El Ple de l’Ajuntament de Ciutadella ha aprovat  amb 10 vots a favor i 9 en contra, una proposta per instar el Consell Insular de Menorca a impulsar una normativa específica que reguli la limitació temporal d’entrada i circulació de vehicles de motor a l’illa durant els mesos de màxima afluència turística. La iniciativa, presentada pels grups del PSOE, PSM‑Més per Menorca i Ciutadella Endavant, ha estat defensada com a mesura necessària per afrontar la saturació viària i protegir els valors mediambientals de Menorca.

Excés de vehicles que supera la capacitat de l’illa

Les dades tècniques més recents, incloent l’Estudi de Càrrega de Vehicles de 2023, mostren que Menorca registra un excés del 30 % de vehicles durant juliol/agost i del 20 % en juny i setembre, per sobre de la capacitat prevista de la xarxa viària. Aquesta situació posa en risc la mobilitat, la qualitat de vida i la conservació del territori.

Els grups favorables han afirmat que Menorca, com a Reserva de la Biosfera reconeguda per la UNESCO des de 1993, té el deure de preservar el seu entorn, tal com estableix la Llei 3/2023 de Menorca Reserva de Biosfera.

Formentera i Eivissa, models actius

El document aprovat destaca que, a Formentera, la limitació de l’entrada de vehicles està en vigor des de 2020, i que, a Eivissa, aquestes mesures ja s’han posat en marxa aquest mateix estiu, seguint estratègies similars de gestió sostenible de la mobilitat.

Mallorca també està preparant la normativa

A més, el Consell de Mallorca ha iniciat el procés per elaborar una Llei de Mobilitat Sostenible amb l’objectiu de regular l’entrada de vehicles durant la temporada alta, imposar un sostre màxim i establir sancions per incompliment. 

Per tant, Mallorca se sumarà a Formentera, Eivissa en l’impuls de mesures de control d’accés de vehicles per preservar la sostenibilitat i la qualitat de vida a les Illes Balears.

Coordinació i suport institucional

El text aprovat per Ciutadella també demana al Consell Insular de Menorca que treballi conjuntament amb els ajuntaments per:

• Dissenyar un pla de mobilitat sostenible a tota l’illa.

• Posar a disposició recursos tècnics i econòmics per implementar sistemes de control d'accés, vehicles alternatius, estacionaments dissuasius, entre altres mesures.

La proposta ha estat aprovada amb el vot favorable dels grups de govern; l’oposició del Partit Popular ha votat en contra. 

L’expulsió de De Medrano deixa Vox sense representació a Ciutadella i suposa un estalvi públic de més de 8.000 euros anuals

Maite de Medrano, en su presentación como candidata a la alcaldía de Ciutadella por Vox en 2023.

M. S.| CIUTADELLA DIGITAL

L'expulsió de Maite de Medrano de Vox i el seu pas a regidora no adscrita a l’Ajuntament de Ciutadella deixa el partit d’extrema dreta sense cap representació institucional al municipi, un any després d’haver obtingut un escó al ple en les eleccions de maig de 2023. Aquesta nova situació implica un estalvi directe per a les arques municipals que supera els 8.000 euros anuals, entre retribucions personals i aportacions públiques al grup polític.

A partir d’ara, De Medrano només cobrarà la dieta per assistència als plens (264,15 €), mentre que deixarà de percebre els 369,79 € mensuals que rebia per assistir a comissions (237,72 €) i a la junta de portaveus (132,07 €), la qual cosa representa un estalvi de 4.437,48 euros anuals. A més, Vox també perd les assignacions que rebia com a grup municipal: una quota fixa de 275 euros mensuals, 30 euros per cada ple ordinari i 366 euros anuals per regidor, que sumen aproximadament 3.660 euros a l’any.

El debat sobre el pacte antitransfuguisme entra en escena

Ara resta per veure si algun dels partits amb representació demanarà formalment a De Medrano que renunciï a l’acta de regidora, basant-se en els principis del pacte antitransfuguisme. Aquest compromís polític, assumit per la majoria de forces a nivell estatal, estableix que els càrrecs electes que abandonen el partit amb el qual es presentaren no haurien de mantenir el lloc, ja que es considera que han vulnerat el mandat democràtic de la ciutadania. El pacte també recomana que aquests càrrecs no siguin tinguts en compte en la governabilitat ni es beneficiïn de recursos, càrrecs o visibilitat institucional.

De moment, no consta cap renúncia ni pronunciament per part de De Medrano, que tampoc ha aclarit si pensa deixar pas a algun dels noms que la seguien a la candidatura de Vox: Purificación García Pinela, Gabriel de Olivar Oliver, Antonio Tobajas Pons i Eulàlia Petrus Camp. Queda per veure si el partit ultra intentarà reactivar la seva presència institucional a través d’algun d’aquests noms, si finalment es dona la —poc probable— renúncia de l’actual regidora.

Vox era el grup minoritari que menys cobrava

Cal destacar, tanmateix, que Vox era el grup municipal que menys aportacions públiques rebia: uns 3.600 euros anuals. Per contra, el Partit Popular encapçala la llista amb gairebé 30.000 euros anuals, seguit de PSM–Més per Menorca i PSOE, amb uns 16.500 euros cadascun. Ciutadella Endavant, amb un regidor com Vox, tanca el llistat amb una xifra similar a la que ara perd Vox.

Amb l’expulsió de De Medrano, Vox desapareix completament del panorama institucional de Ciutadella, un any després d’haver-hi accedit per primer cop.

A tot això a De Medrano s’hi suma també la pèrdua d’ingressos en el Consell, on la consellera díscola deixarà de percebre la dedicació parcial que li va aprovar el Partit Popular de 32.448 euros anuals, l’assignació de grup de 1.338 euros mensuals, i el sou de l'administratiu del grup contractat amb un 65 % de dedicació i 17.828 euros anuals. 

En total, entre Ajuntament i Consell, la sortida de De Medrano de Vox suposa un estalvi públic superior als 54.000 euros anuals.

La reconversió de la Plaça des Born: l’esquerra compleix amb el compromís assolit d’avançar cap a una ciutat més sostenible

L’alcalde Llorenç Ferrer, flanquejat pel regidor de Mobilitat, Pepe Capellà, i per Maria Jesús Bagur (PSM), Sandra Moll (PSOE) i Carla Gener (CE), aquest matí a l’Ajuntament.

N.P / CIUTADELLA DIGITAL

El tripartit d'Esquerres al govern municipal de Ciutadella, format pel PSOE, PSM-Més i Ciutadella Endevant, ha posat en marxa una de les actuacions a les que es va comprometre en fer la moció de censura i que suposa un canvi històric per a la ciutat: la transformació de la Plaça des Born, una de les places més emblemàtiques del Mediterrani, que deixarà de ser un espai dominat pels vehicles per convertir-se en una zona de preferència per als vianants. A partir de l’1 de juliol de 2025, la plaça serà un espai exclusiu per a les persones, un canvi que marcarà un abans i un després al nostre municipi.

Amb la retirada de l’aparcament de zona blava, que fins ara ocupava bona part de la plaça, el projecte té com a objectiu transformar aquest espai en un punt de trobada i convivència per a ciutadans, visitants i comerciants. Es creara un entorn segur a la plaça i s’afavorirà la mobilitat activa, millorant també l’accessibilitat al nucli antic de la ciutat. A més, la reforma preveu una nova reordenació del trànsit, amb la creació de places d’aparcament per a residents i una millora del transport públic, amb la reubicació de les parades d’autobús i la finalització del carril bici fins a l’escola Joan Benejam, entre altres millores.

Aquesta transformació es fa realitat gràcies a un govern local que, malgrat les crítiques rebudes, calificant d'improvisatzió la mesura, per part de la oposició ha decidit fer un pas valent per millorar la ciutat i garantir un futur més sostenible i accessible. Aquesta actuació no és un fet aïllat; de fet, la història de la ciutat ens recorda que els moments de canvi han arribat sempre gràcies a decisions valentes i, en alguns casos, polèmiques.

Un canvi històric,que enllaça amb els inicis de la peatonalització dels també socialistes Toni Orell i Antoni Salvador

L’aposta actual pel canvi de la Plaça des Born és només la continuació d’aquelles transformacions històriques que es van produir a finals dels vuitanta sota els mandats dels alcaldes socialistes Toni Orell i Antoni Salvador. Aquests van ser els pioners en peatonalitzar parts importants de la ciutat antiga, una iniciativa que en el seu moment va generar moltes crítiques i va ser vista com una reforma arriscada. Tot i això, el temps ha demostrat que les seves decisions eren visionàries, i avui ningú dubta que les reformes que van impulsar van ser fonamentals per al creixement econòmic de Ciutadella i per a la millora de la qualitat de vida dels seus habitants.

Les reformes d'Orell i Salvador no van ser fàcils de dur a terme, però van ser una aposta clara per una ciutat més accessible, més habitable i més preparada per al futur. Aquell esperit de transformació, que va ser valent i innovador en el seu moment, sembla que ara el recull aquest nou govern municipal, que, malgrat les crítiques que s’estan generant, no ha dubtat a seguir avançant en la línia d’aquelles reformes històriques.

El repte de mantenir el canvi més enllà de les urnes

Tanmateix, la pregunta que sorgeix és si aquest canvi serà definitiu o si, amb el pas del temps, es retrocedirà. En les pròximes eleccions municipals, el Partit Popular podria, un cop més, guanyar les urnes i, com ja va fer en el passat, plantejar-se desfer el que s’ha fet. Ja el 2023, el PP va deixar clar que, si guanyaven les eleccions, retirarien qualsevol modificació feta a la plaça i tornaria a permetre l'entrada dels vehicles. Aquest mateix futur està per veure, ja que, si el PP guanya a les municipals de 2027, potser veurem una altra batalla política sobre la plaça.

Tot i això, cal recordar que les reformes que han canviat la fesomia de Ciutadella, com les de Toni Orell i Antoni Salvador, en el seu moment també van generar desacords i oposició, però avui tothom pot reconèixer l’èxit d’aquella transformació. La Plaça des Born, com va passar amb la peatonalització del nucli antic fa dècades, és una d’aquestes reformes valentes que amb el temps es consolidaran com un èxit per a la ciutat.

El repte per a Ciutadella, i en concret per al govern municipal actual, és garantir que aquest canvi sigui irreversible i que el futur de la plaça i de la ciutat vagi en la línia d’una ciutat més sostenible, més accessible i més pensada per als ciutadans. Amb aquesta reforma, el tripartit ha donat el primer gran pas, cosa que no es va poder aconseguir fer realitat al final de la legislatura passat, la llavors alcadessa Joana Gomila.

Amb tot, superat el debat entorn a la mobilitat i amb l’eliminació definitiva de l’aparcament a la plaça, l’equip de govern no es conforma amb aquest important fet. Assumeix ja, de manera decidida, l’impuls del concurs d’idees que haurà de donar forma a la reestructuració arquitectònica i paisatgística de la Plaça des Born. Una transformació prevista a mitjà termini que, alliberada del trànsit rodat, haurà de configurar estèticament un dels espais més emblemàtics del Ponent menorquí. Una plaça pensada per perdurar, al servei de les generacions futures

Ciutadella demana al Govern Balear ser zona tensionada per posar límits als preus del lloguer

Imatge d'una concentració al centre històric de Ciutadella contra l'especulació immobiliària a Menorca.

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella debatrà en el pròxim ple ordinari la proposta de declarar el municipi com a zona tensionada en matèria d’habitatge, d’acord amb el que estableix la Llei estatal de l’Habitatge aprovada el maig de 2023. Amb aquesta iniciativa, l’equip de govern vol obrir la porta a l’aplicació de mecanismes de regulació del preu del lloguer i altres mesures de protecció per als inquilins, especialment davant l’escalada de preus viscuda en els darrers anys.

La nova normativa estatal permet que, si una comunitat autònoma declara una zona tensionada, es pugui establir un topall legal als preus del lloguer en funció d’un índex de referència. Aquesta limitació afecta principalment als grans tenidors —propietaris de més de 10 immobles—, però també restringeix els increments als petits propietaris, que no poden superar la renda anterior actualitzada. El sistema també preveu incentius fiscals de fins al 90% per aquells propietaris que redueixin els lloguers o lloguin a col·lectius prioritaris com joves o famílies vulnerables.

Els criteris que estableix la llei per a declarar una zona com a tensionada són clars, i Ciutadella —com la resta de Menorca— els compleix àmpliament: el cost del lloguer i subministraments bàsics supera el 30% dels ingressos mitjans de les llars, i els preus del lloguer han pujat més de 5 punts per sobre de l’IPC en els darrers cinc anys. Malgrat això, el Govern balear ja ha manifestat en diverses ocasions que no té intenció de fer cap declaració de zona tensionada a les Illes Balears.

Davant aquesta negativa del Govern, el consistori de Ciutadella vol activar la demanda des de l’àmbit municipal, instar a la seva aprovació i situar el municipi com a cas prioritari, tenint en compte la pressió urbanística i el creixent problema d’accés a l’habitatge. En alguns casos, la regulació permetria rebaixar els lloguers a més de la meitat. Per exemple, segons el sistema estatal de referència, un habitatge de dues habitacions a Maó que ara es lloga per 900 euros, podria tenir un preu màxim regulat de 480 euros.

Tot i que des del sector immobiliari s’adverteix que aquesta mesura pot reduir l’oferta de pisos en lloguer, l’equip de govern defensa que la regulació és una eina imprescindible per garantir el dret a un habitatge digne i evitar l’expulsió dels residents locals, especialment joves, famílies amb ingressos baixos i treballadors temporals.

La proposta que es portarà a ple preveu instar formalment el Govern balear a declarar Ciutadella com a zona tensionada, recollint el suport institucional necessari per accedir a les eines de la Llei estatal i protegir l’equilibri social i residencial del municipi.

Repensant la mobilitat: aparcaments prioritaris al nucli urbà per als residents i bus llançadora des de la perifèria per als visitants

Imatge d'un bus llançadora, servei de transport públic en funcionament cada cop a més ciutats de l'estat espanyol.

Mike Sierra /CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella estudia la progressiva implantació d'una estratègia de mobilitat urbana que combina la restricció del trànsit motoritzat al centre, la regulació dels aparcaments interiors prioritzant els residents al municipi amb mesures per afavorir l’accés ordenat dels visitants. La proposta, emmarcada en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), actualment aprovat inicialment,  es basa en la creació de tres nivells diferenciats de regulació de l'estacionament i la mobilitat, amb una mesura destacada: la implantació d’un servei de busos llançadora des dels aparcaments perifèrics.

La regulació es divideix en tres àmbits territorials segons el nivell de restricció i el perfil d’usuari:

- Centre històric (nucli antic): només hi podran accedir vehicles de residents degudament autoritzats, amb control mitjançant càmeres de vigilància. L’objectiu és preservar aquest espai patrimonial de la pressió del trànsit i facilitar la vida quotidiana dels veïns.

- Nucli urbà de Ciutadella (zona intermèdia): s’aplicarà un sistema de regulació flexible que prioritza l’aparcament dels residents —primer de la zona concreta, després del conjunt del municipi—, i que dissuadeix l’ús del vehicle privat per part de visitants mitjançant tarifes diferenciades. S’estableixen zones verdes, taronges, blaves i vermelles amb condicions de temps i preus adaptats segons l’usuari i l’època de l’any.

- Zones perifèriques: habilitació de grans aparcaments destinats principalment als visitants, amb enllaç directe al centre mitjançant els busos llançadora. Aquestes àrees d’estacionament haurien de descongestionar el centre i servir com a porta d’entrada controlada a la ciutat.

Un sistema tarifari progressiu i tecnològic

El nou model d’aparcament preveu un sistema tarifari que diferencia entre residents empadronats a la zona, la resta de residents del municipi i visitants forans. A més, es planteja un sistema intel·ligent de control que permetria adaptar les tarifes segons la temporada, la demanda i fins i tot segons el distintiu ambiental dels vehicles.

El control d’accés al nucli antic es faria amb càmeres de lectura de matrícula, i es proposa la integració d’una plataforma digital per informar sobre la disponibilitat de places, gestionar pagaments i accedir a rutes recomanades.

Busos llançadora per acostar el visitant al centre

El projecte més destacat és la proposta de busos llançadora, una proposta que en la seva idea de base per aplicar a Ciutadella ha estat desenvolupada des del departament de Mobilitat i la Policia Local, però que ja és un servei ben valorat i en funcionament a molts indrets de l'estat espanyol. Aquesta proposta planteja al nostre municipi dues rutes de transport per conectar els aparcaments dissuasius amb el centre de la ciutat. Una ruta cobrirà la zona nord (Ciutat d’Alguer i cami de son Salomó) i l’altra la zona sud (Sant Joan de Missa i Canal Salat).

Els vehicles previstos són busos de 21 places, adaptats i amb freqüències de pas de 15 a 20 minuts. El servei funcionaria durant el dia  per facilitar l’accés a l’activitat comercial, cultural i d’oci al centre. Tot plegat, amb la intenció de fomentar un flux constant de visitants sense la necessitat de col·lapsar el nucli amb vehicles privats.

Cap a una ciutat més amable i ordenada

L’objectiu final d’aquestes mesures és clar: garantir els drets de les persones residents, reduir la presència de vehicles al centre, i a la vegada facilitar un accés ordenat i sostenible per als qui visiten Ciutadella. Tot plegat, amb l’ambició de preservar el patrimoni urbà, reduir l’impacte ambiental i reforçar la vitalitat econòmica del centre històric.

Ciutadella, residents sense casa: un de cada 13 habitatges ja és d'ús turístic

L'informe xifra en més de 1.400 els habitatges turístics actualment existents a Ciutadella. 

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

Ciutadella de Menorca s’ha convertit en una de les petites ciutats més afectades per l’expansió de les Viviendes d’Ús Turístic (VUT), segons un informe recent d’Ecologistes en Acció. L’estudi revela que la ciutat menorquina té un dels nivells més alts de turistificació del territori espanyol, amb 78 habitatges turístics per cada 1.000 habitatges, és a dir, gairebé 1 de cada 13 habitatges està destinat al turisme. Aquest fenomen ha provocat un fort increment del preu del lloguer, que actualment arriba als 13 €/m², un augment del 18,2 % en l’últim any i del 54 % en els darrers quatre anys.

Un model turístic que expulsa els residents

L’informe destaca que Ciutadella, juntament amb altres zones altament turistificades com Arona (Illes Canàries) i La Oliva (Fuerteventura), pateix un model turístic intensiu que condiciona greument les dinàmiques socials i econòmiques del municipi. Aquesta transformació ha expulsat molts residents de les seves llars cap a zones menys cèntriques, generant un procés de gentrificació i canvi radical en l’estructura comercial, amb la desaparició del comerç tradicional i l’augment de negocis enfocats exclusivament als turistes.

La manca de regulació agreuja la situació

Segons els autors de l’informe, la manca de regulació i previsió per part de les administracions ha provocat una escassetat d’habitatge assequible per als residents. Això, sumat a l’alt percentatge de pisos destinats al turisme, dificulta l’accés a un dret fonamental com és l’habitatge.

Un problema insular sense solucions immediates

Aquesta problemàtica no és exclusiva de Ciutadella, sinó que també afecta altres zones turístiques de l’Estat espanyol, però el seu impacte és especialment acusat en ciutats insulars, on l’oferta d’habitatge és limitada. L’estudi conclou que, sense una intervenció decidida, la tendència continuarà agreujant-se, augmentant la pressió sobre els preus del lloguer i empitjorant la qualitat de vida dels residents.

Mobilitat sobre rodes: Els busos, a la Via Perimetral a partir de Sant Joan (ja és definitiu)

Un autobús de les urbanitzacions està aturat a la plaça des Pins a l'espera de sortir.

M.S-N.P/ CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella ha confirmat el trasllat definitiu de la parada d'autobusos de la plaça dels Pins a la Via Perimetral durant el mes de juny, aprofitant les alteracions en la mobilitat derivades de les festes de Sant Joan. Aquesta decisió es va prendre en una reunió celebrada ahir entre les parts implicades, on es van designar interlocutors per part de l’empresa de transports, de l’Ajuntament i del Consell Insular per facilitar la coordinació i l’aplicació del canvi.

A la trobada, presidida pel batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, hi van assistir el regidor de Mobilitat i Seguretat Ciutadana, Pepe Capella; la tècnica del Consell Insular, Gabriela Mir; el cap de la Policia Local, Diego Pastrana; el cap de Mobilitat i Trànsit, Lluís Sánchez; la gerent de l’empresa Torres, Catín Torres, així com representants de la patronal PIME Menorca. També van participar transportistes, representants d'Astrame i l’advocat de l’entitat, juntament amb altres tècnics municipals i del Consell Insular.

Tot i que el canvi d’ubicació és un fet, una de les conclusions principals de la reunió ha estat la necessitat de reforçar la freqüència de la línia 60, que actua com a servei de transport interior i enllaç essencial per als viatgers que han d’accedir a la Via Perimetral per connectar amb la resta de línies. L'Ajuntament ha traslladat al Consell Insular la petició d'incrementar aquesta freqüència fins a cada 30 minuts, considerant-lo un element clau per garantir l'eficàcia del nou esquema de mobilitat.

A més del trasllat, s'han planificat millores en l'entorn de la Via Perimetral per facilitar-ne l'ús com a centre neuràlgic del transport públic. Aquestes inclouen l’augment de la freqüència de neteja, la instal·lació de més papereres i aparcaments per a bicicletes, la millora del sanejament dels serveis, la incorporació d’un panell informatiu i el reforç de la senyalització tant cap al centre com en sentit invers. També s’ha iniciat el procés de licitació per afegir un nou pas de vianants i una parada de baixada de passatgers a l’altre costat de la Via Perimetral, per millorar la comoditat dels usuaris i evitar recorreguts innecessaris dels autobusos dins la zona urbana.

Des de l'Ajuntament es destaca que aquest canvi s’emmarca dins el conjunt d'actuacions previstes en el pla de mobilitat establert el juliol passat. Segons el batle Ferrer, s’agraeix “poder treballar en positiu i de manera ordenada per a la ciutadania, cercant sempre el màxim consens entre totes les persones implicades i demostrant que la previsió i les decisions preses amb rigor tècnic sempre ajuden a assolir els objectius”.

Pel que fa a la difusió del canvi, s’han donat instruccions perquè totes les publicacions turístiques, mapes i plànols incorporin la nova ubicació de la parada de busos. Així mateix, es preveu actualitzar els mapes digitals per garantir que els visitants que utilitzin dispositius mòbils puguin gestionar millor les seves rutes.

El balanç de la reunió ha estat positiu segons fonts municipals, tot i que s’han expressat preocupacions sobre l’efectivitat del trasllat sense l’augment de freqüències de la línia 60. L’Ajuntament considera fonamental que el Consell Insular atengui aquesta demanda per assegurar una mobilitat eficient i evitar perjudicis als usuaris.

Quasi 100.000 vehicles van entrar a l'illa pel port de Son Blanc durant el 2024

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

El nombre de vehicles que accedeixen a Menorca continua creixent i planteja interrogants sobre la sostenibilitat de la mobilitat a l'illa. Durant l'any 2024, el port de Son Blanc a Ciutadella va registrar l'entrada de 98.716 vehicles, la qual cosa suposa un increment del 3,3% respecte al 2023, segons dades de Ports IB. D'aquests, 93.724 van ser automòbils i 4.922 motocicletes. Respecte a la diferència en el nombre de vehicles que van sortir via marítima per Ciutadella, cal destacar que es constata un saldo positiu de quasi 800 vehicles. És a dir, es tracta de cotxes o motos que van entrar però que, posteriorment, no es van embarcar de sortida al Port de Ciutadella.

El flux de passatgers, tanmateix, es va mantenir estable: 301.632 persones van arribar a Ciutadella, una xifra lleugerament inferior als 303.565 de l'any anterior. Aquesta dada revela que, encara que el volum de visitants no va augmentar de manera significativa, sí que ho va fer l'arribada de vehicles, fet que reforça la percepció d'una illa cada cop més saturada pel trànsit.

L'arribada massiva de cotxes a Menorca ha reobert el debat sobre la possibilitat d'establir restriccions a l'entrada de vehicles per protegir el medi ambient i alleugerir la creixent pressió sobre la mobilitat.

L'exemple de Formentera i Eivissa

La problemàtica no és exclusiva de Menorca. Formentera va implementar el 2019 un sistema de regulació que limita l'entrada de vehicles durant la temporada alta, obligant els visitants a sol·licitar una autorització prèvia i pagar una taxa diària.

Seguint aquest model, el Parlament balear va aprovar a l'octubre de 2024 una llei per restringir l'accés de vehicles a Eivissa, que entrarà en vigor durant la temporada turística de 2025.

I a Menorca?

Davant aquests precedents, la pregunta és inevitable: ha de seguir Menorca el mateix camí? El Consell Insular ha anunciat que està avaluant diferents opcions per aplicar restriccions a l'entrada de vehicles de turistes.

La decisió que s'adopti  serà clau per definir el model de mobilitat de Menorca en els anys vinents.

Zones inundables al municipi: afectats els nuclis de Ses Retxilleres, Sant Antoni i Son Aniet; accediu al mapa

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Les zones inundables són un tema crític per a la planificació territorial i la seguretat a Ciutadella. El Portal de Dades Obertes d'IDE Menorca ens permet visualitzar clarament que els nuclis rurals de Ses Retxilleres, Sant Antoni i Son Aniet es troben afectats per risc d'inundacions. Aquestes dades són especialment rellevants davant el debat obert sobre la legalització d'habitatges en sòl rústic situats en zones potencialment inundables.

Polèmica sobre la legalització

La consellera d’Ordenació Territorial, Núria Torrent, ha confirmat que fins a vuit nuclis rurals de Menorca es podrien legalitzar, malgrat trobar-se en zones d'alt risc. Aquesta proposta ha generat divisió política. Mentre Més per Menorca reclama limitar construccions en aquestes àrees, el PP i Vox defensen que legalitzar els habitatges existents, amb mesures per minimitzar riscos, és una solució per evitar deixar les famílies afectades sense alternatives.

El debat s'emmarca en el recent decret de simplificació administrativa, que permetria construir o regularitzar edificacions en àrees susceptibles de patir inundacions. Aquesta controvèrsia s’ha intensificat després dels desastres ocorreguts a València i Castella-la Manxa el passat octubre, on les inundacions van causar danys devastadors i van posar en evidència la necessitat d’una millor planificació territorial.

Arguments enfrontats

El vicepresident balear, Antoni Costa, ha argumentat que “minimitzar riscos no sempre implica prohibir”. Defensa que la legalització pot incloure millores estructurals que redueixin el perill, però insisteix que s’han de revisar les zones catalogades com a inundables, ja que considera que la cartografia actual és “poc precisa”. En contraposició, l’esquerra, encapçalada per Més i el PSOE, aposta per evitar noves construccions en àrees de risc i actualitzar urgentment els mapes tenint en compte el canvi climàtic.

Ciutadella: un cas específic

A Ciutadella, els nuclis afectats han estat objecte al llarg del temps de diverses denúncies per la proliferació d'habitatges irregulars en sòl rústic. Segons els experts, permetre la regularització en aquestes zones podria empitjorar les conseqüències de futures inundacions, especialment davant episodis climàtics extrems cada vegada més freqüents.

De moment, el Consell de Menorca, per unanimitat, va aprovar actualitzar la cartografia de risc d'inundacions, una mesura que podria determinar noves polítiques per aquestes zones.

Accés al mapa d'inundabilitat

Per conèixer l’impacte d’aquestes zones a Ciutadella, pots consultar el mapa cartogràfic d'IDE Menorca, que permet visualitzar amb detall les àrees potencialment afectades per creixements i desbordaments.

Reflexió final

L’equilibri entre la seguretat i el dret a l’habitatge és un dels grans reptes de la política territorial actual. L'exemple de València recorda la importància de planificar amb rigor per evitar tragèdies futures, una lliçó que Menorca no pot ignorar mentre el canvi climàtic accentua aquests riscos. La pregunta clau és: es poden permetre concessions urbanístiques sense comprometre la seguretat de les persones?