FARMÀCIA DE GUÀRDIA I URGÈNCIES - informació de servei a la ciutadania

Farmàcies de Guàrdia a Ciutadella de Menorca

Troba la llista actualitzada de farmàcies de guàrdia a Ciutadella de Menorca. A continuació, pots veure un llistat de les farmàcies obertes avui:

Per a més informació, visita el lloc web oficial de les farmàcies de guàrdia a Menorca.

 

EMERGÈNCIES

Emergències	112
Policía local	092

Altres serveis d’ emergències

Bombers	971 38 56 11
Policía Local	971 38 56 32
Policia Nacional	971 38 56 29
Guardia Civil	971 38 56 48
Ambulància	971 38 56 66
Hospital General Mateu Orfila	971 38 56 77
Centre de Salut Canal Salat	971 48 86 51
Protecció Civil	971 38 56 22
Creu Roja	971 38 56 33

Serveis publics prioritaris

Ajuntament de Ciutadella	971 38 10 50
Taxi	971 38 56 99
Cementeris	971 38 10 50 - Ext. 4220
Canera	971 48 46 66
Oficina d'Atenció al Ciutadà	971 38 10 50 - Ext. 4401
Defensa del Ciutadà	971 38 43 64
Recaptació	971 38 47 80
Atenció Social	971 48 06 04
Servei d'Aigua	971 48 41 61
Recollida i Tractament de Residus	971 48 08 17
Oficina Municipal d'Informació al Consumidor	971 38 43 64
Educació	971 38 10 50 - Ext. 4345

Altres serveis municipals

Ajuntament de Ciutadella	971 38 10 50
Alcaldia	971 48 41 64
Activitats i Disciplina Governativa	971 48 41 60
Comunicació i Protocol	971 38 10 50 - Ext. 4241
Hisenda i Intervenció	971 38 10 50 - Ext. 4227
Gestió Tributària	971 38 10 50 - Ext. 4303
Tresoreria i Comptabilitat	971 38 10 50 - Ext. 4235
Recaptació	971 38 47 80
Escorxador	971 38 02 48
Medi Ambient	971 38 10 50 - Ext. 4404
Mobilitat	971 38 10 58 - Ext. 4811
Urbanisme	971 48 41 60
Cultura	971 38 10 50 - Ext. 4225
Educació	971 38 10 50 - Ext. 4345
Esports	971 48 07 03
Igualtat de Gènere	971 38 10 50 - Ext. 4258
Joventut	971 48 42 31
Participació Ciutadana	971 38 10 50 - Ext. 4345
Patronat d'Escoles Infantils	971 38 10 50

Ciutadella preveu una transformació radical en la gestió de l'estacionament per prioritzar als residents i millorar la mobilitat

Mike Sierra /CIUTADELLA DIGITAL

Mike Sierra/ CIUTADELLA DIGITAL

El nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Ciutadella proposa una profunda transformació del sistema d'estacionament al municipi, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels residents i reduir la congestió i contaminació al centre històric. Aquesta reforma estarà condicionada pel final del contracte actual de zona regulada, previst per a juny de 2025, i obrirà la porta a un nou model més adaptat a les necessitats locals. Aquest nou contracte serà clau per garantir una gestió moderna i eficient de l’aparcament, en línia amb els objectius del PMUS.

Una zonificació innovadora: tarifes diferenciades per a residents i forans

Un dels pilars centrals d’aquesta proposta és l'ampliació de les zones regulades i la zonificació del municipi, dividint l’espai d’aparcament en funció del tipus d’usuari. Aquesta divisió és fonamental per protegir l’estacionament dels residents del municipi, sobretot durant la temporada alta, quan l’afluència de visitants i turistes posa una forta pressió sobre els aparcaments. Així doncs, es diferenciaran tres categories d’usuaris:

1. Residents del barri: Ciutadella es dividirà en barris per gestionar el trànsit. Els vehicles amb matrícula vinculada al barri on resideixen tindran accés a aparcament gratuït o a preu simbòlic, garantint la protecció de les places properes als seus domicilis.
2. Residents de Ciutadella: Tindran accés a tarifes econòmiques en qualsevol zona regulada del municipi, amb un preu molt reduït o gratuït en el seu propi barri.
3. Forans: Els vehicles provinents de fora del nucli urbà hauran de pagar tarifes més elevades en les zones regulades, mentre que els aparcaments perifèrics seran gratuïts per a tothom, afavorint l’estacionament fora del centre i reduint el trànsit intern.

Fases d’implantació i tipus d’aparcament

La implementació del nou sistema es realitzarà per fases, començant per la consolidació de la regulació actual en el casc antic i expandint progressivament el sistema a altres zones del municipi. A més, es proposen tres tipus de places per garantir una millor gestió:

1. Zona tensionada (exemple zona vermella): Places per a estades curtes (màxim 2 hores), aplicables tant a residents com a forans, amb tarifes més elevades per a aquests últims. Serà la zona on els visitants es vegin més limitats en durada d’estacionament.
2. Zona regulada (zones blaves o verdes): Places mixtes, on els vehicles residents al municipi de Ciutadella tindran avantatges tarifaris i de durada d'estacionament. Els forans també podran estacionar-hi, però a preus més elevats i amb un màxim de 4 hores.
3. Zona exclusiva al nucli antic: Aquestes places, situades en el casc antic, estaran reservades únicament per a residents de la zona, sense límit de temps.

Multiplicació dels aparcaments perifèrics: la clau per reduir el trànsit intern

La proposta contempla la creació de noves bosses d’aparcament o l’ampliació de les ja existents. Aquesta mesura és essencial per reduir el nombre de vehicles que accedeixen al centre.

Beneficis socials i ambientals

L’objectiu principal d’aquesta reforma és beneficiar els ciutadans de Ciutadella, facilitant el seu accés a l’estacionament i reduint l’impacte dels vehicles visitants sobre la vida quotidiana al municipi. En aquest sentit, l'actual equip de govern a l'Ajuntament té clar que l'objectiu principal és restringir l'accés dels vehicles a la zona urbana, prioritzant que els vehicles que accedeixin a l'interior siguin de persones residents, que viuen o hi treballen, de manera que el gruix dels vehicles visitants hagin d'emprar els aparcaments perifèrics de la ciutat.

Aquesta concepció és clau per tal d'entendre la possibilitat d'arribar a fer en el futur algun pàrquing subterrani dins del nucli urbà, ja que només —apunten— tindria sentit dins el model de ciutat que planteja el PMUS si aquest estacionament fos per cobrir la demanda d'aparcament de vehicles residents o dels habitants del municipi, i no en cap cas per acollir vehicles forans, perquè el que es pretén és limitar al màxim l'accés de vehicles "no necessaris" al nucli urbà. La majoria dels visitants, sobretot a l'estiu, poden estacionar sense problema a la perifèria i accedir caminant als carrers centrals de Ciutadella.

"ETS ALLÒ QUE DETESTES: ETS ÀRAB; NO TENS RES DE JUEU."

No record com va ser, ja fa uns anys, que vam anar, amb la família de la meua dona, al teatre de la Biblioteca de Catalunya a Barcelona a veure l'obra "Incendis" de Wajdi Mouawad posada en escena per la companyia La Perla29 i dirigida per Oriol Broggi. El que sí record és que em va impressionar molt, la vam disfrutar i la vam patir. Poc temps després la vaig llegir, l'obra, juntament amb les altres tres - Litoral, Boscos i Cels - que formen la tetralogia del mateix autor, "La sang de les promeses". "La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor del qui les llegeix", dirà el director.

Un nou descobriment

De casualitat, fa uns dies, a la llibreria vaDllibres em vaig topar amb una nova obra seua "Tots ocells" i no vaig dubtar a endur-me-la. Aquesta obra ja la van estrenar a Barcelona al mateix espai i per la mateixa companyia. Ara la reposen, amb totes les entrades exhaurides i pròximament en faran una gira per tot Catalunya.

Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d'expressió francesa de més rellevància del panorama actual. Nascut a Líban, la guerra civil va obligar la seva família a refugiar-se a Beirut i posteriorment a emigrar a França i a Quebec, on va obtenir la nacionalitat canadenca. El conjunt de la seva obra, que el va convertir en un autor de renom internacional, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l'Acadèmia Francesa. Amb la novel·la "Ànima", ha tingut una sèrie de prestigiosos premis. Des del 2016 dirigeix el Teatre Nacional de la Colline, a París.

La trama de "Tots ocells"

Eitan, el protagonista de "Tots ocells", és un jueu alemany que investiga sobre l'ADN a Nova York. Allà es troba amb Wahida, una jove àrab que fa una tesi sobre un manuscrit de Hassan al-Wazzan, conegut per Lleó l'Africà, diplomàtic marroquí nascut a Granada i convertit al cristianisme. Els dos viatgen a Israel a la recerca dels avantpassat d'Eitan. Quan anaven a travessar el pont que els menava a Cisjordània, un atemptat terrorista fereix greument Eitan i el deixa en coma. Wahida es veu en la tessitura de comunicar als pares d'Eitan, residents a Alemanya i que no aproven la relació del seu fill jueu amb una àrab, la greu situació en què es troba. El drama es desenrotlla en ple conflicte entre Palestina i Israel.

Anteriorment, en una visita dels seus pares a Nova York, on celebrarien la pasqua jueva, ja hi havia hagut una greu discussió entre els pares d'Eitan i ell per la seva relació amb la Wahida en presència de l'avi patern. Norah, la seva mare, jueva també però filla d'una família de comunistes de l'Est, li dirà: "No hi ha ningú, ni una sola tribu, que pugui suportar veure el seu fill seure a taula amb l'enemic".

Conflicte d'identitats

La guerra entre àrabs i israelians, desgraciadament tan d'actualitat aquests temps, és al substrat de l'acció dramàtica. Però més enllà del conflicte bèl·lic hi ha el xoc d'identitats. Què és ser jueu, què és ser àrab? David, el pare, li dirà al fill: "... hi ha una altra llei, més antiga, ancestral, que brolla de la sang dels nostres i que ens fa responsables els uns davant dels altres". I Eitan: "No és la carn ni la sang, és el cap, és la psicologia, una educació de merda, culpabilitzadora, que amaga la vida...".

Wahida: "...he caminat sense anar enlloc entre la pols de Palestina i he tingut la sensació que tornava a casa". "De nit era la guerra, a l'alba, enterrar els morts... Ningú no es vol consolar. La còlera cal mantenir-la viva, cal detestar l'enemic." I més endavant: "Fa tres anys que em moro d'avorriment amb una tesi que vol demostrar com n'és de perillós enclaustrar-se a l'interior d'un principi d'identitat... com si jo n'estigués deslliurada!".

L'amor i les identitats

La identitat jueva xoca amb l'amor. L'amor entre pares i fills:

EITAN: És que a mi se me'n fot, que els meus fills no siguin jueus!

DAVID: ... Participes en la desaparició i no et fa vergonya i ens insultes, insultes la memòria del teu avi.

Però també dirà David: "Déu va fer d'aquest primer dia un dia únic, perquè per sempre més, els pares estimin els fills amb un amor que precedeix totes les coses".

I també xoca l'amor dels amants amb la identitat àrab:

"WAHIDA: ... l'atemptat ho va esbocinar tot i els miralls s'han trencat i el que queda és tan senzill com insuportable: jo soc àrab. És una llàstima, oi? El teu pare tenia raó, Eitan".

És difícil seleccionar fragments d’aquest text extraordinari, filosòfic i poètic alhora on es tracten temes con la culpa, els orígens i la transmissió de la identitat i de la cultura, els xocs identitaris, els horrors de la guerra, el rancor inacabable, l’èxode i l’extermini del poble jueu, l’integrisme religiós... i el dolor i l’amor.

I els ocells de l’atzar planaven damunt el mur que separa els pobles, ara a un costat, ara a l’altre.

Seria un regal - i alhora un repte per a ell – que el Teatre des Born ens pogués oferir una obra com aquesta... que, a més, dura tres hores i mitja.

Jordi Isern al Roser: el cos humà com a reflex de l’essència

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

La Sala Municipal d’Exposicions del Roser acollirà, a partir del 9 de novembre de 2024 i fins al 18 de gener de 2025, la nova exposició de l'artista Jordi Isern, reconegut pel seu treball dins del realisme abstracte. La mostra, titulada HYBRIS i COS.MOS, s’endinsa en la fascinació d'Isern pel cos humà, utilitzant-lo com a símbol de l’experiència humana i com a punt de partida per a una exploració més profunda sobre la vida.

Les obres d’Isern juguen amb el contrast de llums i ombres, creant una atmosfera intimista que convida l’espectador a pausar-se i reflexionar. La seva paleta de colors, restringida però expressiva, contribueix a la sensació de misteri i profunditat que caracteritza el seu treball. Les sèries HYBRIS i COS.MOS no només retraten el cos com a objecte, sinó que el presenten com a vehicle de preguntes existencials, proposant una introspecció sobre la pròpia identitat i el significat de l'existència.

Aquesta exposició es desmarca de l’art contemporani centrat en la tecnologia, recuperant l'espai de la contemplació i el silenci. Amb la seva obra, Isern convida el públic a qüestionar els límits entre la realitat física i la dimensió espiritual, oferint una experiència artística que va més enllà del visual i que apel·la al sentit profund de l’ésser humà.

L'exposició estarà oberta al públic de dimarts a dissabte, en horari de 10.30 a 13.30 h i de 17.30 a 21 h, a la Sala Municipal d'Exposicions del Roser. Una cita ineludible per a tots aquells que busquen una experiència artística capaç de despertar emocions i preguntes.

Denuncien que el Govern balear manté a Pons Torres com a càrrec de PORTS IB en detriment del batle Ciutadella

Juan Manuel Lafuente, president de PortsIB i Juana Maria Pons Torres en una imatge d'arxiu.

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

El Govern balear, liderat pel Partit Popular, manté tres mesos després de la moció de censura a Juana Mari Pons Torres, exalcaldessa de Ciutadella i actual regidora a l'oposició, com a vocal del Consell d'Administració de Ports de les Illes Balears (Ports IB). El Partit Socialista assegura, a més, en una nota de premsa que el Govern s'ha negat a rellevar-la en la petició per escrit que ha fet l'Ajuntament de Ciutadella, tot i que Pons Torres ja no ostenta la condició d'alcaldessa i, per tant, no pot exercir ni defensar els legítims interessos del municipi.

Aquesta decisió sense precedents en la història recent de l'ens públic ha generat les crítiques de les forces progressistes, especialment la del PSOE, ja que es considera una "anomalia institucional" que vulnera la representativitat democràtica del municipi i una artimanya del Partit Popular per seguir mantenint els seus representants i privilegis als diferents organismes.

Cal recordar que durant el període 2015-2023, va ser l'alcaldessa Joana Gomila, de PSM-Mes per Menorca, qui va ocupar aquest càrrec de vocal en nom de Ciutadella, en qualitat de batlessa. No obstant això, malgrat que Llorenç Ferrer va assumir l'alcaldia després de la moció de censura del juliol, Pons Torres continua mantenint aquesta posició. I és més: Ciutadella Digital ha tingut accés a un correu electrònic en què el vicepresident de PortsIB, Antoni Mercant, nega a l'Ajuntament de Ciutadella el relleu de Juana Mari Pons Torres per Llorenç Ferrer, actual batlle, i assegura que el nomenament que es va fer de la primera serà per quatre anys de durada.

Una situació inèdita i irregular

El Partit Socialista denuncia que aquesta situació no només és anòmala, sinó que també és injustificada des d'un punt de vista democràtic. Juana Mari Pons Torres, com a regidora de l'oposició, no té la representativitat de la majoria de ciutadans de Ciutadella, ni pot atribuir-se la funció de ser la veu del municipi en un organisme públic tan rellevant com Ports IB. En aquest sentit, des del PSOE subratllen que el batle en funcions és qui hauria de defensar els interessos del municipi en aquest consell.

A més, s'ha posat en dubte la legitimitat de la seva presència en aquest organisme des del moment que el portal de Ports IB no facilita cap informació sobre la composició actual del seu Consell d'Administració i la percepció de dietes dels seus membres. Aquesta opacitat en la gestió, la falta d'actualització de la informació d'accés públic i la manca de transparència en PortsIB han generat un evident malestar entre l'oposició i deixen entreveure una falta de transparència absoluta en la seva gestió.

Exigències de canvi

El PSOE, davant d'aquesta situació inèdita, ha exigit, en boca de la parlamentària socialista Pilar Carbonero, que el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, actuï de manera immediata per restablir la normalitat institucional, rellevant Pons Torres i designant el batle Llorenç Ferrer com a representant legítim del municipi en el Consell d'Administració de Ports IB.

La 'peatonalització' del Born permetrà completar el carril velo al CEIP Joan Benejam i pacificar la Muradeta

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

La conversió de la plaça del Born en un espai exclusiu per als vianants generarà diversos efectes positius més enllà de la recuperació d’un dels espais més emblemàtics de Ciutadella. Aquesta transformació no només suposarà un retorn de l'espai públic a les persones, sinó que també permetrà avançar en la mobilitat sostenible amb la finalització del carril bici fins al CP Joan Benejam, una reclamació històrica per part de la comunitat educativa.

Un projecte llargament esperat Segons fonts del mateix centre educatiu, fa anys que es demana una connexió segura per a bicicletes que arribi fins a l'escola, i ara aquesta demanda podria ser una realitat. La restricció del trànsit a la plaça des Born facilitarà la reordenació dels carrils de circulació a la plaça des Pins, actualment ocupada per autobusos de les urbanitzacions, permetent així completar el traçat ciclista. Aquest canvi implicarà una reducció significativa del trànsit rodat a l'entrada de Ciutadella, fent que la zona sigui més segura per a infants i famílies que es desplacen en bicicleta.

Canvis a la contramurada i la Muradeta Amb la desaparició del trànsit al Born, el final del passeig de Sant Nicolau ja no tindrà com a destinació principal la plaça, i els vehicles es desviaran de manera natural cap a la contramurada, segons detalla el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) actualment en exposició pública. Aquest pla, que busca una redistribució més eficient del trànsit, preveu també la transformació de la Muradeta en un carrer més segur i tranquil.

El PMUS ofereix dues opcions per a la Muradeta: restringir totalment el trànsit als residents o convertir-la en una "ciclocalle", tal com defineix la nova ordenança municipal aprovada el 2023. En aquest segon cas, els vehicles de mobilitat personal (bicicletes i patinets) tindrien prioritat sobre els vehicles de motor, una mesura que s’emmarca dins de l'objectiu més ampli de pacificar el trànsit al centre històric de Ciutadella.

Transformació dràstica de la mobilitat La implantació de les mesures previstes pel PMUS suposarà una transformació notable de la mobilitat a Ciutadella, després de dècades d’inèrcia en aquest àmbit. Segons emfatisa l'alcalde, el socialista Llorenç Ferrer, "es tracta d’un projecte central per la ciutat,  que busca millorar la qualitat de vida dels residents, prioritzant la seguretat viària i l’ús d’espais públics per a les persones".

Entre les mesures més destacades del pla, a banda de la conversió de la plaça des Born, hi ha els canvis en els sentits de circulació de les principals artèries de la ciutat i la priorització dels aparcaments per als residents i treballadors. Aquests canvis inclouran la creació de nous estacionaments perifèrics per als visitants i el control d'accés al nucli històric mitjançant càmeres.

Ca'n Seguí: 1928.

Per Joan Martínez

No ens allunyarem gaire de Ca sa Millonària/Casa Botey. El desembre de 1922, el fabricant de calçat i inversor Sebastià Seguí Sintes va adquirir la propietat i va apostar per construir un edifici que acollís la maquinària i els motors del seu primer taller. A més, havia de complir amb la legislació sanitària que exigia llum exterior, ventilació i serveis per als treballadors de tots dos sexes.

L'època dels "happy twenties" a Menorca.

Entrant de ple en la dècada dels anys vint, és important destacar que els "happy twenties" a Menorca es van viure en relativa tranquil·litat. La indústria menjava amb els altibaixos de les crisis, mentre la societat començava a valorar els moments de lleure i es fomentava la idea de l'illa com a destinació turística. Aquells anys feliços van permetre que els calçats menorquins triomfessin a França i Anglaterra, mentre l'empresa Codina Villalonga expandia els seus productes de goma a Espanya, Portugal i, per descomptat, França, on mantenia interessos comercials estratègics.

Els germans Seguí Sintes.

Els germans Sebastià, Francesc i Antoni Seguí Sintes també van participar activament en aquest context. Des de finals de la dècada anterior s'havien destacat en el negoci de les pells, i el calçat. Malgrat que la premsa de l'època a principis dels anys vint parlava de crisi, molts industrials diversificaren els seus interessos en altres sectors. Amb tot, la manufactura sabatera era la que continuava generant llocs de feina i inversions.

Quatre grans fàbriques de calçat.

A partir de 1926 a Ciutadella es van construir quatre grans fàbriques de calçat, però actualment només perduren els tallers de Seguí i Cia, situats al costat de Ca sa Millonària, al 102-100 del Camí de Maó. En aquest article no abordarem l'evolució d'aquest edifici un cop va deixar de ser fàbrica de calçat. Molts sabem que una de les naus es va convertir en un taller de mecànica de cotxes, conegut com Firestone, i com a exposició de la SEAT. L'altra nau també ha tingut un ús similar per a Volkswagen.

El cert és que la Seguí i Cia. no era, com hem dit, l’única fàbrica construïda als anys vint; les altres tres eren la Vàzquez i Cia., la Pallicer Bonet, i, evidentment, la Pons Menéndez. Com va passar amb la Casa de Ferro de la Plaça des Born, sempre hi ha qui lamenta la destrucció d’aquell edifici a Dalt es Penyals. El problema no és la destrucció, sinó la consciència social per preservar el patrimoni oblidat; en aquest cas, l’arquitectura i els béns industrials.

La construcció de la fàbrica: 1928.

A partir de 1928 tenim notícia de la construcció de la fàbrica de Sebastià Seguí, que amb aquella inversió donava cabuda a les màquines que havia adquirit pels tallers del Carrer Nord, essent soci el 1924 de la Seguí, Mir i Cia. Les gestions dels seus germans Antoni i Francesc donaren fruits al mercat nacional, francès, i colombià fins on havien viatjat amb n’Enric Florit. Cal dir que aquell va ser un fracàs total, però la línia de producció amb França i Londres assegurà el futur a curt termini, i la posada en marxa de l’Elèctrica Seguí en temps de la República va confirmar la posició social dels germans.

Acabada la guerra i després de la purga contra la burgesia republicana, sorgí l’Elèctrica Ciudadela S.A., una fusió de les dues centrals que va ser controlada per Sebastià Seguí com a president i dissolta el 1959, essent president n’Antoni.

La fàbrica i la seva singularitat arquitectònica.

Anem als tallers. Construïts el 1928 formen part del grup de fàbriques que van veure la llum en la segona meitat de la dècada, i són el darrer vestigi, essent, per tant, una construcció singular d’una Belle Epoque de creixement econòmic i social.

Malgrat que a simple vista no sembla una construcció que cridi l'atenció, en realitat és un exemple molt curiós de dues naus paral·leles unides per un cos central. Aquesta disposició oferia ventilació i l'entrada de la llum exterior. En aquest sentit, la nau guarda relació directa amb la desapareguda Pallicer Bonet del carrer Marques d'Albranca i amb la també desapareguda Pons Menéndez, a la Plaça de Dalt dels Penyals. Sabem que el setembre de 1928 l'empresa demanà permís per allotjar un motor de gasoil Crossley Bross de 27,30 H.P en substitució dels deu motors elèctrics que tenien en els tallers del carrer Nord i que havien estat instal·lats el 1924 per ordre la raó social Seguí, Mir i Cia.

Sistema mixt de producció i número d'operaris.

La fàbrica comptava amb una secció d'ajuntat i embaulat, així com amb la secció de sabaters que treballaven un sistema mixt –mig mecànic mig artesà- que incorporava maquinària de desvirar, cosir sola i clavar talons. Cap al 1929 era considerada una de les empreses model del sector, comptant, segons algunes fonts, amb 140 operaris. Amb tot, la matrícula industrial de 1929 ens diu que la raó social de la Seguí i Cia. tenia 30 treballadors. L'explicació és econòmica, ja que les empreses contribuïen segons la seva capacitat.

La II República.

Durant els temps de la II República el nombre de treballadors censats no va variar, però van guanyar en drets laborals, pel fet que la direcció aprovà el pagament de la setmana de vacances retribuïdes i un subsidi de malaltia. Es convertia amb la Pons Menéndez amb una de les capdavanteres en aprovar aquestes dues mesures. A més, l’empresa va acordar amb l’ajuntament de Ciutadella el sosteniment energètic de la fàbrica de gel a canvi d’una subvenció i l’obligació de fer entrega de gel als pobres de la ciutat.

El gener de 1936, com hem referit abans, la Seguí i Cia inaugurava la segona central elèctrica de la ciutat, constituint aquest un actiu estratègic en la cartera de negocis de la societat. Un cop esclati la guerra els tallers i la seva direcció recauen en els treballadors, però els Seguí es posicionen a favor de la legalitat republicana. Antoni va ser un dels potentats de la burgesia ciutadellenca que va fer costat a la Cooperativa Popular i avalà l'emissió de bitllets.

La repressió de la dictadura i el ressorgiment.

Evidentment, la dictadura no va perdonar aquell posicionament, i el 1939 Sebastià va ser encausat i represaliat acusat de maçó i col·laboracionista del comunisme, no debades, els germans Seguí havien optat per a mantenir les línies de crèdit municipals, un tema que havia creat problemes durant la batlia de Miquel de s'hort den Vigo. El maig de 1939 la Seguí i Cia. tornà a treballar aquest cop pel mercat nacional. Les exportacions es centraren a Madrid i Barcelona, però també obriren contactes a Euskadi i Cantàbria.

Durant els anys quaranta l’empresa treballà sota el paraigües del “calçat d’artesania”, la qual cosa implicava omitir la producció auxiliada per la maquinària. L’any 1953, un cop el Règim relaxà el control dels preus era hora de tornar a les màquines. Aquell any, la societat legalitzà les màquines que tenia i ens aporta la dada del capital social: 100.000 pessetes.

La doble vessant del negoci de sabates i electricitat continuà fins a 1959 quan l’Elèctrica Ciudadelana S.A. es va dissoldre. La darrera dada que aportarem és de 1971 quan els tallers del llavors carrer de Calvo Sotelo 100, comptaven amb 33 operaris, dels quals dones. El darrer gerent va ser Antoni Seguí Sintes, vinculat a Sant Miquel, i home que seria investit fill il·lustre de Ciutadella.

L'Ajuntament injecta 2,7 milions d'euros al pressupost per despeses urgents en educació, seguretat i infraestructures

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella ha aprovat avui una modificació de crèdit extraordinari per un import de 2.723.148,17 €, finançada amb el romanent líquid de tresoreria de l'exercici anterior segons ha informat en una nota de premsa. Aquesta mesura permetrà, exposen des de l'equip de govern del PSOE, PSM- Mes x Menorca i Ciutadella Endavant fer front a diverses despeses urgents en àrees claus com educació, serveis socials, infraestructures i seguretat pública.

Principals actuacions

Entre les accions destacades que es podran executar gràcies a aquesta modificació de crèdit, es troben:

• Expropiació d'un immoble al Camí de Maó per un import de 315.127,26 €, seguint la resolució del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa.

• Reparació del sostre del Saló Gòtic de l'Ajuntament, amb una inversió de 418.790,10 €, per evitar riscos estructurals que s'han agreujat recentment.

• Millores a Ca Sa Millonària, edifici on es troben els serveis socials, amb una partida destinada a la reparació de portes i fusteries.

• Renovació de l'ascensor de l'edifici municipal del carrer Pius VI, on es troba el casal d'entitats, amb l'objectiu de garantir-ne l'operativitat i la seguretat.

• Adquisició d'un vehicle adaptat per al servei d'Atenció Social, valorat en 50.000 €, per donar millor servei a persones amb necessitats especials.

Infraestructures municipals

A més, la modificació de crèdit permetrà destinar fons per la reforma de la façana del poliesportiu municipal, amb una partida de 65.000 €, i més de 450.000 € es destinaran a projectes per a la creació de nous aparcaments dissuasoris per reduir la congestió al municipi.

Educació i cultura

Dins l'àrea educativa, es preveuen 40.000 € per a la millora dels edificis escolars municipals, així com inversions per adquirir mobiliari esportiu i cultural. També es preveu una partida per garantir la conservació de l’Arxiu Històric Municipal.

Pel que fa a la cultura, l'Ajuntament destinarà 2.000 € a l'Associació LITHICA pel seu 30è aniversari i 14.000 € per la celebració del Carnaval Temàtic.

Seguretat pública

La modificació de crèdit també reforçarà els serveis de seguretat pública amb la compra de radiotransmissors i un nou vehicle per a detinguts per a la Policia Local. A més, es destinaran fons per a la compra de sonòmetres per al control del soroll al centre històric.

Aquesta decisió, aprovada per la Junta de Govern, permetrà a l'Ajuntament atendre necessitats prioritàries que fins ara no es podien finançar amb el pressupost inicial, garantint així un millor servei per a la ciutadania.

Canvi de sentit del trànsit al Camí de Maó: una mesura clau per descongestionar Ciutadella

Mike Sierra /CIUTADELLA DIGITAL

El Camí de Maó, una de les vies principals de Ciutadella, podria veure's sotmès a un canvi de sentit decisiu en els pròxims mesos, segons la proposta del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), aprovada inicialment en el ple de setembre per l'Ajuntament de Ciutadella. Aquesta modificació pretendria descongestionar l'entrada al nucli urbà, alliberant zones de trànsit intens i millorant la fluïdesa a les carreteres adjacents. Aquesta actuació es veu com una de les mesures clau per alleujar els problemes de mobilitat que pateix la ciutat, especialment durant els mesos d’estiu, quan l’afluència de visitants fa incrementar la densitat de vehicles de forma significativa.

Reordenació del trànsit: la proposta clau del PMUS

El PMUS planteja un canvi radical en la circulació del Camí de Maó, que passaria a ser de sortida cap a la carretera general en lloc de ser una via d'entrada a la ciutat. Aquesta mesura, llargament debatuda, redireccionaria el trànsit entrant a altres vies, distribuint-lo de manera més eficient i reduint els embussos que actualment es produeixen en hores punta.

A més, el canvi de sentit de la circulació al Camí de Maó també solucionaria de forma definitiva el caos circulatori que es produeix als semàfors de la cruïlla amb la plaça de les Palmeres i la incorporació dels ciclistes al Camí de Maó des de l'avinguda Constitució.

La proposta inclouria el desviament del trànsit d'entrada cap al Carrer Pere Martorell i el Carrer Lleida, que podrien assumir part de la càrrega de vehicles, especialment aquells que es dirigeixen cap al centre històric. Això no només descongestionaria el Camí de Maó, sinó que també facilitaria una entrada més ordenada a la ciutat, evitant retencions en la zona de la Contramurada.

Modificacions en altres carrers

A més del canvi de sentit del Camí de Maó, la reordenació del trànsit afectaria altres vies de la ciutat per millorar l'accessibilitat i reduir la saturació en punts clau:

• Carrer Pere Martorell i Carrer Lleida: Aquestes dues vies, actualment infrautilitzades per l'entrada massiva pel Camí de Maó, podrien convertir-se en les principals rutes d'accés per als vehicles que entren a la ciutat. Aquesta mesura ajudaria a descongestionar els carrers més cèntrics i facilitaria l'accés directe a les àrees comercials i de serveis.

• Carrer de Sevilla: Aquest carrer, situat a prop de la zona de Contramurada, veuria el seu sentit modificat per canalitzar el trànsit cap al nou aparcament de l’Oar, evitant la saturació de vehicles en els punts més crítics del centre històric.

Canvis previstos a la Contramurada

Un dels punts més sensibles de la reordenació serà la Contramurada, una de les vies amb més afluència de vehicles. El pla de mobilitat proposaria establir restriccions horàries per al trànsit rodat, permetent només l'accés de vehicles autoritzats i residents durant certes franges horàries. A més, s’està valorant la possibilitat d’implantar una zona exclusiva per a residents en el casc antic, on els forans només podrien accedir amb tarifes elevades en les àrees d'aparcament regulat.

Millores per als vianants i la mobilitat sostenible

El PMUS també inclouria mesures per millorar l'accessibilitat dels vianants i fomentar la mobilitat sostenible. Entre les propostes més destacades es troben:Ampliació de voreres i zones per a vianants: Aquesta proposta pretendria facilitar la mobilitat a peu, creant una xarxa més segura i accessible per als vianants, especialment en les àrees més transitades de la ciutat.

Nous carrils bici: El pla preveu la creació de nous carrils bici que connectin els principals punts d'interès de la ciutat, promovent l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu als vehicles motoritzats.

Beneficis esperats

La implementació d'aquestes mesures podria tenir un impacte positiu a diversos nivells:Descongestió del trànsit: La redistribució del trànsit ajudaria a reduir els embussos a les entrades de la ciutat, especialment en moments de gran afluència de vehicles, com durant la temporada turística o els caps de setmana.

Reducció d'emissions contaminants: Menys retencions i una circulació més fluida contribuirien a reduir les emissions de CO₂ i altres gasos contaminants, millorant la qualitat de l'aire a la ciutat.

Millora de l'accessibilitat: La reordenació del trànsit i les noves infraestructures per a vianants i bicicletes fomentarien una mobilitat més sostenible, reduint la dependència del vehicle privat i afavorint la seguretat viària.

Un pas cap a la sostenibilitat urbana

Aquestes propostes, que encara han de ser aprovades de manera definitiva, marcarien una nova etapa en la mobilitat de Ciutadella, que busca adaptar-se als reptes de sostenibilitat i creixement que la ciutat està afrontant. Si es duen a terme, els canvis podrien suposar una millora notable en la qualitat de vida dels residents, així com en l'experiència dels visitants, amb una ciutat més accessible, menys congestionada i més amable amb el medi ambient.

El carrer Ciutat de Cursi serà un laboratori per millorar el confort tèrmic als carrers i adaptar-se al canvi climàtic

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella ha presentat un nou projecte innovador de millora del confort tèrmic i d'adaptació al canvi climàtic al carrer Ciutat de Cursi. Finançat al 100% per una subvenció de 300.000 € del Govern de les Illes Balears, aquest projecte pioner vol convertir aquesta via en un referent d'estratègies mediambientals per a la reducció de temperatures i l'augment de la sostenibilitat urbana.

Reducció de temperatures al carrer

L'estiu passat, durant l'onada de calor, es van registrar temperatures alarmants al carrer Ciutat de Cursi, arribant a 59ºC a les voreres i 56ºC a l’asfalt. Per mitigar aquest impacte, el projecte preveu la sembra de 23 arbres i 360 arbusts resistents a la sequera. Aquestes espècies, com el lledoner i el roure australià, ajudaran a crear zones d’ombra i a reduir les temperatures durant els mesos més càlids, millorant així la qualitat de vida dels veïns.

Infiltració d’aigua de pluja

Un dels aspectes més innovadors del projecte és la implementació del primer Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS) a Menorca. Aquesta infraestructura permetrà infiltrar l’aigua de pluja al subsol, reduint el risc d’inundacions durant episodis de pluges intenses. Això no només contribuirà a la gestió eficient de les aigües pluvials, sinó que també esdevindrà un referent per a futures actuacions mediambientals a l’illa.

Entorn saludable per als infants

El projecte també millorarà l’entorn de l’escoleta Roser Gener, creant espais verds al seu voltant per a oferir un ambient més saludable i agradable per als infants. Aquesta intervenció busca integrar la vegetació amb l’ús educatiu de l’espai, afavorint un contacte directe amb la natura en un entorn urbà.

Objectius del projecte

Els objectius concrets del projecte de millora del carrer Ciutat de Cursi són els següents:

1. Reduir l’exposició a les altes temperatures: Crear zones d'ombra amb la plantació de noves espècies vegetals per a mitigar l'impacte de les ones de calor.

2. Testar noves espècies d’arbres i arbusts: Introduir 23 arbres i 360 arbusts adaptats al clima local, seleccionats per la seva resistència i valor estètic.

3. Millorar l'entorn de l’escoleta Roser Gener: Proporcionar un espai més saludable i estèticament agradable per als infants i les famílies de l’escoleta.

4. Reduir les necessitats energètiques de climatització: Aprofitant l’ombra dels arbres per a disminuir l’ús de climatització als edificis de la zona.

5. Reduir la contaminació atmosfèrica i acústica: Contribuir a la captació de CO2 i a la reducció del soroll del trànsit gràcies a les noves zones verdes.

6. Implementar el primer SUDS a Menorca: Millorar la gestió de l’aigua pluvial i prevenir inundacions amb aquest sistema innovador.

Participació ciutadana

L'Ajuntament ha assegurat que continuarà treballant en col·laboració amb els veïns durant tot el procés per garantir una execució òptima del projecte. Un cop s’hagin aprovat i licitat les obres, es preveu que aquestes comencin en els pròxims mesos, convertint el carrer Ciutat de Cursi en un model de sostenibilitat i confort per a tota la ciutat.