Menorca es converteix en un plató de cinema amb el rodatge de El Padre de Todos Nosotros

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

M.S. /CIUTADELLA DIGITAL

Menorca torna a ser protagonista, però aquesta vegada a la gran pantalla. El Padre de Todos Nosotros, l’òpera prima del guionista i dramaturg David Desola (El Hoyo, Almacenados), ha triat l’illa per donar vida a la seva nova pel·lícula, un projecte que promet emocionar, sacsejar consciències i consolidar Menorca com a escenari cinematogràfic de referència.

El rodatge va començar el passat 17 de febrer, convertint Menorca en el centre del cinema independent. La pel·lícula, produïda per la menorquina La Moyano Films en coproducció amb Vivir Rodando Films, compta amb un repartiment de luxe encapçalat per Zorión Eguileor, conegut pel seu impactant paper a El Hoyo, juntament amb la premiada Ingrid Rubio, Naira Lleó, Eric Francés, Ramón Rados i la menorquina Azahara Moyano, que no només actua sinó que també debuta com a productora.

Una història de secrets familiars i misèries socials

Cinc germans, un pare comunista difunt i una oferta inesperada: vendre un vídeo del seu pare a Coca-Cola per a un anunci publicitari.

El que comença com una decisió de negoci es transforma en una batalla de retrets i secrets familiars. L’anunci es converteix en una excusa perquè aflorin les tensions, les mentides i les mitges veritats entre els germans. Però la seva disputa no és només un drama privat: reflecteix també la brutícia social que ens envolta, la hipocresia i l’escàndol mediàtic en què vivim immersos.

Amb una posada en escena envolvent i un guió que combina tragèdia i comèdia, El Padre de Todos Nosotros retrata la fragilitat de les relacions humanes i el desgast emocional amb la mateixa força amb què el mar erosiona els fonaments de la terrassa on transcorre l’acció. És una mirada crítica i contemporània a les bogeries del nostre temps.

Un equip de talent i el suport de Menorca

Rodada íntegrament a Menorca, la pel·lícula aprofita l’encant i la singularitat dels seus paisatges, convertint-los en un element clau de la narrativa visual. El projecte compta amb el suport d’institucions com el Consell Insular de Menorca (CIME), ICIB, FFTM i l’Ajuntament de Maó, així com de nombroses empreses i col·laboradors: Balearia, Napalm Rental, Bep Allés, Cotxes Menorca, Cerveses Graham Pearce, C’an Senyalet, La Paella, Cooperativa del Camp, Malbúger Centre Esportiu, C’an Robert i molts altres que han fet possible aquest rodatge.

Darrere de les càmeres, un equip tècnic jove i talentós aporta la seva experiència i creativitat: Félix Armengol, María Cónsul, Nora Carbonell, Blai Carriet, Víctor Von Schwarz, Eloi Tomás i Daniela Giaquinta com a maquilladora.

Menorca es reafirma així com un escenari cinematogràfic de primer nivell, un plató natural on la creativitat i el talent troben l’espai perfecte per brillar. El rodatge tot just ha començat, però El Padre de Todos Nosotros ja respira la intensitat i la força d’una pel·lícula que, sens dubte, no deixarà ningú indiferent.

Tàndem: l'abecedari en català creat per Sandra Gutiérrez que converteix les lletres en imatges per facilitar la lectura dels infants

La logopeda ciutadellenca Sandra Gutiérrez, creadora del abecedari Tándem. 

S.G. / CIUTADELLA.DIGITAL

La logopeda ciutadellenca Sandra Gutiérrez ha desenvolupat una fórmula original per ajudar els infants en el procés d'aprenentatge de la lectura amb el nou abecedari il·lustrat Tàndem. Amb 20 anys d'experiència en el camp de la logopèdia, Gutiérrez s'ha basat en estudis científics dels anys 2010 i 2019 que demostren que els infants assimilen millor les lletres si aquestes adopten la forma de la inicial de la paraula que representen.

Així, per exemple, en aquest tipus d'abecedaris, la S pot ser una serp que s'enrosca, la T un tigre amb ratlles ben visibles, la M es transforma en una muntanya, la B en botons, la C en un cranc, la U és una ungla i la Z esdevé una zebra amb les seves característiques franges. Aquest enfocament visual ajuda els infants a associar més ràpidament el so amb la lletra, reforçant la memòria i millorant la comprensió lectora.

L'abecedari, que s'ha convertit en una eina útil per a l'aprenentatge, ha estat il·lustrat per Margarita Espinosa, coneguda com "Caperucitazul". El projecte és fruit d'un treball minuciós que ha cercat paraules accessibles per als infants i il·lustracions que facin les lletres més intuïtives i comprensibles.

La impressió ha estat possible gràcies a Lligall Art Gràfic, de la Fundació per a persones amb Discapacitat de Menorca, que ha contribuït amb la seva experiència i qualitat en l'elaboració del producte final.

Tàndem ja es pot adquirir a diferents punts de venda locals o contactant directament amb les creadores a través d'Instagram (@sandralogopeda1 i @caperucitazul). Aquesta iniciativa no només vol facilitar l'aprenentatge de la lectura, sinó també reivindicar la importància d'unir ciència i art per millorar l'experiència educativa dels infants.

Quan ser diferent és un repte: altes capacitats i noves iniciatives de l'AMAC a Menorca

M.S /CIUTADELLA DIGITAL

"Vaig passar tota la infància pensant que hi havia alguna cosa que no encaixava. M’avorria a classe, feia preguntes incòmodes i em deien que era massa sensible. No vaig entendre què em passava fins que, ja d’adult, em van parlar de les altes capacitats". Aquesta és la realitat que viuen moltes persones amb altes capacitats, infants i adults, sovint sense suport ni referents clars.

L'Associació Menorquina d'Altes Capacitats (AMAC), que treballa per donar visibilitat i suport a aquest col·lectiu va celebrar aquesta  setmana la seva assemblea ordinària a Ferreries. Més enllà dels acords institucionals, la trobada ha servit per posar sobre la taula una qüestió clau: com es pot crear un entorn on les persones amb altes capacitats se sentin compreses i valorades?

Un espai de suport per a famílies i adults

L’AMAC va néixer com una necessitat: moltes famílies es trobaven soles davant el diagnòstic de les altes capacitats dels seus fills, sense orientació ni recursos. “No és només una qüestió de tenir bons resultats acadèmics. Les altes capacitats poden venir acompanyades d’una gran intensitat emocional, dificultats d’integració i, fins i tot, fracàs escolar si no es gestionen bé”, expliquen.

Per això, una de les grans novetats d’aquest any és la creació del Directori de Professionals de l’AMAC, un recurs que connectarà famílies i persones adultes amb especialistes en pedagogia, psicologia i orientació acadèmica. 

Més enllà de la teoria: experiències per créixer

L’AMAC no només treballa en l’assessorament, sinó també en la creació d’experiències pràctiques perquè infants, joves i adults amb altes capacitats puguin connectar i desenvolupar les seves habilitats en un ambient enriquidor. En els propers mesos, l’associació ha programat diverses activitats:

🔹 Taller de fotografia i emocions amb Ana Capó (8 i 16 de març)

🔹 Xerrada “Desmitificant les altes capacitats” amb Dani Reixach (15 de març)

🔹 Taller de robòtica “Robo Escape” amb Carles Canitrot (29 de març)

🔹 Taller d’astronomia amb Polaris Menorca (11 d’abril)

Aquestes propostes no només ofereixen aprenentatge, sinó que esdevenen un espai de trobada fonamental. “Molts infants amb altes capacitats se senten desconnectats dels seus companys. A l'AMAC poden compartir inquietuds amb persones que els entenen. 

Un futur amb més consciència i suport

L’assemblea també ha servit per renovar la junta directiva i reforçar el compromís amb la comunitat. La nova directiva treballarà per millorar la presència digital de l’associació i ampliar els recursos formatius per famílies, docents i professionals.

Les persones interessades a sumar-se a l’AMAC poden inscriure’s a través de la seva web i seguir totes les activitats al seu perfil d’Instagram: @amacmenorca.

“Si quan era petit algú m’hagués explicat que el que em passava tenia un nom, m’hauria estalviat molts anys de confusió”, diu un dels testimonis. Per això, la tasca de l’AMAC és essencial: perquè ningú hagi de sentir-se sol pel fet de ser diferent.

Durant l'assemblea, l'AMAC va presentar la nova junta directiva, formada per:

 Presidenta: Mireia Martí Pla

 Secretària: Lara Méndez Fonseca

 Tresorer: Rafael Carretero Moreno

 Vicepresidència: Corina González Pons

 Vicesecretària: Ana Marquès Seguí

 Vocal: Maria Dolores Gómez Ortiz

Tribut als 'héroes': quan el silenci no és una opció

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

Antxon Castresana / CIUTADELLA DIGITAL

No era un simple concert. No era una altra nit de festa a JAZZBAH. Era una cerimònia, un ritual col·lectiu on la música d’Héroes del Silencio tornava a alçar-se entre la boira del temps. Amb totes les entrades esgotades abans que el primer acord ressonés, l’expectació es podia tallar amb un riff de guitarra.

Joan Bagur, mestre de cerimònies d’aquesta trobada d’ànimes rockeres, va donar la benvinguda a una audiència impacient. HÉROES TRIBUT BAND no es conforma amb tocar les cançons: les reviu, les incendia i les converteix en una màquina del temps directa als anys daurats d’una de les bandes més icòniques del rock en castellà.

I quan comença a sonar Nuestros Nombres, l’ona expansiva ho arrossega tot. El públic entra en trànsit i amb Iberia Sumergida i Deshacer el Mundo la sala es converteix en una tempesta d’acords elèctrics i cors entregats.

Els clàssics s’encadenen com un cop de puny rere l’altre: Sirena Varada, La Herida i Apuesta por el Rock & Roll porten la passió al punt d’ebullició, però és amb Héroe de Leyenda quan la comunió és total. Ovació eixordadora. Ulls brillants. Això no és només un tribut, és un acte de fe.

No hi ha respir. Entre Dos Tierras esclata com un crit de guerra i Maldito Duende desperta velles emocions que mai han marxat del tot. Avalancha és just això: una explosió que ho arrasa tot. I quan sembla que el cim ja està assolit, arriba el desenllaç apoteòsic amb La Chispa Adecuada i Para Siempre, posant el punt final amb una sacsejada d’adrenalina pura.

Una vegada més, JAZZBAH es converteix en un temple. Un espai on el temps es dilueix i la música, poderosa i eterna, pren el control. Els fans han tornat a rugir amb l’esperit dels Héroes. I qui hi va ser, sap que no oblidarà aquesta nit de llegenda.

LOGOPÈDIA: LA DESCONEGUDA QUE ET POT CANVIAR LA VIDA per Sandra Gutiérrez

L

ogo…què? Segur que ho has sentit alguna vegada. O potser ets dels que encara pensa que la logopèdia només serveix per ajudar nens a parlar bé. Error.

La logopèdia pot canviar-te la vida, literalment. I el més sorprenent és que encara no ho saps.

🔹 Podria ajudar-te ara mateix (i no en tens ni idea)

Respira. Traga saliva. Parla. Cantusseja una cançó. Ara imagina que alguna d’aquestes coses tan senzilles de sobte et costen o, directament, no pots fer-les.

Això li passa a més persones del que creus. I aquí entra la logopèdia. Tracta problemes que ni t’imagines: dificultats per empassar, veu cansada, roncs, afonies constants, tartamudesa, pèrdua de veu després d’un ictus… fins i tot problemes digestius poden estar relacionats amb una mala mecànica deglutòria.

🔹 La teva veu diu més de tu del que penses

Si treballes amb la veu, t’hauries de preocupar per cuidar-la. Mestres, locutors, cantants, educadors… un mal ús de la veu pot acabar en lesions greus. Però la realitat és que molts arriben a consulta quan ja és massa tard.

Pensa-hi: no esperes a portar el cotxe al mecànic quan ja està totalment espatllat, oi? La teva veu és la teva eina de treball, cuida-la abans que comenci a fallar.

🔹 No només per nens: si tens més de 30, ja és hora d’una revisió

Ens fem controls de la vista, del dentista, fins i tot de la pell. Però, qui es fa una revisió logopèdica?

Els infants haurien de fer-ne per evitar futurs problemes de parla, mossegades incorrectes o dificultats en l'aprenentatge. Però, i els adults? Si ronques, si et quedes afònic sovint, si notes la veu cansada, si empasses malament… una revisió logopèdica pot marcar un abans i un després.

🔹 Et pot salvar la vida (i no és una exageració)

Sabies que la dificultat per empassar bé pot ser la causa d’infeccions respiratòries greus? Moltes persones grans acaben amb pneumònies per haver empassat malament els aliments. Amb un tractament logopèdic adequat, això es pot prevenir.

Si has patit un ictus, Parkinson o qualsevol malaltia neurològica, la logopèdia pot ajudar-te a recuperar funcions essencials. No és només parlar bé: és viure millor.

🔹 Ja no és qüestió de si ho necessites... sinó de quan ho descobriràs

Ara que saps tot això, ja no tens excusa per ignorar-ho. La logopèdia no és només per a nens, ni només per a persones amb problemes evidents. És per a qualsevol que vulgui prevenir, cuidar-se i millorar la seva qualitat de vida.

Així que la pregunta no és si ho necessites o no. La pregunta és: quan t’adonaràs que ho necessites?

 

La rifa del porquet de Sant Antoni: una tradició posada en questió

L'Ajuntament va decidir enguany per primer cop no exhibir el porc a la plaça de Sant Antoni. 

MIKE SIERRA /CIUTADELLA DIGITA

Un porquet viu com a premi d’una rifa. Per alguns, una tradició arrelada a les festes de Sant Antoni. Per altres, un vestigi del passat que atempta contra els drets dels animals. El debat ha esclatat a Ciutadella després que el Partit Animalista PACMA hagi denunciat l'Ajuntament per la celebració d’aquesta pràctica, considerant-la una infracció greu segons la llei de protecció animal de Balears.

PACMA reclama que el cas sigui investigat i que el porc sigui traslladat a un santuari, ja que la llei prohibeix expressament l’ús d’animals com a premi en jocs d’atzar. Encara que enguany l'Ajuntament va optar per no exhibir l’animal en públic i mostrar-lo virtualment en el seu entorn natural, per als animalistes el simple fet de rifar-lo ja és un acte indigne.

Tradició vs. sensibilitat: el xoc és inevitable?

Els defensors de la festa argumenten que la rifa del porquet és una pràctica històrica que no implica necessàriament maltractament, sempre que es garanteixi el benestar de l’animal. Però, fins a quin punt una tradició pot justificar-se si entra en conflicte amb l’actual sensibilitat cap al patiment animal?

Aquest no és un debat exclusiu de Ciutadella. A tot l’Estat, cada cop més festes populars han hagut de reinventar-se. En moltes cavalcades de Reis, els camells han estat substituïts per figures animades. En algunes festes amb bous, s’han introduït mesures per reduir l’estrès dels animals. La pregunta és: la rifa del porquet pot mantenir-se tal com s’ha fet fins ara?

Cap on va Ciutadella? 

La societat evoluciona, i amb ella, les tradicions. La qüestió és si la rifa del porquet forma part d’un llegat que cal protegir o d’una pràctica que ha de quedar enrere. És cultura o és maltractament? S’ha d’aturar o modernitzar?

El debat està servit. 

Mor Manel Mascaró Pons, exdiputat, exconseller i exregidor de Ciutadella

NOTA DE PREMSA / CIUTADELLA DIGITAL

Manel Mascaró Pons, un històric del socialisme menorquí ha mort aquesta matinada als 81 anys deixant un llegat de compromís i servei públic. Al llarg de la seva trajectòria, va ocupar diversos càrrecs institucionals en l’àmbit local, insular i autonòmic, vinculant-se especialment al desenvolupament urbanístic i territorial de Ciutadella.

Mascaró va assumir l’escó de diputat al Parlament de les Illes Balears el 15 de juny de 1993, en substitució d’Albert Moragues Gomila, qui havia renunciat després de ser elegit diputat a les Corts Generals. Paral·lelament, també va rellevar Moragues al Consell Insular de Menorca.

Secretari General del PSOE Ciutadella a la dècada dels 90, l’any 1995 va deixar el càrrec, lloc que passaria a ocupar Antoni Febrer.

Després de les eleccions municipals del 13 de juny de 1999, Mascaró es convertí en tercer tinent de batle i regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Ciutadella. L’agost d’aquell mateix any, també va formar part de la Comissió de Govern i va presidir la Comissió Informativa Permanent d’Urbanisme, Obres i Serveis, així com les comissions de Medi Ambient i de Turisme.

El 2015, va tornar a formar part de la candidatura del PSOE de Ciutadella a les eleccions municipals del 24 de maig, mantenint la seva implicació en la política local fins als darrers anys.

La seva trajectòria deixa una empremta en la història recent de Ciutadella i Menorca, marcada pel seu pas per diverses institucions i el seu treball en àrees estratègiques per al municipi.

EXILITATS REPUBLICANS ESPANYOLS CONTRA ELS NAZIS per Andreu Bosch Mesquida

C om és de domini comú, la Guerra Civil Espanyola no va ser més que una primera etapa de la Segona Guerra Mundial; tant és així, que una fracció dels exiliats republicans espanyols van continuar lluitant des de fora d’Espanya contra el feixisme i el nazisme estès per tot Europa, ideologies de les que el falangisme i els sollevats comandats per Franco no eren sinó la versió espanyola d’aquests moviments. Els republicans exiliats lluitaven a més amb l’esperança (il·lusòria, com es va demostrar després) que a la victòria dels aliats sobre els alemanys hi seguiria la derrota dels franquistes i la recuperació de la República perduda amb la Guerra Civil.

La Nueve, la companyia d'espanyols que va alliberar París

Un fet destacat d’aquest compromís dels republicans en la lluita contra l’Alemanya de Hitler va ser el reagrupament d’excombatents de l’exèrcit republicà entorn de La Nueve, la 9a Companyia integrada en la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, coneguda com la Divisió Leclerc, que va ser la primera en entrar a París per a l’alliberament i el restabliment de la República i que va suposar l’inici de la derrota de Hitler. Malauradament, aquest fet històric ha estat ignorat durant molt de temps i només fa uns anys, tant França com Espanya han saldat el deute de memòria amb diversos homenatges, especialment a Madrid i a París, amb les respectives alcaldesses Manuela Carmena i Anne Hidalgo.

Paco Roca i una novel·la gràfica que recupera la memòria

Una admirable aproximació de la història de La Nueve l’ha feta el gran dibuixant valencià Paco Roca amb una novel·la gràfica preciosa plena d’humanitat, amb uns dibuixos que combinen perfectament la reflexió històrica amb l’acció pròpia d’una novel·la d’aventures a la vegada heroica i tràgica. Los surcos del azar dóna títol a aquest volum publicat per l’editorial Atisberri, que el 2022 ja duia onze edicions. Roca ha estat assessorat per Robert Coale, historiador i hispanista nord-americà establert a París.

Dos nivells narratius i un protagonista anarquista

La història té com a protagonista Miguel Ruíz, nom fictici (no figura al cercador de la pàgina oficial del Gobierno de Aragón www.losdelanueve) però que podria ser el de qualsevol dels components de la Brigada. La història es desenvolupa a dos nivells narratius que gràficament es diferencien amb dos estils de dibuix i d’acoloriment: un monocrom sèpia i un altre a colors, encara que amb una tonalitat tendent a fosca. (No sé si aquesta descripció del llenguatge gràfic és correcta; no hi entenc, ja em perdonareu).

El primer nivell representa el moment actual en què Paco, un jove periodista que està fent una història sobre espanyols que van combatre el feixisme en la Segona Guerra Mundial, es desplaça a la ciutat francesa de Baccarat, a la regió de Lorena, on hi ha un tal Miguel Ruíz que se suposa que va ser un d’ells. Miguel té ja 97 anys, és d’idees anarquistes i, de bon començament, se resisteix a remoure aquells records, però a poc a poc es va obrint a Paco i li va contant - estones amb enyorança, altres amb ràbia, altres amb tristesa - la seva història, que és la història de La Nueve. Aquest serà el segon nivell de la novel·la, la vertadera història de la Novena Brigada.

L'odissea dels exiliats republicans

La narració comença al Port d’Alacant el 28 de març de 1939, on s’hi acaramullen milers i milers de persones del bàndol republicà –homes, dones i fillets– que fugen de l’exèrcit franquista, que és a les portes de la ciutat, perduda ja la guerra. L’històric vaixell Stanbrook, un carboner britànic de 70x10 m, aconsegueix esquivar la flota franquista i pot carregar prop de tres mil persones amb perill d’anar a pic per excés de pes. 15.000 quedaran sense embarcar.

Després d’un dia de navegació arriben a Orà. Algèria és colònia francesa i esperen ser ben rebuts allà. Però feia poc que l’Espanya de Franco i el govern francès havien signat l’acord Bérard-Jordana pel qual, a canvi de la neutralitat espanyola, França reconeixia la legitimitat del govern franquista. Així que, després de retenir-los durant prop d’un mes sense deixar-los desembarcar, separen les dones i els fillets i als homes, la majoria, els envien a camps de treball amb unes pèssimes condicions de vida.

De l'exili al front contra el nazisme

Després de l’armistici de França amb Hitler l’estiu de 1940, el govern col·laboracionista de Petain envia els exiliats espanyols juntament amb jueus, antifeixistes francesos i altres col·lectius a treballar al desert en la construcció del ferrocarril. Les seves condicions de vida encara empitjoren.

A finals del 1942, els aliats desembarquen al Nord d’Àfrica i alliberen els camps. Els republicans espanyols dels camps de treball, desertors de la Legió Francesa i d’altres procedències s’uneixen al Corps Francs d’Afrique per a lluitar contra els nazis; tenien la pretensió de combatre portant la bandera republicana. Allà es troben militars rellevants de la Guerra Civil espanyola: l’almirall de la flota republicana Miguel Buiza, Amando Granell, comandant de l’Exèrcit Popular de la República, i Joseph Putz, militar belga, comandant de les Brigades Internacionals.

L'alliberament de París

Mentrestant, De Gaulle organitza l’Exèrcit de la França Lliure. El Corps Franc d’Afrique es dissol i els republicans espanyols formen la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada de l’Exèrcit de la França Lliure, comandada pel General Philippe Leclerc. Dels 160 components de La Nueve, 146 eren espanyols.

L’exèrcit francès, amb La Nueve, va sortir de l’Àfrica i, després de passar per Escòcia, va desembarcar finalment a França a la famosa platja d’Utah, poc després del dia D. A partir d’aquí, batalla rere batalla, combat rere combat contra l’exèrcit alemany, s’inicia el camí cap a París. (La narració gràfica ens recorda aquells “colorins” d’Hazañas bélicas de la nostra infància).

Per tal com De Gaulle vol que siguin els francesos i no els americans qui entrin a París i alliberin França, el dia 23 d’agost La Nueve rep ordres del General Leclerc d’enfilar directament cap a la capital i donar suport a la resistència que ja ha ocupat l’Hôtel de Ville, l’Ajuntament de París, a l’espera de l’arribada del gruix de l’exèrcit. És així com els republicans espanyols integrants de la 9a companyia tenen l’honor de ser els primers en alliberar la ciutat i així escortar De Gaulle en la desfilada triomfal pels Champs Élysées sota l’Arc de Triomf el 24 d’agost de 1944.

Una novel·la gràfica plena d'humanitat

Aquesta és la història resumida. La part novel·lada és molt més rica quant a les relacions humanes, que aporten un altre nivell d’informació d’allò que patien els protagonistes, dels seus desitjos, de les seves esperances, de les seves decepcions; el sentiment d’abandonament que en molts sentits van patir els republicans exiliats; com es van sentir menystinguts i a voltes humiliats veient com altres s’aprofitaven dels esforços i dels guanys aconseguits per ells mateixos. I, tal com passa en tota novel·la romàntica (com ho va estar plena de romanticisme l’heroica resistència dels republicans front al feixisme) no hi podia faltar tampoc una petita història d’amor.

Una memòria necessària

Recuperar la memòria d’aquests lluitadors per la República i per la democràcia ens ha de servir a nosaltres d’estímul per a afrontar aquests temps en què l’autoritarisme i els moviments ultres ens amenacen de fer-nos tornar a un temps que crèiem ja superat.

Andreu Bosch Mesquida

La vida a la Menorca del segle XX: entrevista a Conxa Pons, autora de Solatges

G.A. /CIUTADELLA DIGITAL

Trescents-cinquanta exemplars venuts de la primera novel·la d'una escriptora de 82 anys mereixen una entrevista. El passat 27 de desembre, l'escriptor Joan Pons va presentar un llibre a Ferreries, baix el títol Solatges, escrit per Conxa Pons, sobre la vida quotidiana del segle XX de diversos personatges, sobretot dones, entre elles la prostituta més coneguda de Menorca.  La nombrosa assistència de públic va desbordar les previsions i moltes persones van haver d'assistir dretes a l'acte.

La primera edició, de 200 exemplars, es va acabar en una setmana. En paraules del llibreter del poble, Pere Al·lès, "ha estat el llibre més venut de l'any". Per què ha passat? Quin ha estat el secret?. Segons diu: "és la crònica novel·lada de personatges coneguts i reconeixibles. Molta gent ha agraït la dignificació de personatge com na Fina així com el reconeixement al món femení de llavors. I sobretot perquè està molt ben escrit". Escoltem l'autora. 

-  Per què vas decidir escriure aquesta novel·la? Aquest llibre ha estat un no-m'ho-pens. Ha anat sorgint com una labor d'un petit taller d'escriptura.

- De  què tracta?  És una passejada pel segle passat i un agraïment a les dones de Ferreries, en especial a tres que vaig estimar molt.

- Què significa per a tu ser una escriptora? No me consider una escriptora. No crec que haver publicat un llibre em doni aquest dret. En tot cas, una aprenent d'escriptora. 

-  Què ha suposat per a tu publicar un llibre? L'escriptura, com la música, la pintura i les altres arts, sense fer renou, permet expressar i denunciar tot allò que et fa mal a l'ànima. Escriure per a mi és un alliberament, una teràpia. 

- Quines qualitats ha de tenir un escriptor? No fa massa vaig llegir que el millor mestre per l'escriptor era el fracàs. I si al llarg dels anys ho ets (bo) no t'ho creguis. Faràs el ridícul. La sobèrbia i l´enveja ens fa mesquinets i per a molts és un mal endèmic. D'escriptors sempre n'hi haurà de més bons que noltros, i més si començam. Hem de ser humils. 

- Què t'ha resultat més difícil del procés d'escriure? Tot i que avui disposam de correctors i de la intel·ligència artificial que és una passada, reconec humilment que no domin els aspectes ortogràfics de la nostra estimada llengua. 

- I la part més fàcil? La fantasia, la imaginació i  inventiva formen part del meu ADN. El meu cap no atura. Sempre està en marxa.

- Hi ha hagut canvis en relació a la primera idea? La idea inicial era parlar de la vida dels meus pares però a mesura que passava el temps, tot allò enregistrat a la memòria va florir com un encís. Hi ha una part que és autoficció perquè tot el que hi ha escrit ha passat o podria haver passat. 

- Has après alguna cosa inesperada? El dia que vaig descobrir que el que havia escrit no m'agradava, me van dir que era una bona senyal: Ara pots començar. 

- Com ha estat el procés? He de confessar que per escriure som molt desorganitzada. Escric a qualsevol lloc i moment, per exemple, mentre faig el dinar. Llavors sent olor de cremat. La qüestió és tenir sempre a prop una llibreta i un boli perquè quan te ve una idea no la perdis. 

- Com ho fas per escriure? Primer em ve una escena. Després intent ajuntar paraules que es duguin bé i puguin ballar entre elles amb un bon compàs, perquè tota escriptura ha de tenir un rerefons musical. Però abans hi ha un procés preliminar. Dedic tant de temps a pensar com a escriure. Primer he de tenir una història que em satisfaci. A mesura que la pos damunt el paper sol créixer, perquè mentre escrius les idees apareixen per art de màgia. 

- Què és per a tu un bon llibre? És l'amic que m'espera al vespre per entrar dins històries fascinants. No pas un dia sense llegir. Hi ha tants i tants llibres bons. La lectura m'ha proveït d'hores molt agradables. Per a mi és com una droga. Hi ha llibres durs, difícils de païr. I és que la vida, per a molts, ha estat immisericorde. Els llibres m'han de qüestionar, interpel·lar, remoure la consciència, l'ànima. M'han de fer pensar. No em basta passar una bona estona. Han de ser font de saviesa i de cultura, ens han d'enriquir intel·lectualment i millorar com a persones. 

- Llegir ajuda a escriure millor? Sí.  I escriure ajuda a llegir millor. 

- Què els diries als joves que comencen a escriure? És difícil donar consells perquè tots hem estat joves. Una cosa els diria als lectors: sigueu selectius. Als escriptors: Llegiu, llegiu, llegiu, tal com em va aconsellar el meu cosí l'escriptor Joan Pons. Silenci. Observau. Escoltau els majors. Ells tenen un valor afegit: l'experiència. Cada persona té la seva història prou interessant per ser novel·lada. 

- Alguna experiència a destacar? Quan aquell dia, l'amable bibliotecària em va obrir la porta de l'arxiu i em va dir: "-Ala, tot teu", vaig sentir que la fredor del recinte s'apoderava de mi. Vaig agafar el tom de 1939, on hi hauria de trobar el registre de defunció del meu germanet. A mesura que passava les pàgines esgrogueïdes amb olor d'humitat sentia una feblesa difícil d'explicar. Ja duia 9 fillets contats. Ara sí, ara era ell. En Toni Pons Pons, de 22 mesos, mor d'"ericipela greu" dia 7 de novembre de 1939. Va ser com si una bena em caigués dels ulls i aquell germà imaginari que mai vaig conèixer ni en foto, ara a través d'un bocí de paper, es feia present. Amb dolor vaig descobrir que mai havia parat dol per ell. Vaig plorar i li vaig demanar perdó. Aquell any van morir a Ferreries 16 fiets. La veritat és que aquest llibre m'ha fet tirar moltes llàgrimes. 

- Podrem gaudir de més publicacions? Escrits en tenc més i ho seguiré fent. Ara bé, publicar és una altra història.  

- Què t'ha ajudat? Valor molt la trobada mensual amb el Club de Lectura de la Biblioteca de Ferreries on feim tertúlia sobre els llibres llegits. Un club creat a iniciativa de l'ex-regidora Joana Febrer Rotger, en pau descansi, que va obrir la porta als amants de la bona lectura fa 21 anys. El club a vegades ens duu a rellegir, fet que m'ha descobert fins a quin punt pots extreure sempre noves facetes, matisos i  informació que t'havien passat per alt. Gràcies Joana. 

- Solatges ha tingut una bona acollida. Com ho valora?

Ha estat una sorpresa. Estic molt agraïda.. Ferreries és un poble que quan hi ha una nova iniciativa, empresarial o cultural, la gent te fa costat amb entusiasme, i açò no ho oblidaré. Anar pel carrer i trobar vesines que t’agraeixen emocionades la lectura no té preu. 

Objectiu municipal: quatre nous pipicans i compromís amb el benestar animal

Tres gossos gaudeixen lliurement jugant en un espai regulat per a la seva socialització.

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

Els amants dels animals a Ciutadella tenen bones notícies. L'Ajuntament ha confirmat la creació de quatre nous pipicans, que se sumaran als quatre ja existents a Canal Salat, Cala Blanca, Cala'n Blanes i Cala'n Bosch. Amb aquestes noves àrees, la ciutat fa un pas endavant en la seva aposta per la qualitat de vida de les mascotes i les seves famílies.

Segons explica Ester Mascaró (PSOE), regidora responsable de Benestar Animal, els nous pipicans es preveuen a la Plaça de l'Empordà i a la Plaça Jama, responent a peticions d'associacions veïnals. Amb tot, encara s’ha d'acabar de definir l'emplaçament exacte dins d'aquestes zones per garantir la seva viabilitat i la bona convivència amb altres usos de l'espai públic. A més, actualment resten pendents d’execució dos pipicans ja aprovats amb anterioritat: un al costat de l’Skateparc i un altre als voltants de l’escola Margalida Florit, al sector B8.

Amb aquestes iniciatives, l'Ajuntament reafirma la seva voluntat d'oferir un espai adequat perquè els cans puguin córrer i jugar amb seguretat, contribuint així a una ciutat més neta i respectuosa amb l'entorn. Els pipicans representen avui en dia una solució efectiva per millorar la convivència entre veïns i mascotes, alhora que fomenten la responsabilitat dels propietaris en la cura dels espais públics.

El benestar animal ha anat guanyant protagonisme en la gestió municipal, i cada vegada més ciutats comprenen la importància d’adaptar els espais urbans a les necessitats dels animals de companyia i de les persones que en tenen cura.

Amb la previsió d’aquests nous espais, la ciutat continua avançant cap a un entorn més amable per als animals de companyia i els seus propietaris. L’horitzó es dibuixa esperançador: una Ciutadella més conscient, més respectuosa i més preparada per garantir una convivència plena i equilibrada entre humans i mascotes.

Ciutadella, residents sense casa: un de cada 13 habitatges ja és d'ús turístic

L'informe xifra en més de 1.400 els habitatges turístics actualment existents a Ciutadella. 

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

Ciutadella de Menorca s’ha convertit en una de les petites ciutats més afectades per l’expansió de les Viviendes d’Ús Turístic (VUT), segons un informe recent d’Ecologistes en Acció. L’estudi revela que la ciutat menorquina té un dels nivells més alts de turistificació del territori espanyol, amb 78 habitatges turístics per cada 1.000 habitatges, és a dir, gairebé 1 de cada 13 habitatges està destinat al turisme. Aquest fenomen ha provocat un fort increment del preu del lloguer, que actualment arriba als 13 €/m², un augment del 18,2 % en l’últim any i del 54 % en els darrers quatre anys.

Un model turístic que expulsa els residents

L’informe destaca que Ciutadella, juntament amb altres zones altament turistificades com Arona (Illes Canàries) i La Oliva (Fuerteventura), pateix un model turístic intensiu que condiciona greument les dinàmiques socials i econòmiques del municipi. Aquesta transformació ha expulsat molts residents de les seves llars cap a zones menys cèntriques, generant un procés de gentrificació i canvi radical en l’estructura comercial, amb la desaparició del comerç tradicional i l’augment de negocis enfocats exclusivament als turistes.

La manca de regulació agreuja la situació

Segons els autors de l’informe, la manca de regulació i previsió per part de les administracions ha provocat una escassetat d’habitatge assequible per als residents. Això, sumat a l’alt percentatge de pisos destinats al turisme, dificulta l’accés a un dret fonamental com és l’habitatge.

Un problema insular sense solucions immediates

Aquesta problemàtica no és exclusiva de Ciutadella, sinó que també afecta altres zones turístiques de l’Estat espanyol, però el seu impacte és especialment acusat en ciutats insulars, on l’oferta d’habitatge és limitada. L’estudi conclou que, sense una intervenció decidida, la tendència continuarà agreujant-se, augmentant la pressió sobre els preus del lloguer i empitjorant la qualitat de vida dels residents.

La llei ho deixa clar: Ciutadella té la competència exclusiva per decidir treure els busos de la plaça des Pins

 Busos a la plaça des Pins. L'Ajuntament vol reordenar-lo per aparcaments per a residents, persones amb discapacitat i per fer arribar el carril velo a Joan Benejam. 

MIKE SIERRA / CIUTADELLA DIGITAL

L'Ajuntament de Ciutadella està dolgut amb el Consell de Menorca. Acusa el president Vilafranca de deslleial i de no governar posant els interessos generals per davant dels particulars. I és que, després de reunions i una línia de treball en la mateixa direcció, el consistori s'ha trobat amb un canvi d'opinió d'última hora de la institució insular, per alinear-se amb les tesis del Partit Popular de Ciutadella, que considera de nou precipitat el trasllat dels busos de les urbanitzacions a la Via Perimetral. El govern que lidera el PSOE considera aquesta acusació una fal·làcia. Aquesta mesura es treballa des de fa anys per part de l'Ajuntament, que fins i tot va remetre fa dos anys un estudi i planificació d'aturades de les diferents línies en forma d'al·legacions a l'avantprojecte de transports.

Un obstacle per a la peatonalització del Born

Amb tot, el canvi de parer del Consell de Menorca suposa, a priori, un nou entrebanc per al pla municipal de fer del Born un espai per a vianants abans de l'estiu. La reordenació de la plaça des Pins és clau per al bon funcionament del nou model de mobilitat.

Competències municipals en mobilitat

No obstant aquest fet, el Consell no té la potestat d'autoritzar o no aquest canvi a la mobilitat de Ciutadella. Segons la Llei de Bases de Règim Local, l'Ajuntament té la potestat exclusiva sobre la regulació del trànsit i la ubicació de les parades de transport públic dins del municipi. Així queda palès als articles 25 i 26 de l’esmentada llei. Una altra cosa és que des de l'Ajuntament es prefereixi el consens de totes les parts implicades, també de la concessionària del servei. Ara bé, si aquest no es produeix, l'Ajuntament és conscient que prendre la decisió li correspon i no permetrà ingerències sobre el que són competències municipals.

Beneficis del trasllat de la parada

Des del govern municipal, tant per part de l'alcalde, el socialista Llorenç Ferrer, com des de la regidoria de mobilitat, en mans del PSM-Més per Menorca, ho tenen ben clar: el canvi permetria reduir la saturació de vehicles al centre històric, completar el carril bici fins a l'escola Joan Benejam i alliberar espai per a places d'aparcament per a persones amb discapacitat i serveis d'emergència. Cosa del tot necessària per poder buidar de cotxes la plaça des Born.

Resistència del Consell Insular i política partidista

El Consell, que gestiona un servei de transport interurbà amb un contracte caducat des de 2018, s’oposa al trasllat immediat ara, al·legant falta de consens i possibles costos addicionals. Aquestes indemnitzacions sobre les quals ha advertit la concessionària del servei s'haurien, en tot cas, de fer evidents amb una baixada del volum de negoci arran del canvi d'ubicació i que, en cas de judicialitzar-se, el resultat seria totalment incert, tota vegada que estem parlant d'un contracte en precari, que es segueix prestant un cop esgotades les pròrrogues legals i que, per tant, està totalment caducat, i que no hauria de poder condicionar la mobilitat del municipi. Aquesta tesi és compartida per tècnics municipals del departament de mobilitat.

El posicionament de l'Ajuntament

Així doncs, el consistori defensa que no pot continuar condicionat per la inacció del Consell Insular i que el trasllat dels busos a la Via Perimetral és una mesura inajornable per millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels ciutadans.