... (molt codi del tema)

Ciutadella Digital: Notícies de Proximitat.

Un ascensor panoràmic per a la nova marina seca: la prioritat de Ports IB a Cala en Busquets enfront d'un elevador públic al Port d'ús general

Ciutadella rebutja el projecte de Ports IB per a Cala en Busquets. Aquest, amb un cost de 5,3 milions, preveu fins i tot un ascensor panoràmic, mentre no atén les peticions de fer-ne un al port d'ús general.
Projecte de marina seca a Cala en Busquets, Ciutadella
Imatges del projecte incloses al Projecte Bàsic de Ports IB, publicat a la pàgina web del Govern balear

Ports IB projecta una instal·lació de 68.250 euros per a ús exclusiu dels usuaris dels amarraments en el pla de 5,3 milions ja rebutjat pel Ple de Ciutadella, mentre ignora la petició formal d'un ascensor públic a Sa Quintana.

El contingut del "Projecte Bàsic d'Adequació i Instal·lació de Marina Seca a la Dàrsena de Cala en Busquets", impulsat per Ports de les Illes Balears (Ports IB), ha sortit a la llum. Es tracta del mateix projecte de 5,3 milions d'euros (5.318.732 € segons el pressupost base de licitació) que el Ple de l'Ajuntament de Ciutadella ja ha rebutjat, instant el Govern balear a desistir-ne.

L'anàlisi del document, datat el maig de 2025, revela un detall que subratlla el xoc de prioritats entre l'ens autonòmic i el municipi: el projecte inclou una partida de 68.250 euros destinada a un "ascensor panoràmic". Aquesta instal·lació, lluny de ser una solució per a la mobilitat pública, està dissenyada per a l'ús privatiu dels clients de la nova infraestructura portuària.

Aquest elevador contrasta directament amb la petició formal que el mateix Ajuntament de Ciutadella va acordar el passat 15 d'abril de 2025: sol·licitar a Ports IB la instal·lació d'un ascensor públic per connectar el Port Antic amb l'aparcament de Sa Quintana, una demanda històrica per "garantir l'accessibilitat de totes les persones". Mentre aquesta petició ciutadana segueix sense resposta, Ports IB projectava un elevador de vidre per als usuaris dels amarraments.

Un projecte rebutjat en ple

L'Ajuntament de Ciutadella ja s'ha posicionat fermament "en contra de qualsevol projecte de marina seca a Cala en Busquets", tal com va aprovar en una proposta d'Alcaldia al Ple municipal. El consistori ha lamentat la "deslleialtat" del Partit Popular, que, tot i donar suport a aquesta negativa a Ciutadella, va votar en contra d'aturar el projecte al Parlament balear.

Malgrat el rebuig municipal, l'equip de govern local es reafirma en la seva negativa i critica que l'ens autonòmic estudiï una infraestructura per a 120 embarcacions —gairebé duplicant els 116 punts d'atracada actuals— sense transparència ni diagnosi real de les necessitats locals.

La transformació de Cala en Busquets

El projecte que Ports IB manté sobre la taula, i que ha estat redactat per Garau Ingenieros, té com a objectiu pal·liar la "desbordada" capacitat d'amarraments de la dàrsena. Per fer-ho, planteja una obra de gran envergadura amb un termini d'execució de 10 mesos.

L'actuació més contundent seria l'excavació d'un talús de roca de més de 10 metres d'altura, amb un volum total de 7.452 m³. En l'espai guanyat, s'instal·laria una marina seca de 120 metres de llargada i tres pisos d'altura, amb capacitat per a 120 embarcacions de menys de 8 metres.

Per coronar l'estructura, el projecte contempla un "passeig mirador" de 840 m² sobre la coberta de la marina seca, que seria arbrat amb pins per "obtenir una superfície natural major a l'existent abans de les obres". A més, es construiria un nou moll per a les maniobres del forklift (la carretilla elevadora d'embarcacions) i s'instal·laria un nou pantalà flotant.

L'ascensor privat

La instal·lació més singular és l'elevador. La memòria el descriu com un "ascensor panorámico" necessari "per poder conectar el moll amb el nivel superior del mirador". El seu ús, segons el document, seria per als "usuaris del nou moll, com a los usuaris del pantalán 1, además del personal de servicio".

El disseny previst és amb "estructura de metall y cerramientos de vidrio". Irònicament, el projecte dedica un annex sencer (Anejo Nº3) a justificar com aquest ascensor privat compleix amb la Llei d'Accessibilitat 8/2017 i la norma UNE EN 81-70:2004 per a persones amb discapacitat.

Mentrestant, la sol·licitud municipal per a l'ascensor públic de Sa Quintana es basa en el mateix imperatiu d'accessibilitat, ja que, segons l'informe tècnic municipal, una rampa alternativa per complir la llei en aquest punt seria inviable, requerint més de 230 metres de llargària.

L'Ajuntament té la clau

Tot i la insistència de Ports IB, el projecte de la marina seca té un obstacle administratiu insalvable sense el vistiplau municipal. El propi projecte bàsic reconeix que l'actuació envaeix sòl que no és de titularitat portuària.

El document especifica que "una parte del ámbito de actuación previsto en este proyecto se encuentra sobre terrenos de titularidad municipal". Per tant, la memòria conclou: "Para la ejecución del presente proyecto será necesaria la correspondiente cesión o autorización administrativa por parte del Ayuntamiento de Ciutadella".

Aquesta condició atorga a l'Ajuntament, que ja ha votat en contra de la iniciativa, la potestat final per frenar un projecte que ha generat el rebuig unànime de Ciutadella.

El govern municipal acusa al PP d'incoherent: vota 'no' a la marina seca a Ciutadella i rebutja aturar-la a Parlament

Polèmica per la marina seca a Cala en Busquets, Ciutadella
Les portaveus del PSM, PSOE i Ciutadella Endevant, durant la roda de premsa de denúncia a l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Ciutadella ha lamentat profundament el "canvi de criteri" del Partit Popular en relació amb el projecte de marina seca a Cala en Busquets. L'Equip de Govern acusa els populars de "deslleialtat" i "contradicció" per votar en contra del projecte al Ple municipal i, dies després, votar en contra d'aturar-lo al Parlament de les Illes Balears.

Doble vot i contradicció al Parlament

La polèmica sorgeix de dues votacions diferents. Al darrer Ple municipal, el Partit Popular va donar suport a una proposta d'Alcaldia per posicionar-se en contra de la construcció d'una marina seca de gestió privada a Cala en Busquets. En aquella sessió, els populars van votar a favor de declarar l'Ajuntament contrari al projecte, instar el Govern balear a modificar el Pla General de Ports aprovat el 2023 per eliminar-hi la marina seca, i adherir-se al manifest en defensa de Cala en Busquets.

No obstant això, ahir al Parlament balear, durant el debat de la Proposició No de Llei RGE núm. 15438/25 (presentada pel Grup Socialista), el Grup Popular va votar en contra de les propostes per instar Ports a desistir del projecte, suspendre estudis i actuar amb transparència. Aquest vot evidencia, segons l'Equip de Govern, "una posició contrària a la manifestada a Ciutadella" i "vulnera el consens assolit". L'executiu lamenta que els populars tampoc fessin menció de retirar la proposta de marina seca del Pla General de Ports.

El projecte rebutjat a Ciutadella

L'Equip de Govern es reafirma en el rebuig a qualsevol projecte de marina seca a Cala en Busquets. Segons la informació recollida a la proposta municipal, Ports de les Illes Balears estudia una infraestructura per a 120 embarcacions, una capacitat que pràcticament duplicaria els 116 punts d'atracada actuals. La inversió estimada és de 5,3 milions d'euros.

El traçat, segons el consistori, afectaria parcialment terrenys de titularitat municipal i zones ambientalment protegides, i requeriria autorització municipal i una avaluació ambiental robusta. A dia d'avui, cap projecte s'ha presentat oficialment a l'Ajuntament ni a les administracions locals. L'Ajuntament subratlla la necessitat d'avançar amb transparència i una diagnosi real de les necessitats locals, motiu pel qual dilluns es va mantenir una reunió amb la Plataforma en Defensa de Cala en Busquets.

Manca de representació a Ports IB

Paral·lelament, el consistori recorda la manca de representació efectiva de l'Ajuntament de Ciutadella al Consell d'Administració de Ports de les Illes Balears. Denuncien que s'hi manté la portaveu del Partit Popular en lloc d'un representant designat per l'Equip de Govern municipal. Aquesta situació incompleix un acord aprovat per majoria en el Ple ordinari del 21 de novembre de 2024, que reclama una plaça amb veu i vot per a l'Ajuntament.

L'Equip de Govern insisteix que qualsevol decisió sobre el futur de Cala en Busquets s'ha de prendre des del consens social, el respecte ambiental i la coherència institucional.

Part meteorològic

PART METEOROLÒGIC

D'ençà del canvi de temps
la previsió sempre l'erra,
diu que al mar i cau en terra
diu llevant i surt ponent.
Açò és cosa que no entenc;
i és que si un parla del temps,
massa vegades l'esguerra.

30 d’octubre, 2025

JERÒNIA per Gustau Juan

JERÒNIA

(Jerònia: ἱερὸν ὄνομα: nom sagrat)

Jerònia Solitària i esperpèntica vora el mar; Jerònia Ens mirares fixament, expectant; Jerònia. Vaig acostar-me a poc a poc, poruc; Jerònia. I vaig acariciar-te el front, d'ulls trists; Jerònia. Després, ens seguires famolenca; Jerònia. Impassible deixares cavalcar-te; Jerònia. I et vaig batejar, sacríleg: Jerònia. Abrandares en mi el sentit de l'amo: somera. I l'amo manà. Aixecares les llongues orelles de somera salvatge; després, retronà la garriga, sota les teves potes, fugint del garrot imperant.

6/8/1984


Ciutadella culmina el seu pas a la gestió pública d'impostos: l'ATIB rellevarà Regestril després de tres dècades

Ciutadella culmina el seu pas a la gestió pública d'impostos: l'ATIB rellevarà Regestril després de tres dècades

Presentació de l'acord entre l'Ajuntament de Ciutadella i l'ATIB
Moment de la presentació de l'acord entre l'Ajuntament i l'Agència Tributària de les Illes Balears.

L'Ajuntament de Ciutadella ha presentat l'acord definitiu que marca un abans i un després en la gestió econòmica municipal: a partir de l'1 de gener de 2026, la recaptació de tributs locals passarà integralment a mans públiques. L'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) assumirà el servei, posant fi a un contracte històric de gairebé tres dècades amb l'empresa concessionària Regestril, que ha gestionat els impostos municipals des dels anys 90.

Es tracta de la "remunicipalització" d'un dels serveis més sensibles de l'administració, un canvi de model que, malgrat ser presentat i culminat per l'actual equip de govern d'esquerres, té un origen polític singular.

La decisió de trencar amb el model privat i explorar la via pública de l'ATIB va ser impulsada per l'anterior equip de govern (PP). De fet, l'aprovació per iniciar els tràmits de cessió a l'ATIB va ser una de les darreres decisions significatives preses per l'exalcaldessa Juana Maria Pons Torres poques setmanes abans de la moció de censura que, el juliol de 2024, va donar pas a l'actual equip de govern (PSOE, PSM i CE), encapçalat per l'alcalde Llorenç Ferrer. Ara, aquest nou govern ha estat l'encarregat de tancar i presentar un acord que transformarà la relació de la ciutadania amb els seus impostos.

Aquest canvi de model tanca una llarga etapa amb Regestril que no ha estat exempta d'escrutini. Cal recordar que la relació contractual històrica amb la concessionària ha estat objecte, al llarg dels anys, d'anàlisi i observacions per part d'organismes fiscalitzadors externs, com la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. En informes anteriors, la Sindicatura havia qüestionat aspectes dels contractes originals, signats fa més de dues dècades, assenyalant condicions que podrien haver limitat la lliure concurrència en el seu moment. Amb la transició a l'ATIB, l'Ajuntament tanca definitivament aquest capítol i opta per una gestió 100% pública.

Segons l'acord definitiu, l'ATIB s'encarregarà de totes les funcions i actuacions de recaptació, tant en període voluntari com executiu, dels tributs locals i altres ingressos de dret públic. A més, l'agència autonòmica gestionarà determinats tributs i els expedients sancionadors en matèria de trànsit i seguretat viària, així com les infraccions derivades de l'incompliment d'ordenances municipals.

L'objectiu principal de la col·laboració és, segons ambdues institucions, "millorar l'eficiència i la qualitat del servei", oferint una atenció "més àgil, moderna i propera". Per a això, l'ATIB posarà a disposició de l'Ajuntament els seus mitjans tècnics, informàtics i organitzatius.

Proximitat: nova oficina a Ciutadella

Un dels punts clau de l'acord ès la proximitat amb el ciutadà. A partir de l'1 de gener de 2026, data en què l'ATIB assumirà la gestió dels principals tributs (IBI, IVTM, IAE i taxes periòdiques), s'obrirà una nova oficina d'atenció al públic a Ciutadella.

Aquesta seu estarà ubicada al carrer de Nou de Juliol, 1, i permetrà als ciutadans realitzar totes les gestions relatives a tributs locals i autonòmics sense necessitat de desplaçar-se a Maó.

Simplificació i més facilitats de pagament

La col·laboració busca eliminar tràmits duplicats. El canvi més destacat serà la implementació de la Declaració única de transmissió d’immoble (DUTI). Aquest formulari únic, accessible des del portal www.atib.es, permetrà realitzar simultàniament diversos tràmits vinculats a una compravenda, com la comunicació de plusvàlues, el canvi de titularitat o la notificació a l'AEAT.

S'amplien també les facilitats de pagament. Els ciutadans podran pagar els seus tributs municipals de manera presencial, telemàtica, mitjançant banca electrònica, targeta, Bizum o transferència SEPA. Com a novetat, s'introdueix el Pagament flexible de rebuts, que permetrà escollir la manera, l'import i el moment per pagar a través del Carter Virtual disponible al portal de l'ATIB.

Més control i millor tresoreria municipal

Finalment, l'acord presenta dos avantatges estratègics per a les arques municipals. D'una banda, l'ATIB disposa d'equips especialitzats i accés a fonts d'informació crucials (Cadastre, DGT, INE, Notaris, Registradors, etc.) per detectar incompliments i regularitzar situacions amb transcendència recaptatòria.

D'altra banda, i de gran importància per a l'estabilitat financera de l'Ajuntament, l'ATIB proporcionarà bestretes mensuals a compte de la recaptació prevista. Això permetrà millorar la gestió de la tresoreria municipal, reduir les tensions de liquiditat i garantir una gestió econòmica més estable i previsible durant tot l'any.

El Carnaval 2026 a Ciutadella serà d'una altra galàxia

Ciutadella ja té rumb per al Carnaval 2026: L'opció "Galàctic" aterra com a guanyadora

Ciutadella ja té rumb per al Carnaval 2026: L'opció 'Galàctic' aterra com a guanyadora
 La temàtica del Carnaval 2026 serà galàctica. 

El Carnaval de Ciutadella ja té la seva missió definida per al 2026: serà un "Carnaval Galàctic". La temàtica espacial s'ha imposat amb 608 vots en la consulta ciutadana que es va tancar el passat 12 d'octubre. Gairebé 1.500 persones han participat en una votació que ha tingut un resultat ajustat i que obre la porta a la creació de comparses inspirades en robots, naus siderals i criatures de l'espai exterior.

La consulta, realitzada a través d'un formulari en línia, va reflectir un recompte final ajustat entre les dues opcions favorites:

  • A - Carnaval galàctic: 608 vots
  • C - Carnaval de contes i llegendes: 562 vots
  • B - Carnaval apocalíptic: 267 vots

La proposta guanyadora es va imposar, per tant, per un marge de 46 vots sobre la segona classificada. Des de l'Ajuntament de Ciutadella s'ha valorat positivament la implicació ciutadana, destacant que la participació creix any rere any.

L'elecció de la temàtica es comunica amb antelació per facilitar que centres educatius, entitats i grups puguin engegar els motors creatius. L'objectiu és donar temps suficient per al disseny i la preparació de les disfresses, carrosses i comparses.

Una missió amb 3.000 euros en premis

Per incentivar els participants, el concurs de Carnaval repartirà fins a 3.000 euros en premis entre les categories habituals: carrosses (grups amb vehicle a motor), comparses (grups a peu) i disfresses individuals o en parella. S'obre, doncs, el termini per dissenyar un viatge interestel·lar que omplirà els carrers de Ciutadella el 2026.

El viatge de la Capitana Tramuntana: parlem amb Gemma Moll, l'actriu que va salpar de Ciutadella per conquerir un festival de pallasses

L'actriu Gemma Moll caracteritzada com la Capitana Tramuntana'L'actriu de Ciutadella, Gemma Moll (dreta), amb Ainoa Pons, la directora i coguionista de l'obra.

Va néixer un matí d'estiu a la platja de Sant Tomàs, va omplir el Teatre de Butxaca a Ciutadella i, gairebé sense desfer la maleta, va rebre l'aplaudiment d'un públic professional al Festival Internacional de Pallasses de Palautordera. La Capitana Tramuntana és més que un personatge: és en part el reflex del viatge personal i professional de l'actriu Gemma Moll, que ens revela les claus d'un ofici on el 80% de la feina no es veu damunt l'escenari.

Un personatge nascut dins la mar

Tota bona història té un inici quasi màgic, i la de la Capitana Tramuntana no n'és una excepció. Gemma Moll tenia el repte anual de crear una peça familiar per al Teatre de Butxaca de Ciutadella, i aquest cop volia pujar sola a l'escenari. Les idees, però, no acabaven d'arribar. Fins que un matí d'estiu, xerrant amb la directora Ainoa Pons a la platja de Sant Tomàs, va sorgir la inspiració. "Te'n recordes del nom que et vaig posar fa uns anys? Capitana Tramuntana", li va dir Pons. "I allà mateix… clic!", recorda na Gemma. "Les idees van començar a venir totes soles: senyora, mar, superheroïna, corb marí. Ja ho teníem".

Així, entre onades, va néixer aquesta dona major que ha dedicat la vida a rescatar corbs marins i que, a punt de jubilar-se, busca desesperadament un relleu. "Si aquell dia, en lloc d'anar a nedar, haguéssim anat a berenar, potser l'obra hauria anat d'una dona que fa croissants", bromeja l'actriu. "Però el mar va decidir que fos una superheroïna".

Més enllà de l'escenari: la realitat de l'ofici

L'èxit de l'estrena a Can Saura, amb totes les entrades venudes, és només la punta de l'iceberg. Darrere del personatge hi ha una professional que, després de formar-se a Barcelona i tornar a Menorca, ha trobat en el clown i els contes un llenguatge propi. Però, com és realment la seva professió? "Pensem que és molt creativa i 'volada', però en realitat he de tocar molt de peus a terra", confessa. "Em passo moltes més hores de les que m'agradaria davant l'ordinador aprenent a vendre'm, fent disseny, administració... Això que no es veu és, en realitat, un 70% o fins i tot un 80% de la meva feina".

Per a ella, el teatre és una eina per entendre el món, un "superpoder" que et permet empatitzar amb els altres en posar-te a la seva pell. El repte més gran, però, no ha estat extern, sinó intern: "Lluitar contra els límits que jo mateixa m'he posat ha estat el més difícil. Treure creences com que era molt difícil guanyar-se la vida fent teatre". Per això, el seu consell a qualsevol infant que vulgui seguir aquest camí és clar: "No facis cas de qui et digui que és difícil. Si vols dedicar-t'hi, posa-hi temps i energia. No hi ha límits, crea tu el teu futur". I afeix una clau: "És important rodejar-te de gent com tu, que et comprèn".

"Totes eren com jo": la revelació a Palautordera

Just l'endemà d'estrenar a Ciutadella, na Gemma va viatjar al Festival Internacional de Pallasses de Palautordera, un referent mundial. Va ficar el material de la Capitana al cotxe "per si de cas", i el "per si de cas" es va fer realitat. Li van oferir un espai per mostrar l'obra. L'experiència va ser una immersió total: "És com entrar en un món paral·lel on totes són com jo: intenses, sensibles, creatives... Vam conviure set dies dormint a les caravanes del circ, era com viure dins una pel·lícula".

L'ambient i la formació rebuda van generar vincles tan profunds que "al cap d'un dia de conèixer-les, ja les estimava". Aquesta connexió va ser clau per vèncer la inseguretat inicial d'actuar amb el seu contacontes "Boom Flap Boing". "Tenia la veueta que em deia: 'el públic espera veure pallasses de ver'", admet. Però la convivència ho va canviar tot. "Quan vaig pujar a escena, ja no era la mateixa Gemma Moll de sempre. Era una pallassa que conta contes. I vaig viure una de les millors actuacions de la meva vida".

El gran moment va arribar amb la Capitana Tramuntana, davant un públic professional i exigent. "Estava supernerviosa. Saps que t'estan observant amb ulls molt atents", explica. Malgrat la pressió, l'actuació va anar "molt bé". "Les veia riure i amb això ja era suficient". El millor reconeixement, però, va arribar després: "Una companya em va dir que l'havia inspirat, que li havia donat ganes d'atrevir-se a mostrar alguna cosa seva l'any que ve. Això va ser molt potent, sentir que d'alguna manera havia obert camí".

Amb nous projectes a l'horitzó i una agenda plena de viatges a Mallorca i Catalunya, Gemma Moll ha demostrat que, de vegades, només cal salpar d'un petit moll per descobrir que el teu viatge pot arribar molt més lluny del que havies imaginat.

La salut mental pren la Plaça des Born a Ciutadella

La salut mental pren la Plaça des Born a Ciutadella
Imatge de la concentració a la Plaça des Born per al Dia Mundial de la Salut Mental.

Institucions, entitats i ciutadans s'han concentrat aquest dijous a la Plaça des Born per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental, en un acte que ha convertit el centre de la ciutat en un punt d'informació i sensibilització. Sota el lema "Compartim vulnerabilitat, defensem la nostra salut mental", la jornada ha tingut com a objectiu apropar a la ciutadania la realitat del benestar emocional i reivindicar-lo com una prioritat.

Durant el matí, diversos serveis i organitzacions clau del sector han estat presents amb estands informatius per donar a conèixer la seva feina. Entre els participants hi havia la Comunitat Terapèutica Sant Miquel (IB-Salut), l'Associació de Familiars i Amigues per la Salut Mental (AFASME), el Centre Ocupacional La Florida, el Servei d’Atenció a la Salut Mental del Consell Insular, l'Hospital de Dia de Psiquiatria Mateu Orfila (IB-Salut) i les associacions Divers i Bellver.

Un manifest per equiparar drets

El punt central de la jornada ha arribat a les 12 hores amb la lectura d'un manifest institucional, consensuat per les administracions i el tercer sector de Menorca. El text ha llançat missatges directes: recorda que tothom pot experimentar moments de fragilitat emocional i exigeix que la salut mental sigui atesa amb la mateixa importància que els danys materials després de qualsevol tipus de crisi. El document ha conclòs amb una afirmació rotunda sobre la capacitat de recuperació i la possibilitat de reconstruir el benestar.

Visibilitat contra l'estigma

La jornada també ha comptat amb un espai fotogràfic per incentivar els assistents a compartir imatges a les xarxes socials. Aquesta iniciativa ha buscat utilitzar les plataformes digitals com a eina per amplificar el missatge de la diada i contribuir activament a combatre l'estigma que encara envolta la salut mental.

```

L’Ajuntament condemna el genocidi a Gaza i dona suport als dos menorquins retinguts a Israel

Ajuntament de Ciutadella mostra el suport a Palestina i a la Flotilla
L’Ajuntament de Ciutadella ha difós un comunicat institucional en suport a Palestina i a la Flotilla retinguda a Israel.

L’Ajuntament de Ciutadella ha emès un comunicat en què expressa la seva condemna al genocidi que està patint el poble palestí i s’afegeix a les veus d’arreu del món que reclamen l’aturada immediata de la massacre.

En la nota, el consistori trasllada el seu suport i solidaritat amb les persones voluntàries de la Flotilla per la Llibertat, retingudes per l’exèrcit israelià després d’intentar portar ajuda humanitària a Gaza, on la població pateix fam i una greu crisi humanitària.

Segons recorda l’Ajuntament, entre els retinguts hi ha un ciutadellenc i un altre menorquí, als quals es vol fer arribar “tot l’escalf de la ciutat”.

El comunicat conclou amb una declaració institucional: “Des de Ciutadella, alçam la veu per la pau, per la llibertat i per la fi del patiment del poble palestí”.

LA PARADOXA DE LA INTOLERÀNCIA per Mike Sierra

Cartell de Vox a Menorca vandalitzat amb pintades
Cartell de Vox a Menorca ubicat a Es Mercadal,  pintat amb missatges antifeixistes i de suport a Palestina.

La paradoxa de la intolerància i un cartell a Menorca

Fa uns dies, el polèmic cartell de Vox de Es Mercadal va aparèixer pintat amb dues frases contundents: “Una sin fascistas”, referida a la Espanya que volem i “ nosotros también, Free Palestina”. La imatge original, que contraposava el rostre d’una dona amb burka i el d’una jove blanca somrient, plantejava la pregunta: “¿Qué España quieres?”. Un missatge que, amb aparença d’innocent interrogant, amagava un rerefons clarament xenòfob i antiimmigració.

El debat que obre aquest episodi no és nou: com ha de reaccionar una societat tolerant davant els qui prediquen la intolerància?

Popper i el límit de la tolerància

El filòsof austríac Karl Popper, el 1945, va formular el que coneixem com la paradoxa de la tolerància: si una societat tolera sense límits els intolerants, aquests acabaran destruint la tolerància mateixa. La lliçó és clara: per preservar una comunitat oberta i democràtica, hem de ser intolerants amb la intolerància. No vol dir censurar opinions incòmodes o impopulars, però sí reconèixer i aturar els discursos que neguen la dignitat i els drets humans d’altres persones.

El cartell de Vox n’és un exemple: no sembla plantejar un debat democràtic legítim, sinó que assenyala col·lectius vulnerables, especialment els migrants, com  una amenaça. Davant això, callar o mirar cap a una altra banda és, de fet, la història ens ho ha demostrat,  una forma de complicitat.

El silenci dels còmplices

Així és, époques passades  ens recorden allò què passa quan els intolerants avancen sense resistència. Durant el nazisme, milions de persones no eren militants feixistes, però van preferir callar. Aquell silenci va permetre l’avenç del totalitarisme i l’extermini de milions d’innocents.

Ho expressa de manera colpidora aquesta cita:

«Primer es van endur els jueus,
però com que jo no era jueu, no em va importar.
Després es van endur els comunistes,
però com que jo no era comunista, tampoc em va importar.
Més tard es van endur els obrers,
però com que jo no era obrer, tampoc em va importar.
Més endavant es van endur els intel·lectuals,
però com que jo no era intel·lectual, tampoc em va importar.
Després van seguir amb els capellans,
però com que jo no era capellà, tampoc em va importar.
Ara vénen per mi, però ja és massa tard.»

Aquest text ens interpel·la encara avui: quantes vegades ens excusam pensant que allò no ens afecta directament?

Gaza, avui

La guerra a Gaza és un altre exemple viu. Mentre milers de civils moren sota les bombes, hi ha governs i ciutadans arreu del món que callen, que miren cap a un altre costat o que, pitjor encara, justifiquen la massacre amb arguments de seguretat o interessos geopolítics. Però la indiferència, de nou, es converteix en una forma de complicitat. Només cal fer repàs a les darreres declaracions de dirigients principalment del Partit Popular a Madrid, fent befa, negant el genocidi a Gaza, i ridiculitzant a la 'flotilla'. 

Què fer davant la intolerància?

La resposta de què cal fer llavors no és fàcil. Popper advertia que no sempre cal prohibir les idees intolerants, mentre puguem vèncer-les amb arguments racionals i debat públic. Però també ens recordava que hi ha un límit: quan els intolerants renuncien al diàleg i només imposen amb la força, hem de defensar-nos.

Un cartell vandalitzat no és mai la solució al problema de fons. Però potser sí que simbolitza una reacció personal davant d’un discurs que amenaça la convivència. La veritable resposta hauria de venir de la ciutadania, dels mitjans i de les institucions: denunciar, desemmascarar i aïllar políticament aquells que, sota el paraigua de la llibertat d’expressió, promouen l’odi i la divisió.No n'hi ha un altre. 


Gats, moixots, moixets

GATS, MOIXOTS, MOIXETS — I

Si tu vols un ocellet,
i veure una sargantana,
encara que et faci gana
ves en compte amb el moixet.


GATS, MOIXOTS, MOIXETS — II

Un moixet, moixot o gat
és màquina de caçar:
la natura l’ha dotat,
i és son instint natural.


GATS, MOIXOTS, MOIXETS — III

Respectem, doncs, la natura,
tot el que ella ha creat;
i del que l’home ha criat,
fessem-ho bé, amb mesura.

15 setembre 2025

© Tots els drets són reservats.