Ciutadella Digital: Notícies de Proximitat.

Enric Pérez Massanet i Elna Santisteban Pons, guanyadors del Concurs de Noves Narratives dels Fons Menorquí

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

El jurat del III Concurs de Noves Narratives del Fons Menorquí de Cooperació ha atorgat el Primer Premi de Relat Curt a Crisàlida, d’Enric Pérez Massanet, per la seva estructura, originalitat i ús d’imatges poètiques. En la Categoria Microrelat, el guardó ha estat per a Viatjar sense equipatge, d’Elna Santisteban Pons, destacada per la seva ironia i crítica social.

Els segons premis i mencions especials han quedat deserts. El jurat ha valorat la creativitat de les obres presentades, tot i assenyalar la necessitat de superar estereotips de gènere i raça en futures edicions.

L’acte d’entrega de premis va tenir lloc a la Sala Multifuncional des Mercadal, amb la participació de BetaTeatre i La Xixa Teatre, que van presentar peces de microteatre vinculades a la memòria històrica i la convivència en diversitat. L’esdeveniment va concloure amb una actuació musical a càrrec de Mª Àngels Gornès, en un ambient marcat per la celebració cultural i social.

Josep Mascaró, nou Coordinador General del PSM – MÉS PER MENORCA

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

El PSM – Més per Menorca ha renovat els càrrecs orgànics durant la seva 50a Assemblea General, celebrada a l’Auditori de Ferreries. Josep Mascaró, menorquinista amb més de 25 anys d’afiliació i exregidor de Ciutadella, ha estat elegit per unanimitat com a nou Coordinador General del partit.

Mascaró ha destacat que el projecte menorquinista "defensa els interessos de l’illa des de Menorca, sense dependències de Palma ni Madrid". També ha subratllat la importància d’implicar les noves generacions per garantir el futur del moviment.

Maria Jesús Bagur, regidora i portaveu a Ciutadella, assumeix la Secretaria d’Organització, mentre que Oriol Baradad, Coordinador sortint, ha animat la nova Executiva a "fer front a la dreta destructiva que governa Menorca".

Nova Executiva del PSM – Més per Menorca:

  • Secretària d’Organització: Maria Jesús Bagur
  • Responsable de finances: José López Bosch
  • Responsable de política municipal: Simó Ferrando Perelló
  • Altres vocals i càrrecs: Mariona Riera, Oriol Baradad, Marina Sansaloni, Remi Lora, Fanni Riudavets, Antònia Allès i Joan Lluís Torres.

Comissió de Garanties:

  • Miquel Àngel Maria i Ballester
  • Francesca Eva Florit Sans
  • Joan Bosco Gomila Barber

Intervenció:

  • Sam Gomila Lluch
  • Joana Gomila Lluch
  • Rafael Guillén Fajardo

Si véns (versió saxo de Pep Poblet)

 

PEP POBLET
E l saxofonista Pep Poblet (Vic, 1962) va ser un dels artistes que va participar en el concert homenatge als Ja t'ho diré a Sente Fontestad. Ara ens ha regalat al seu Instagram una esplèndida versió del Si Véns.

Cliqueu al vídeo per reproduir-la.


TENIM UN GOVERN PERILLÓS per Gob Menorca


Per GOB MENORCA

Tenim un Govern perillós, per a les persones i per al territori. Fa ja sis mesos que permet construir i legalitzar habitatges en zones de risc.

Això vol dir posar la gent a viure a zones d’alt risc d’incendi, a terrenys inundables, a espais en perill de despreniments. Aquest estiu ha mort gent a Formentera per un despreniment. Fa només sis anys dels 13 morts per inundacions a Mallorca. I tothom veu cada dia la desgràcia de València.

Quan un Govern fa això, s’oblida de la població i només afavoreix expectatives de negocis per revaloritzar terres. L’especulació de sempre, però amb perill de morts.

Eliminar la Comissió de Medi Ambient per convertir-la en un ens unipersonal va en el mateix sentit d’evitar els criteris tècnics que puguin posar seny a la política territorial desbocada de l’actual equip.

A això cal sumar-hi els ingents esforços per premiar als infractors. Des d’una amnistia general al silenci positiu en favor dels edificis il·legals. Balears està vivint una involució que ens torna 40 anys enrere i que fa mèrits perquè qualcú iniciï una investigació penal.

La sessió parlamentària, amb l’aprovació de l’anomenada Llei de simplificació i racionalització administratives, va ser un espectacle lamentable que ens deixa en una situació sense precedents de desregulació territorial i perillositat davant la crisi climàtica.

TALLERS CA'N MENÉNDEZ, 1926 per Joan Martínez

Imatge descriptiva
Grup de dones i fillets a la porta de la fàbrica Can Menéndez en una fotografia dels anys 30. 

Avui parlarem d’un d’aquells edificis desapareguts i que molts dels que el vam conèixer dempeus lamentem la seva pèrdua. Sovint qui parla de patrimoni parla d’edificis que es troben dins el nucli històric. Els posts anteriors que he publicat demostren que aquesta percepció és errònia. En el seu moment, l’edifici de la Pons Menéndez era comparable a l’enyorada Casa de Ferro del Born.

Com és possible que una ciutat es permeti el luxe de perdre edificacions que conten la seva història? L’explicació més supina és que es tracta de propietats privades fins que el municipi se’n fa càrrec. Exemples n’hi ha molts a Catalunya i cada cop hi ha més consciència de la seva importància, però mentrestant, es van perdent. Aviat veurem com es perden els tallers de bijuteria dels Helios S.L. a mossèn Salord i Farnès, per un edifici menys interessant i amb menys significació.

La història

Can Menéndez, la Pons Menéndez, en definitiva, la Fashionable S.A., en realitat era propietat del comerciant, financer i polític Josep Teodor Canet i Menéndez, cosí, per tant, de Pere Josep Pons Menéndez, persona que era, com l’altre, un poc de tot. La vida d’aquest últim a París diuen que dona per un llibre, però aquí ens interessa aquell home que havia establert contactes a la capital francesa i que a principis de 1926 considerava fermament la tornada a Menorca. Aquells contactes sobreviuran a la Guerra Mundial i, com veurem, en els anys cinquanta, alguns d’ells vindran a Menorca a passar els estius al xalet del camí de sa Farola, propietat de l’industrial.

Un nom modern

Un altre element a tenir en compte és el nom que es va triar. Certament, pot semblar cool, Fashionable –de moda–. Aquest seria el nom comercial de la raó social i la fàbrica, encara que la vox populi prest la batià com Can Menéndez. Segons un anunci, el seu propòsit era l’exportació a tota l’Europa Occidental, un fet que no podem demostrar, ja que no tenim cap mena de documentació d’aquesta empresa, llevat de les ganes de Pere Josep d’exportar al món escandinau i anglosaxó.

Socialment, l’empresa havia de ser tot un referent. I ho seria! Pere Josep Pons arribà a l’illa com un socialista convençut, un dandi, un home de món conreat en els cercles socials parisencs. Aquella idea de crear una empresa social va quallar amb la formació d’una estudiantina, així com l’organització d’excursions i convivències a Maó. Tota aquella concepció de la germanor i la pau en el treball es va començar a truncar entre l’any 1932 i 1933. Són dates de conflictivitat i retallades en les comandes estrangeres. Els més afectats? Els que havien començat a exportar a Anglaterra, aquests es trobaren amb impagaments i problemes financers, essent la Domingo Moll la que més patirà les conseqüències de la seva aventura anglesa. És precisament en els tallers de la Fashionable on es va fundar el Ràdio Comunista de Ciutadella –agrupació comunista de la ciutat–.

La vida de la fàbrica “de moda”

La vida de la fàbrica “de moda” començà formalment quan el gener de 1926 Pere Josep Pons va anunciar a la premsa la intenció d’ampliar el negoci de fabricació de calçat amb la construcció d’una nova fàbrica que podia donar cabuda a 400 operaris que treballarien de forma totalment artesana. Compte doncs amb aquesta idea! Tornem a l’artesania en contraposició a la concepció mecanicista. Per tant, la idea d’aquest visionari que coneixia els gusts parisencs era crear una línia de gran luxe per a exportar-la a l’Europa Occidental. Ja veurem com la publicitat del trade mark Fashionable ens indica algunes de les localitzacions de la seva clientela que escapaven a la imaginació dels històrics del sector sabater.

El 5 de febrer de 1926 començaren les obres a l’esplanada de Dalt es Penyals. En certa manera es pot considerar que aquella nau inspirada en l’evolució classicista de l’art déco del moment i la influència espacial de les darreries de la bauhaus va determinar la urbanització de la barriada que sorgiria després. La façana dividida per una nau central en dos cossos simètrics s’obria a una plaça i, per tant, oferia un espai obert a la ciutat. La seva construcció seguia els preceptes de la higiene i l’airejament, per a la qual cosa constava de finestrals i un patí interior tancat per un enreixat. Sens dubte, era aquest un element nou si el comparem amb la resta de tallers oberts al carrer. Potser, la Timoner España S.A. d’Alaior seria l’altra excepció que trencaria la regla.

Mesos més tard, en una acta de l’ajuntament de 16 de juliol de 1926, Josep Teodor Canet va sol·licitar el corresponent permís per a construir un edifici en el solar que “posee en el paraje conocido por Penyals, según planos presentados”. En aquella mateixa sessió, l’Ajuntament va acordar el condicionament d’una plaça de Dalt es Penyals que s’havia condicionat el 1917 després d’aixecar un mur entre el camí que porta al Pla i els penyals. Amb tot, ens consta que la fàbrica en plena construcció l’abril d’aquell any patí un temporal de vent que va esfondrar un mur exterior.

La descripció de l’edifici

Les obres van finir a principis d’agost del mateix any i el dia 18 la premsa parlava d’un nou i hermós edifici. Un corresponsal de La Voz de Menorca va fer una descripció força acurada de l’edifici que podem veure a les fotos i que, sens dubte, cridà l’atenció.

Situación de la fàbrica, hállase situada en la Explanada llamada ‘d’es Peñals’. Orientación: norte a sur. Fachada del edificio mirando al S. Plano: el plano de edificio cercado mide 60 por 36 metros. Cuerpo del edificio. Constituyen el cuerpo del edificio, un pasillo central que mide 31 metros de largo por 3,60 de ancho. De dicho pasillo arranca de su derecha una nave de 16 metros de fondo por 8 de ancha, en la cual existen las dependències para cortadores de suela, depósito de materiales y apartado para el acabado del calzado y embalado de la mercancía. Frente a esta dependència, o sea a su izquierda, existe otra de las mismas dimensiones en la cual trabajan los cortadores de piel y las aparadores. Siguiendo el pasillo central, a la izquierda encuéntrase luego una dependència de 8 metros de fondo por 4 de ancho que sirve para escritorio y depósito de pieles finas; a su izquierda hállase, lujosamente amueblado, el despacho del director. Del mencionado pasillo arrancan todavía dos dependències más, de 16 por 8 metros, frente una de la otra, en las cuales trabajan los operarios que confeccionan el calzado para señora, y los que trabajan el calzado para caballero en la otra. Casi al final del pasillo y a cada lado, sirviendo los unos para operarios y los otros para operarias, hállanse unos higiénicos retretes y ocupando el final del pasillo mencionado encuentrase la máquina para afinamiento de las suelas del calzado de crep., exceptuando el patio de frente. Al edificio lo circunda un espaciosísimo patio circundado a su vez por una tapia de poca altura, exceptuando el patio de frente del edificio que va defendido por una elegante verja de Hierro.

El 26 de novembre de 1926, Pere Josep Pons va demanar la il·luminació dels accessos als tallers i el control municipals dels assolls de porcs i les males olors. Lògic tenint en compte que havia construït un edifici airejat. El problema persistí, ja que el consistori no volia actuar contra els propietaris, així que els apoderats de la raó social, Joan i Josep Maria Pons Menéndez, van presentar la denúncia a la Junta Local de Sanitat el juny de 1928.

Tenim, doncs, aquestes notícies que ens indiquen que la fàbrica es va aixecar en una zona als afores de la ciutat i que, com hem dit, a partir de la seva construcció els tallers propietat de Josep Teodor Canet van definir la nova plaça. Alguns li volien posar el nom de Plaça de Pere Cortès, atès que el pioner ben bé mereixia posar nom a una plaça dominada per una gran fàbrica de calçat.

Compromís social i activitats culturals

La fàbrica de Pons Menéndez va disposar d'un equip de futbol i un orfeó, “unió i treball”, així com destacà per la implicació social dels seus operaris. Un bon exemple podria ser l’excursió a Maó dels 200 operaris i operàries de la fàbrica que aprofitaren per cantar pels carrers de la ciutat. Es va fer un dinar en el local de la Lliga Marítima amb la presència del president de la FOM, Josep Mercadal. Pere Josep Pons no perdia oportunitat de retrobar-se amb els socialistes de cada població. La finalitat era recaptar diners per a la caixa de socors de la fàbrica.

Durant els anys trenta, l’evolució de l’empresa, com per a la resta del sector, no va ser fàcil. Van haver de treballar per un mercat nacional envaït pels industrials alacantins i els calçats de la Bata txeca i per un mercat internacional certament inestable. Un cop esclata la guerra civil, els tallers van quedar mig closos, en mans dels obrers, i es van veure afavorits per la política de crèdits impulsada per Miquel de s’hort den Vigo, aleshores alcalde ciutadellenc. Evidentment, aquest fet i que Pere Josep Pons Menéndez havia estat un entusiasta socialista que es vanagloriava d’haver portat la bandera tricolor a la ciutat, el portà a ser represaliat un cop la girada donà el control de Menorca als nacionals.

Reactivació de la fàbrica després de la guerra

Cap al juny-juliol de 1939, els tallers es tornen a posar en marxa. Com totes les empreses, van començar amb grans comandes i cap al 1941 van veure com les mancances de matèries primeres els limitaven. Pere Josep insistí en la importació de pells estrangeres, sobretot, les de rèptils que eren més cotitzades. Conta la llegenda que més d’un cop s’embarcà cap a la frontera francesa per a portar aquestes pells de contraban.

Entrem a l’any 1950, un any marcat per una nova crisi del sector sabater. L’estiu de 1950, els tallers de Can Menéndez van patir una aturada fortuïta a causa d’un incendi que es va declarar el 9 d’agost. A les vuit i quart d’aquell dimecres, les campanes de la ciutat avisaven del sinistre que va ser controlat en una hora i mitja. La causa, una burilla en la zona dels barrils de combustible i cautxú. Les pèrdues es calculaven en 125.000 pessetes d’una partida de calçat per a l’exportació.

L'incendi i la llegenda de la provocació

Altre cop, la vox populi ens conta que l’incendi va ser provocat pel mateix fabricant que així recuperava amb l’assegurança la inversió en una comanda cancel·lada per un client francès. En aquest cas, la llegenda ens dona més detalls d’aquell industrial que ha provocat l’incendi i que, quan veu que els veïns i sabaters s’afanyen a apagar el foc, es posa davant dient-los que no facin res que els posi en perill.

La fàbrica va superar aquell tràngol i entrà en la nova dècada amb els tentacles socials actius, ja que prest l’empresari va ser notícia per rebre visites de comerciants francesos. Som a la reentrée de la indústria en els mercats estrangers. El 1954 comptava amb 21 operaris sindicats dins el taller.

Segons les baixes de la contribució industrial de Ciutadella, la Fashionable S.A. va tancar el maig de 1965. Anys més tard, el 14 de setembre de 1968, ens consta l’alta de Creazione Maymi S.L., per tant, aquests, lligats a la família Mesquida, seran els següents inquilins de l’edifici.

A partir de la dècada dels setanta comença l’agonia del conjunt arquitectònic, ja que l’any 1974 l’Ajuntament de Ciutadella concedí un permís per a retallar la propietat amb la finalitat de construir un bloc d'habitatges. A partir de llavors, la fesomia de la fàbrica presentava l’anomalia de conviure amb un edifici aferrat, més modern, i de tres plantes. I arribem a l’any 2002 quan es va executar la segona fase de l’enderroc per a construir una nova promoció d'habitatges i locals comercials. 

D’aquesta forma, Ciutadella perdia un altre dels edificis emblemàtics de la seva història contemporània.


Imatge dels tallers Can Menendéz, ubicats a la plaça de Dalt des Penyals. 

Ciutadella construirà 69 habitatges socials en una primera fase i prioritzarà 25 per a treballadors públics

Reunió IBAVI i Ajuntament de Ciutadella

Imatge de la reunió celebrada entre l'IBAVI i l'Ajuntament de Ciutadella.

Nota de premsa / CIUTADELLA DIGITAL

Amb només 45 habitatges socials actualment disponibles, Ciutadella té per davant el repte d’ampliar l’oferta de protecció oficial per fer front a la creixent demanda d’habitatge assequible. En aquest context, l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), ha anunciat la construcció de 69 habitatges socials en una primera fase, que podrien arribar fins a 160 en futures promocions.

Un projecte ambiciós condicionat per la falta de planejament

La primera fase d’aquesta iniciativa preveu 60 habitatges en un solar de 11.300 metres quadrats situat a Dalt sa Quintana. A més, s’hi sumen dues parcel·les més petites: una al carrer Mallorca, amb 6 habitatges, i una altra al carrer Creu, amb 3 habitatges. 

La dificultat d’atreure treballadors públics

Una de les novetats del projecte és la reserva de 25 habitatges per a treballadors públics, una mesura que busca facilitar l’arribada de professionals essencials, com personal sanitari o docent, que sovint troben barreres per establir-se a l’illa a causa de la manca d’habitatge assequible. Aquesta situació ha estat qualificada com a “preocupant” pel mateix batle, Llorenç Ferrer, qui va subratllar que aquesta iniciativa pretén millorar els serveis públics.

Les primeres promocions en més de 16 anys

Durant la reunió entre el batle i el conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, es va posar en relleu que aquest projecte suposa les primeres promocions públiques a Ciutadella en més de 16 anys. El conseller va destacar el compromís del Govern Balear amb la construcció d’habitatge assequible a Menorca, però les xifres actuals reflecteixen la magnitud del repte: només 45 habitatges socials gestionats per l’IBAVI al municipi.

Compromís, però amb incògnites al mig termini

Tot i els anuncis i la voluntat d’ambdues administracions de signar convenis de col·laboració i agilitzar els tràmits, el futur d’aquesta aposta per l’habitatge social està lligat a la capacitat del consistori de resoldre la manca de planejament urbanístic. L’aprovació del nou PGOU serà determinant per assegurar que la construcció de més habitatges de protecció oficial sigui sostenible i adaptada a les necessitats reals de la població.

Giuditta Bussetti, guanyadora del Concurs de Cartells del 27è Menorca Jazz Festival 2025

NOTA DE PREMSA / CIUTADELLA DIGITAL

La dissenyadora italiana Giuditta Bussetti, resident a Ciutadella, ha estat proclamada guanyadora del Concurs de Cartells per al 27è Menorca Jazz Festival 2025. La seva proposta ha captivat el jurat gràcies al treball artesanal en la tipografia, l’espontaneïtat i frescor del traç il·lustratiu i la versatilitat de les seves aplicacions en productes del festival, com les camisetes oficials.

El cartell, elegit entre 51 obres presentades per 27 artistes, esdevé la imatge oficial del festival, un dels esdeveniments culturals més rellevants de Menorca. El premi, patrocinat per IMPERDECO i valorat en 617,29 euros, reconeix la qualitat i originalitat de la proposta, que combina a la perfecció l’essència del jazz amb un estil artístic fresc i atractiu.

El jurat, format per 13 membres vinculats a l’Associació d’Al·ligators de Jazz Obert i professionals del món del disseny i l’art, va destacar també les altres tres finalistes: Maria Ortiz Iglesias, Carolina de Prada Antón i Sonia Serra, consolidant una final amb un marcat protagonisme femení.

El procés de selecció es va dur a terme sota estrictes mesures d’imparcialitat, amb l’anonimat garantit fins al moment de determinar la guanyadora. Aquest sistema reforça la transparència i credibilitat d’un concurs que cada any posa en valor el talent artístic local i internacional.

Ciutadella haurà de reordenar més de 300 places d’estacionament a una vintena de carrers per complir amb la llei d’accessibilitat

Carrers de Ciutadella
Més de la meitat de carrers de Ciutadella no compleixen actualment amb la llei d'accesibilitat.

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Ciutadella es prepara per a una transformació en la mobilitat sense precedents amb l'objectiu de complir la normativa estatal d’accessibilitat i avançar cap a un model de ciutat inclusiva i sostenible. Aquestes intervencions, recollides en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), contemplen la reordenació de més de 300 places d’estacionament, actualment repartides en una vintena de carrers del municipi.

Els ajustos inclouen l’ampliació de voreres, la reducció de la calçada i, en alguns casos, l’eliminació total de places d’aparcament. Aquestes mesures són indispensables per garantir l’accessibilitat universal, però també responen a una aposta ferma per reorganitzar els espais públics, prioritzant les necessitats dels vianants i fomentant una mobilitat més eficient i respectuosa amb l’entorn.

Carrers afectats i intervencions previstes

  • Carrer de Santa Bàrbara: canvi a sentit únic, ampliació de voreres i transformació de l’aparcament de bateria a cordó.
  • Carrer Costa Quintana: reducció a un carril de sentit únic, amb ampliació de voreres.
  • Carrer d’Orient (dos trams): millores de voreres mantenint o ajustant l’estacionament.
  • Carrer de Barcelona: conversió a sentit únic, amb una ampliació significativa de les voreres.
  • Carrer de Josepa Rossinyol: eliminació parcial de places d’estacionament per guanyar espai per als vianants.
  • Carrer del Príncep: eliminació de l’aparcament en cordó al costat dret per ampliar voreres.
  • Camí de Maó: eliminació d’un carril i estacionament al tram final.
  • Camí des Degollador: supressió de les places d’aparcament per ampliar voreres i millorar el trànsit.

En total, es veuran afectades prop de 300 places d’aparcament en carrers clau com els de Mossèn Salord i Farnès, Pius VI, Alfons XIII, i altres zones que requeriran intervencions per adequar-se als estàndards d’accessibilitat.

L'ESQUERRA "WOKE"

 

L a paraula “woke” en anglès significa “despert”. En la dècada dels anys 30 als EE.UU “woke” originàriament significava estar alerta als prejudicis i a la discriminació racial, especialment referida als afroamericans.

Evolució del terme
A partir dels anys 2010, el terme es va ampliar per a referir-se a la presa de consciència sobre les desigualtats socials com la injustícia racial, el sexisme, la negació dels drets LGTBI i al conjunt del que es podria anomenar polítiques identitàries. Especialment al 2014, el terme “woke” va agafar força a rel dels activistes de Black Lives Matter que cercaven conscienciar de les violències policials sobre els afroamericans als Estats Units.

Per polítiques identitàries s’entén aquelles encaminades a defensar grups específics de persones amb unes característiques determinades i que pateixen algun tipus de discriminació o injustícia social. Les polítiques identitàries prioritzen els interessos del grup front a qüestions més de tipus general o ideològiques més pròpies d’un partit.

Àmbit d’actuació
L’activisme “woke” es pot referir a qüestions tan diverses com l’equitat racial i social, el feminisme, el moviment LGTBI, la identitat de gènere, el multiculturalisme, l’activisme ecològic, el nacionalisme o el postcolonialisme.

#Staywoke significa tenir consciència social de les injustícies, discriminacions i marginacions que pateixen determinats grups amb una identitat determinada i qüestionar els paradigmes i les normes opressores i discriminants imposades històricament pels grups dominants, i lluitar per l’empoderament de les persones que pertanyen a aquests grups. El terme “woke” es va convertir en sinònim de polítiques d’esquerres o liberals.

Polarització política
Als EE.UU., aquestes polítiques se les associa al Partit Demòcrata de Joe Biden però també de l’ala més esquerrana com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. Per contra, Donald Trump i l’ala més extrema del Partit Republicà consideren aquesta ideologia una amenaça per als valors de la família i inclús per a la mateixa democràcia, a la que volen reemplaçar per la “tirania woke”. L’enfrontament entre els dos partits –i per extensió a les dues ideologies– s’ha convertit llavors en una batalla cultural.

Els conservadors extremen les seves crítiques dient que la ideologia “woke” utilitza mètodes coercitius com l’assetjament o la “policia de la paraula” contra aquells que diuen coses o cometen actes percebuts per ells com a misògins, homòfobs o racistes. També es critica la cultura de la cancel·lació, entesa com la crida al boicot a algú –generalment un artista o una celebritat– que ha compartit una opinió qüestionable des del punt de vista d’algun dels grups identitaris esmentats.

Wokisme i capitalisme
Darrerament, algunes empreses han introduït canvis en els seus plantejaments que es podrien interpretar que segueixen l’anomenat “wokisme”, és a dir, els plantejaments o el llenguatge woke. És el cas, per exemple, de la factoria Disney que va triar una actriu negra per a protagonitzar la nova versió de La sireneta. Aquest fet va ocasionar controvèrsia perquè, mentre uns aplaudien la decisió, altres consideraven que feia “activisme woke”. També hi va haver qui va argumentar que amb açò pretenien blanquejar la companyia (“woke-washing”).

El terme “capitalisme-woke” va ser encunyat per a assenyalar les marques que utilitzaven missatges adreçats a un públic liberal i progressista.

Crítiques dins l’esquerra
És evident que les lluites en favor dels drets dels col·lectius discriminats històricament han aconseguit grans avanços en la igualtat i la justícia social i que encara hi queda molt per fer. No obstant, determinats plantejaments de “l’activisme woke” han estat qüestionats per la pròpia esquerra.

Així, es diu que la ideologia “woke” ha abandonat la perspectiva de classe pròpia de l’esquerra tradicional, defugint plantejaments universalistes en favor d’identitats personals i individuals. D’aquesta manera, es prioritza, per exemple, l’orientació sexual o la identitat nacional front a temes considerats essencials com les desigualtats econòmiques, la igualtat d’oportunitats, l’injust repartiment de la riquesa o la desigualtat en l’accés a l’educació o la cultura.

Un debat obert
Per determinats sectors de l’esquerra, avui és més rellevant formar part d’una minoria ètnica o nacional o d’una opció sexual o de gènere que no formar part d’una classe social que promou una alternativa a un món desigual propiciat pel capitalisme. Aquesta esquerra abandona la globalitat per centrar-se en els interessos de grups concrets, a voltes tancats i excloents d’aquells que no comparteixen les seves teories.

D’altra banda, l’atomització de lluites sectorials, argumenten aquests sectors crítics, dificulta l’organització d’un front comú ampli que tengui força suficient per a un canvi estructural que afronti les causes profundes i complexes de la injustícia, la discriminació i les desigualtats.

Sigui com sigui, el debat és obert. Esquerra clàssica o esquerra “woke”, el cert és que és necessària una profunda reflexió i autocrítica davant l’avanç de les forces autoritàries i de l’antipolítica. A rel de les darreres eleccions americanes, La Vanguàrdia (08/11/2024) feia una entrevista al pensador canadenc i premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials, Michael Ignatieff. El titular de l’entrevista posava entre cometes una afirmació seua ben eloqüent: “Trump cull els efectes de 50 anys de negligència progressista davant la desigualtat”. (Manipulacions i falsedats a part).

 per Andreu Bosch Mesquida

L'Ajuntament de Ciutadella només ha estimat 17.222 euros d'un total de quasi 1,8 milions en indemnitzacions que li han reclamat des de 2022

Imatge d'arxiu de la Plaça des Born amb l'Ajuntament de Ciutadella al fons

Imatge d'arxiu de la Plaça des Born amb l'Ajuntament de Ciutadella al fons.

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha rebut, des de l'any 2022, un total de 128 reclamacions patrimonials per part de ciutadans que al·leguen perjudicis derivats de negligències o omissions per part de l’entitat. No obstant això, només 9 d’aquestes reclamacions han estat estimades, resultant en l’abonament d’una quantitat global de 17.222 euros. Aquesta xifra representa una mínima fracció del valor total reclamat, que ascendeix a 1.784.654,37 euros. (Concretament, el 0,96% de la quantitat total reclamada) Les dades estan extretes de l'expedient per a la licitació del segur, on figura la relació de reclamacions patrimonials que ha tingut l'Ajuntament de Ciutadella des de 2022, i que es publica en la plataforma de l'Estat.

Segons el registre de reclamacions, la resta de sol·licituds presenten les següents situacions:

  • Reclamacions retirades: 16 casos van ser retirats pels mateixos reclamants (desistiments) durant el procés de tramitació, pel que es van tancar sense resolució administrativa final.
  • Reclamacions en tramitació: 62 expedients no tenen resolució expressa fins a la data, i 6 més figuren com admesos a tràmit, fet que suggereix que podrien estar encara en procés.
  • Reclamacions inadmeses: En 8 casos, l’Ajuntament va decidir no admetre les sol·licituds a tràmit per falta de requisits o altres motius.
  • Reclamacions desestimades: En total, l'Ajuntament ha desestimat per la via administrativa un total de 20 reclamacions, sense especificar si algunes d'aquestes han continuat posteriorment en via judicial.
  • Procediments contenciosos: Un total de 3 reclamacions s'indica a la documentació que han estat portades a la via judicial mitjançant procediments contenciosos administratius, a causa de la insatisfacció dels reclamants amb la resolució o manca d’indemnització per part de l’administració. No obstant això, és més que probable que, tot i no fer-ne referència, una part dels desestimats també s'hagin judicialitzat.

Les Reclamacions de Més Alta Quantia

Entre les reclamacions registrades, hi ha quatre expedients amb quanties reclamades considerablement elevades:

  1. Accident laboral: Una reclamació de 884.545,18 euros per un incident laboral que va causar danys personals, tot i que l’administració no la va estimar.
  2. Danys materials en immobles i espais públics: Altres reclamacions elevades inclouen 360.000 euros i 149.199,01 euros per danys en béns materials, que en el primer cas no figura resolució expressa, i en el segon cas sí va ser desestimada formalment.
  3. Danys per caigudes a la via pública: Una altra reclamació de 30.000 euros es va derivar de danys personals causats per caigudes a la via pública, però va ser igualment rebutjada.

Aquestes quatre reclamacions de més alta quantia sumen més d’1,4 milions d’euros del total reclamat, destacant-se com els casos més greus segons els ciutadans.

Observacions sobre la Política de Reclamacions Patrimonials

Les dades indiquen que l’Ajuntament de Ciutadella manté una política restrictiva en l’estimació d’aquest tipus de reclamacions, atès que un alt percentatge de sol·licituds acaba sent desestimat o retirat. En total, 39 reclamacions van ser formalment rebutjades després d’una revisió administrativa, mentre que només una petita proporció ha resultat en indemnitzacions parcials o totals.

La situació descriu un model on la major part de les reclamacions no assoleixen una compensació econòmica per part de l’Ajuntament, ja sigui per manca de proves o altres raons, fet que genera un increment de contenciosos administratius en cerca de resolucions judicials. Els ciutadans continuen reclamant per danys que van des de lesions personals fins a danys materials importants en habitatges i vehicles, sovint derivats de condicions de la via pública o problemes amb les infraestructures municipals.

L'Ajuntament no té assegurança: Una licitació fallida

L’Ajuntament, tot i que per la via administrativa només ha indemnizat amb un 0'96% de la quantitat total reclamada, s'ha enfrontat  amb dificultats per adjudicar el contracte de responsabilitat civil i patrimonial, ja que la licitació inicial, oberta el 27 de setembre de 2024, va quedar deserta en no rebre cap oferta. Cosa que dona que pensar que la xifra total d' indemnizacions és major, un cop es resol per la via judicial, i aquest fet fa que el contracte no sigui atractiu per les asseguradores, davant el risc que hi assumeixen.  Aquest contracte és crucial per cobrir les possibles indemnitzacions per danys ocasionats pel funcionament dels serveis públics.

Davant aquesta situació, el consistori ha aprovat fa uns dies una nova licitació el 7 de novembre de 2024, amb l'objectiu de millorar l’atractiu per a les asseguradores. Aquesta vegada, l’oferta anual s’ha incrementat en 10.000 euros, elevant la prima a 80.000 euros anuals, amb possiblitat d' un any de prorroga,  per garantir una cobertura adequada en cas de futures reclamacions patrimonials.

QUINA CIUTADELLA VOLEM? per Pepe Capella Pons

Quina Ciutadella Volem?
Portada

Amb aquesta pregunta, potser podrem resoldre molts dubtes que ens venen al cap quan xerram de mobilitat. En concret, del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) i del futur de la Plaça des Born.

Notícies poc contrastades i mitges veritats

Les notícies poc contrastades, les mitges veritats i, perquè no dir-ho, la intencionalitat d’alguns, creen a vegades un rebull de dades i d’afirmacions que poc s’apropen a la realitat.

Som conscients que estem davant d’un dels projectes més importants dels pròxims anys per Ciutadella, que farà canviar i millorar la vida de tots els que hi vivim, per açò hem de ser ambiciosos i fer les coses bé, no només per a nosaltres, sinó també per a les generacions venidores.

Un pla tècnic i sostenible

Des del PSM Més per Menorca i des de l’actual equip de govern del qual formam part, estem convençuts -juntament amb Ciutadella Endavant i el PSOE- que Ciutadella necessita millorar i mirar cap endavant, de la mà d’un projecte purament tècnic (sí, clarament tècnic), que ens donarà les pautes per emprendre aquest camí, independentment dels governs que venguin després, i que farà avançar la ciutat cap a un municipi més amable, sostenible i, sobretot, adaptat a les necessitats i el benestar de les persones.

També som conscients que els canvis costen. Adaptar-se a una nova realitat no sempre és una transició fàcil, però també estem convençuts que aquest és el camí. Per açò ens marquem fites reals, per mitjà d’un pla distribuït en diferents etapes d’actuació a curt, mitjà i llarg termini. És una carrera de fons.

Quina Ciutadella volem?

Per açò em deman: quina Ciutadella volem? Volem un poble col·lapsat de cotxes com cada estiu, on residents i visitants no es troben a gust? On el caos regna cada temporada? Tots som coneixedors que açò ja fa massa anys que passa, així que hi hem de posar remei.

Necessitam implementar accions per afavorir que el resident pugui accedir al centre de la nostra ciutat i poder estacionar, però sabent que alhora el visitant ho ha de tenir una mica més “difícil”, de manera que la seva opció sigui aparcar a les borses d’estacionament dissuasives que l’Ajuntament preveu crear.

Reforma de la Plaça des Born

De la mateixa manera, hem de millorar el transport públic, ampliar les zones ciclables i crear recorreguts segurs als nostres centres educatius. I tot açò s’aconsegueix trobant fórmules com els carrers de plataforma única, amb prioritat invertida i centrats en el vianant, com la darrera reforma del carrer Sor Àgueda o del Camí de Baix.

I així s’ha de fer també a la Plaça des Born. No volem tancar la plaça, el nostre objectiu és obrir-la a les persones. L’espai més emblemàtic de Ciutadella no pot ser un aparcament, ha de ser una plaça per a tothom, on gaudir de les propostes que ens brinda el nostre municipi en l’àmbit cultural, com a centre d’esdeveniments socials i d’oci o, simplement, per al gaudi a l’aire lliure d’un espai ubicat en el centre neuràlgic de Ciutadella. Aquesta primera passa però, haurà de venir lligada amb un concurs d’idees, que dibuixarà el projecte definitiu de la plaça.

Primer: reordenar els espais. 

A la primera fase de la reordenació des Born, es delimitarà l’espai per vianants de la zona on es podrà circular, per tal de donar seguretat a les persones. De la mateixa manera, es distribuirà un espai per a càrrega i descàrrega, centralitzat, per facilitar la feina de trasllat de mercaderies als comerços propers. Gràcies a aquesta remodelació de les diferents àrees de la plaça, es podran plantejar noves places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, així com espais d’estacionament amb rotació, per a poder respondre a les necessitats dels ciutadans en quan a les gestions diàries que puguin tenir, bé sigui a dependències de l’ajuntament, correus, o a l’escola Joan Benejam.

En referència a l’escola, també està previst que el carril-bici arribi fins al centre educatiu, facilitant-ne l’accés als alumnes I famílies, ampliant I afavorint les rutes escolars segures.

Alternatives a la recirculació dels vehicles. 

Afegit a la remodelació de la plaça des Born, com a un dels eixos fonamentals del projecte de mobilitat urbana de Ciutadella, també hem de trobar alternatives a la recirculació dels vehicles, per tal de millorar i fer més fàcil l’accés i el trànsit a dins el poble. Aquestes accions vindran donades, com marca el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, per mitjà de canvis en la direcció d’alguns carrers, pacificació de zones residencials, accés i augment de les zones amb vehicles nets, vehicles de mobilitat personal, bicicletes i vianants. Tot açò, tenint en compte els criteris que regeixen i fan possible una mobilitat urbana sostenible, carrers amb prioritat invertida i pacificació dels espais urbans, per tal de retornar-los a les persones.

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, vet aquí una reflexió final: trobeu millores a la ciutat amb els espais recuperats per als vianants o voldríeu tornar-los a tenir amb cotxes? Us imaginau ara la Plaça des Pins, a Artrutx, Ses Palmeres, Ses Voltes o a la Plaça de la Catedral amb circulació de vehicles?

Tots aquests espais i places han reviscut i millorat quan s’han fet per a les persones i han vist incrementat el seu valor exponencialment. Tornaríeu enrere ara? Qualque propietari/ària dels locals d’aquests espais estaria en contra que fos per als vianants? Pensem-ho.

* Pepe Capella Pons, és regidor de Policia, Mobilitat, Emergències, Seguretat Ciutadana, Projecte de Ciutat, Dinamització i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Ciutadella.

La vulnerabilitat d’enfrontar-se a les inundacions: Un risc real que vol de recursos i més planificació

El Pla d'Emergències que va elaborar Ciutadella durant l'anterior legislatura concreta i avalua els riscos del municipi i la gestió de catàstrofes; és l'únic poble de l'illa que l'ha aprovat.        ⛿
Responsive Image
Imatge d'arxiu des Pla de Sant Joan de Ciutadella, inundat. 

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

En el context dels riscos potencials que amenacen la població de Ciutadella, les inundacions es troben entre els fenòmens naturals freqüents i amb major capacitat de generar una sensació d’emergència. A l’illa de Menorca, les inundacions greus no són només una possibilitat llunyana, sinó un risc recurrent que s’ha manifestat en diverses ocasions amb importants conseqüències. Aquest risc és avaluat com a nivell de risc mitjà en el Pla d’Emergències Municipals de Ciutadella (PEMU), elaborat per l'Ajuntament de Ciutadella la passada legislatura i aprovat fa uns mesos, indicant, per tant, una necessitat constant de preparació i prevenció.

Riscos a Ciutadella segons el PEMU

El Pla d’Emergències Municipal de Ciutadella ha classificat diversos tipus de riscos naturals i artificials que afecten la població. Cada fenomen es classifica en funció de la seva perillositat i potencial d’afectació, destacant-ne els següents:

  • Rissagues.
  • Festes de Sant Joan.
  • Fenòmens costaners i vents forts.
  • Inundacions.
  • Incendi forestal.
  • Riscos químics.

Nivells d'activació i gestió

En funció de la gravetat de l'emergència, el PEMU estableix tres nivells d'activació:

  • Nivells 0 i 1: Quan el nivell d'alerta és baix o mitjà, l’alcalde és el màxim responsable de la coordinació i de les decisions operatives per gestionar l'emergència de manera local.
  • Nivell 2: En cas de situacions greus o d’emergència elevada, la gestió passa a la Comunitat Autònoma, que assumeix el control i coordina els recursos necessaris a nivell insular.

Ja en el cas del Nivell 3, un grau que, per exemple, no es va voler declarar a les inundacions de la Comunitat Valenciana d'aquests dies, qui passa a coordinar l'emergència és el Govern d'Espanya, traient les competències a la Comunitat Autònoma.

La direcció del PEMU és responsabilitat del batle del municipi amb funcions clau per assegurar una resposta eficaç en situacions d’emergència:

Sota ell tenim el cap d’operacions, que actua com a assessor i coordinador per al director del PEMU i s’encarrega de la coordinació dels grups locals en resposta a l’emergència.

Existeix també en previsió un Comitè Tècnic Assessor: Analitza la situació d’emergència i assessora el director del PEMU per prendre decisions informades, i un Gabinet d’Informació: Responsable de la comunicació amb la població sobre l’emergència. A la vegada, el PEMU estableix també la composició i designació de Grups operatius locals, especialitzats en intervenció, seguretat i logística, els membres dels quals s'han d'activar en el moment de la declaració de l'emergència, sempre de manera protocol·litzada i sabent el que han de fer en cada moment.

Inundacions a Ciutadella

Les inundacions es produeixen quan les precipitacions superen la capacitat de drenatge de la zona, especialment durant els mesos de tardor, octubre i novembre, quan s’acumulen les majors pluges.

Diversos factors incrementen el risc, com la intensitat i duració de les precipitacions, el tipus de sòl (que pot absorbir més o menys aigua), la geomorfologia de l’entorn, i l’acció humana, que en molts casos limita la capacitat dels torrents per evacuar l’aigua.

En aquests contextos, les obstruccions en els desguassos, sumideres i clavegueres, o fins i tot els canvis en els usos del sòl que interfereixen amb els cursos naturals, poden empitjorar significativament els efectes de les inundacions.

Zones de Major Vulnerabilitat

El PEMU identifica punts crítics a Ciutadella on el risc d’inundació és especialment alt, com el Pla de Sant Joan, el Canal Salat i l’Hort de ses Taronges. Aquests punts s’han vist afectats històricament per episodis d’inundació, i continuen representant zones vulnerables davant fenòmens climàtics extrems.

Quan es produeix una inundació, els efectes sobre la població poden ser greus: des de desplaçaments de persones fins a danys importants a les infraestructures. Les inundacions poden causar desbordaments en la xarxa de sanejament, provocant que les aigües fecals aflorin a la superfície. També hi ha danys materials considerables, com l’erosió, que altera la geometria dels llits de torrents i rambles, i la sedimentació de materials. En el cas de Menorca, aquests efectes es poden veure amplificats en zones urbanes, afectant vivendes, aparcaments subterranis i polígons industrials.

Mesures de Prevenció i Protecció

El PEMU estableix un conjunt de mesures preventives per mitigar els efectes de les inundacions. Aquestes inclouen el manteniment i neteja de la xarxa de drenatge, així com la preservació de la vegetació autòctona, que ajuda a estabilitzar el sòl. S’han de netejar de forma regular els col·lectors, clavegueres i sumideres, especialment en períodes previs a les pluges, i s’ha d’evitar la construcció en zones que tradicionalment han actuat com a desguassos naturals.

A més, el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions (INUNBAL) col·labora amb el PEMU per proporcionar eines de vigilància i alertes en temps real a través de sistemes com el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) i el Sistema Nacional d’Alerta de Fenòmens Meteorològics Adversos (SAFEMA), especialment útils per a situacions d’emergència.

Una Realitat Recorrent

Històricament, Menorca ha patit inundacions significatives amb certa regularitat, com el 1958 i 1991, i amb episodis més recents el 2015, que han alterat la vida quotidiana i han causat danys en infraestructures i medi ambient. La recurrència d’aquest fenomen, estimada entre un i tres anys, ens adverteix de la importància de mantenir-nos preparats i de la necessitat de conscienciar la població sobre els perills que comporta.

Amb el canvi climàtic i els patrons de precipitacions cada cop més imprevisibles, la gestió del risc d’inundació a Ciutadella és un repte constant que requereix un compromís actiu de les autoritats i la ciutadania.

Epíleg

L’experiència recent a València ens ha de fer reflexionar que mai no és suficient a l'hora de prevenir, i que la població ha d'entendre que més val una falsa alarma, un avís que després queda en no res, que no haver de, a posteriori, lamentar víctimes mortals.

La classe política també ha de ser conscient de la importància de destinar recursos i mitjans a les Emergències, i d'aprovar i tenir actualitzats els obligats plans d’emergència municipal, una cosa que ara per ara, a Menorca, només té Ciutadella, gràcies a la feina feta per Policia Local i Bombers la passada legislatura.

Ciutadella tributa a Sente Fontestad l'homenatge més emotiu amb Ja't'ho diré i molts amics

El homenatge a Sente Fontestad
Foto del concert homenatge a Sente Fontestad a Ciutadella de Menorca el novembre de 2024
Imatge del concert a la Pau amb tots els artistes aplaudint a Sente Fontestad, al final de la nit.

Mike Sierra /CIUTADELLA DIGITAL

Tenim sempre a la memòria, en el decurs d’una vida, concerts mítics i imborrables. Són miralls i records d’una època, de llocs i de persones. D’aquest tipus va ser, per exemple, el concert de comiat dels Ja t'ho diré l’any 2013. Llavors encara hi érem tots.

Però ara ja no. Que la vida va en serio uno lo empieza a comprender más tarde, ens va dir Gil de Biedma. I certament avui en Sente Fontestad ja no és entre nosaltres. Per aquest motiu, el retorn dels Ja t'ho diré a Ciutadella, onze anys després, per retre-li l’homenatge més gran, amb amics, transcendeix la música. En realitat, ens parla de la vida, del camí, del cicle que totes i tots recorrem. D’un dia que va començar, però que també haurà de cloure.

Ahir a la nit, prop de 4.000 ànimes es van reunir a l’aparcament de la Pau per ser part d’aquest comiat. El concert d’ahir és la història d’en Sente Fontestad, musicada per la batuta dels Ja t'ho diré i amics, molts d’amics, amics de veritat, vinguts de tot arreu dels territoris germans. Una comunió artística per fer de l’escenari un crisol únic, que en canvi va actuar com una sola veu, perquè el missatge era el mateix: parlar-nos i recordar-nos la història d’una absència irreparable, la d’en Sente. I ho van aconseguir en una nit nostàlgica, trista i alegre. (tot a l'hora i sense filtres).

El concert va arrencar, com no,  amb la sintonía d’ El hombre y la tierra, i la imatge d’en Sente a la pantalla va capturar la mirada de tothom. Va ser el pròleg d’una nit plena d’emoció, que va començar fort amb Si vens, una de les seves cançons més emblemàtiques. Durant el concert, van sonar Per a tu, La mar, Sal i dolçura, Cada racó, Es vell pescador, Ei, Joan i altres. Cada cançó era un fil que unia els records de tots els presents, des d’una infància viscuda a Ciutadella fins a la nostàlgia de la joventut i l’enyorança dels amics que ja no hi són.

En un dels moments més emotius de la nit, la bateria d’en Sente va tornar a sonar. A través d’un vídeo amb la música de Així i tot en Sente semblava estar allà, tocant amb els seus companys per última vegada. La màgia es va multiplicar amb el final del concert, quan una segona versió de Si vens.

I al final el concert va cloure amb una apoteosi col·lectiva, quan els més de setanta artistes es van unir a l’escenari per interpretar Jingo, de Carlos Santana. Músics, públic i amics van ballar plegats, convertint aquell moment en una celebració de la vida i de la música com a llenguatge universal. Al final, la música ens torna a les arrels, a l’essència. A la vida viscuda. Perquè, en el fons, tot es redueix a això: compartir, sentir, ser.

Aquest concert era per ell, però també per nosaltres. Perquè la història dels Ja t'ho diré és també la nostra. Una història de comiat, de records d’infantesa, d’enyorança. Ahir no va sonar, però tots vam sentir els versos de M’allunyaré de Gumersind Riera:


Quan m´hagi mort
no cerqueu per aumont ses meues rimes,
serà inútil, no estaran a cap llibre,
ni les trobareu tampoc
a cap boca femenina.
No les cerqueu per aumont,
s´hauran fet gotes anònimes
dins d'aigües menorquines.

Gràcies, Sente.

Per sempre, JA T'HO DIRÉ.

En record d'en Sente: tot a punt pel concert irrepetible dels Ja t'ho diré

Foto del concert homenatge a Sente Fontestad

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Aquest vespre, dissabte 16 de novembre, la Plaça de la Pau de Ciutadella es convertirà en l’escenari d’un concert únic que reunirà una constel·lació d’artistes per retre homenatge a Sente Fontestad, bateria de Ja T’Ho Diré i figura clau de la música menorquina.

Un cartell d’amics inoblidables

A més de les actuacions de Obeses i Leonmanso, el concert comptarà amb la presència de grans noms del panorama musical català i balear. Entre els artistes convidats que s’uniran a Ja T’Ho Diré aquesta nit destaquen:

  • Joan Miquel Oliver (Antònia Font)
  • Frank Pons (Pèl de Gall)
  • Arnau Tordera (Obeses) i membres de la banda: Jaume Coll, Maiol Montané i Arnau Burdó
  • Mané (Sunflowers)
  • Pep Suasi (Suasi) i Guillem Cerdà
  • Cris Juanico amb col·laboradors com Moi Pelegrí, Pere Moll, Lluís Gener i Quim Ribó
  • Toni Xuclà (Menaix a Truà)
  • Joan Pau Chávez (Els Pets)
  • Shanti Gordi (The Other Side)
  • Molts més músics locals, entre ells: Guiem Pons, Natxo Olivar, David Marquès.

Horaris d’avui:

17:00 h: Obertura de portes
18:00 h: Concert d’Obeses
19:00 h: Actuació de Leonmanso
19:30 h: Ja T’Ho Diré + Amics

Recomanacions i mobilitat:

⚠️ Alteracions viàries:
Amb motiu del concert, hi haurà afectacions a la zona de la Contramurada i els voltants de la Plaça de la Pau. Es recomana evitar el vehicle privat i utilitzar vies alternatives per estacionar.

📅 Dilluns 18 de novembre es desmuntarà l’escenari i es restablirà la normalitat.

Mapa de la zona afectada

🎫 Transport especial:
Per facilitar l’arribada al concert, s’ha habilitat un servei de Bus de Nit. Compra el teu bitllet aquí: busnit-especial.cime.es.

Una nit per a la història

Aquest serà un homenatge carregat d’emoció, música i records. Sente Fontestad ha deixat una petjada inesborrable, i avui Menorca s’uneix per celebrar el seu llegat en una nit que quedarà gravada al cor de tots els assistents.

La transparència institucional s’estanca a Menorca: portals oblidats i informació inaccessible

Transparència a les institucions menorquines Portada Transparència
Mike Sierra
CIUTADELLA DIGITAL

La transparència a les institucions menorquines viu un retrocés preocupant. Després de dues legislatures en què les administracions locals van fer avenços significatius per adaptar-se a la Llei de Transparència de 2015, l’escenari ha canviat radicalment. Els portals municipals de transparència, que abans garantien el dret dels ciutadans a la informació pública, avui són un reflex del passat, oferint dades desactualitzades i incompletes.

Un exemple clar d’aquesta apatia és la dificultat per accedir a informació tan bàsica com els sous anuals dels càrrecs públics. A dia d’avui, en alguns municipis com Es Mercadal i Maó, aquestes dades ni tan sols estan disponibles als seus webs, mentre que altres, com Ferreries, Alaior o Sant Lluís, només hi remeten amb referències genèriques al BOIB.

Només Ciutadella i Es Castell presenten informació més clara i accessible sobre les retribucions dels seus representants. Així, el ciutadà que vulgui conèixer els sous actuals de polítics a Menorca no té més opció que consultar directament el Butlletí Oficial de les Illes Balears, escanejant les aprovacions de retribucions publicades al principi de cada legislatura.

Aquest desordre deixa un panorama singular a l’illa, amb grans diferències entre els sous dels alcaldes, que no sempre guarden relació amb la mida o importància dels municipis que governen. Sorprèn que els batlles de Maó i Ciutadella, caps dels municipis més grans de Menorca, percebin retribucions inferiors a les d’Alaior o Sant Lluís, i que, fins i tot, estiguin relativament a prop de municipis més petits com Es Mercadal i Ferreries.

És només un exemple, però per conèixer una informació bàsica, com ara quin salari perceben els nostres batles, un ciutadà difícilment ho pot saber consultant les pàgines web dels ajuntaments. En el millor dels casos, l’adreçaran a llegir o cercar la informació al BOIB oficial. En altres casos, ni tan sols es farà menció. I, fins i tot, hi ha ajuntaments que encara tenen publicada informació de la legislatura anterior.

Fa quatre anys, aquesta informació era habitual a les webs dels ajuntaments. El mateix passava amb les dades sobre dietes, IRPF i patrimonis dels nostres representants polítics. Ens preguntem: Per què hem retrocedit en transparència?

Retribucions a Menorca: el rànquing de 2024

# Càrrec Municipi/Organisme Retribució anual (bruta)
1 Adolfo Vilafranca Consell de Menorca 60.054 €
2 José Luis Benejam Alaior 52.272 €
3 Maria Dolores Tronch Folgado Sant Lluís 49.000 €
4 Héctor Riudavets Pons Maó 46.187 €
5 Llorenç Ferrer Monjo Ciutadella 44.519 €
6 Joan Palliser Es Mercadal 42.000 €
7 Pedro Pons Huguet Ferreries 42.000 €
8 José Luis Camps (parcial) Es Castell 35.420 €

Ciutadella institucionalitza el malestar amb PortsIB i demana a Pons Torres que renunciï al càrrec al Consell d'Administració

La ex alcaldesa Pons Torres i el president de Ports IB i conseller Juan Manuel la Fuente
La ex alcaldesa Pons Torres i el president de Ports IB i conseller Juan Manuel la Fuente

Mike Sierra /CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella debatrà aquest dijous una moció presentada pels grups municipals que conformen el govern –PSOE, PSM MÉS per Menorca i Ciutadella Endavant– amb l’objectiu de defensar la representació legítima de l’alcalde en el Consell d’Administració de Ports IB. La proposta inclou també una petició explícita perquè l’exalcaldessa i actual regidora del Partit Popular, Juana Mari Pons Torres, renunciï al càrrec de vocal que ocupa actualment en aquest organisme autonòmic.

Juana Mari Pons Torres va ser designada vocal al Consell d’Administració de Ports IB durant el seu mandat com a alcaldessa de Ciutadella, un càrrec de representació en l’òrgan directiu d’aquest ens autonòmic. Aquesta designació s’emmarca en la tradició de garantir una presència institucional del municipi de Ciutadella en Ports IB, tenint en compte que el seu port és un dels més rellevants en l’àmbit autonòmic i que les competències recauen directament en el Govern balear. Malgrat el canvi de govern municipal i el pas de Pons Torres a l’oposició, el president de Ports IB i conseller, Juan Manuel Lafuente, també del Partit Popular, s’ha negat a rellevar-la per donar entrada al nou alcalde, Llorenç Ferrer, com a representant democràtic del municipi.

Decidir sobre el Port de Ciutadella.

Ports IB és un organisme estratègic per al  port de Ciutadella, una infraestructura que juga un paper fonamental en el desenvolupament econòmic i turístic del municipi. En aquest context, el govern municipal considera que la representació de l’Ajuntament en aquest organisme és un punt essencial per garantir una gestió alineada amb les necessitats de la ciutadania i del territori.

Els grups de govern argumenten que l’actual situació exclou de manera injustificada l’alcalde, qui per tradició i responsabilitat institucional hauria d’ocupar el càrrec. “Es tracta d’un assumpte de coherència democràtica i respecte institucional. L’alcalde és la veu legítima de Ciutadella i ha de ser present en un òrgan de tanta rellevància,” apunten fonts del govern local.

La controvèrsia per mantenir a Pons Torres amb un càrrec a Ports IB

El manteniment de Juana Mari Pons Torres, regidora del Partit Popular i alcaldessa durant el primer any de mandat, en un càrrec de vocal al Consell d'Administració de Ports IB ha generat malestar en l’actual equip de govern. Els grups proposants consideren que aquest nomenament s’ha fet a criteri del Govern balear, sense tenir en compte la representativitat institucional de l’Ajuntament de Ciutadella.

Per aquest motiu, la moció presentada no només demana que es restitueixi la figura de l’alcalde en aquest càrrec, sinó que també reclama la renúncia de Pons Torres, amb l’objectiu de garantir que la veu de Ciutadella sigui escoltada amb la força i la legitimitat que li correspon.

El resultat d’aquest debat podria marcar un abans i un després en la relació entre Ciutadella i Govern, i es presenta com una oportunitat per reivindicar la presència del municipi front el Govern balear en les decisions que afecten de manera directa el seu futur.

Reclamació de respecte institucional

Els grups que presenten la moció insisteixen que aquesta no és només una qüestió administrativa, sinó un assumpte de respecte institucional. El Govern balear ha de garantir que les institucions municipals siguin escoltades i que la representació democràtica prevalgui en els òrgans de govern, apunten.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Ciutadella busca per tant fer valer la seva veu en un òrgan estratègic i enviar un missatge clar: la defensa dels interessos del municipi passa per respectar els seus representants legítims.

© Tots els drets són reservats.