UN RISC EVITABLE: QUAN CANVIAR D'HORA ENS ROBA LA SON per Sandra Gutiérrez

A

quest cap de setmana hem estrenat nou horari. Es parla molt del tema, però sempre arribam al mateix punt: cal trobar un equilibri per diferents raons. A nivell neurocientífic, ja hi ha estudis que aporten dades interessants a tenir en compte.

Direu: quina relació té tot açò amb la logopèdia? Doncs molt fàcil. Treballam amb persones de manera integral, i el seu benestar i bon funcionament són clau perquè les rehabilitacions siguin exitoses. A més, per definició, feim feina amb el cervell. Això no vol dir que no tinguem en compte altres parts del cos, però aquest ja serà un tema per a un altre dia.

El sistema nerviós regula molts processos i funcions que es poden veure alterades pel context, i el canvi d’hora n’és un exemple clar. S’ha demostrat que el dia posterior a aquest canvi perdem una hora de son, fet que provoca:

• Un increment del 24% dels casos d’infart en dones.

• Un 25% més de probabilitat de patir un ictus en pacients oncològics.

• Un 20% més de risc d’ictus en persones majors de 65 anys.

• Un augment dels accidents de trànsit el diumenge següent al canvi d’hora.

Dormir és essencial per a la salut

El son és fonamental en totes les etapes de la vida. En el cas dels infants, la seva manca afecta la programació dels gens. Per exemple, un nin de tres anys que dorm menys de deu hores i mitja té un 45% més de probabilitat de patir obesitat als set anys.

Per això, en consulta, la meva recomanació és clara: cal respectar les nou hores de son nocturn. Dormir té beneficis directes en les funcions cerebrals, com ara:

• Millora de la capacitat d’aprendre i memoritzar.

• Selecció inconscient de la informació rellevant.

• Presa de decisions més encertades i en menys temps.

• Increment de la intuïció i l’agilitat mental.

A més, un bon descans enforteix el sistema immune, ajuda a prevenir infeccions i redueix el risc de múltiples malalties gràcies al seu impacte en la microbiota.

El sol enganya: més llum no ha de significar menys descans

Ara que els dies s’allarguen, és fàcil caure en l’error de reduir hores de descans per aprofitar la llum solar. Però, com he dit, mai hauria de ser així. Tant el dia posterior al canvi d’hora com durant els mesos vinents, hem de prioritzar el son.

És cert que el sol ajuda a restablir els estats d’ànim, però també ens pot donar una falsa sensació de voler viure més en menys temps. Dormir és salut, siguis petit o gran.

* SANDRA GUTIÉRREZ, LOGOPEDA

La llum ferida de García-Alix aterra a la galeria Albarrán Bourdais

Imatge de Garcia-Alix, a partir del 26 d'abril a la galeria Albarrán Bourdais. 

A.C./CIUTADELLA DIGITAL

En el cor de Maó, on la mar xiuxiueja secrets antics i els carrers respiren sal i memòria, la galeria Albarrán Bourdais de Maó es prepara per obrir una escletxa en el temps. No és una escletxa qualsevol, sinó una finestra ardent i lúcida a l'ànima d'un home que ha fet de la fotografia una manera de bategar: Alberto García-Alix.

Del 26 d'abril al 31 de maig, la llum de quatre dècades es condensarà en 58 instantànies que no són meres memòries, sinó llampecs aturats, ferides obertes que supuren veritat. García-Alix, el caçador d'ombres, el poeta del clarobscur, arriba amb el seu testament visual, amb la seva càmera com a daga i abraçada. L'exposició no serà només un recorregut per la seva obra, sinó un descens íntim als soterranis del desig, la rebel·lia i la malenconia que habiten la seva mirada.

Un mirall de la transformació

Premi Nacional de Fotografia el 1999, la seva obra és un mirall profund on es reflecteixen els canvis convulsos d'una Espanya que es despertava del letàrgia, que ballava a la vora de l'abisme entre els anys vuitanta i el present. Motoristes, amants, rostres marcats per la vida i el temps. Cada imatge és un prec laic, una oració sense fe que, tanmateix, il·lumina. García-Alix no fotografia el que veu: captura el que crema, el que fa mal, el que salva.

Entre la rebel·lia i el somni

Aquesta exposició a Maó presenta una selecció de fotografies que abracen des de la rebel·lia del Madrid dels 80 fins a un imaginari construït a partir de les obres del Museu del Prado. No és la primera vegada que l'artista dialoga amb la història de l'art: en la seva recent sèrie "Fantasies al Prado", explora la múltiple exposició sobre pel·lícula analògica per reinventar els clàssics. Així, la mostra es converteix en un viatge a través dels temps, les ombres i les memòries atrapades en l'emulsió de la fotografia.

Nascut a Lleó el 1956 i establert a Madrid des de la seva infància, García-Alix va iniciar la seva carrera als anys setanta. La seva trajectòria l'ha portat a exposar en institucions de prestigi com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la Maison Européenne de la Photographie de París i la Photographers' Gallery de Londres. La seva obra no només ha estat reconeguda a Espanya, sinó també a França, Alemanya, Rússia i la Xina, on ha deixat empremta amb exposicions retrospectives i projectes innovadors que fusionen la fotografia amb el vídeo.

Un viatge d'ombres i llum

Maó serà testimoni, doncs, d'aquest conjur visual, d'aquest atles d'emocions on la poesia no s'escriu amb paraules, sinó amb ombres i llum. La galeria es transformarà en un temple efímer, on cada visitant podrà endinsar-se en l'univers del fotògraf —cru, tendre, immortal— i, potser, sortir-ne amb una cicatriu nova, una que no sagna però tampoc s'oblida.

La cita està marcada. L'ànima es revela. La imatge respira. I García-Alix, com un xaman de la lent, ens lliura la seva memòria, la seva fúria, la seva pau.

CARTA AL PRESIDENT OFUSCAT, per GOB MENORCA

 

Imatges del Ple del Consell de Menorca i la protesta convocada pel GOB contra la legalització massiva en sol rústic.

Sr. Vilafranca: Després de l’acció de protesta que el GOB va organitzar al Ple del Consell Insular, vostè va fer unes declaracions que no semblen pròpies d’un president institucional.

És probable que digués aquestes coses com a conseqüència de la tensió de veure que dotzenes de persones li mostraven el seu desacord amb els plantejaments que el seu equip va dur al Ple. En qualsevol cas, li volem fer uns comentaris al respecte.

L’estratègia que vostè va emprar per intentar parlar d’altres coses que no fossin el motiu de la protesta, ja indica que l’argumentari per defensar la seva postura no era gaire sòlid. Recórrer al mantra de dir que el GOB està instrumentalitzat per l’esquerra, que el GOB no va dir res d’un altre tema i recursos per l’estil, només denota la inquietud d’haver d’abordar la qüestió de fons.

Aquesta entitat fa 48 anys que treballa de manera ininterrompuda a Menorca i ha hagut de conviure amb governs de tota casta i color. És una de les associacions amb més base social de l’illa i, en la seva metodologia d’activitat, incorpora tant la proposta com la protesta. Sempre ha estat així. I a vostè no li hauria de saber cap greu.

Potser, ara que ha assumit vostè responsabilitats públiques, hauria de revisitar el concepte de democràcia. Perquè en els debats que afecten la comunitat, no poden opinar sols els representants que s’han presentat a les eleccions. La societat civil, de base, també té tot el dret a participar de la discussió, a influir en les decisions i, en ocasions, a intentar revertir-les. I vostè no només no ho ha de frenar, sinó que ha de facilitar aquesta participació. No es deixi endur per les influències de l’aliada en les votacions, que considera xiringuitos totes aquelles organitzacions que no siguin la seva pròpia.

Ens feim càrrec que l’agenda presidencial deu ser molt densa i que deu tenir el cap ocupat en un ampli ventall de feines. Per això no li tindrem en compte que no recordi les coses que han passat els darrers anys.

Però avui, Sr. Vilafranca, del què toca parlar és de la disposició que vostès estan promovent per afavorir que xalets de grans dimensions, alçats de manera il·legal en el sòl rústic de Menorca, es puguin legalitzar amb un tracte de favor que fa avergonyir.

En aquest tema, pretenen fer veure que tenen preocupació per les cases humils dels hortals. Però si això fos així, no haurien promogut una legislació que no posa límits a les dimensions dels edificis que es poden legalitzar. Es pensen que la gent no s’adona de la jugada. Però hi ha moltes persones que s’indignen quan veuen de quina manera s’està premiant als infractors.

Vostè sap molt bé que, amb la legalització de grans cases, es produiran plusvàlues que poden arribar a ser milionàries. I a més, ho fan aplicant el silenci positiu. Si l’administració no contesta, és que si. Però això només és per als infractors. Per als que demanen una llicència per una casa legal, no hi ha silenci positiu, han d’esperar a que l’administració contesti.

Això, Sr. Vilafranca, no és una qüestió de dretes ni d’esquerres. És un cas que té a veure amb l’ètica institucional. És un tema que discrimina la gent que ha fet les coses bé. És una mesura que genera incentius per a fer noves il·legalitats. És una política que torna a posar en perill el paisatge de Menorca. No té cap interès general. És una manera de fer favors a persones particulars.

Si volen emprendre accions reals que siguin coherents amb els seus discursos teòrics tenen moltes oportunitats. Menorca està quedant a la cua de la limitació de vehicles turístics i estan posant les sancions més petites en lloguer turístic (i les altres illes estan governades pel seu mateix partit).

Impulsin controls sobre els grans jardins turístics, que gasten una aigua d’aqüífer que necessitam per altres usos prioritaris. Plantegin una bossa de places turístiques que requereixi donar-ne dues d’antigues de baixa per donar-ne una de nova d’alta. Dimensionin els aparcaments de les platges perquè no estiguin tan saturades. Deixin de fer promoció turística de l’estiu…

Miri si hi ha temes per intentar treballar de manera conjunta. Agafi el timó i recordi que a Menorca la gent s’estima molt el territori.

L'últim tall a Ca'n Vicente: adéu a l'emblemàtica barberia, i què serà a partir d'ara de l'entranyable cavallet?

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Hi ha llocs que són més que un comerç, més que una botiga o un negoci. Hi ha llocs que formen part de la identitat d’un poble, que són punt de trobada, escenari de converses inoblidables i bressol de records entranyables. Can Vicente, la històrica barberia del cor de Ciutadella, era un d’aquests espais. I ara, amb la seva clausura, s’acaba una etapa que molts ciutadellencs portaran sempre dins.

Era impossible passejar per Ses Voltes i no aturar-se un moment per veure en Pepe, el darrer capítol d’aquesta història de tisores i miralls, de paraules i silencis còmplices. Abans d’ell, en Vicente Fontestad, arribant des de Benifaió l’any 1948, va fundar aquest temple de la barberia, convertint-lo en un referent per a generacions de ciutadellencs. No només era on es tallaven els cabells, era una institució. El cavallet mític on pujaven els més petits amb cara d’espant o d’enrabiada, la cadira on els homes compartien confidències i somriures, el ritual del raspall i la navalla, el perfum de colònia fresca flotant a l’aire.

Els anys van passar, en Vicente es va guanyar el cor de Menorca, va arrelar-hi família i llegat. El seu fill, en Vicente Fontestad fill, bateria del mític grup Ja T’ho Diré, va deixar també la seva empremta abans de marxar massa aviat. I així, a poc a poc, la barberia va anar esdevenint un record viu del que un dia va ser Ciutadella.

En Pepe, fidel a l’esperit de la casa, va mantenir el caràcter intacte, sense grans canvis, conservant l’essència d’un temps on les presses no dictaven la vida. Ara, amb la seva jubilació, la barberia tanca definitivament les portes i deixa un buit en l’ànima de la plaça des Be.

Les darreres setmanes, molts han preferit evitar passar per davant. És estrany mirar la façana i saber que no hi haurà en Pepe darrere el vidre, que el soroll de les tisores ha emmudit, que ja no hi haurà llat de 'raro' per aquells que s’aturen a la placeta sense més intenció que gaudir del moment.

Aquesta barberia era molt més que un lloc per tallar-se els cabells: era un símbol, un tros de la nostra història col·lectiva. I, tot i que les portes es tanquin, Can Vicente romandrà per sempre en la memòria de tots aquells que van tenir la sort de viure’l.

Compte enrere per un Born sense cotxes: l’Ajuntament reorganitza les terrasses i avança cap a la peatonalització

La plaça des Born de Ciutadella en una imatge habitual amb cotxes i que té data de caducitat. 

N.P/ CIUTADELLA DIGITAL

El procés per convertir la Plaça del Born en un espai per a vianants entra en la seva fase decisiva. Amb la previsió d’eliminar els vehicles abans de l’estiu, l’Ajuntament de Ciutadella portarà al ple del 24 de març una modificació puntual de l’Ordenança d’ocupació de via pública per reorganitzar les terrasses i adequar la plaça al nou model de mobilitat.

Noves ubicacions per a les terrasses

La modificació de l’ordenança estableix una nova distribució de les terrasses, afectant dues zones concretes. A la banda de Correus, les terrasses es traslladaran a banda i banda del carrer de la Puríssima, alliberant les voreres. A la banda del Teatre des Born, es crearà una nova zona de terrasses aferrada al passeig. En tots dos casos, l’ocupació màxima per establiment serà de 24 metres quadrats i es garantirà que les voreres quedin lliures per als vianants. L’única excepció serà el tram entre la Plaça dels Pins i el carrer Nou de Juliol, on es mantindran les taules adossades a les façanes, com fins ara.

Més que eliminar cotxes: un espai viu per a la ciutadania

Aquesta actuació forma part del pla de peatonalització de la Plaça del Born i respon a la voluntat municipal de transformar l’espai perquè esdevingui un lloc de trobada i dinamisme ciutadà. Per això, l’eliminació del trànsit no serà una acció aïllada, sinó que anirà acompanyada de mesures complementàries que inclouen la creació de nous espais per a vianants, la reorganització de l’aparcament regulat, la disposició de zones específiques per a persones amb mobilitat reduïda, càrrega i descàrrega, la implantació de carrils bici i la delimitació d’espais per a mercadets.

L’equip de govern manté el diàleg amb els sectors implicats i la ciutadania per tal de garantir el màxim consens en aquesta transformació, que suposarà un canvi estructural per al centre de Ciutadella. L’objectiu és recuperar el Born com un espai viu, accessible i destinat a les persones.

Un diàleg de jazz i embruix: Mezquida i Chicuelo fan vibrar el Teatre des Born amb una actuació sublim

 

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

A.C. / CIUTADELLA DIGITAL

Amb un altre sold out, les entrades per al concert al Teatre des Born es guardaven com petits talismans. La vetllada esdevenia irrepetible. No era per menys: Chicuelo, Marco Mezquida i Paco de Mode presentaven Del Alma, la culminació d’una trilogia que ha redefinit els límits entre el jazz, el flamenc i la improvisació.

El concert es va obrir amb Najando, una explosió de buleries que va submergir el públic en una onada de compàs i virtuosisme. La guitarra de Chicuelo, sempre flamenca i plena de matisos, dialogava amb el piano inquiet de Mezquida, capaç de transitar de la subtilesa a l’explosió en un parpelleig. Tot plegat, sostingut per la precisió rítmica de Paco de Mode, que amb la seva percussió va marcar el batec d’una nit que prometia emocions fortes.

Després va arribar Carrer del Perill, una rumba plena d’energia que va sacsejar l’escenari amb la seva força elèctrica. Impossible escoltar-la sense deixar-se portar pel ritme. I tot seguit, De ida y vuelta, una peça on el jazz i la música cubana s’entrellacen amb referències a Brahms, dibuixant paisatges sonors que transcendeixen gèneres i fronteres.

El trio va desplegar tota la seva màgia en Alalimón, una festa de buleries en què guitarra i piano es van desafiar en un joc de mirades còmplices i picades d’ullet musicals. La connexió entre els músics era absoluta, i la seva energia es va transmetre al públic, que es va deixar arrossegar per la intensitat del moment.

I quan semblava que el concert ja havia arribat al seu punt culminant, va arribar El Faro de los Deseos, una balada que va posar la pell de gallina a més d’un espectador. La delicadesa amb què Chicuelo i Mezquida van teixir cada nota va deixar la sala suspesa en un silenci gairebé reverencial. Un últim sospir abans de l’ovació atronadora.

Un viatge sense tornada

Del Alma no és només un disc: és un viatge a través de set composicions plenes de vida i emoció. Estrella va brillar amb una llum serena, mentre que Volcán va ser pura passió desfermada. Guajira ens va acostar al flamenc més pur, mentre que Luz de Luna va hipnotitzar amb la seva atmosfera enigmàtica. La profunditat de Alma i Giralda es va fer sentir amb una força colpidora, i finalment Tierra va ressonar com una síntesi perfecta de tot el que aquest trio representa.

La música de Chicuelo i Mezquida és un llenguatge sense paraules, un espai on la improvisació i la complicitat es fonen en una mateixa ànima. I al 27è Menorca Jazz Festival, el Teatre des Born de Ciutadella ha estat testimoni d’un moment únic.

Un front comú per a plantar cara a les polítiques de desprotecció del territori balear

Presentació del front comú i del recurs d’inconstitucionalitat contra la legalització massiva en sòl rústic.

N.P / CIUTADELLA DIGITAL

Demà dijous es presentarà davant el Tribunal Constitucional un recurs contra la Llei 7/2024 de Balears. Es tracta d’una acció impulsada per PSOE, MÉS, Podem i el GOB, que ha anat sumant el suport de nombroses entitats socials i del Fòrum de la Societat Civil. El moviment s’articula com un front comú contra una norma que consideren una greu amenaça per al territori i el medi ambient.

Una resposta col·lectiva davant una regressió ambiental

Les crítiques a la Llei 7/2024 s’han intensificat a mesura que s’han evidenciat els seus efectes desreguladors. Des de principis de 2023, el GOB ja alertava de les greus implicacions del primer Decret-Llei de simplificació administrativa, precursor de la normativa actual. Un estudi presentat el maig de 2024 ja apuntava a diverses causes de potencial inconstitucionalitat.

Amb la transformació del decret en llei, la situació ha empitjorat. L’entrada d’esmenes de VOX i del PP ha reforçat aspectes que desprotegeixen el territori i afavoreixen la desregularització urbanística. El resultat ha estat una llei aprovada enmig del caos parlamentari, amb rectificacions via decrets llei per corregir errors interns. Aquesta situació ha portat el GOB a instar els partits de l’oposició a activar el recurs d’inconstitucionalitat a través dels seus diputats al Congrés.

Els pilars del recurs d'inconstitucionalitat

Un dels aspectes centrals del recurs és el procés de legalització massiva d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic, que es percep com una vulneració del principi d’igualtat ciutadana. La llei planteja una amnistia generalitzada per infraccions urbanístiques, premiant els infractors i desautoritzant aquells que han seguit la normativa.

A més, la introducció del silenci administratiu positiu per facilitar aquestes regularitzacions es considera una regressió ambiental greu, ja que elimina mecanismes de control essencials per a la protecció del territori.

El recurs es fonamenta en diverses sentències prèvies del Tribunal Constitucional que han establert precedents en matèria de protecció ambiental i urbanística.

Un moviment ampli i transversal

Aquesta iniciativa no és exclusivament política. Ha generat una alçada de veu compartida entre partits i societat civil, que consideren la Llei 7/2024 una passa enrere inacceptable. Juntament amb el GOB Mallorca i el GOB Menorca, hi donen suport entitats com Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, l’Obra Cultural Balear, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, i els sindicats CCOO i STEI-Intersindical.

Aquest matí s'ha fet una roda de premsa per anunciar el recurs, que serà presentat demà al Tribunal Constitucional per diputats de PSOE, SUMAR i PODEMOS, que han signat els poders aquesta setmana.

Aquest front comú vol ser un punt d'inflexió per revertir una llei que posa en perill l’equilibri territorial de les Illes Balears i obre la porta a una desprotecció sense precedents. La lluita per la preservació del territori ha aconseguit sumar veus diverses, demostrant que la defensa del bé comú és una responsabilitat col·lectiva.

Un ban d'alcaldia limita l'ús dels espais de joc dels parcs als menors de 14 anys i reforça les normes de convivència

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha emès un ban d’alcaldia per regular l’ús dels espais públics destinats al joc infantil, establint que només els menors de 14 anys podran utilitzar aquestes instal·lacions. La mesura vol garantir que aquests espais siguin emprats per les persones per a les quals han estat dissenyats, evitant usos inadequats com competicions esportives o reunions d’adults, per als quals la ciutat disposa d’altres instal·lacions específiques.

Segons ha destacat l’alcalde Llorenç Ferrer Monjo, aquesta regulació “respon a la necessitat de preservar els espais de joc per als infants, garantint-ne un ús adequat i evitant situacions de conflicte que perjudiquen la convivència”. A més, s’ha reforçat la normativa per assegurar un ús cívic i responsable d’aquests espais, amb especial atenció a la conservació del mobiliari urbà, la neteja i el respecte pels veïns.

Espais afectats pel ban municipal:

- Plaça Princesa Joana

- Plaça Menorca

- Plaça Joan de Borbó

- Plaça de Dalt els Penyals

- Plaça des Pins

- Plaça Jamma

- Plaça de Dalt sa Quintana

- Parc del Canal Salat

- Pista de patinatge (skate)

- Parc de Pere Casasnoves

- B8

- Palmerar de Cala en Blanes

- Pistes de tennis de Calespiques

- Camp de futbol de Calespiques

- Àrea verda de Son Xoriguer

- Tennis municipal de Son Xoriguer

- Parc infantil de Son Xoriguer

- Es Pinaret

Qualsevol altra plaça o zona pública amb característiques similars a les anteriors

A més, s’estableixen horaris concrets d’ús:

🕘 D’octubre a abril: de 9 h a 20 h.

🕘 De maig a setembre: de 9 h a 21 h.

Altres mesures clau del ban municipal:

✔️ Els infants menors de 3 anys han d’anar acompanyats en tot moment.

✔️ Prohibició d’accés a gossos dins les zones de joc infantil.

✔️ Ús equitatiu de les instal·lacions: en cas de conflicte, es limita el temps a 30 minuts per grup i tenen prioritat els infants més petits.

✔️ No es poden practicar esports d’equip o competicions entre adults en les zones infantils.

✔️ Prohibició del consum d’alcohol en aquests espais.

✔️ S’han d’evitar renous per garantir el descans dels veïns.

✔️ S’instal·larà senyalització per garantir el coneixement d’aquesta normativa.

Un compromís ferm amb la convivència i el civisme

Amb aquest ban, l’Ajuntament de Ciutadella reafirma el seu compromís amb la millora de la convivència en els espais públics i amb el model de Ciutat Educadora. “Aquests espais han de ser segurs i adequats per als infants, i aquesta regulació ens  ha de permetre garantir-ho”, ha conclòs l’alcalde Llorenç Ferrer.

El consistori fa una crida a tota la ciutadania perquè respecti la normativa, assegurant així que Ciutadella sigui un municipi més segur, ordenat i respectuós amb els espais comuns.

Accediu al ban municipal.

Alcem la Veu: dones creients mobilitzades per una Església en igualtat

N.P/ CIUTADELLA DIGITAL

Aquest diumenge, Alcem la Veu Menorca ha tornat a sortir al carrer per reivindicar el paper de les dones dins l’Església catòlica. Davant la Catedral de Menorca i en una marxa fins al convent de Santa Clara de Ciutadella, desenes de persones han alçat la veu contra la discriminació i la invisibilització que pateixen les dones en la institució eclesial.

Amb el lema "Dones catòliques creients, per una Església amb igualtat", la mobilització ha posat en valor la dignitat, la capacitat i la contribució imprescindible de les dones en la comunitat cristiana. Aquesta convocatòria, que ja arriba al seu quart any a Menorca, s’emmarca dins una acció global amb manifestos llegits a més de 30 ciutats arreu del món.

Un dels missatges centrals ha estat el suport a la vaga de dones a l’Església, una iniciativa del moviment internacional Catholic Women Strike, que vol posar en evidència la necessitat d’una institució més igualitària. Les participants han rebut un pin com a símbol d’adhesió a la lluita, que portaran durant la Quaresma per fer visible el seu compromís.

Un dels moments més simbòlics de l’acte ha estat l’ús de l’aigua com a element central, recordant el baptisme com a signe d’igualtat i germanor dins la fe cristiana. Un gest que ha anat acompanyat d’una benedicció col·lectiva i una dansa contemplativa.

Des d’Alcem la Veu, es fa una crida a la reflexió i a l’acció per aconseguir una Església més justa, inclusiva i representativa de tota la seva comunitat. La fe i la igualtat han de caminar juntes.

Marco Mezquida torna al Teatre des Born amb "Del alma" al 27è Menorca Jazz Festival

 

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

El pròxim 15 de març, el Teatre des Born de Ciutadella acollirà un dels concerts més esperats del 27è Menorca Jazz Festival. El pianista Marco Mezquida, nascut a Maó i reconegut internacionalment, pujarà a l'escenari al costat del guitarrista català Chicuelo i el percussionista Paco de Mode per presentar el seu nou àlbum "Del alma" (2024).

Aquesta actuació suposa el tancament d'una trilogia que va començar amb Conexión (2017) i No hay dos sin tres (2019). En aquest nou treball, els tres músics exploren una fusió vibrant de jazz, flamenc, pop, música clàssica i sons folklòrics, oferint al públic un viatge sonor únic i ple d'emoció.

Marco Mezquida, considerat un dels músics més versàtils de la seva generació, ha portat la seva música arreu del món, enregistrant més de 50 discos i col·laborant amb grans figures del jazz i del flamenc. Chicuelo, per la seva banda, és un dels guitarristes flamencs més reconeguts, amb una trajectòria que inclou treballs amb artistes de la talla d'Enrique Morente i Miguel Poveda. Paco de Mode completa el trio amb una percussió dinàmica i plena de matisos.

Aquest concert serà una ocasió extraordinària per gaudir de la connexió artística i espiritual entre aquests tres intèrprets, en un escenari tan adient com el Teatre des Born de Ciutadella.

L’Estudiantina, el batec musical del Carnaval de Ciutadella, manté viva una tradició centenària

 

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

A.C. / CIUTADELLA DIGITAL

Una vegada més, la ciutat de Ciutadella es va veure impregnada de la màgia i la tradició del Carnaval amb la participació destacada de l'Estudiantina del Cercle Artístic. Sota la direcció de Luci Gregori, aquesta coral de 85 membres va omplir els carrers de la ciutat amb melodies que celebraven l’ànima de Menorca i el llegat del mestre Carreras. El recorregut, que va començar a les 10 del matí i va finalitzar a les 2 de la tarda, va ser un homenatge a la cultura local i a la música com a pont generacional.

La jornada va començar al Cercle Artístic, des d'on la coral va sortir a la Plaça d’Alfonso III per continuar pel Born, la Plaça dels Pins i altres espais emblemàtics del nucli històric de Ciutadella. En cada una de les parades, l'Estudiantina va interpretar un repertori variat, amb peces emblemàtiques com Dia de festa, Ciutadella és un jardí, Es Casino des Born i va cloure amb l'himne Sa vida hermosa, una peça que celebra l’alegria i la bellesa de la vida a l’illa.

L’Estudiantina forma part de la identitat de Ciutadella i és una de les tradicions més estimades del Carnaval. De fet, generació rere generació, són molts els ciutadellencs que han passat per aquesta agrupació musical, mantenint viu un costum que, des de fa més d’un segle, transforma els carrers en un gran escenari d’històries, melodies i records compartits.

GENT X CIUTADELLA: FA 10 ANYS LA POLÍTICA VA ESDEVENIR ESPERANÇA per Sergio Servera

Aferrada de cartells de l'agrupació d'electors Gent x Ciutadella a les eleccions de 2015.

F a deu anys ja que, entre l’onada del 15M i l’efervescència de Podemos, va néixer a Ciutadella un experiment valent, una proposta insòlita en la política local: Gent per Ciutadella. Una agrupació d’electors que no volia ser un partit, que volia defugir de les estructures tradicionals, de la jerarquia orgànica per poder donar, sobretot, la veu a la gent, en els assumptes locals. Perquè tots teníem una idea potent al cap: que la política havia de tornar a ser per a millorar, de veritat, la vida de la comunitat. De les persones.

Vam voler obrir l’Ajuntament. Obrir-lo físicament i simbòlicament. Era el moment d’acabar amb les portes tancades, les sales de juntes monopolitzades pels de sempre, les decisions preses en reservats on mai no hi entrava la llum. Vam voler, en definitiva, canviar-ho tot. Amb honestedat. Amb convicció. Vist des d’avui potser ens va sobrar il·lusió i moltes vegades ens va faltar experiència per saber jugar les cartes que teníem.

Una aposta radical i necessària
Però l’aposta que vam fer en aquell primer moment era radical en el millor sentit de la paraula. Assemblees obertes. Debats públics. Transparència. Decisions col·lectives. El govern de la plaça, no el dels despatxos. I per un instant, va semblar que era possible. Durant dues legislatures, i principalment a la primera, on vam ser decisius per formar govern municipal, Gent per Ciutadella va ser una veu a tenir en compte entre les velles harmonies. Tres regidors que, sense haver passat mai per les escoles de poder, van fer política com cal: des del compromís i la responsabilitat.

Ens vam equivocar, segurament sí. Però des de la distància no tinc cap dubte que vam sumar més encerts que errors. Així i tot, és evident que davant una proposta de màxims com la que presentàvem nosaltres, durant la presència institucional de Gent x Ciutadella algunes veus es van anar apagant, en veure que potser les esperances acabaven massa vegades diluïdes davant la mateixa burocràcia i l’estructura del sistema. A Ciutadella sempre absolutament reticent a qualsevol canvi. El dilema que vam fer front de sempre: oposar-se amb puresa o governar amb contradiccions. Ser el mirall incòmode o formar part del mobiliari. No vam tenir totes les respostes. Però vam fer preguntes que encara avui molesten.

Un llegat que encara ressona
No vam fer una revolució, però vam sacsejar consciències. Vam obrir finestres. Vam demostrar que es podia fer política sense deutes amb ningú, només amb la gent. Vam posar damunt la taula propostes valentes, des del debat entorn a Sant Joan i la dona, avui malauradament més apagat que mai, a altres més pragmàtics com la ubicació de l’estació d’autobusos a Dalt sa Quintana, que pensava Ciutadella no només com a ciutat, sinó com a comunitat. Com a lloc on tothom hi té un lloc.

I, sobretot, vam establir un precedent. El nivell de transparència municipal assolit entre 2015 i 2023 no ha tornat a ser igualat. L’Ajuntament obert, accessible, clar, comprensible. Sense opacitats. Sense misteris. I no és casualitat. És fruit d’una manera d’entendre el servei públic. Una manera que avui, tristament, ja no hi és. Són només tres exemples puntuals, però en vuit anys de govern la influència del pas de Gent x Ciutadella en la ciutat d’avui és més que evident.

Per això avui, una dècada després, convé fer memòria. No per nostàlgia. Sinó per justícia. Per recordar que el que va passar va ser real. Que la política pot ser una altra cosa. Que ho va ser.

Ara potser hi ha qui pensa que Ciutadella Endavant és hereva d’aquella embranzida inicial. Potser sí. Potser no. Jo ho tenc clar. Molts de companys que vam començar en la idea inicial ja no hi són. Crec que alguns altres sí. Però la cosa certa és que les assemblees obertes i públiques ja no hi són. La reivindicació feminista a les festes de Sant Joan s’ha esmicolat. El debat ciutadà, el que trepitja carrer, ha desaparegut. Per molts dels que vam començar: No era això, i ho sabem. Amb tot, no és aquesta cap retret cap a persones, sinó tan sols una constància que en el fons l’agrupació d’electors que va voler ser i va ser Gent x Ciutadella avui no té hereu.

Tal vegada la responsabilitat fou nostra, per no saber passar el relleu com calia. Per no consolidar estructures. Per pensar que la il·lusió bastava.

Però més enllà de totes aquestes reflexions, aprofitant que ja fa una dècada que va començar tot, que com a mínim serveixi aquest escrit per agrair a qui va ser-hi. A qui va creure. A qui va somiar. A qui va apostar per una idea quan no era fàcil fer-ho. De noms em venen a la memòria molts: al marge dels que van ser regidors, com Georgina, Nati, Sebastià. Són persones que van dedicar-hi molt de temps de la seva vida, altruistament i sense tenir cap tipus de càrrec. Ho van fer, simplement de cor, perquè hi van creure. Gràcies a Santi, Antonio, Pilar, África, Fernando, Aram, David, Julio, Pedro, Elvira, José Luis, etc. i les hores i hores que vam passar al Tramuntana ideant un projecte polític quan ni tan sols teníem local encara.

Com deia Pepe Mujica: “Vam voler canviar el món, i potser no vam aconseguir canviar un carall. Però almenys li vam donar un sentit a la nostra presència.”

I això, amics i amigues, no és poca cosa.
I sí, mai és massa tard per tornar a començar, que deia la cançó. Avui ho podríem tornar a fer?

— Sergio Servera, periodista
Ciutadella, maig de 2025