UN RISC EVITABLE: QUAN CANVIAR D'HORA ENS ROBA LA SON per Sandra Gutiérrez

A

quest cap de setmana hem estrenat nou horari. Es parla molt del tema, però sempre arribam al mateix punt: cal trobar un equilibri per diferents raons. A nivell neurocientífic, ja hi ha estudis que aporten dades interessants a tenir en compte.

Direu: quina relació té tot açò amb la logopèdia? Doncs molt fàcil. Treballam amb persones de manera integral, i el seu benestar i bon funcionament són clau perquè les rehabilitacions siguin exitoses. A més, per definició, feim feina amb el cervell. Això no vol dir que no tinguem en compte altres parts del cos, però aquest ja serà un tema per a un altre dia.

El sistema nerviós regula molts processos i funcions que es poden veure alterades pel context, i el canvi d’hora n’és un exemple clar. S’ha demostrat que el dia posterior a aquest canvi perdem una hora de son, fet que provoca:

• Un increment del 24% dels casos d’infart en dones.

• Un 25% més de probabilitat de patir un ictus en pacients oncològics.

• Un 20% més de risc d’ictus en persones majors de 65 anys.

• Un augment dels accidents de trànsit el diumenge següent al canvi d’hora.

Dormir és essencial per a la salut

El son és fonamental en totes les etapes de la vida. En el cas dels infants, la seva manca afecta la programació dels gens. Per exemple, un nin de tres anys que dorm menys de deu hores i mitja té un 45% més de probabilitat de patir obesitat als set anys.

Per això, en consulta, la meva recomanació és clara: cal respectar les nou hores de son nocturn. Dormir té beneficis directes en les funcions cerebrals, com ara:

• Millora de la capacitat d’aprendre i memoritzar.

• Selecció inconscient de la informació rellevant.

• Presa de decisions més encertades i en menys temps.

• Increment de la intuïció i l’agilitat mental.

A més, un bon descans enforteix el sistema immune, ajuda a prevenir infeccions i redueix el risc de múltiples malalties gràcies al seu impacte en la microbiota.

El sol enganya: més llum no ha de significar menys descans

Ara que els dies s’allarguen, és fàcil caure en l’error de reduir hores de descans per aprofitar la llum solar. Però, com he dit, mai hauria de ser així. Tant el dia posterior al canvi d’hora com durant els mesos vinents, hem de prioritzar el son.

És cert que el sol ajuda a restablir els estats d’ànim, però també ens pot donar una falsa sensació de voler viure més en menys temps. Dormir és salut, siguis petit o gran.

* SANDRA GUTIÉRREZ, LOGOPEDA

HISTÒRIES QUE CUREN: QUAN ELS CONTES ARRIBEN ALS NOSTRES MAJORS per Sandra Gutiérrez

 

Fotografies: BIBLIOTECA DE CIUTADELLA

F

a algunes setmanes es va dur a terme una iniciativa tan bonica com necessària a Ciutadella. Sota el nom d’“Activitats extramurs”, la biblioteca municipal va sortir de les seves parets per portar històries als qui més ho agraeixen: els nostres majors. De la mà de na Raquel de Manuel, es van compartir àlbums il·lustrats amb els residents del geriàtric, demostrant que la màgia de la narració no entén d’edats.

Sí, sí, pot sonar estrany. Potser algú pensi que els àlbums il·lustrats són només per infants, però res més lluny de la realitat. Aquest gènere és una eina poderosa de comunicació i estimulació cognitiva, capaç de captivar des dels més petits fins als més grans. La combinació d’imatge i text no només facilita la comprensió, sinó que també activa la memòria, reforça el llenguatge i fomenta l’atenció.

El denominador comú és la narració gràfica, que té un fort component comunicatiu i contribueix a estimular diferents funcions cognitives. Però el que fa realment especial aquesta iniciativa és el seu impacte emocional i social. Els contes desperten records, generen converses i provoquen somriures. En un entorn on la solitud pot ser una realitat, compartir històries es converteix en una finestra a altres mons, en un fil de connexió amb el passat i amb els altres.

És per açò que rebre aquestes iniciatives a l’edat adulta té beneficis que van més enllà de la memòria, el llenguatge i l’atenció. També ajuden a evocar records, afavoreixen la comunicació i generen emocions positives, creant espais de benestar afectiu. Aquesta estimulació contribueix a la connexió social i a l’intercanvi, i diferents estudis han demostrat que tot açò té un impacte positiu tant en la salut mental com física.

Des d’una perspectiva logopèdica, aquest tipus d’activitats són essencials. Sempre pensem en la importància de la prevenció i la teràpia en infants, però la logopèdia no té edat. Treballar el llenguatge i la comunicació a la tercera edat no només ajuda a mantenir les funcions cognitives, sinó que també millora la qualitat de vida i el benestar emocional.

És fonamental continuar impulsant aquest tipus d’iniciatives dins i fora dels geriàtrics, dins i fora de les cases. Ajudar els nostres majors és, en el fons, ajudar-nos a nosaltres mateixos. Perquè les històries no només s’expliquen, també es viuen. 

La llum ferida de García-Alix aterra a la galeria Albarrán Bourdais

Imatge de Garcia-Alix, a partir del 26 d'abril a la galeria Albarrán Bourdais. 

A.C./CIUTADELLA DIGITAL

En el cor de Maó, on la mar xiuxiueja secrets antics i els carrers respiren sal i memòria, la galeria Albarrán Bourdais de Maó es prepara per obrir una escletxa en el temps. No és una escletxa qualsevol, sinó una finestra ardent i lúcida a l'ànima d'un home que ha fet de la fotografia una manera de bategar: Alberto García-Alix.

Del 26 d'abril al 31 de maig, la llum de quatre dècades es condensarà en 58 instantànies que no són meres memòries, sinó llampecs aturats, ferides obertes que supuren veritat. García-Alix, el caçador d'ombres, el poeta del clarobscur, arriba amb el seu testament visual, amb la seva càmera com a daga i abraçada. L'exposició no serà només un recorregut per la seva obra, sinó un descens íntim als soterranis del desig, la rebel·lia i la malenconia que habiten la seva mirada.

Un mirall de la transformació

Premi Nacional de Fotografia el 1999, la seva obra és un mirall profund on es reflecteixen els canvis convulsos d'una Espanya que es despertava del letàrgia, que ballava a la vora de l'abisme entre els anys vuitanta i el present. Motoristes, amants, rostres marcats per la vida i el temps. Cada imatge és un prec laic, una oració sense fe que, tanmateix, il·lumina. García-Alix no fotografia el que veu: captura el que crema, el que fa mal, el que salva.

Entre la rebel·lia i el somni

Aquesta exposició a Maó presenta una selecció de fotografies que abracen des de la rebel·lia del Madrid dels 80 fins a un imaginari construït a partir de les obres del Museu del Prado. No és la primera vegada que l'artista dialoga amb la història de l'art: en la seva recent sèrie "Fantasies al Prado", explora la múltiple exposició sobre pel·lícula analògica per reinventar els clàssics. Així, la mostra es converteix en un viatge a través dels temps, les ombres i les memòries atrapades en l'emulsió de la fotografia.

Nascut a Lleó el 1956 i establert a Madrid des de la seva infància, García-Alix va iniciar la seva carrera als anys setanta. La seva trajectòria l'ha portat a exposar en institucions de prestigi com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, la Maison Européenne de la Photographie de París i la Photographers' Gallery de Londres. La seva obra no només ha estat reconeguda a Espanya, sinó també a França, Alemanya, Rússia i la Xina, on ha deixat empremta amb exposicions retrospectives i projectes innovadors que fusionen la fotografia amb el vídeo.

Un viatge d'ombres i llum

Maó serà testimoni, doncs, d'aquest conjur visual, d'aquest atles d'emocions on la poesia no s'escriu amb paraules, sinó amb ombres i llum. La galeria es transformarà en un temple efímer, on cada visitant podrà endinsar-se en l'univers del fotògraf —cru, tendre, immortal— i, potser, sortir-ne amb una cicatriu nova, una que no sagna però tampoc s'oblida.

La cita està marcada. L'ànima es revela. La imatge respira. I García-Alix, com un xaman de la lent, ens lliura la seva memòria, la seva fúria, la seva pau.

CARTA AL PRESIDENT OFUSCAT, per GOB MENORCA

 

Imatges del Ple del Consell de Menorca i la protesta convocada pel GOB contra la legalització massiva en sol rústic.

Sr. Vilafranca: Després de l’acció de protesta que el GOB va organitzar al Ple del Consell Insular, vostè va fer unes declaracions que no semblen pròpies d’un president institucional.

És probable que digués aquestes coses com a conseqüència de la tensió de veure que dotzenes de persones li mostraven el seu desacord amb els plantejaments que el seu equip va dur al Ple. En qualsevol cas, li volem fer uns comentaris al respecte.

L’estratègia que vostè va emprar per intentar parlar d’altres coses que no fossin el motiu de la protesta, ja indica que l’argumentari per defensar la seva postura no era gaire sòlid. Recórrer al mantra de dir que el GOB està instrumentalitzat per l’esquerra, que el GOB no va dir res d’un altre tema i recursos per l’estil, només denota la inquietud d’haver d’abordar la qüestió de fons.

Aquesta entitat fa 48 anys que treballa de manera ininterrompuda a Menorca i ha hagut de conviure amb governs de tota casta i color. És una de les associacions amb més base social de l’illa i, en la seva metodologia d’activitat, incorpora tant la proposta com la protesta. Sempre ha estat així. I a vostè no li hauria de saber cap greu.

Potser, ara que ha assumit vostè responsabilitats públiques, hauria de revisitar el concepte de democràcia. Perquè en els debats que afecten la comunitat, no poden opinar sols els representants que s’han presentat a les eleccions. La societat civil, de base, també té tot el dret a participar de la discussió, a influir en les decisions i, en ocasions, a intentar revertir-les. I vostè no només no ho ha de frenar, sinó que ha de facilitar aquesta participació. No es deixi endur per les influències de l’aliada en les votacions, que considera xiringuitos totes aquelles organitzacions que no siguin la seva pròpia.

Ens feim càrrec que l’agenda presidencial deu ser molt densa i que deu tenir el cap ocupat en un ampli ventall de feines. Per això no li tindrem en compte que no recordi les coses que han passat els darrers anys.

Però avui, Sr. Vilafranca, del què toca parlar és de la disposició que vostès estan promovent per afavorir que xalets de grans dimensions, alçats de manera il·legal en el sòl rústic de Menorca, es puguin legalitzar amb un tracte de favor que fa avergonyir.

En aquest tema, pretenen fer veure que tenen preocupació per les cases humils dels hortals. Però si això fos així, no haurien promogut una legislació que no posa límits a les dimensions dels edificis que es poden legalitzar. Es pensen que la gent no s’adona de la jugada. Però hi ha moltes persones que s’indignen quan veuen de quina manera s’està premiant als infractors.

Vostè sap molt bé que, amb la legalització de grans cases, es produiran plusvàlues que poden arribar a ser milionàries. I a més, ho fan aplicant el silenci positiu. Si l’administració no contesta, és que si. Però això només és per als infractors. Per als que demanen una llicència per una casa legal, no hi ha silenci positiu, han d’esperar a que l’administració contesti.

Això, Sr. Vilafranca, no és una qüestió de dretes ni d’esquerres. És un cas que té a veure amb l’ètica institucional. És un tema que discrimina la gent que ha fet les coses bé. És una mesura que genera incentius per a fer noves il·legalitats. És una política que torna a posar en perill el paisatge de Menorca. No té cap interès general. És una manera de fer favors a persones particulars.

Si volen emprendre accions reals que siguin coherents amb els seus discursos teòrics tenen moltes oportunitats. Menorca està quedant a la cua de la limitació de vehicles turístics i estan posant les sancions més petites en lloguer turístic (i les altres illes estan governades pel seu mateix partit).

Impulsin controls sobre els grans jardins turístics, que gasten una aigua d’aqüífer que necessitam per altres usos prioritaris. Plantegin una bossa de places turístiques que requereixi donar-ne dues d’antigues de baixa per donar-ne una de nova d’alta. Dimensionin els aparcaments de les platges perquè no estiguin tan saturades. Deixin de fer promoció turística de l’estiu…

Miri si hi ha temes per intentar treballar de manera conjunta. Agafi el timó i recordi que a Menorca la gent s’estima molt el territori.

L'últim tall a Ca'n Vicente: adéu a l'emblemàtica barberia, i què serà a partir d'ara de l'entranyable cavallet?

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

Hi ha llocs que són més que un comerç, més que una botiga o un negoci. Hi ha llocs que formen part de la identitat d’un poble, que són punt de trobada, escenari de converses inoblidables i bressol de records entranyables. Can Vicente, la històrica barberia del cor de Ciutadella, era un d’aquests espais. I ara, amb la seva clausura, s’acaba una etapa que molts ciutadellencs portaran sempre dins.

Era impossible passejar per Ses Voltes i no aturar-se un moment per veure en Pepe, el darrer capítol d’aquesta història de tisores i miralls, de paraules i silencis còmplices. Abans d’ell, en Vicente Fontestad, arribant des de Benifaió l’any 1948, va fundar aquest temple de la barberia, convertint-lo en un referent per a generacions de ciutadellencs. No només era on es tallaven els cabells, era una institució. El cavallet mític on pujaven els més petits amb cara d’espant o d’enrabiada, la cadira on els homes compartien confidències i somriures, el ritual del raspall i la navalla, el perfum de colònia fresca flotant a l’aire.

Els anys van passar, en Vicente es va guanyar el cor de Menorca, va arrelar-hi família i llegat. El seu fill, en Vicente Fontestad fill, bateria del mític grup Ja T’ho Diré, va deixar també la seva empremta abans de marxar massa aviat. I així, a poc a poc, la barberia va anar esdevenint un record viu del que un dia va ser Ciutadella.

En Pepe, fidel a l’esperit de la casa, va mantenir el caràcter intacte, sense grans canvis, conservant l’essència d’un temps on les presses no dictaven la vida. Ara, amb la seva jubilació, la barberia tanca definitivament les portes i deixa un buit en l’ànima de la plaça des Be.

Les darreres setmanes, molts han preferit evitar passar per davant. És estrany mirar la façana i saber que no hi haurà en Pepe darrere el vidre, que el soroll de les tisores ha emmudit, que ja no hi haurà llat de 'raro' per aquells que s’aturen a la placeta sense més intenció que gaudir del moment.

Aquesta barberia era molt més que un lloc per tallar-se els cabells: era un símbol, un tros de la nostra història col·lectiva. I, tot i que les portes es tanquin, Can Vicente romandrà per sempre en la memòria de tots aquells que van tenir la sort de viure’l.

Compte enrere per un Born sense cotxes: l’Ajuntament reorganitza les terrasses i avança cap a la peatonalització

La plaça des Born de Ciutadella en una imatge habitual amb cotxes i que té data de caducitat. 

N.P/ CIUTADELLA DIGITAL

El procés per convertir la Plaça del Born en un espai per a vianants entra en la seva fase decisiva. Amb la previsió d’eliminar els vehicles abans de l’estiu, l’Ajuntament de Ciutadella portarà al ple del 24 de març una modificació puntual de l’Ordenança d’ocupació de via pública per reorganitzar les terrasses i adequar la plaça al nou model de mobilitat.

Noves ubicacions per a les terrasses

La modificació de l’ordenança estableix una nova distribució de les terrasses, afectant dues zones concretes. A la banda de Correus, les terrasses es traslladaran a banda i banda del carrer de la Puríssima, alliberant les voreres. A la banda del Teatre des Born, es crearà una nova zona de terrasses aferrada al passeig. En tots dos casos, l’ocupació màxima per establiment serà de 24 metres quadrats i es garantirà que les voreres quedin lliures per als vianants. L’única excepció serà el tram entre la Plaça dels Pins i el carrer Nou de Juliol, on es mantindran les taules adossades a les façanes, com fins ara.

Més que eliminar cotxes: un espai viu per a la ciutadania

Aquesta actuació forma part del pla de peatonalització de la Plaça del Born i respon a la voluntat municipal de transformar l’espai perquè esdevingui un lloc de trobada i dinamisme ciutadà. Per això, l’eliminació del trànsit no serà una acció aïllada, sinó que anirà acompanyada de mesures complementàries que inclouen la creació de nous espais per a vianants, la reorganització de l’aparcament regulat, la disposició de zones específiques per a persones amb mobilitat reduïda, càrrega i descàrrega, la implantació de carrils bici i la delimitació d’espais per a mercadets.

L’equip de govern manté el diàleg amb els sectors implicats i la ciutadania per tal de garantir el màxim consens en aquesta transformació, que suposarà un canvi estructural per al centre de Ciutadella. L’objectiu és recuperar el Born com un espai viu, accessible i destinat a les persones.

Un diàleg de jazz i embruix: Mezquida i Chicuelo fan vibrar el Teatre des Born amb una actuació sublim

 

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

A.C. / CIUTADELLA DIGITAL

Amb un altre sold out, les entrades per al concert al Teatre des Born es guardaven com petits talismans. La vetllada esdevenia irrepetible. No era per menys: Chicuelo, Marco Mezquida i Paco de Mode presentaven Del Alma, la culminació d’una trilogia que ha redefinit els límits entre el jazz, el flamenc i la improvisació.

El concert es va obrir amb Najando, una explosió de buleries que va submergir el públic en una onada de compàs i virtuosisme. La guitarra de Chicuelo, sempre flamenca i plena de matisos, dialogava amb el piano inquiet de Mezquida, capaç de transitar de la subtilesa a l’explosió en un parpelleig. Tot plegat, sostingut per la precisió rítmica de Paco de Mode, que amb la seva percussió va marcar el batec d’una nit que prometia emocions fortes.

Després va arribar Carrer del Perill, una rumba plena d’energia que va sacsejar l’escenari amb la seva força elèctrica. Impossible escoltar-la sense deixar-se portar pel ritme. I tot seguit, De ida y vuelta, una peça on el jazz i la música cubana s’entrellacen amb referències a Brahms, dibuixant paisatges sonors que transcendeixen gèneres i fronteres.

El trio va desplegar tota la seva màgia en Alalimón, una festa de buleries en què guitarra i piano es van desafiar en un joc de mirades còmplices i picades d’ullet musicals. La connexió entre els músics era absoluta, i la seva energia es va transmetre al públic, que es va deixar arrossegar per la intensitat del moment.

I quan semblava que el concert ja havia arribat al seu punt culminant, va arribar El Faro de los Deseos, una balada que va posar la pell de gallina a més d’un espectador. La delicadesa amb què Chicuelo i Mezquida van teixir cada nota va deixar la sala suspesa en un silenci gairebé reverencial. Un últim sospir abans de l’ovació atronadora.

Un viatge sense tornada

Del Alma no és només un disc: és un viatge a través de set composicions plenes de vida i emoció. Estrella va brillar amb una llum serena, mentre que Volcán va ser pura passió desfermada. Guajira ens va acostar al flamenc més pur, mentre que Luz de Luna va hipnotitzar amb la seva atmosfera enigmàtica. La profunditat de Alma i Giralda es va fer sentir amb una força colpidora, i finalment Tierra va ressonar com una síntesi perfecta de tot el que aquest trio representa.

La música de Chicuelo i Mezquida és un llenguatge sense paraules, un espai on la improvisació i la complicitat es fonen en una mateixa ànima. I al 27è Menorca Jazz Festival, el Teatre des Born de Ciutadella ha estat testimoni d’un moment únic.

Un front comú per a plantar cara a les polítiques de desprotecció del territori balear

Presentació del front comú i del recurs d’inconstitucionalitat contra la legalització massiva en sòl rústic.

N.P / CIUTADELLA DIGITAL

Demà dijous es presentarà davant el Tribunal Constitucional un recurs contra la Llei 7/2024 de Balears. Es tracta d’una acció impulsada per PSOE, MÉS, Podem i el GOB, que ha anat sumant el suport de nombroses entitats socials i del Fòrum de la Societat Civil. El moviment s’articula com un front comú contra una norma que consideren una greu amenaça per al territori i el medi ambient.

Una resposta col·lectiva davant una regressió ambiental

Les crítiques a la Llei 7/2024 s’han intensificat a mesura que s’han evidenciat els seus efectes desreguladors. Des de principis de 2023, el GOB ja alertava de les greus implicacions del primer Decret-Llei de simplificació administrativa, precursor de la normativa actual. Un estudi presentat el maig de 2024 ja apuntava a diverses causes de potencial inconstitucionalitat.

Amb la transformació del decret en llei, la situació ha empitjorat. L’entrada d’esmenes de VOX i del PP ha reforçat aspectes que desprotegeixen el territori i afavoreixen la desregularització urbanística. El resultat ha estat una llei aprovada enmig del caos parlamentari, amb rectificacions via decrets llei per corregir errors interns. Aquesta situació ha portat el GOB a instar els partits de l’oposició a activar el recurs d’inconstitucionalitat a través dels seus diputats al Congrés.

Els pilars del recurs d'inconstitucionalitat

Un dels aspectes centrals del recurs és el procés de legalització massiva d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic, que es percep com una vulneració del principi d’igualtat ciutadana. La llei planteja una amnistia generalitzada per infraccions urbanístiques, premiant els infractors i desautoritzant aquells que han seguit la normativa.

A més, la introducció del silenci administratiu positiu per facilitar aquestes regularitzacions es considera una regressió ambiental greu, ja que elimina mecanismes de control essencials per a la protecció del territori.

El recurs es fonamenta en diverses sentències prèvies del Tribunal Constitucional que han establert precedents en matèria de protecció ambiental i urbanística.

Un moviment ampli i transversal

Aquesta iniciativa no és exclusivament política. Ha generat una alçada de veu compartida entre partits i societat civil, que consideren la Llei 7/2024 una passa enrere inacceptable. Juntament amb el GOB Mallorca i el GOB Menorca, hi donen suport entitats com Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, l’Obra Cultural Balear, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Palma, i els sindicats CCOO i STEI-Intersindical.

Aquest matí s'ha fet una roda de premsa per anunciar el recurs, que serà presentat demà al Tribunal Constitucional per diputats de PSOE, SUMAR i PODEMOS, que han signat els poders aquesta setmana.

Aquest front comú vol ser un punt d'inflexió per revertir una llei que posa en perill l’equilibri territorial de les Illes Balears i obre la porta a una desprotecció sense precedents. La lluita per la preservació del territori ha aconseguit sumar veus diverses, demostrant que la defensa del bé comú és una responsabilitat col·lectiva.

Un ban d'alcaldia limita l'ús dels espais de joc dels parcs als menors de 14 anys i reforça les normes de convivència

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

L’Ajuntament de Ciutadella ha emès un ban d’alcaldia per regular l’ús dels espais públics destinats al joc infantil, establint que només els menors de 14 anys podran utilitzar aquestes instal·lacions. La mesura vol garantir que aquests espais siguin emprats per les persones per a les quals han estat dissenyats, evitant usos inadequats com competicions esportives o reunions d’adults, per als quals la ciutat disposa d’altres instal·lacions específiques.

Segons ha destacat l’alcalde Llorenç Ferrer Monjo, aquesta regulació “respon a la necessitat de preservar els espais de joc per als infants, garantint-ne un ús adequat i evitant situacions de conflicte que perjudiquen la convivència”. A més, s’ha reforçat la normativa per assegurar un ús cívic i responsable d’aquests espais, amb especial atenció a la conservació del mobiliari urbà, la neteja i el respecte pels veïns.

Espais afectats pel ban municipal:

- Plaça Princesa Joana

- Plaça Menorca

- Plaça Joan de Borbó

- Plaça de Dalt els Penyals

- Plaça des Pins

- Plaça Jamma

- Plaça de Dalt sa Quintana

- Parc del Canal Salat

- Pista de patinatge (skate)

- Parc de Pere Casasnoves

- B8

- Palmerar de Cala en Blanes

- Pistes de tennis de Calespiques

- Camp de futbol de Calespiques

- Àrea verda de Son Xoriguer

- Tennis municipal de Son Xoriguer

- Parc infantil de Son Xoriguer

- Es Pinaret

Qualsevol altra plaça o zona pública amb característiques similars a les anteriors

A més, s’estableixen horaris concrets d’ús:

🕘 D’octubre a abril: de 9 h a 20 h.

🕘 De maig a setembre: de 9 h a 21 h.

Altres mesures clau del ban municipal:

✔️ Els infants menors de 3 anys han d’anar acompanyats en tot moment.

✔️ Prohibició d’accés a gossos dins les zones de joc infantil.

✔️ Ús equitatiu de les instal·lacions: en cas de conflicte, es limita el temps a 30 minuts per grup i tenen prioritat els infants més petits.

✔️ No es poden practicar esports d’equip o competicions entre adults en les zones infantils.

✔️ Prohibició del consum d’alcohol en aquests espais.

✔️ S’han d’evitar renous per garantir el descans dels veïns.

✔️ S’instal·larà senyalització per garantir el coneixement d’aquesta normativa.

Un compromís ferm amb la convivència i el civisme

Amb aquest ban, l’Ajuntament de Ciutadella reafirma el seu compromís amb la millora de la convivència en els espais públics i amb el model de Ciutat Educadora. “Aquests espais han de ser segurs i adequats per als infants, i aquesta regulació ens  ha de permetre garantir-ho”, ha conclòs l’alcalde Llorenç Ferrer.

El consistori fa una crida a tota la ciutadania perquè respecti la normativa, assegurant així que Ciutadella sigui un municipi més segur, ordenat i respectuós amb els espais comuns.

Accediu al ban municipal.

Alcem la Veu: dones creients mobilitzades per una Església en igualtat

N.P/ CIUTADELLA DIGITAL

Aquest diumenge, Alcem la Veu Menorca ha tornat a sortir al carrer per reivindicar el paper de les dones dins l’Església catòlica. Davant la Catedral de Menorca i en una marxa fins al convent de Santa Clara de Ciutadella, desenes de persones han alçat la veu contra la discriminació i la invisibilització que pateixen les dones en la institució eclesial.

Amb el lema "Dones catòliques creients, per una Església amb igualtat", la mobilització ha posat en valor la dignitat, la capacitat i la contribució imprescindible de les dones en la comunitat cristiana. Aquesta convocatòria, que ja arriba al seu quart any a Menorca, s’emmarca dins una acció global amb manifestos llegits a més de 30 ciutats arreu del món.

Un dels missatges centrals ha estat el suport a la vaga de dones a l’Església, una iniciativa del moviment internacional Catholic Women Strike, que vol posar en evidència la necessitat d’una institució més igualitària. Les participants han rebut un pin com a símbol d’adhesió a la lluita, que portaran durant la Quaresma per fer visible el seu compromís.

Un dels moments més simbòlics de l’acte ha estat l’ús de l’aigua com a element central, recordant el baptisme com a signe d’igualtat i germanor dins la fe cristiana. Un gest que ha anat acompanyat d’una benedicció col·lectiva i una dansa contemplativa.

Des d’Alcem la Veu, es fa una crida a la reflexió i a l’acció per aconseguir una Església més justa, inclusiva i representativa de tota la seva comunitat. La fe i la igualtat han de caminar juntes.

Marco Mezquida torna al Teatre des Born amb "Del alma" al 27è Menorca Jazz Festival

 

Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL

El pròxim 15 de març, el Teatre des Born de Ciutadella acollirà un dels concerts més esperats del 27è Menorca Jazz Festival. El pianista Marco Mezquida, nascut a Maó i reconegut internacionalment, pujarà a l'escenari al costat del guitarrista català Chicuelo i el percussionista Paco de Mode per presentar el seu nou àlbum "Del alma" (2024).

Aquesta actuació suposa el tancament d'una trilogia que va començar amb Conexión (2017) i No hay dos sin tres (2019). En aquest nou treball, els tres músics exploren una fusió vibrant de jazz, flamenc, pop, música clàssica i sons folklòrics, oferint al públic un viatge sonor únic i ple d'emoció.

Marco Mezquida, considerat un dels músics més versàtils de la seva generació, ha portat la seva música arreu del món, enregistrant més de 50 discos i col·laborant amb grans figures del jazz i del flamenc. Chicuelo, per la seva banda, és un dels guitarristes flamencs més reconeguts, amb una trajectòria que inclou treballs amb artistes de la talla d'Enrique Morente i Miguel Poveda. Paco de Mode completa el trio amb una percussió dinàmica i plena de matisos.

Aquest concert serà una ocasió extraordinària per gaudir de la connexió artística i espiritual entre aquests tres intèrprets, en un escenari tan adient com el Teatre des Born de Ciutadella.

LA PEATONALITZACIÓ DELS ANYS 80: DE LA CONTROVÈRSIA INICIAL A L'ÈXIT INDISCUTIBLE per Antoni Salvador

 

Fotos: ANDREU SALORD

Ara que escolto reticències a la peatonalització immediata de la plaça del Born o al trasllat dels autobusos a la Perimetral –per alguns mai és el moment adequat, sempre és millor deixar-ho per més endavant– em venen a la memòria vells records d’aquells anys en què, des d’un govern municipal progressista, vam apostar per peatonalitzar i transformar Ciutadella. 

Recordo perfectament les veus d’alerta d’aquells que predeien el desastre quan es va eliminar el trànsit del nucli antic, i les torno a sentir avui. Alguns comerciants auguraven la fi del món i dels seus negocis si els cotxes no circulaven pels seus carrers. Però la història ens ha demostrat que res de tot això va succeir.

Qui dubta avui de l’èxit que va suposar la peatonalització del centre històric de Ciutadella i de les seves places més emblemàtiques? Avui, dècades després, Ciutadella compta amb un centre amable, viu, de gran atractiu turístic, amb carrers per a vianants envejables. Aquella aposta valenta ha donat fruits, i ara només queda culminar-la: el Born és la peça que encaixa definitivament el model de ciutat iniciat fa més de trenta anys.

Una resistència històrica als canvis

Ciutadella ha estat tradicionalment una ciutat conservadora, on els canvis urbanístics i de mobilitat han estat difícils d’implantar. A diferència de Maó, on s’han construït diversos aparcaments subterranis, a Ciutadella no se n’ha fet cap. Això reflecteix la resistència de la ciutat a adoptar mesures innovadores.

Un dels períodes amb més transformacions va ser entre 1983 i 1991, durant els mandats d’Antoni Orell i posteriorment el meu. Aquests vuit anys van ser clau per a la modernització de la ciutat, tant pel nombre d’infraestructures creades com pels canvis estructurals implementats.

Els primers passos cap a una ciutat més accessible

La peatonalització de Ciutadella es va impulsar amb decisió durant aquella legislatura, seguint un projecte inicial de l’arquitecte Josep Martorell. L’objectiu era transformar l’eix que va des de la plaça de les Palmeres fins al Born, en un procés que es va desenvolupar en diverses fases i no es va completar fins als anys 1986-87.

Abans d’aquella reforma, la plaça de la Catedral i la plaça Nova estaven ocupades per aparcaments i la circulació de vehicles era constant, incloent-hi les Voltes. La decisió de peatonalitzar aquestes zones no va estar exempta de controvèrsia. Diversos comerciants s’hi van oposar, reunint-se en un bar de les Voltes, influenciats per sectors polítics conservadors. Argumentaven que la peatonalització seria un desastre per als negocis. No obstant això, el temps ha demostrat que aquestes accions han beneficiat el comerç i han millorat la qualitat urbana.

De la polèmica al triomf: espais guanyats per als ciutadans

La peatonalització també va afectar altres zones de la ciutat. Per exemple, la plaça d’Artrutx, que antigament era una àrea de gir per als autobusos que anaven a les platges. Quan es va decidir reformar-la i eliminar aquest trànsit, es va generar una forta oposició, especialment per part d’un bar de la zona i de grups polítics conservadors. Amb el temps, però, la plaça s’ha consolidat com un espai de convivència i oci.

Un altre canvi rellevant va ser la implementació de la zona blava a la Contramurada durant aquella etapa de govern. Al principi, molts comerciants temien que perjudicaria l’activitat econòmica, però en realitat va fomentar la rotació de vehicles, evitant que treballadors de bancs i establiments ocupessin les places durant tota la jornada. Avui en dia, ningú en qüestiona la utilitat, i fins i tot es considera que caldria ampliar aquesta regulació a zones com el passeig Sant Nicolau.

La por al canvi paralitza la política actual

Tot i l’èxit d’aquestes mesures, els darrers 15 anys han estat marcats per una por evident a continuar implementant reformes urbanístiques i de mobilitat. Els polítics han estat reticents a aplicar el pla de mobilitat existent per temor a la reacció de determinats sectors de la població.

Un altre exemple clar va ser la peatonalització de la banda esquerra de la plaça des Pins. Tot i la resistència inicial, avui és un espai consolidat que ha dinamitzat la zona i beneficiat els establiments que hi operen.

Cap a una mobilitat més sostenible i eficient

Ara, el debat gira també entorn del trasllat definitiu de la zona de busos de la plaça des Pins a la Perimetral. No té sentit que els autocars hagin d’arribar fins allà, travessant carrers estrets com el Degollador o la República Argentina, generant situacions de risc evidents. Tot i que fins ara no hi ha hagut accidents greus, és evident que aquests carrers no estan preparats per acollir el trànsit de vehicles tan voluminosos.

L’oposició a traslladar l’estació prové, en gran part, de l’empresa concessionària del transport públic. No obstant això, qui té la competència sobre la circulació dins el municipi és l’Ajuntament de Ciutadella, no el Consell Insular. Evitar prendre decisions valentes és, en si mateix, una decisió errònia.

Situar l’estació d’autobusos a la zona perimetral, on conflueixen la Ronda Nord i la Ronda Sud, permetria un millor intercanvi de línies i ajudaria a potenciar l’ús del transport públic. Ara mateix, hi ha una confusió entre el concepte d’estació i de parada. La plaça des Pins és una estació, no una simple parada. Mantenir aquest equipament en un espai tan emblemàtic, cèntric i congestionat no té sentit. En canvi, una simple parada a la zona d’Es Pins, amb autobusos més petits, podria ser una solució intermèdia acceptable.

Una prioritat real i no només un eslogan polític

D’altra banda, la mobilitat sostenible hauria de ser una prioritat real i no només un tema recurrent en debats polítics. A la majoria de platges s’hauria de potenciar el servei d’autobusos llançadora i reduir dràsticament l’accés de vehicles privats, especialment a la costa sud, on la massificació és insostenible. També caldria afrontar, d’una vegada per totes, el problema dels cotxes de lloguer. Menorca n’acumula massa, i les empreses locals es veuen obligades a competir amb companyies de fora que porten milers de vehicles sense pagar impost de circulació ni generar un benefici real per l’illa. Aquesta sobreoferta fa baixar els preus i empobreix les empreses locals.

Aquest problema de mobilitat s’arrossega des de fa anys sense que s’hi posi remei. La peatonalització del Born és imprescindible. Amb un simple decret d’alcaldia, demà mateix Es Born podria ser peatonal, sense necessitat de debats interminables. El que falta és fermesa política.

En definitiva, la mobilitat a Ciutadella és un problema que s’eternitza per manca de determinació política. Fa més de deu anys que hi ha fons europeus per construir l’estació d’autobusos, però l’obra no s’ha fet. El Pla General està aturat. És hora de deixar d’ajornar els canvis i fer passes fermes cap a un model de ciutat més habitable. Fa 30 anys, un govern progressista va transformar Ciutadella. Ara, un altre govern d’esquerres hauria d’apuntalar la mobilitat per a les pròximes dècades.

Per Antoni Salvador Caules

Març 2025

L’Estudiantina, el batec musical del Carnaval de Ciutadella, manté viva una tradició centenària

 

Reportatge gràfic: ANTXON CASTRESANA

A.C. / CIUTADELLA DIGITAL

Una vegada més, la ciutat de Ciutadella es va veure impregnada de la màgia i la tradició del Carnaval amb la participació destacada de l'Estudiantina del Cercle Artístic. Sota la direcció de Luci Gregori, aquesta coral de 85 membres va omplir els carrers de la ciutat amb melodies que celebraven l’ànima de Menorca i el llegat del mestre Carreras. El recorregut, que va començar a les 10 del matí i va finalitzar a les 2 de la tarda, va ser un homenatge a la cultura local i a la música com a pont generacional.

La jornada va començar al Cercle Artístic, des d'on la coral va sortir a la Plaça d’Alfonso III per continuar pel Born, la Plaça dels Pins i altres espais emblemàtics del nucli històric de Ciutadella. En cada una de les parades, l'Estudiantina va interpretar un repertori variat, amb peces emblemàtiques com Dia de festa, Ciutadella és un jardí, Es Casino des Born i va cloure amb l'himne Sa vida hermosa, una peça que celebra l’alegria i la bellesa de la vida a l’illa.

L’Estudiantina forma part de la identitat de Ciutadella i és una de les tradicions més estimades del Carnaval. De fet, generació rere generació, són molts els ciutadellencs que han passat per aquesta agrupació musical, mantenint viu un costum que, des de fa més d’un segle, transforma els carrers en un gran escenari d’històries, melodies i records compartits.