.png)
Terra Bella
Ciutadella, terra bella.
Que està bruta, qui ho han dit?
Si a la mar hi ha hagut velella,
els carrers són un confit!!
Però gent que ja ni dic,
l'han feta tornar porcella.
4/5/2025
.png)
N.P. CIUTADELLA DIGITAL
L’ estampa guanyadora del concurs, titulada Del foc i del joc, és una obra conjunta del poeta Guillem Benejam Taltavull, autor del text, i de l’artista Francisca Saura Salord, responsable de la imatge. Aquesta proposta s’ha imposat entre una dotzena de candidatures presentades, consolidant el certamen com una cita cultural rellevant en el calendari previ a Sant Joan. L’Ajuntament de Ciutadella ha fet públic avui el veredicte d’aquest concurs, que és ja una tradició consolidada que posa en valor la creativitat local i el simbolisme popular de les Festes de Sant Joan.
El jurat i el premi
El jurat, format per l’alcalde Llorenç Ferrer Monjo, la regidora de Festes Esther Mascaró Puntí, el caixer capellà del bienni 2025-2026 Josep Manguan Martínez, el poeta Xec Florit Nin, la filòloga i responsable del Centre Municipal Emília Suárez Faner, i el tècnic de Cultura i Festes Josep Marquès Moll, ha seleccionat l’obra guanyadora, que serà publicada en format d’estampa i distribuïda com a record durant la Missa de Caixers del 24 de juny. El premi està dotat amb 500 euros.
Foment de la creativitat i el patrimoni
El concurs pretén posar en valor la creativitat local i el simbolisme popular de les Festes de Sant Joan, reforçant el valor patrimonial de l’estampa, que des de fa dècades acompanya la celebració com a testimoni tangible de cada edició.
Pèl de Gall en concert a la Sala Multifuncional de Ciutadella
N.P. CIUTADELLA DIGITAL
La Sala Multifuncional de Ciutadella es va vestir dissabte vespre de música i emoció amb el concert de Pèl de Gall, que hi va presentar el seu nou treball, Entre sa llum i sa foscor. El grup menorquí, amb més d’una dècada de trajectòria, va oferir un directe sòlid i carregat de complicitat, combinant moments festius amb passatges més íntims.
Temes com A ple pulmó, In Menorca Tonight o Com en Peter Pan van sonar per primera vegada en directe a Ciutadella i van ser acollits amb entusiasme per un públic fidel, que no va deixar de cantar i aplaudir en cap moment. El so del nou disc confirma una evolució madura, sense renunciar a l’energia que els ha definit des dels inicis.
Tot i la calor i alguna incomoditat a la sala, les sensacions van ser molt positives. Entre els comentaris a xarxes, destaquen frases com “Un èxit molt grossss” o “Va ser increïble!”. Amb aquesta presentació, Pèl de Gall reafirma la seva connexió amb el públic menorquí i confirma que té corda per estona.
D'esquerra a dreta, Llorenç Ferrer, nou secretari general a Ciutadella, amb Sandra Moll, secretària de política municipal, i Josep Pastrana, secretari d'organització.
N.P. CIUTADELLA DIGITAL
U n any després d'assumir la batlia de Ciutadella per liderar la moció de censura que va desbancar el Partit Popular, Llorenç Ferrer fa una passa més en la seva trajectòria política i esdevé nou secretari general del PSOE Ciutadella. L’elecció s’ha produït aquest dijous vespre durant l’assemblea de renovació de l’agrupació local, en un moment clau per reforçar l’organització interna i començar a traçar el camí cap a les eleccions municipals de 2027, amb el repte de revalidar el pacte d’esquerres al consistori.
La nova executiva incorpora cares noves però també aposta per la continuïtat. Josep Pastrana assumeix la secretaria d’Organització, mentre que Sandra Moll, que fins ara havia exercit de secretària general i és regidora amb experiència de gestió, continuarà al nucli dur com a responsable de Política Municipal. L'executiva compta també amb les vocals Pilar Carbonero, Bàrbara Torrent, Joan Mascaró i Ester Mascaró, periodista i nova veu destacada dins l’equip socialista, que suma perfil públic i projecció comunicativa al projecte local.
Per al Comitè Insular, el PSOE Ciutadella ha designat Antoni Anglada, Antoni Febrer, Joan Marquès, Pilar Seguí i el mateix Joan Mascaró.
En la seva intervenció com a nou secretari general, Ferrer va agrair el suport de la militància i va destacar la necessitat de consolidar un projecte “útil, obert i valent” per a Ciutadella. Va remarcar la importància d’explicar el que s’està fent des del govern municipal i va posar en valor la feina complida fins ara, amb fites com la finalització de la peatonalització del Born, la redacció del projecte de la futura escola municipal de música i dansa, o l'impuls de la reforma integral i ampliació del geriàtric.
La nova etapa orgànica coincideix, així, amb una posició institucional forta del partit, que lidera el consistori des de juny de 2023. Amb Ferrer al capdavant de l’agrupació, els socialistes cerquen articular una estructura capaç de connectar millor amb la ciutadania, reforçar el projecte local i preparar-se amb solidesa per a la cita electoral de 2027.
.png)
N.P. CIUTADELLA DIGITAL
La dissenyadora ciutadellenca Roser Piris Barceló ha guanyat el XL Concurs d’Imatge de les Festes de Sant Joan amb la seva obra Es nostre símbol, que ha estat la més ben valorada pel jurat entre les 36 presentades. La imatge ha estat triada per il·lustrar l’esperit i l’emoció d’unes festes que, més enllà del calendari, són identitat, passió i orgull ciutadellenc.Un any més, el concurs de cartell referma la seva tradició
Un any més, el tradicional concurs del cartell de les Festes de Sant Joan, organitzat per l’Ajuntament de Ciutadella, ha servit per triar la imatge oficial que representarà les festes del 2025. El certamen ha arribat enguany a la seva 40a edició i ha mantingut la seva vocació participativa i oberta a tota la ciutadania.
Reunió del jurat a Can Saura
El veredicte es va fer públic després de la reunió del jurat, celebrada ahir vespre a Can Saura. En total s’hi van presentar 36 obres, de les quals quatre van ser descartades per no complir amb les bases del concurs. D’entre les 32 restants, la proposta Es nostre símbol va obtenir la puntuació més alta. Les obres Una mirada, mil emocions i Davallada de la Mola van quedar en segona i tercera posició, respectivament.
Composició del jurat
El jurat estava format per representants institucionals i professionals del món cultural i artístic:
Bases del concurs i premi
El concurs estava obert a qualsevol persona, tant individualment com col·lectivament. Cada participant podia presentar fins a tres obres originals, inèdites i no premiades anteriorment. Les propostes havien d’incloure el text “Festes de Sant Joan 2025. Dies 22, 23 i 24 de juny” i es podien elaborar amb qualsevol tècnica artística o digital.
L’obra guanyadora rebrà un premi únic de 500 euros i serà utilitzada com a imatge oficial per a la difusió impresa i digital de les festes.
Amb Es nostre símbol, les festes de Sant Joan 2025 ja tenen una imatge representativa. La cita serà, com sempre, els dies 22, 23 i 24 de juny.
.png)
Ciutadella és un dels municipis on els recursos d’aigua subterrània es troben pitjor, fins al punt que el nou Pla General està paralitzat perquè no es pot garantir la disponibilitat d’abastiment a la població prevista.
Fa dos anys que es va elaborar el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua del municipi. El GOB hi va presentar al·legacions perquè hi havia situacions molt preocupants. En aquest sentit i atès que fa dècades que es viuen situacions cròniques, es va valorar com a bona notícia la intervenció de la Guàrdia Civil i la denúncia judicial com a potencial delicte ambiental per la gestió de l’aigua.
Ara s’ha anunciat que el Govern aprova el Pla de Gestió de l’aigua, però ningú ha contestat les al·legacions, així que les recordem perquè no quedin dins un calaix:
De les 76 captacions autoritzades, en 30 d’elles no es sap el volum autoritzat. Pràcticament totes les captacions actives tenen la bomba d’extracció que incompleix la profunditat màxima permesa en el Pla Hidrològic. En alguns casos es bombeja a desenes de metres per davall del nivell de la mar, cosa que facilita en gran mesura la intrusió marina.
Moltes captacions incompleixen el perímetre de seguretat d’un quilòmetre on estan prohibides activitats i usos que poden implicar problemes de salubritat (activitats ramaderes, industrials…). Les propostes de bona voluntat que es van incloure, per a controlar la fertilització i la gestió dels femers a les explotacions agràries, o del potencial trasllat d’algunes activitats en sòl urbà, no són, en ocasions, competència municipal o, en qualsevol cas, requereixen de molt de temps (anys) de gestió continuada.
Per aquests motius, el GOB demanava que, d’acord amb la normativa vigent, aquelles captacions que no compleixin amb els requisits vigents al Pla Hidrològic, no fossin comptades com a captacions viables per a l’abastiment del municipi.
La Directiva europea Marc de l’Aigua obliga a assegurar la recuperació dels costos del cicle integral de l’aigua. La proposta de noves tarifes que feia el document (incorporar un nou tram, a partir del consum d’1,1 m3/dia, amb un preu sense detallar) no semblava implicar la recuperació dels costos integrals de l’aigua.
Al respecte, el GOB citava algunes deficiències importants que cal corregir amb recursos pressupostaris:
Per aquests motius, el GOB demanava una nova revisió de tarifes, on bàsicament es diferenciï el consum raonable d’aquell que no ho és, de manera que el primer sigui econòmic però el segon sigui realment desincentivador i, a més, garanteixi la totalitat de la recuperació dels costs del cicle integral de l’aigua al municipi.
Les dades aportades per la Direcció General de Recursos Hídrics, mostren unes pèrdues o un descontrol del volum administrat per la xarxa de subministrament que arriba al 30,7 % en els anys de més fiabilitat.
La regulació que fa el Pla Hidrològic d’aquest paràmetre, marca que el percentatge màxim de pèrdues reals admissibles als proveïments urbans existents no superi el 17% en el 2027.
De les dades que s’ofereixen a l’estudi, es dedueix que entre els anys 2018 i 2021, que son els que es presenten com de més fiabilitat, el consum directe passat per comptador de la població de fet va oscil·lat entre 237,27 litres/hab/dia i 247,98 l/h/d. A aquesta xifra cal afegir-hi tot el volum que s’extreu de l’aqüífer però es descontrola pel camí. Llavors la xifra de consum per població de fet es situa en 296,1 l/h/d.
Val a recordar que el Pla Hidrològic de les Illes Balears, disposa que s’ha d’arribar a una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia tenint en compte la població de dret i l’estacional. Aquesta dotació inclou els aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, en general, tots els connectats a les xarxes municipals, incloent les pèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució.
A les al·legacions presentades, el GOB demanava que no s’autoritzessin nous creixements al municipi fins que es demostri que, com a mínim, s’estan complint les obligacions en termes de consum per habitant i pèrdua màxima en xarxes de distribució.
En el terme municipal de Ciutadella s’hi troben una quantitat considerable de terrenys destinats a regadius intensius, mitjançat tracks o pivots, que representen una enorme extracció d’aigua d’aqüífer especialment durant la temporada seca, quan es destina la terra a farratges de regadiu.
Els estudis elaborats a Menorca estimen que una finca intensiva requereix aproximadament uns 5.000 m2/ha/any. O sigui, que una finca que tengui unes 20 hectàrees en regadiu consumirà uns 100.000 m3 anuals només per a regar. En molts d’aquests indrets, s’usen pesticides que poden contaminar les aigües.
Aquesta realitat del municipi no es troba reflectida al Pla, quan implica, molt probablement, unes extraccions que igualen o superen les urbanes. No consta que tals regadius comptin amb comptadors homologats ni que cap finca estigui enviant el registre d’extraccions al departament competent en recursos hídrics.
El document tampoc incorporava l’existència ni la problemàtica derivada dels nombrosos nuclis rurals, coneguts també com a zones d’hortals, que es localitzen al terme municipal.
A Ciutadella hi ha citats, segons l’instrument d’ordenació territorial de Menorca, els següents nuclis rurals: S´Hort d´En Vigo. s´Hort d´Es Fasser, ses Retxilleres, Camí de ses Vinyes, s´Hort Nou. la Vinya, Montefí Nord, Rafal Nou, Sa Llegítima, Son Aiet, Sant Antoni, Torre Vila, ses Mongetes, Son Cavalló, Es Caragol.
Aquesta significativa quantitat d’espais amb cases i horta, ubicats en sòl rústic però apareguts enmig de la il·legalitat, es tradueix en una considerable pressió de captacions (declarades o no) d’aigua, així com de la manca de clavegueram i descontrol quasi absolut de les aigües residuals, la qual cosa es pot traduir en contaminació per nitrats i d’altres substàncies.
El GOB va demanar que dites pressions fossin incorporades en els càlculs d’extraccions previstes dels aqüífers. És possible fer una estimació d’extraccions agrícoles del terme municipal, en base als mapes existents de cobertes, que permeten calcular de manera bastant aproximada l’impacte de tals activitats, així com dels nuclis rurals.
L’experiència de la dessaladora de Ciutadella, única planta d’aquest estil a l’illa, hauria de servir per aprendre algunes lliçons. Quan es posa una dessaladora, s’envia a la població el missatge que la disponibilitat d’aigua ja no serà un problema. Això dispara els consums.
Però com que els costos de dessalar són molt més alts que agafar aigua del subsol, tots els mecanismes econòmics intenten frenar la substitució d’aigua de pou per aigua dessalada. La conseqüència la podem veure a Ciutadella.
La dessaladora es va publicar al BOE de 2003. Es va posar en funcionament en 2011. Però hores d’ara, encara se n’empra només una part, per un tema de preu. Tota la resta del creixement experimentat ha anat a compte dels pous.
Ciutadella rep molt de turisme, de gent que dorm a les urbanitzacions i de gent que visita la ciutat. Tota aquesta gent implica uns requisits hídrics. Les expectatives del Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua preveien que a la punta d’agost de 2031 i amb la dessaladora funcionant al 100 %, caldria igualment treure més aigua de l’aqüífer que a l’actualitat. Un plantejament que la realitat no aguantarà.
Quan una gran dessaladora ja tampoc és solució, potser arriba l’hora de pensar en controlar la pressió humana que estem posant sobre l’illa:
.png)
Concert d'estiu en un dels espais del festival Fosquets Lithica a les Pedreres de s’Hostal.
N.P./ CIUTADELLA DIGITAL
Del 3 de juliol a l’11 de setembre, les Pedreres de s’Hostal tornaran a ser l’escenari d’un dels festivals més singulars de Menorca. Fosquets Lithica celebra enguany la seva cinquena edició amb una programació que aposta per la música com a pont entre cultures i com a eina de connexió amb la natura i l’espiritualitat.
En un moment en què la cultura sovint es veu abocada a formats comercials o repetitius, Fosquets es reivindica com un espai de resistència creativa, amb una aposta decidida per la qualitat artística, el patrimoni i el diàleg intercultural. Més que un festival, és una experiència: música a cel obert, en un entorn carregat d’història i màgia, durant el moment més suggerent del dia, el fosquet.
Una proposta que mira al món amb arrels a Menorca
El festival inclou 10 produccions pròpies i una coproducció amb el Cranc Festival, a més de col·laboracions amb Bachcelona i Cinema Moix Negre. Hi trobarem des de flamenc, músiques espirituals d’Orient Mitjà, cants ancestrals armenis, fins a la cançó tradicional menorquina reinterpretada per Anna Ferrer, una de les cites destacades per al públic local.
La música d’arrel i la tradició popular tindran un pes important amb l’Orquestra Encuentro d’Arrel, una formació que reuneix més de 20 músics d’arreu del món —entre ells, destacats artistes menorquins—, en una celebració sonora de la diversitat i els vincles comuns.
Moments per recordar: la lluna plena i el laberint
Entre les cites imprescindibles destaquen La Nit de Lluna Plena, amb els explosius Mambo Jambo i una performance de foc a càrrec de la Cia. Enigma. També El Dia del Laberint, una jornada artística que barreja poesia, territori i mites, amb la participació de Rodo Gener i la seva versió íntima i contemporània de "Yo, Odiseo", i la proposta de Soca de Mots al Laberint Vegetal.
Tallers i viatges musicals transformadors
Fosquets no només ofereix concerts. També acull tallers immersius oberts a tothom, orientats a recuperar i reinterpretar la música i la dansa d’arrel des d’una mirada contemporània. A més, el festival fa una aposta decidida per la interculturalitat, amb artistes com The Nagash Ensemble (Armènia) o Roots Revival (Iran-Síria), que proposen viatges musicals inspirats en la mística, la memòria i l’arrel espiritual dels pobles.
Tota la programació i venda d’entrades es pot consultar al web oficial: www.fosquetsdelithica.com
.png)
El jove xef menorquí Jose Maria Borrás en una imatge promocional.
N.P./ CIUTADELLA DIGITAL
Amb només 25 anys, el menorquí Jose Maria Borrás ha estat nominat al prestigiós premi Cocinero Revelación de Madrid Fusión 2026. L’actual director gastronòmic dels hotels Amagatay i Morvedra Nou, a Menorca, ha captat l’atenció del jurat gràcies a una cuina que combina arrelament, tècnica i creativitat.
El reconegut crític gastronòmic José Carlos Capel, director del certamen, ha destacat públicament la seva aposta per una cuina contemporània lligada al producte local i al territori. “És un magnífic cuiner. Inquiet, atrevit i amb un notable bagatge tècnic. Encara no ha tocat sostre, però tot fa pensar que arribarà molt lluny”, ha afirmat Capel.
Una trajectòria ascendent i compromesa
Borrás es va formar a l’Escola de Cuina Hofmann de Barcelona i ha treballat en restaurants amb estrella Michelin com La Terraza del Casino (Madrid) o L’Auberge de Saint-Rémy (França). També va ser xef executiu al restaurant Santa Mariana, a Menorca, on va obtenir la recomanació de la guia Michelin.
Ara, al capdavant de la proposta gastronòmica dels hotels del grup Annua a l’illa, desenvolupa una cuina arrelada als sabors menorquins, amb productes com el blat xeixa, la sobrassada de vaca vermella o la llagosta en “va”, i una clara aposta per la sostenibilitat i el zero desaprofitament.
Dues propostes complementàries amb segell d’autor
Als dos restaurants que lidera —El Olivar (Amagatay) i Aquiara (Morvedra Nou)— Borrás desplega dues experiències diferenciades. A El Olivar, el menú s’inspira en el camp i les herbes silvestres, amb plats com el pop de roca amb camamilla o el caneló d’atun amb gambusí i caviar. A Aquiara, explora una línia més creativa amb plats com el coixinet balear amb llagosta, el mero al vapor amb herbes de l’illa o una versió dels “canons amb conill” reinterpretada amb espardenyes.
Amb aquesta nominació, la cuina menorquina torna a projectar-se amb força a escala estatal, posant en valor la feina d’una nova generació de cuiners que reivindiquen l’illa des dels fogons.
.jpg)
Aniversari
I
Cinc i setanta
anys:primavera i estiu
en són ja passats
Com se me'n fan de suaus
els llargs raigs del sol ponent.
II
Cinc i setanta
anys:primavera i estiu,
els blaus són passats.
Com en són de suaus
tots els roigs del sol ponent.
26/1/2024
.png)
F
a deu anys ja que, entre l’onada del 15M i l’efervescència de Podemos, va néixer a Ciutadella un experiment valent, una proposta insòlita en la política local: Gent per Ciutadella. Una agrupació d’electors que no volia ser un partit, que volia defugir de les estructures tradicionals, de la jerarquia orgànica per poder donar, sobretot, la veu a la gent, en els assumptes locals. Perquè tots teníem una idea potent al cap: que la política havia de tornar a ser per a millorar, de veritat, la vida de la comunitat. De les persones.
Vam voler obrir l’Ajuntament. Obrir-lo físicament i simbòlicament. Era el moment d’acabar amb les portes tancades, les sales de juntes monopolitzades pels de sempre, les decisions preses en reservats on mai no hi entrava la llum. Vam voler, en definitiva, canviar-ho tot. Amb honestedat. Amb convicció. Vist des d’avui potser ens va sobrar il·lusió i moltes vegades ens va faltar experiència per saber jugar les cartes que teníem.
Una aposta radical i necessària
Però l’aposta que vam fer en aquell primer moment era radical en el millor sentit de la paraula. Assemblees obertes. Debats públics. Transparència. Decisions col·lectives. El govern de la plaça, no el dels despatxos. I per un instant, va semblar que era possible. Durant dues legislatures, i principalment a la primera, on vam ser decisius per formar govern municipal, Gent per Ciutadella va ser una veu a tenir en compte entre les velles harmonies. Tres regidors que, sense haver passat mai per les escoles de poder, van fer política com cal: des del compromís i la responsabilitat.
Ens vam equivocar, segurament sí. Però des de la distància no tinc cap dubte que vam sumar més encerts que errors. Així i tot, és evident que davant una proposta de màxims com la que presentàvem nosaltres, durant la presència institucional de Gent x Ciutadella algunes veus es van anar apagant, en veure que potser les esperances acabaven massa vegades diluïdes davant la mateixa burocràcia i l’estructura del sistema. A Ciutadella sempre absolutament reticent a qualsevol canvi. El dilema que vam fer front de sempre: oposar-se amb puresa o governar amb contradiccions. Ser el mirall incòmode o formar part del mobiliari. No vam tenir totes les respostes. Però vam fer preguntes que encara avui molesten.
Un llegat que encara ressona
No vam fer una revolució, però vam sacsejar consciències. Vam obrir finestres. Vam demostrar que es podia fer política sense deutes amb ningú, només amb la gent. Vam posar damunt la taula propostes valentes, des del debat entorn a Sant Joan i la dona, avui malauradament més apagat que mai, a altres més pragmàtics com la ubicació de l’estació d’autobusos a Dalt sa Quintana, que pensava Ciutadella no només com a ciutat, sinó com a comunitat. Com a lloc on tothom hi té un lloc.
I, sobretot, vam establir un precedent. El nivell de transparència municipal assolit entre 2015 i 2023 no ha tornat a ser igualat. L’Ajuntament obert, accessible, clar, comprensible. Sense opacitats. Sense misteris. I no és casualitat. És fruit d’una manera d’entendre el servei públic. Una manera que avui, tristament, ja no hi és. Són només tres exemples puntuals, però en vuit anys de govern la influència del pas de Gent x Ciutadella en la ciutat d’avui és més que evident.
Per això avui, una dècada després, convé fer memòria. No per nostàlgia. Sinó per justícia. Per recordar que el que va passar va ser real. Que la política pot ser una altra cosa. Que ho va ser.
Ara potser hi ha qui pensa que Ciutadella Endavant és hereva d’aquella embranzida inicial. Potser sí. Potser no. Jo ho tenc clar. Molts de companys que vam començar en la idea inicial ja no hi són. Crec que alguns altres sí. Però la cosa certa és que les assemblees obertes i públiques ja no hi són. La reivindicació feminista a les festes de Sant Joan s’ha esmicolat. El debat ciutadà, el que trepitja carrer, ha desaparegut. Per molts dels que vam començar: No era això, i ho sabem. Amb tot, no és aquesta cap retret cap a persones, sinó tan sols una constància que en el fons l’agrupació d’electors que va voler ser i va ser Gent x Ciutadella avui no té hereu.
Tal vegada la responsabilitat fou nostra, per no saber passar el relleu com calia. Per no consolidar estructures. Per pensar que la il·lusió bastava.
Però més enllà de totes aquestes reflexions, aprofitant que ja fa una dècada que va començar tot, que com a mínim serveixi aquest escrit per agrair a qui va ser-hi. A qui va creure. A qui va somiar. A qui va apostar per una idea quan no era fàcil fer-ho. De noms em venen a la memòria molts: al marge dels que van ser regidors, com Georgina, Nati, Sebastià. Són persones que van dedicar-hi molt de temps de la seva vida, altruistament i sense tenir cap tipus de càrrec. Ho van fer, simplement de cor, perquè hi van creure. Gràcies a Santi, Antonio, Pilar, África, Fernando, Aram, David, Julio, Pedro, Elvira, José Luis, etc. i les hores i hores que vam passar al Tramuntana ideant un projecte polític quan ni tan sols teníem local encara.
Com deia Pepe Mujica: “Vam voler canviar el món, i potser no vam aconseguir canviar un carall. Però almenys li vam donar un sentit a la nostra presència.”
I això, amics i amigues, no és poca cosa.
I sí, mai és massa tard per tornar a començar, que deia la cançó. Avui ho podríem tornar a fer?
— Sergio Servera, periodista
Ciutadella, maig de 2025
.png)
N.P. / Ciutadella Digital
Fa ja molts d’anys, anava jo per un dels carrers més importants del poble, quan me va creuar una jove, una funcionària que havia vingut provisional a Ciutadella i amb qui havíem fet certa amistat; me ve, em dona una besada i me diu “me’n vaig”; l’havien destinada a un altre lloc fora de l’illa.
Aquesta anècdota em va suggerir el següent comentari:
Hi ha una medicina capaç de millorar la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’estat d’ànim. Una medicina que prevé, que reverteix, que potencia. I el més sorprenent? No té cap efecte secundari.
Es diu moviment. Es diu activitat física. Es diu esport.
Des de la meva experiència com a logopeda, després de vint anys de trajectòria professional, puc afirmar que l’esport és una eina terapèutica potentíssima. A consulta no podem receptar medicaments —això és cosa dels metges—, però sí que podem orientar cap al benestar. I en aquest camí, l’activitat física hi té un paper clau.
És aquí on un esdeveniment que hem viscut fa uns dies a Ciutadella, com la Trail Menorca, cobra tot el sentit.
Perquè la setmana passada vam viure unes jornades intenses, plenes d’energia, entusiasme i ambient als carrers. No només pels corredors, sinó també pels acompanyants, voluntaris i la gent del poble, que ens vam deixar contagiar per aquella vibració especial. Qui més qui menys, va sentir-se part d’una festa que va unir superació personal, esforç i moviment. I és que, tot i que el repte dels 185 km pot semblar una bogeria per a molts, tothom va fer el seu —i això és el que realment importa.
Et demanes: què mou tantes persones, de tantes nacionalitats, a fer aquest trasbals? Les motivacions són múltiples i personals. Però totes tenen en comú una cosa: el poder del moviment com a motor de canvi, de salut i de vida.
A consulta, cercam millores reals en cada persona i en el seu entorn familiar. Parlam d’una mirada integral, personalitzada i global. I és aquí on l’esport pren tot el protagonisme. I alerta: no confonguem moure’ns amb fer esport, que encara que tot suma, no és ben bé el mateix.
S’ha vist que moltes patologies, de tipus molt divers, poden millorar o fins i tot frenar la seva progressió amb una pràctica física regular. Fa unes setmanes vaig llegir que, en casos de depressió, es començava a receptar... anar al gimnàs. I no és cap metàfora.
El que abans era impensable per a molts adults, avui ja és una consulta habitual: “Quin esport em pot anar millor?” No hi ha límits lògics. L’important és practicar allò que et motivi, que t’agradi, que et mogui. En canvi, en el cas dels infants, tot i que molts fan activitats, la resta del dia sovint el passen asseguts. I això és un problema real.
Fer una pràctica puntual i després passar hores en sedentarisme no és el que necessitam.
Segons la OMS, infants i adolescents d’entre 5 i 17 anys haurien de fer almenys 60 minuts diaris d’activitat física moderada o vigorosa, a més d’activitats de tonificació muscular i òssia 3 dies per setmana.
Els adults, per la seva part, haurien de moure’s més i seure menys, amb un mínim de 150 a 300 minuts setmanals d’activitat moderada, o 75 a 150 minuts si és vigorosa. Per obtenir encara més beneficis, s’aconsella superar els 300 minuts setmanals.
Per què? Perquè l’activitat física transforma el cos i la ment.
Facilita la memòria, la concentració, el descans i fins i tot l’eficàcia en l’estudi. És, senzillament, el millor temps invertit.
I per si encara no n’hi havia prou, l’exercici allibera substàncies increïbles:
Tot això, repetesc, sense cap ni un efecte secundari.
Com deia Carol Welch:
“El moviment és una medicina per crear el canvi físic, emocional i mental.”
Això sí, només funciona si t’hi poses.
.png)
Dos poemes de joventut
I
Volia esser poeta,
escriure versos
i recitar-los a cau d'orella
a una nina boja
que em digués t'estim
sota la lluna
i sabés fer el paper
d'un pom de roses
mig marcit.
II
Si a tots el sol
ens dona el viure,
deixau l'ocell,
que voli lliure,
servau l'infant,
que pugui riure.
.jpg)
|
A rqueòleg de professió, apassionat de la paraula escrita, conreador intermitent de la poesia, ençat avui aquesta primera col·laboració a un mitjà digital, sota el títol genèric de VERSOS EN TO MENOR, que serà present aquí cada setmana. Esper que siguin del gust dels lectors. Gustau Juan Benejam Ciutadella, maig de 2025 |
.png)
L’Ajuntament de Ciutadella ha aprovat aquest maig, en sessió plenària, una nova sol·licitud formal a Ports de les Illes Balears per reclamar la construcció immediata d’un ascensor entre l’aparcament de Dalt sa Quintana i el port antic. Aquesta infraestructura és considerada imprescindible per garantir l’accessibilitat universal en un dels espais més transitats del municipi, i la seva execució és competència de Ports IB, organisme dependent del Govern balear.
La demanda institucional s’ha reforçat després de determinar que les escales (que van costar a Ports IB en el seu dia més de 200.000 euros) no compleixen els requisits legals. Sense l’ascensor, l’accés entre el port i l’aparcament no s’ajusta a la normativa vigent sobre accessibilitat als espais públics, fet que afecta especialment persones amb mobilitat reduïda.
Una rampa inviable: només l’ascensor garanteix l’accés universal
Segons l’informe tècnic municipal, per adaptar el fort desnivell existent amb una rampa legalment conforme a l’ordre estatal TMA/851/2021, caldria construir una estructura de més de 230 metres de llargària, una opció inviable des del punt de vista tècnic i urbanístic. Davant d’aquesta realitat, l’ascensor esdevé l’única solució per garantir un itinerari plenament accessible.
L’alcalde de Ciutadella, Llorenç Ferrer, ha reiterat el compromís del consistori per fer realitat aquesta actuació, que ja figurava al projecte original i que, malgrat múltiples gestions anteriors, mai s’ha arribat a executar. Amb el ple donant suport de manera unànime a la petició, Ferrer reforça una reivindicació que considera “legalment inajornable i socialment necessària”.
Anomalia institucional al consell de Ports IB
Des del consistori es denuncia que la manca de voluntat de Ports IB incompleix tant compromisos polítics com obligacions legals. Fonts municipals assenyalen que l’actual situació no només exclou una part de la població, sinó que perjudica també l’atractiu turístic i la mobilitat en una zona clau del municipi.
La interlocució institucional amb Ports IB es veu entorpida pel fet que l’ens autonòmic manté com a representant del municipi al seu consell d’administració l’exbatlessa i actual regidora del PP, Juana Maria Pons, malgrat la queixa per aquest fet de l'actual equip de govern d'esquerres. Val a dir que l’Ajuntament va sol·licitar sense éxit el seu relleu per l’actual batle. Aquesta anomalia institucional, que s’allarga per la negativa de Ports IB a modificar el nomenament, afegeix complexitat a una qüestió que el consistori considera estrictament tècnica i de drets fonamentals.
Amb l’acord plenari ja aprovat, l’Ajuntament trametrà un nou escrit formal a Ports IB exigint l’execució immediata de l’ascensor. Es tracta, segons el govern local, d’una obra fonamental per eliminar una barrera arquitectònica flagrant i avançar cap a una ciutat més justa i accessible per a tothom.
.png)
Mike Sierra / CIUTADELLA DIGITAL
L’Ajuntament de Ciutadella debatrà en el pròxim ple ordinari la proposta de declarar el municipi com a zona tensionada en matèria d’habitatge, d’acord amb el que estableix la Llei estatal de l’Habitatge aprovada el maig de 2023. Amb aquesta iniciativa, l’equip de govern vol obrir la porta a l’aplicació de mecanismes de regulació del preu del lloguer i altres mesures de protecció per als inquilins, especialment davant l’escalada de preus viscuda en els darrers anys.
La nova normativa estatal permet que, si una comunitat autònoma declara una zona tensionada, es pugui establir un topall legal als preus del lloguer en funció d’un índex de referència. Aquesta limitació afecta principalment als grans tenidors —propietaris de més de 10 immobles—, però també restringeix els increments als petits propietaris, que no poden superar la renda anterior actualitzada. El sistema també preveu incentius fiscals de fins al 90% per aquells propietaris que redueixin els lloguers o lloguin a col·lectius prioritaris com joves o famílies vulnerables.
Els criteris que estableix la llei per a declarar una zona com a tensionada són clars, i Ciutadella —com la resta de Menorca— els compleix àmpliament: el cost del lloguer i subministraments bàsics supera el 30% dels ingressos mitjans de les llars, i els preus del lloguer han pujat més de 5 punts per sobre de l’IPC en els darrers cinc anys. Malgrat això, el Govern balear ja ha manifestat en diverses ocasions que no té intenció de fer cap declaració de zona tensionada a les Illes Balears.
Davant aquesta negativa del Govern, el consistori de Ciutadella vol activar la demanda des de l’àmbit municipal, instar a la seva aprovació i situar el municipi com a cas prioritari, tenint en compte la pressió urbanística i el creixent problema d’accés a l’habitatge. En alguns casos, la regulació permetria rebaixar els lloguers a més de la meitat. Per exemple, segons el sistema estatal de referència, un habitatge de dues habitacions a Maó que ara es lloga per 900 euros, podria tenir un preu màxim regulat de 480 euros.
Tot i que des del sector immobiliari s’adverteix que aquesta mesura pot reduir l’oferta de pisos en lloguer, l’equip de govern defensa que la regulació és una eina imprescindible per garantir el dret a un habitatge digne i evitar l’expulsió dels residents locals, especialment joves, famílies amb ingressos baixos i treballadors temporals.
La proposta que es portarà a ple preveu instar formalment el Govern balear a declarar Ciutadella com a zona tensionada, recollint el suport institucional necessari per accedir a les eines de la Llei estatal i protegir l’equilibri social i residencial del municipi.
N.P./ CIUTADELLA DIGITAL
Un grup de veïns i veïnes del barri ha presentat aquest mes d'abril una instància formal a l'Ajuntament de Ciutadella, acompanyada de 500 signatures recollides entre la ciutadania, per reclamar una intervenció immediata a la pista esportiva situada junt al parc infantil del B8, al carrer Gustavo Mas.
L'espai, utilitzat per a la pràctica esportiva, no compleix els mínims de seguretat exigibles: no disposa de cap tancament perimetral ni de xarxes de protecció, la qual cosa suposa un risc per als infants, vianants i vehicles que circulen o aparquen a la zona. Els veïns denuncien que les pilotes sovint surten disparades cap al carrer, posant en perill la seguretat de les persones i els béns materials. En aquest sentit, en els darrers mesos hi ha hagut diversos incidents que han afectat persones i vehicles a causa d'impactes de pilotades, habitualment quan qui juga són persones adultes, amb una intensitat més alta que la prevista per a un recinte que forma part d'un parc infantil i no té consideració d'instal·lació esportiva. A més, la falta de delimitació clara entre la zona infantil i l'ús com a pista esportiva afavoreix conflictes d'ús, especialment quan hi ha presència d'adults jugant partits de futbol.
Durant els darrers mesos, s'han mantingut reunions amb la regidora de Parcs Infantils, Carla Gener, i s'ha produït com a únic avenç el bàndol d'Alcaldia que restringeix l'ús d'aquestes instal·lacions a menors de 14 anys, mesura que la Policia Local ha començat a fer complir i que ha permès reduir parcialment els conflictes. Malgrat això, els riscos estructurals de l'espai continuen sense abordar-se.
Els signants recorden que existeix un informe policial que recomana actuacions concretes com la instal·lació de xarxes, el tancament de la pista i la millora dels elements de contenció. L'Ajuntament, fins avui, no ha executat cap d'aquestes millores, malgrat haver estat advertit de forma reiterada.
En la instància presentada, es deixa constància que l'Ajuntament pot incórrer en responsabilitat pels danys personals o materials que es puguin derivar de la seva inacció davant una problemàtica coneguda, advertida i documentada.
Els veïns reclamen una solució clara: o bé es reconverteix l'espai en una zona infantil segura, com ho és la resta del parc, o si es vol seguir emprant com a pista esportiva, és imprescindible dotar-la de les mesures de seguretat pertinents que estableixen les normatives esportives i urbanístiques.
%20(3).jpg)
.jpg)
.png)
Ciutadella.digital és un mitjà independent de comunicació de la xarxa de periodisme local.
.jpg)
%20(1).jpg)
.jpg)
%20(2).jpg)
%20(4).jpg)
%20(3).jpg)
%20(5).jpg)
%20(6).jpg)