Dimecres arranca el bus llançadora entre Perimetral i Pins, dos mesos després de solicitar-ho al Consell

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L

’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca han arribat finalment a un acord per posar en marxa, a partir del dimecres, un servei de bus llançadora que unirà l’Avinguda Mascaró Pasarius amb la plaça dels Pins, molt a prop del centre històric.

Resposta a una demanda ciutadana i part del projecte de pacificació

Aquesta mesura ha estat llargament sol·licitada per part del consistori, que reclamava una solució urgent per millorar la connexió entre la zona d’arribada dels autobusos i el nucli antic. L’Ajuntament havia plantejat establir un servei integral de connexió gratuïta entre aparcaments perifèrics i el centre històric, pensat tant per a visitants com per a residents.

Millores complementàries a l’espai d’espera

Més enllà del bus llançadora, l’acord inclou també la instal·lació de zones d’ombra a l’àrea d’espera i serveis complementaris com lavabos públics, per garantir unes condicions còmodes i dignes a les persones usuàries.

Col·laboració institucional per una mobilitat digna

L’Ajuntament ha mostrat la seva satisfacció pel que considera “un pas important” per donar resposta a una necessitat real de la població. També ha volgut destacar el clima de col·laboració entre institucions, que ha permès desencallar una situació que feia mesos que es prolongava.

Vilafranca demana a l'alcalde de Ciutadella que els busos tornin als Pins

El Consell Insular de Menorca ha expressat a la reunió de nou el seu desacord amb la decisió de l’Ajuntament de traslladar l’aturada d’Es Pins sense consideren  "haver aconseguit un consens previ amb els sectors afectats, com comerciants, restauradors i veïnat".

El president del Consell, Adolfo Vilafranca, ha sol·licitat formalment aquest divendres 11 de juliol, en una reunió amb el batle de Ciutadella, que es reverteixi el trasllat de l’aturada i es consensuï una solució més àmplia. Segons el Consell, la nova ubicació no compleix les condicions adequades ni ofereix prestacions mínimes. 

Llorenç Ferrer assumeix la presidència del Fons Menorquí de Cooperació per als pròxims dos anys

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L’alcalde de Ciutadella, Llorenç Ferrer, ha estat nomenat nou president del Fons Menorquí de Cooperació per un mandat de dos anys. Succeeix al batle de Ferreries, Pedro Pons, en compliment dels estatuts de l’entitat, que preveuen una presidència rotatòria entre els ajuntaments menorquins.

Durant l’assemblea extraordinària també es van renovar altres càrrecs: Enric Mas, regidor de Maó, ocuparà la secretaria; Maria Antònia Pons, regidora d’Alaior, exercirà com a tresorera; Simón Gornés, conseller del Consell Insular de Menorca, es manté com a vicepresident primer; i Catalina Albertí, directora general de Cooperació del Govern, continua com a vicepresidenta segona. Les administracions restants mantenen les seves vocalies.

30 anys de trajectòria en cooperació

El Fons Menorquí de Cooperació és una entitat sense ànim de lucre integrada pels vuit ajuntaments de Menorca, el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears. Des de fa més de tres dècades, actua com el principal catalitzador de les accions solidàries de l’illa, impulsant projectes de cooperació internacional, educació per a la ciutadania global i promoció de la justícia social.

Va néixer l’any 1993 arran d’una mobilització de vuit ONGD locals que van convèncer les institucions de sumar esforços en una entitat comuna. El Consell Insular i, posteriorment, el Govern balear, s’hi van incorporar també com a membres actius. Actualment, les ONGD continuen vinculades mitjançant el Consell de Cooperació.

Un finançament majoritàriament públic

El Fons Menorquí de Cooperació es finança gairebé íntegrament a través d’aportacions públiques, canalitzades pels ajuntaments menorquins, el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears. Aquest suport permet garantir la continuïtat i l’impacte dels projectes impulsats.

Administració	Aportació anual
Govern Balear	158.380,00 €
Consell Insular de Menorca	708.000,00 €
Ajuntament de Maó	105.309,00 €
Ajuntament de Ciutadella	86.236,00 €
Ajuntament d'Alaior	17.600,00 €
Ajuntament des Castell	19.500,00 €
Ajuntament de Ferreries	27.000,00 €
Ajuntament d'Es Mercadal	20.000,00 €
Ajuntament de Sant Lluís	59.000,00 €
Ajuntament d'Es Migjorn Gran	9.018,00 €
Aportacions privades	6.400,17 €

Aquesta estructura de finançament reforça la vocació pública del Fons i la seva missió de promoure, des de Menorca, un món més just, sostenible i solidari.

L’edifici de la Policia Local, un model que avança cap a la sostenibilitat energètica

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L

’edifici de la Policia Local de Ciutadella s’ha consolidat com un model de transició cap a la sostenibilitat energètica dins la xarxa municipal. Amb activitat ininterrompuda les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, aquest equipament és l’únic amb aquestes característiques a nivell local. Hi passen diariament prop de 100 treballadors —entre agents, personal administratiu i d’altres serveis— i acull també la sala de control municipal, amb un elevat consum elèctric degut a la seva activitat constant.

Un edifici amb un consum energètic molt alt

L’elevada despesa energètica que suposa aquest funcionament continuat havia convertit la comissaria en un dels edificis municipals amb la factura elèctrica més alta. Per això, l’any 2022, en el marc del Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima, es va instal·lar un sistema d’autoconsum fotovoltaic amb una potència de 38,48 kW. Aquesta primera fase va permetre cobrir un 30% del consum elèctric total de l’edifici mitjançant energia renovable produïda in situ.

Ampliació del sistema i incorporació de bateries

Ara, el projecte aprovat preveu una ampliació del sistema fotovoltaic amb noves plaques i la incorporació de bateries d’acumulació, fet que permetrà augmentar substancialment el percentatge d’autoconsum i optimitzar l’ús de l’energia generada. Això suposarà una millora de l’eficiència i una reducció significativa de la dependència de la xarxa elèctrica convencional, amb el consegüent estalvi econòmic i benefici mediambiental.

L’Escoleta Roser Gener, pròxima fita solar

Paral·lelament, l’Ajuntament ha encarregat el projecte per dotar també de plaques solars l’Escola Infantil Roser Gener, aprofitant les bones condicions de la seva coberta. L’adjudicació de la redacció tècnica dels dos projectes ha recaigut en l’enginyer Xavier Genestar Marques, per un import de 14.518,79 euros (IVA inclòs), amb un termini màxim d’execució de tres mesos.

Compromís municipal i finançament insular

Ambdues actuacions s’integren dins el Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima, i reben finançament parcial a través del conveni amb el Consell Insular de Menorca per desplegar el Pla de la Reserva de Biosfera 2024-2025. L’Ajuntament reafirma així el seu compromís per una gestió energètica més responsable, eficient i respectuosa amb el medi ambient.

La Pastoral de Beethoven obre els cicles de música d’estiu a Ciutadella i Maó

IMATGE: Maria Inés Castagneto

L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, amb Francesc Prat al capdavant, interpreta la sisena simfonia, un himne a la natura.

Edu Cendán | JOVENTUTS MUSICALS

Fa uns anys que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca manté un idil·li amb Ludwig van Beethoven. Si al 2022 la cita era amb el Destí, amb la cinquena simfonia, i al 2024, amb la Fraternitat que emana de la novena, aquest any era el torn de la Natura i la sisena de les simfonies composades per l’artista de Bonn.

Un Beethoven contemplatiu i impressionista

Coneguda popularment com La Pastoral, aquesta obra representa una fita tant a l'evolució del llenguatge musical com a l'expressió artística de l'enllaç entre l'ésser humà i la naturalesa. Contràriament a la passió i la força que desprenen les altres dues simfonies, en aquesta trobam un Beethoven molt més contemplatiu, donant gairebé pinzellades impressionistes per descriure el seu entorn.

De fet, el compositor era un apassionat de les llargues caminades pel camp, i trobava en la natura aquesta font d’inspiració que plasma després a la partitura.

El concert inaugural: Coriolà, Haydn i Beethoven

La primera de les dues cites de l’OCIM era el 8 de juliol al Teatre des Born de Ciutadella per inaugurar el 53è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, i el dia 9 al Teatre Principal per fer el mateix amb el Festival de Música de Maó.

En ambdós casos, la vetllada s’obria amb l’Obertura Coriolà op.62 del propi Beethoven, un peça tràgica dedicada al poeta Heinrich Joseph von Collin. Acte seguit, sense pausa, arribà el torn de La presentació del Caos, de Haydn, preludi de La Creació.

La Pastoral: cinc moviments i cap pausa

De nou sense pausa, comença la Sisena. Una de les seves peculiaritats és que està dividia en cinc moviments, a diferència de les estructures clàssiques, on sempre n’hi havia quatre. Però Beethoven és això: la ruptura de les normes establertes. El primer artista amb consciència de sí mateix com a entitat creadora.

Ataquen els 33 músics de l’OCIM a l’ordre del seu director, Francesc Prat, que dirigeix amb les mans despullades. Tota una declaració de principis. Prat és un conductor que dialoga amb l’orquestra, que estableix una connexió amb els músics i fa que la melodia flueixi harmònica i compassada.

De l’alegria pastoral a la tempesta

El primer moviment és el despertar dels sentiments al camp, amb una atmosfera alegre i distesa. El segon moviment reprodueix el transcórrer de l’aigua del riu i el cant dels ocells a través de les cordes i els vents.

L’allegro del tercer moviment evoca les danses camperoles. Però arriba la tempesta: el quart moviment marca la inestabilitat harmònica i la tensió. El timbal i les dissonàncies anuncien el clímax abans que la trompeta posi fi al temporal.

Una conclusió lírica i una ovació merescuda

El cinquè moviment tanca l’obra amb una melodia serena. Retorna la calma i la pau. L’ovació del públic ens retorna a la realitat. Durant més d’una hora, la música ens ha transportat per paisatges sonors, confirmant l’idil·li entre l’OCIM i el geni alemany.

"LA MAMÀ DIU QUE ELS QUE MANEN SÓN PERSONES DOLENTES" per Mike Sierra

Representants públics a la Plaça des Born de Ciutadella durant els actes conmemoratius del Nou de Juliol. 

H

ola. Em dic Joan i tenc 11 anys.  Dimecres va ser un dia especial. Vaig anar amb la mama i el papa a la Plaça des Born. Em van dir que era una festa molt important: el 9 de juliol. Al col·le ja ens havien explicat que en aquesta data es conmemora “l’any de sa desgràcia”, que és quan fa molts anys els turcs van venir i van fer molt de mal a Ciutadella. Diuen que va ser terrible: van matar gent i es van endur dones i fillets com jo cap a Constantinoble. Mare meva.

Però no, no hi vam anar a veure l’acte. Quan vam arribar, ens vam quedar davant del Teatre des Born i vam esperar uns senyors que venien en fila, molt mudats, amb americana i tot. La mama em va donar un cartell que deia coses de l’alcalde, i vam començar a cridar-los. A un d’ells li van tirar un got de plàstic! Em vaig espantar una mica, però la mama em va dir: “tranquil, aquests senyors són molt dolents”.

Segons ella, són els que manen i fan coses molt dolentes per a Ciutadella. Que els hem de renyar, perquè si no, ens ho trauran tot. Jo no ho vaig entendre gaire, però em vaig posar a cridar també, perquè si la mama ho diu, serà veritat.

Érem pocs, però la gent que hi havia cridava molt. Hi havia qui insultava i després reia. Semblaven enfadats, però també contents, com si s’ho passassin bé. Jo només pensava: si aquests senyors manen i diuen que ningú  no els ha votat, com pot ser? Al col·le ens han dit que ara, a diferència d’abans, als polítics els triem nosaltres en unes coses que es diuen eleccions. Però a l' Ajuntament de  Ciutadella, pel que sembla, no va així. A l' escola no m' ho han explicat bé.  La mama i el papa sempre tenen raó. 

De totes maneres, tampoc vaig entendre gaire per què protestàvem. Diuen que han tret els cotxes del Born i que ara els autobusos no poden anar als Pins. El papa diu que els bars tenen menys clients, que els turistes no venen perquè han d’aparcar molt lluny. Que això és molt greu. Ahir, mentre esperàvem taula per dinar als Pins, el vaig sentir parlar-ne amb uns amics. Tots deien el mateix: “Aquest ajuntament ens està matant el turisme”. No sé si és veritat, però ho deien molt convençuts. I mira que vam de esperar estona amb la gent que hi havia per tenir una taula. 

Jo, mentrestant, només pens pensava en una cosa: per què no podem jugar a pilota a la plaça dels Pins? És tot el que voldria. I ara que al Born no hi ha cotxes, quin espai més guapo per jugar! S’hi podria fer una pista, o córrer amb la bici, o fer una guerra d’aigua. Seria un estiu genial, abans de tornar a escola.

Jo vaig al col·legi del Born, i m’han dit que enguany hi podré anar amb bicicleta, perquè l'Ajuntament ha fet un carril bici que arriba fins a la porta de la escola. Els meus pares diuen  ara és més segur. Quina sort!

Només falta que aquests senyors dolents se’n vagin, i ja seria del tot feliç.

Bé... Esper que aquests senyors dolents que manen no sàpiguen que podré anar en bici fins a classe, perquè si ho saben, la mama diu que són prou capaços d’esborrar també el carril bici. Es veu que aquests senyors dolents sempre volen coses dolentes per nosaltres, el poble....

* Un text fictici escrit per Mike Serra. 

NOTA ACLARATORIA: 

DRET DE RECTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA IMATGE QUE ACOMPANYAVA ANTERIORMENT AQUEST ARTICLE D'OPINIÓ FICTICI I SATÍRIC.

"En relación con la publicación titulada Carta de Joan (11 años), CIUTADELLA DIGITAL aclara que la imagen en la que junto a personas mayores de edad aparece un menor en la protesta y que fue utilizada para ilustrar esta publicación no corresponde a ningún menor real llamado Joan, ni el menor que aparecía en la imagen  guarda, por lo tanto, relación con el contenido ficticio del articulo de opinión.

No obstante, tras haber recibido la solicitud por parte de los padres del menor, hemos procedido inmediatamente a retirarla de todos nuestros canales a fin de evitar cualquier malentendido que se pudiera dar y a su vez publicamos esta aclaración tal como se nos ha solicitado.

Lamentamos las molestias ocasionadas y reiteramos nuestro compromiso con el respeto a los derechos de los menores y a la veracidad de nuestros contenidos"

Poemes de Pa Gros

Poemes des Pa Gros (sa Mesquida-Maó)

I

Esquerp, sobre la mar,
guaitant la tempesta brava,
esguardes el navegar
d'una barca llunyedana.

Sa Mesquida, 2007

Arrenca un club de lectura sobre sexualitat, desig i feminismes a l'Espai Meraki

Club de lectura d'estiu a l'espai Meraki, al carrer Mossèn Salord i Farnés de Ciutadella.

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

A

quest estiu, Ciutadella acull una proposta innovadora i transformadora: un Club de Lectura sobre sexualitat que tindrà lloc a l’espai Meraki (c/ Mossèn Salord i Farnés, 33), impulsat per l’educadora  Ainoa Pons. El cicle, que porta per títol genèric “Desig, plaer, feminismes i sexualitat”, està format per sis trobades quinzenals d’una hora i mitja i culminarà amb un taller vivencial d’educació sexual el diumenge 28 de setembre, tant en horari de matí com de tarda.

Dates, horaris i preu

Les sessions del Club es faran els divendres d’estiu, de 12 a 13.30 h, amb les següents dates programades: 11 i 25 de juliol, 8 i 22 d’agost, i 12 i 26 de setembre. El cost és de 10 € per sessió o 50 € pel conjunt de les sis trobades.

Una pregunta inicial per obrir mons

La proposta arrenca amb una pregunta que obre el debat de manera profunda i inclusiva: “Què entenem per sexualitat?” A partir d’aquesta reflexió inicial, s’exploraran temes com el desig, el plaer, el cos i els vincles afectius, tot generant un espai segur i acollidor per compartir inquietuds i experiències.

Un espai segur i pedagògic

L’objectiu principal d’aquest club no és només reflexionar sobre la sexualitat des d’una perspectiva personal, sinó construir un discurs pedagògic i feminista que contribueixi a normalitzar converses encara sovint considerades tabú. El projecte també contempla la creació de continguts divulgatius per fomentar els valors d’igualtat i respecte, especialment des de la mirada dels feminismes.

Ainoa Pons, promotora de la iniciativa, explica que vol “crear un espai segur de trobada on acompanyar persones adultes a compartir les seves preocupacions sobre l’educació sexual, generant un clima empàtic i constructiu que permeti revisar i obrir la conversa sobre un tema tant complex com actual”.

Últimes places disponibles

L’activitat s’adreça a qualsevol persona adulta interessada en ampliar la seva mirada sobre la sexualitat, i encara hi ha places disponibles per aquelles lectores o lectors que sentin que aquesta proposta ressona amb elles. El projecte convida a trencar silencis, fer comunitat i aprofundir en un tema vital des de la llibertat, el respecte i l’educació.

Convindria: prou massificació! S’estrena el videoclip menorquí que denuncia el col·lapse de l’illa

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

La banda sonora alternativa de l’estiu menorquí ja té imatge. Després del llançament de la cançó Convindria el passat 4 de juliol, avui s’ha estrenat el seu videoclip col·lectiu, una nova acció participativa de la campanya Via Menorca, impulsada pel GOB, per denunciar la massificació i la turistificació de l’illa.

Música festiva, missatge contundent

Amb la participació de més de cinquanta persones de perfils molt diversos, la peça audiovisual s’ha enregistrat als vergers de Sant Joan, a Maó. El videoclip mostra escenes quotidianes i paisatges menorquins, però sobretot transmet un missatge clar:
"Direm no a sa temporada si és així de saturada / No hi ha més aforament / A Menorca hi viu gent".

Una acció performativa i col·lectiva

Seguint l’estil de protestes com l’aparcada a Cala en Turqueta o l’abraçada al centre de Ciutadella, el videoclip juga amb la simbologia, la provocació i la representació artística per donar força al clam popular. Les imatges evoquen un ritual col·lectiu on es sumen persones que expressen el seu malestar davant l’actual situació de col·lapse que viu Menorca.

Una barreja de sons menorquins, pop i electrònica

Convindria és una combinació de música popular menorquina, pop i electrònica. Hi participen Anna Ferrer, Verlaat, Frank Pons (Pèl de Gall), la xaranga Bon Ball Tenim, amb producció d’Àngel Gelabert, mescles de Genís Trani i gravació de vents de Toni Pons (EduSound).

Amb picades d’ullet a referents com Joana Pons, els Parranderos o Plora Guiterra, la cançó pretén ser identificable com a menorquina i sonar a festes, locals i espais públics, obrint debat i consciència col·lectiva.

Una crida a imaginar futurs sostenibles

Els símbols del videoclip no tenen una interpretació única: són objectes d’insubordinació, figures per espantar mals o representacions de la complexitat actual. El projecte convida a passar de l’ecologisme de topònims a una resposta col·lectiva davant problemàtiques metabòliques: aigua, energia, habitatge, mobilitat o massificació.

El videoclip, igual que la cançó, és una festa i una celebració de l’acord, una proposta per generar accions col·lectives que defensin un model de Menorca sostenible i digne. Una illa per viure-hi, no només per visitar-la.

FEMINISMES - Una secció de na Lolita Punk

N' Ainoa Pons té 33 anys. Va néixer a Barcelona i té arrels menorquines per part de l’avi. La seva formació principal està vinculada al sector audiovisual: va estudiar Direcció de Cinema a l’ESCAC i va cursar un màster de Realització Documental a l’Escola Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños (Cuba).

La seva trajectòria professional combina la producció de rodatges i esdeveniments culturals, l’ensenyament de dansa a Menorca i a diverses escoles de swing de la península des d’una mirada antiracista, i la comunicació aplicada al món de l’empresa. També ha realitzat formacions en educació sexual i està certificada en Programació Neurolingüística (PNL). Actualment es dedica, entre altres coses, a investigar i llegir sobre feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+.

Ainoa Pons escriurà periòdicament a Ciutadella Digital sota el nom del seu alter ego: Lolita Punk, un personatge creat per ella mateixa que li permet explorar i expressar-se des d’una mirada lliure, crítica i compromesa.

MIRADES DESENFOCADES - una secció de n' Antxon Castresana

F otògraf. Va néixer a Bilbao l'any 1966. El 1992 es va traslladar a Barcelona on es va dedicar a la fotografia de moda. Va cursar un grau de maquillatge a l'escola Cazcarra i va ampliar estudis amb el fotògraf Joaquín Montaner. Al mateix temps seguia amb les seves fotografies de carrer, per les quals és conegut. Va realitzar diversos videoclips, cinema publicitari i fotografia per a concerts i festivals. El 2015 es va instal·lar definitivament a Menorca alternant la seva gran passió, la fotografia de carrer, amb la cura de persones grans.

ENTRADES

Sant Joan, què t'ha passat. Què passa Bro?

26 de juny de 2025

Castells: «El Govern Prohens ha regalat el territori als especuladors»

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells.

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

M

és per Menorca considera que l’aprovació de la Llei de Projectes Residencials Estratègics suposa «un dels majors atemptats urbanístics dels darrers anys» i critica durament que el text obri la porta, segons afirmen, «a un nou model de creixement basat en l’especulació i la desprotecció del territori».

Regal als especuladors

El portaveu del grup menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha expressat la preocupació de la formació pel que qualifiquen de «regal als especuladors». Segons Castells, «amb aquesta llei es canvien les regles del joc per afavorir interessos privats, multiplicant el valor de terrenys que, fins ara, estaven protegits o limitats urbanísticament».

Urbanització en àrees de transició

Des de Més per Menorca asseguren que la norma, impulsada pel Govern de Marga Prohens amb el suport de PP i VOX, permetrà urbanitzar en les anomenades àrees de transició, inclús en municipis que encara disposen de sòl urbanitzable. «És un greu retrocés en la planificació territorial i generarà distorsions en la mobilitat, els serveis i els recursos naturals», afirmen des de la formació.

Especulació i indemnitzacions milionàries

Castells alerta, a més, que aquest model pot tenir conseqüències a llarg termini: «El negoci no és només construir, el negoci és especular, esperar que un futur govern progressista vulgui protegir aquests espais i que els promotors reclamin indemnitzacions milionàries que pagarem entre tots».

Habitatge de Preu Limitat sense garanties

Una altra de les crítiques de Més per Menorca se centra en la substitució progressiva de l’Habitatge de Protecció Oficial per la figura de l’Habitatge de Preu Limitat. Des del partit denuncien que aquesta fórmula «no garanteix cap accés real a l’habitatge per a les classes treballadores», ja que els preus, remarquen, «estan molt propers als del mercat lliure».

Amnistia a les infraccions urbanístiques

La formació també expressa el seu rebuig a la modificació del règim sancionador en sòl rústic protegit. Consideren que l’amnistia per a infraccions urbanístiques en aquests terrenys, prevista en un termini de vuit anys, «envia un missatge preocupant i genera la percepció que delinquir urbanísticament surt gratis».

Tramitació amb esmenes fora de termini

Finalment, Més per Menorca denuncia les formes emprades durant la tramitació parlamentària, acusant PP i VOX d’aprofitar la seva majoria per introduir esmenes fora de termini i limitar el debat. «S’ha utilitzat el Parlament com un decorat per executar operacions urbanístiques sense un debat real ni rigor institucional», lamenten.

Des de la formació menorquinista ja estudien possibles accions polítiques i legals per intentar frenar els efectes d’una norma que consideren «destructiva per al territori i que hipoteca el futur urbanístic de les Illes».

EL MAPA DEFINITIU| Així queda la plaça des Born sense vehicles, la nova zona blava i el carril bici

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

L

a plaça des Born de Ciutadella ja té la seva configuració definitiva. Després d’un any de reordenació urbana i aprofitant el desmuntatge de les infraestructures de Sant Joan, l’Ajuntament ha activat els darrers canvis que afecten l’estacionament, la mobilitat i l’ús de l’espai públic al centre històric.

Aquest és el resum pràctic de com queda la zona:

Born exclusiu per a vianants i nova parada de taxis

La plaça des Born es consolida com a espai exclusiu per a vianants. En aquests dies s’està acabant la senyalització horitzontal, que inclou la delimitació de la nova parada de taxis i de les àrees de càrrega i descàrrega dins la mateixa plaça.

A més, s’instal·laran jardineres per marcar clarament els límits del carril de circulació per als vehicles autoritzats, i es col·locarà la senyalització vertical corresponent.

Reorganització de l’aparcament: zona blava i zona verda

Entre dijous i avui s’està pintant l’aparcament de l’OAR, que es convertirà en zona blava. A més, avui es preveu acabar el nou aparcament situat al costat de la plaça dels Pins i senyalitzar l’accés de baixada per la Costa Marina.

Les màquines expenedores de tiquets es traslladaran a la plaça dels Pins i a la plaça de la Pau. La zona blava en aquestes ubicacions entrarà en funcionament a partir de demà, 1 de juliol.

A la plaça dels Pins també es crea una zona verda amb 25 places exclusives per a residents i una nova àrea de zona blava amb 50 places addicionals. D’altra banda, es guanyen 17 places d’estacionament de rotació davant l’Ajuntament, al passeig.

En total, s’han eliminat 130 places d’aparcament a la plaça des Born, però se’n recuperen més de 90 en altres punts pròxims.

Nou carril bici fins al CEIP Joan Benejam

També s’està pintant el nou tram de carril bici, que connectarà la plaça des Born amb l’escola Joan Benejam, millorant així la mobilitat sostenible a la zona.

Mobiliari urbà i terrasses

Durant el mes de juliol es preveu completar la instal·lació de bancs, papereres i altres elements de mobiliari urbà. També es delimitaran els espais destinats a les terrasses dels establiments, per tal d’ordenar l’ús de la via pública.

Aparcaments addicionals a Sa Coma i Mascaró Pasarius

L’aparcament de Sa Coma continuarà obert i operatiu. A més, l’Ajuntament està treballant per mantenir actiu l’aparcament provisional habilitat per les festes de Sant Joan a l’avinguda Mascaró Pasarius. Aquests dos espais es consideren estratègics per l’alt volum de vehicles i la seva proximitat a la parada de bus.

COMPRAR SOLARS I FER-SE LA FOTO: L'OPERACIÓ HA ANAT BÉ, PERÒ MADONA ÉS MORTA per Mike Sierra

MIKE SIERRA  CIUTADELLA DIGITAL

E l problema de l'habitatge a Menorca sagna. I, mentre sagna, les administracions es fan la foto. El Consell Insular ha anunciat recentment, amb tota la pompa habitual, la compra de nous terrenys per construir habitatge protegit. Un milió d'euros per un solar a Es Mercadal, i un altre milió per Alaior i Ferreries. Però la realitat és tossuda: les promocions no estaran enllestides abans del 2029 o 2030. És a dir, d'aquí cinc anys, si tot va bé.

Una crisi que expulsa

Quantes famílies hauran hagut de deixar l'illa abans que aquestes claus arribin a les seves mans? Quants treballadors no hauran pogut acceptar una feina aquí per manca d'un lloguer assequible? Com esperen que vinguin mestres, policies, sanitaris, si no poden ni trobar un lloc digne on viure? És una crisi que expulsa, lentament però implacablement, a qui no juga la lliga dels sous alts i les herències.

Focs d'artifici i maquillatge

Fer anuncis sobre adquisicions de sòl públic pot tenir valor com a política a llarg termini, però avui per avui són focs d'artifici. Una manera de maquillar un drama que afecta el dia a dia dels menorquins, tant de naixement com d'arrelament. La veritable solució passa per mesures més valentes i immediates: regulació estricta dels preus, bonificacions potents per als residents, limitació de la compra de propietats per part de no residents, i una política fiscal que afavoreixi l'ús residencial per sobre de l'especulatiu.

Protegir Menorca

Menorca no és una urbanització. No pot ser-ho. I els seus pobles no poden seguir jugant una partida perduda contra els lloguers turístics. Protegir els residents hauria de ser l'objectiu comú i prioritari de tots els partits polítics de l'illa. Cal diferenciar: potenciar les urbanitzacions per als visitants, sí, però reservar els nuclis urbans tradicionals per a qui fa vida a Menorca. Perquè ells i elles en són l'essència.

Construir habitatge públic està bé. Fer-ho a temps i amb equitat, és imprescindible.

Comprar solars, cedir-los a l'IBAVI, fer-se la foto... i ja veurem el 2030. L'operació ha anat bé, però madona és morta.

Només als municipis "amics"

Els darrers anuncis d'adquisició de sòl públic per part del Consell Insular s'han concentrat exclusivament en municipis governats pel mateix color polític: Es Mercadal, Alaior i Ferreries. Altres localitats, on el PP no governa, resten de moment òrfenes d'aquest tipus d'inversions, fet que ha alimentat encara més l'escepticisme. En tot cas, es tracta de projectes que, en el millor dels escenaris, no seran una realitat abans del final de la legislatura. I per llavors, l'aigua ja haurà arribat al coll de molts joves que hauran renunciat a formar un projecte de vida a la seva terra.