Una guitarra sap plorar…i fascinar

Concert de Álvaro Toscano a Ciutadella. Foto: Maria Inés Castagneto.

Xavier Seguí Povedano | JJMM CIUTADELLA

La tercera cita del 53è Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella ens reunia de nou a l'entorn idíl·lic del Claustre des Seminari. Per aquesta ocasió la guitarra era l'instrument protagonista, de la mà del jove cordovès Álvaro Toscano, recentment guardonat amb el primer premi al Certamen Internacional de Guitarra Clàssica “Andrés Segovia”, a Granada, i amb una projecció nacional i internacional els darrers anys que ens feien preveure que no seria un recital qualsevol.

L'instrument i el repertori

Aquest instrument, tant arrelat a la cultura espanyola i tant familiar també en la cultura popular menorquina mai ens deixa de sorprendre per la seva versatilitat. Demostració d'això darrer en feu l’artista convidat amb el repertori que proposava.

Començava el concert amb una peça del compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, la qual ens oferí una combinació de ritmes més propis de l’època romàntica, com la mazurka i el vals, amb la del “choro”, gènere de música popular brasilera. Un mestissatge curiós per les diferències en l'accentuació rítmica de cada un d'aquests però que magistralment es fusionaren resultant una obra fresca i animada sense estridències. Podem dir que la distància entre els ritmes -o músiques– populars i la música culta no estan tant enfora.

Sempre han servit d'inspiració, sobretot a partir del s. XIX, i aquí el mestre Villa-Lobos sabía el què feia.

La tècnica de Toscano

Des d’un inici el públic semblava haver quedat meravellat -i jo també- per la pulcritud en la que Toscano interpretava cada passatge. Tot en el seu lloc, en un exercici d'eufòria continguda en els fortes i una gran delicadesa quan tocava posar l’accent en la sonoritat de l'instrument. L'entorn hi acompanyava, en una vetllada -sense massa calor- que ens convidava a la introspecció.

A respirar tranquil·lament per fer anar la imaginació de cada ú, ajudats pel gest i les respiracions musicals del guitarrista, tot observant la nuesa de l'instrument i l'intèrpret a dalt l'escenari.

El romanticisme d’Amèrica a Europa

La segona obra del programa ens conduïa al plè romanticisme, amb la “Sonata Romántica” de Manuel María Ponce en homenatge al vienès Franz Schubert. Un reconeixement a un dels compositors romàntics de part d’un autor llatinoamericà. Estructurada en els quatre moviments categòrics, es cercava en cada un d'ells la delicadesa en cada nota, en cada acord, donant importància a l'element clau de la música, el so -en cada una de les seves vessants-.

Un repertori exigent

Seguint amb la tònica d'autors de finals del dinou i principis dels vint, les “Variaciones sobre la Folia op. 15” del barceloní Miguel Llobet contribuiren a l'exposició de l'instrument en diferents registres i posant a prova el virtuosisme de l'intèrpret, a mesura que anava avançant la peça. Un tema, el de la folía, que li ve com anell al dit a la guitarra i porta a l'instrumentista al deliri, a la locura repetitiva que, com en tot moment, Toscano resolgué amb la perfecció tècnica que el caracteritza.

El viatge musical i emocional

Endinsats en la descripció d'ambients i espais amb els arrenjaments d’“Almería” i “El Albaicín” de la suite “Ibèria” del músic de Camprodon Isaac Albéniz, un mateix pensa en si, a dia d'avui, un compositor els descriuria musicalment de la mateixa manera. I no fa falta viatjar a aquests racons icònics d'Andalusia com feu Albéniz, sinó que basta mirar al nostre voltant i demanar-se com sonaria una peça descriptiva del nucli antic de Ciutadella? O, del litoral de Menorca?

Els espais que considerem emblemàtics dels nostres pobles i ciutats, els quals ens identifiquen com a col·lectiu - menorquins/es– mantenen aquest aire de calma, traspuen alegria i sensibilitat i serenen la nostra respiració (com ens provocava la guitarra de Toscano).

La resposta és clara: si no aconseguim mantenir aquests ambients nostrats, si no li llevam soroll a tot el que passa al món, la música queda amagada. I és la música, com sempre, la que ens despulla davant les realitats i ens convida a fer vols imaginaris i introspectius portant-nos a un altre estadi on hi impera el respecte. Com molt bé transmeté el guitarrista cordovès en ambdues peces: objectiu complert.

Els bisos: emoció compartida

Però els presents no volíem que aquesta sensació se'ns acabés i Toscano recollí el missatge del públic agraint-los el respectuós silenci mostrat al llarg de la vetllada i que li havia permès connectar amb ells i amb l'ànima de cada una de les obres interpretades. Ell també feu aquest exercici d’introspecció de la mà de la guitarra. I com que s’hi trobava còmode connectant paisatges, ens regalaria “Recuerdos de la Alhambra” i, per si no en teníem prou, “Capricho árabe”, ambdues de Francesc Tàrrega.

El nivell demostrat en aquesta part final del recital parla d’un artista que no tan sols domina els colors, registres i tècnica de l'instrument sinó que t'explica, et fascina i et dóna a entendre que amb sons es poden dibuixar moltes coses.

Una invitació final

Us animo a continuar gaudint d’aquestes experiències amb la programació que ens té preparada Joventuts Musicals de Ciutadella. Cada recital és una història nova per entendre l'actualitat què vivim. Ens hi veurem al Claustre!

Poemes de Pa Gros III

Poemes des Pa Gros (sa Mesquida-Maó)

III

Gavines tens als teus peus,
gavines volant a l'aire,
càrritxs de relam ferm,
aladerns de fulles llargues,

arrapades al faldar
del migjorn, a la solana,
arrecerades del vent,
redòs de la tramuntana.

Sa Mesquida, 2007

LA TRAGÈDIA ÉS UN TRANSPORT PÚBLIC PRECARI I NO EL FET DE DUR ELS BUSOS A PERIMETRAL per Mike Sierra

Per Mike Sierra

Aquesta setmana ha arribat a Ciutadella Digital una carta al director que hauria de fer reflexionar a més d’un. L’ha signada Pamela Rodríguez, en nom d’un grup d’usuaris habituals del transport públic de Menorca. Gent que, a diferència de molts que opinen amb contundència, l’utilitza de veritat, cada dia, tot l’any, per anar a treballar, estudiar o simplement desplaçar-se. I per això el seu testimoni és tan valuós: perquè parla amb coneixement, des de l’experiència directa, i no des del populisme.

El títol de la carta: un crit de realitat

El títol de la carta no pot ser més clar:

“Ciutadella no puede frenar el avance del transporte público pensando solo en el pasado.”

La seva defensa de la nova ubicació de la parada d’autobusos a la Via Perimetral no és una defensa institucional. És una defensa d’un model que, amb totes les mancances que encara té, ha començat a fer més lògic un sistema de transport històricament absurd. Fins fa poc, combinar rutes entre empreses, línies i municipis era una odissea: retards constants, caminades innecessàries, enllaços perduts i caps de setmana en què el servei pràcticament desapareixia.

“Hasta hace poco, las conexiones entre líneas —especialmente entre las rutas de Autocares Torres (urbanizaciones) y las de TMSA (como la línea 1 hacia Maó)— eran un despropósito. [...] Desde que la parada principal está en la Perimetral, las combinaciones entre líneas han mejorado. Los tiempos de espera se han reducido, las rutas se cruzan con más lógica y hay líneas que por fin empiezan a tener usuarios. No es perfecto, pero es una mejora real.”

Aquesta és la clau: no és perfecte, però és una millora real. I revertir aquest canvi per pressions populistes o nostàlgiques seria una passa enrere. Sobretot quan estam parlant d’una distància irrisòria: 500 metres. Sí, mig quilòmetre. Però el soroll generat sembla com si haguéssim desplaçat l’estació a un altre poble.

Una dècada de desídia institucional

I tanmateix, el que ens cal és posar el focus on toca: en el veritable drama del transport públic a Menorca. Un sistema sense contracte des de fa més de deu anys, amb promeses buides de totes les administracions, i amb una única excepció destacable (turística, es clar i rendible): la introducció de la línia a Macarella. I encara això, feta “a la brava”, afegida a un contracte caducat sota la fórmula de “prova pilot”. Una prova que s’ha fet permanent per la porta del darrere, sense transparència i sense revisió.

Mentrestant, cap govern al Consell de Menorca —ni l’anterior ni l’actual del Partit Popular— ha estat capaç d’impulsar un nou concurs públic. Cap licitació nova, cap pla integral, cap xarxa coordinada, cap aposta decidida. Només anuncis de colors i titulars buits: que si tarifes intel·ligents, que si connexions amb l’aeroport, que si més freqüències. Foc d’encenalls. 

I es que legalment, és impossible introduir cap millora real mentre el contracte estigui caducat i prorrogat en precari. Per això, Menorca no podrà avançar en el transport públic fins que el Consell Insular sigui capaç de treure un nou concurs. Aquest fet, que fa una dècada que dura, és la gran tragèdia del servei insular, i es manté amagat de cara a la ciutadania. Cada anunci de millora,cada bus al aeroport, és fum de formatjades. Pur maquillaje polític. 

Les demandes dels usuaris

“Lo que hace falta es pensar en la Menorca que vive aquí todo el año, no en la que viene dos semanas. Señalización clara, rutas útiles, horarios realistas y derecho a moverse. Eso es fomentar el transporte público. Lo demás es maquillaje.”

“La Menorca que madruga, enlaza, corre y espera el bus existe. Pero sigue siendo invisible para quienes toman decisiones.” més clar impossible, a la carta. 

El problema no és el lloc: és el sistema

És fàcil desviar el debat cap a si la parada és més o manco cèntrica. És còmode discutir si la Perimetral està prou equipada o si seria millor tornar als Pins. Però això és confondre el dit amb la lluna. El lloc és una anècdota quan el sistema no funciona.

Com pretenem fomentar l’ús del transport públic si, com diu la carta:

• No hi ha horaris pensats per a estudiants o treballadors?
• No hi ha busos nocturns per a qui entra o surt de feina de nit?
• No hi ha reforços en caps de setmana?
• No hi ha senyalització clara ni informació multilingüe per a turistes?
• No hi ha transbordaments gratuïts entre línies?

Això no és fomentar res. Això és perpetuar la precarietat i fer veure que no es deixa de fer feina (sic) perquè hi ha una parada nova, una línia a la platja o un QR per pagar el bitllet.

L’absurd hivernal i la invisibilitat permanent

La carta també denuncia l’abandonament de moltes zones en temporada baixa. A partir d’octubre, moltes línies desapareixen o es redueixen a mínims. Queda gent aïllada, sense servei bàsic. El que es necessita és introduir minibusos o serveis flexibles, perquè les persones puguin mantenir l’hàbit d’usar el bus tot l’any.

I pel que fa al turisme, l’única preocupació sembla ser que el visitant no es perdi... però ni això es fa bé. No s’informa que la línia 60 passa pels Pins, no s’indica com connectar amb la Platja Gran, i es col·lapsen línies residencials sense donar alternatives.

I tot això, a Maó també: a l’estació, els retards fan perdre enllaços amb altres pobles o amb l’aeroport. Esperes de dues hores. O taxis. O resignació.

La Perimetral, una parada encara sense dignitat

Ara bé, defensar que la nova ubicació ha millorat les connexions no significa ignorar que l’avinguda Josep Mascaró Passarius no està equipada com caldria. Falta ombra, falta infraestructura, i falta dignitat. I aquí és on han de respondre no només l’Ajuntament de Ciutadella, sinó també el Consell Insular de Menorca i el Govern Balear.

Ja n’hi ha prou de jugar al “i tu més”, mentre la casa continua sense escombrar. Fa anys que es parla d’una estació d’autobusos per a Ciutadella, i fa anys que no es posa cap pedra. La ciutadania ha acceptat el canvi d’ubicació. Ara són les institucions qui han de posar-se a fer feina de veritat.

I si no ho fan, l’Ajuntament hauria de donar la cara i explicar públicament per què no hi ha recursos, qui incompleix, i què s’està fent per revertir aquesta deixadesa. Els veïns s’ho mereixen.

Un final  a la carta que resumeix el drama

“El sistema actual no está pensado para quienes trabajan, estudian o viven aquí. Simplemente, no está preparado.”

I aquí és on rau tot el problema. Podem seguir discutint sobre la Perimetral, o podem començar a exigir un transport públic modern, funcional, planificat i pensat per a la gent que viu a Menorca. No per qui hi ve dues setmanes. No per quedar bé en un PowerPoint. I no per tapar amb propaganda el que no es vol arreglar.

No és el lloc. És el sistema. I mentre no ho entenguem, seguirem mirant el dit, sense veure el sol.

➤ Accedeix a la carta original que ha inspirat l'article de Mike Sierra.

CONSENS IMPOSSIBLE. ACCIÓ IMPRESCINDIBLE. 30 ANYS D’ ESPERA PER UN BORN SENSE COTXES per Sergi Servera

C

rec que va ser en un d’aquells espais de ciutadania que vam fer durant la legislatura 2015-2019. O potser en una xerrada sobre mobilitat al Cercle Artístic, cap a finals de 2022. Ja no ho recordo. Però sí que recordo el tema: es tornava a parlar de fer de la plaça del Born un espai sense cotxes i per als vianants.

Aquest és un tema que, per la seva complexitat, genera debat i opinions diverses entre la ciutadania.

De sobte, una intervenció del públic ho va deixar tot clar. I va fer evident que el consens mai seria total: “Jo estic d'acord en peatonalitzar el Born, però primer hauríem de fer un aparcament de 4 plantes i llevar l'escola del Born. Ja fa anys que es va dir de traslladar-la per ampliar l'Ajuntament. I  ara seria un espai ideal per a un aparcament.”

El debat etern

És a dir, gairebé trenta anys després que tots els partits polítics, elecció rere elecció, incloguin la peatonalització del Born als seus programes, el debat seguia al mateix punt que als anys 90. Hi ha qui no veu malament tenir una plaça sense cotxes... si tenim tots els cotxes guardats al costat. Però no és això. El model no pot ser aquest. El que cal fer és evitar l'accés del tràfic rodat a les zones del centre i per aço crear un aparcament al mig del poble es condemna a una ciutat a viure patint per sempre la contaminació, embussos i molèsties de centenars de vehicles entrant i sortint del cor de la nostra ciutat, 24 hores al dia a l'estiu. I és clar, aquesta solució no la contempla l'esquerra ni bona part de la dreta civilitzada. El futur no és aquest. Ni aquí ni a cap lloc.  Perquè no cal oblidar que per aparcar tots els vehicles que ens visiten, i els que tenim nosaltres empadronats, no ens calen ni un aparcament subterrani ni quatre. Per taent la alternativa mai pot ser aquesta. Al PMUS, en aprovació inicial, un document signat i fet per tècnics especialistes, i basat en dades, es deixa ben clar.  I és evident que tothom pot dir la seva, però haurem d'escoltar més atentament als que ens saben.  ¿Com és que encara no s'ha trobat un tècnic en mobilitat que defensi a cap entrevista pública que la solució de futur passa per construir aparcaments als centres històrics, quan més millors, i així solucionar els problemes de la falta de aparcament a les ciutats.  Esper amb interès un estudi sobre el tema que ens argumenti els beneficis per als ciutadans, i el medi ambient de una cosa així. 

Els cotxes, ni els busos ni cap vehicle haurien d’entrar al nucli antic de Ciutadella. La ciutat no dona per a més. Tots els models europeus de mobilitat aposten per restringir els centres. Sí als aparcaments per a residents. Sí als accessos per a veïns, persones amb mobilitat reduïda, serveis puntuals o emergències. Però poca cosa més.

Una decisió valenta

Després de 30 anys, un equip de govern ha fet una passa endavant. Ha retirat l’aparcament de la plaça del Born. Ha posat fi al caos circulatori de cada estiu. I no, no s’han resolt tots els altres problemes de mobilitat. Que ja hi eren, i per tant encara hi són. Però s’ha fet la primera passa. Una passa imprescindible per mirar endavant. Per avançar, cal caminar. Per tant aplaudim el gest i la feina feta per aconseguir de moment treure els cotxes de la plaça des Born. 

L’altra opció era seguir escrivint-ho als programes electorals cada quatre anys i no fer res. I això no és governar. Això és ocupar una cadira, deixar passar la legislatura i no moure res, per intentar seguir quatre anys més.  Però Ciutadella ja té moltes coses pendents, per seguir sense obrir melons de temes importants. Crearan molesties, sí, entrebancs, segur, però el futur, gràcies a aquestes accions acabarà sent millor.  

No fer res no és una opció

És clar que es podia haver fet d’una altra manera. Estic segur que si en Llorenç Ferrer, na Maria Jesús Bagur o en Pepe Capellà haguessin pogut anar a dormir un dia i despertar-se amb el Born ja reformat, amb la plaça nova, els aparcaments regulats i l’accés restringit, haurien estat molt més feliços. S’haurien estalviat mals de cap.

I cal dir-ho també als qui protesten —i és legítim protestar, sempre que sigui per vies democràtiques— que els polítics no tenen com a objectiu complicar la vida a ningú. Tot el contrari. Però la política no pot agradar a tothom. I molt menys a curt termini.

Fer és millor que prometre

A mi, el Born sense cotxes m’agrada. També crec que s’haurien pogut fer moltes coses millor i abans. No es van fer. No els culpo. Els que hem estat regidors sabem perfectament que una cosa és el que volem fer, una altra el que sabem que cal fer, i una altra molt diferent el que podem fer. Fer-ho tot de cop, a una administració local, és impossible. Governi l’esquerra o la dreta, tant és. No és una qüestió de partits.

Això ho saben na Juana Maria Pons Torres, en Llorenç Ferrer, i la resta. Tornam al punt de sempre: o no fer res per no complicar-nos, o entendre que fer política és transformar, no sobreviure. Millorar la ciutat. En aquest cas, Ciutadella.

El 2027 no ha de ser un punt final

El 2027 haurem de valorar què s’ha fet. I què s’ha deixat de fer. Però donem temps. No fem demagògia parlant de consens o de posar-se d’acord amb tothom. Governar és prendre decisions. I les decisions, per definició, no poden agradar a tothom.

Ara toca mirar endavant. Posar-se a treballar en la remodelació física de la plaça. Comunicar-la amb el port mitjançant un ascensor. Regular l’estacionament. Fer que només accedeixin al centre els vehicles empadronats a Ciutadella. I començar a dibuixar una mobilitat del segle XXI.

No és el final: és la primera pedra

Aquesta decisió no és un punt final. És la primera pedra d’un projecte molt més ampli de mobilitat futura per a Ciutadella. Ara s’ha de començar a esbossar. Cal valentia. Cal tenir un full de ruta. Cal una visió a llarg termini. I està clar: només la tindrà l’esquerra. O no serà. Avançar o quedar-se igual.

Un debat que encara és viu

La distància entre la Perimetral i el centre és de 500 metres. Uns 10 minuts caminant tranquil·lament. No hi ha costes. No hi ha cap distància que faci imprescindible, per a la majoria de persones, haver d’entrar-hi amb vehicle. Una altra cosa és que cal millorar els accessos. Fer carrers amables, voreres amples. Això és evident.

Per cert, la ubicació a la Perimetral va ser la que tots els partits polítics van consensuar en el seu dia. Tots menys un. Gent per Ciutadella sempre va defensar una opció diferent: portar l’estació a dalt la Quintana. Més econòmica. Més turística. I a més, permetia integrar un barri històricament marginat i massa allunyat del centre.

La gran aposta havia de ser exigir a Ports IB un ascensor a la seva vorera, just a l’altura de l’antiga terminal portuària. I que l’ajuntament assumís el cost d’un altre ascensor al Born, aprofitant les Coves de Baixamar, per accedir-hi en superfície. No se’ns va fer cas. Personalment, continuo pensant que era —i és— la millor opció.

Per una política que transforma

Jo confio en qui és capaç de fer coses i d’assumir riscos. No en qui només busca rèdit de posar pals a les rodes i fer discursos populistes per guanyar aplaudiments fàcils.

Enhorabona a PSOE i PSM per ser coherents amb el programa electoral i amb la idea de mobilitat que vam treballar plegats durant tants anys. Llàstima que no vam ser capaços de fer-ho abans.

Ara toca seguir. Sense por, sense populismes. I amb la mirada posada en el futur de Ciutadella.

* És un article d'opinió de Sergi Servera. 

Poemes de Pa Gros II

Poemes des Pa Gros (sa Mesquida-Maó)

II

Abril després de la pluja,
quan el sol el dia allarga,
la llacor s'omple de flors,
herba aspra, tot salada.

Sa Mesquida, 2007

DE DINS ESTANT: NOTES D'UN EXREGIDOR - per Sergi Servera

P eriodista i ex regidor. Va néixer a Ciutadella l’any 1979. Del 2004 al 2013 va treballar a Última Hora Menorca. L’any 2014 va fer el salt a la política i va ser un dels impulsors de l’agrupació Gent x Ciutadella, de la mà de Podem. Va ser regidor a l’Ajuntament de Ciutadella entre el 2015 i el 2023, amb responsabilitats en diverses àrees com Seguretat Ciutadana, Mobilitat, Noves Tecnologies, Transparència i Comunicació.

L’any 2023 va decidir fer una passa al costat i apartar-se de la política institucional. Actualment es dedica a la comunicació, així com a la consultoria, assessorament i formació digital per a persones i empreses.

ENTRADES

CONSENS IMPOSSIBLE. ACCIÓ IMPRESCINDIBLE. 30 ANYS D’ ESPERA PER UN BORN SENSE COTXES

1.3.25

GENT X CIUTADELLA: FA 10 ANYS LA POLÍTICA VA ESDEVENIR ESPERANÇA

1.3.25

ENS CALEN APARCAMENTS SUBTERRÀNIS?

1.11.24

AUGE I CAIGUDA DE LA TRANSPARÈNCIA

12.9.24

Ciutadella rendeix homenatge a la missionera Antònia de Jesús Juan Torres per una vida de servei als més oblidats

Una ciutadellenca universal, reconeguda per gairebé cinquanta anys de missió humanitària a l’Índia, rep el reconeixement del seu poble amb una placa commemorativa.

Ciutadella ha retut un sentit homenatge a Antònia de Jesús Juan Torres, monja carmelita missionera nascuda a la ciutat el 20 de març de 1916 i que va dedicar gairebé cinquanta anys a l’atenció de persones afectades per la lepra a l’Índia. L’acte, carregat d’emoció i gratitud, va tenir lloc a la seu de la comunitat de les germanes carmelites del carrer de Maó, 16, i va comptar amb l’assistència del batle, Llorenç Ferrer, que va lliurar una placa commemorativa a la seva família en nom de la ciutat.

Amb aquest gest, Ciutadella reconeix l’entrega, la vocació i la generositat d’una de les seves filles més compromeses, que va fer del seu camí vital un exemple radical de servei als més vulnerables, en un entorn de pobresa extrema i discriminació. El seu llegat espiritual, sanitari i humà va anar molt més enllà de les fronteres insulars.

Una vida dedicada als invisibles

Antònia de Jesús va ingressar a la congregació l’any 1941 i, el 1954, acompanyada de dues germanes més, va partir cap a l’estat de Gujarat, a l’Índia, per fundar la primera comunitat sanitària carmelita dedicada a combatre la lepra. Va començar cuidant persones totalment excloses i abandonades per les seves famílies, i va contribuir decisivament a transformar aquella realitat desoladora.

Després d’una primera etapa duríssima, la seva tasca es va expandir amb la creació de nous centres sanitaris, escoles, internats i programes socials. Desenes de dones índies seguiren el seu exemple i s’incorporaren a la missió carmelita, contribuint a estendre una xarxa de suport i dignificació de la vida.

“La seva feina la va convertir en esperança viva per als marginats, una mà amiga enmig del patiment i una veu silenciosa però ferma en favor dels més oblidats”, va expressar el batle Ferrer durant l’acte. I va afegir: “Va fer una tasca d’humanitat, d’amor cristià i de compromís amb la dignitat de cada persona”.

Una llum que perdura

Antònia de Jesús va morir l’11 de setembre de 2001 a Dediapada, a la regió índia de Gujarat, però el seu record i la seva obra perduren en els múltiples centres que va ajudar a crear i en la vida de centenars de persones que van trobar en ella suport, esperança i dignitat.

La placa commemorativa, iniciativa de l’Ajuntament de Ciutadella, vol ser una finestra oberta a la memòria, a la inspiració i a la responsabilitat compartida. Tal com es va dir durant l’acte, aquest homenatge pretén arribar especialment a les noves generacions, perquè coneguin la figura d’una dona senzilla i decidida que va saber construir ponts entre cultures i sembrar amor enmig del dolor.

“És un orgull per a Ciutadella haver estat el bressol d’una dona com ella. Amb aquest gest, li volem donar les gràcies i mantenir viva la seva llum”, va concloure el batle.

Dimecres arranca el bus llançadora entre Perimetral i Pins, dos mesos després de solicitar-ho al Consell

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L

’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca han arribat finalment a un acord per posar en marxa, a partir del dimecres, un servei de bus llançadora que unirà l’Avinguda Mascaró Pasarius amb la plaça dels Pins, molt a prop del centre històric.

Resposta a una demanda ciutadana i part del projecte de pacificació

Aquesta mesura ha estat llargament sol·licitada per part del consistori, que reclamava una solució urgent per millorar la connexió entre la zona d’arribada dels autobusos i el nucli antic. L’Ajuntament havia plantejat establir un servei integral de connexió gratuïta entre aparcaments perifèrics i el centre històric, pensat tant per a visitants com per a residents.

Millores complementàries a l’espai d’espera

Més enllà del bus llançadora, l’acord inclou també la instal·lació de zones d’ombra a l’àrea d’espera i serveis complementaris com lavabos públics, per garantir unes condicions còmodes i dignes a les persones usuàries.

Col·laboració institucional per una mobilitat digna

L’Ajuntament ha mostrat la seva satisfacció pel que considera “un pas important” per donar resposta a una necessitat real de la població. També ha volgut destacar el clima de col·laboració entre institucions, que ha permès desencallar una situació que feia mesos que es prolongava.

Vilafranca demana a l'alcalde de Ciutadella que els busos tornin als Pins

El Consell Insular de Menorca ha expressat a la reunió de nou el seu desacord amb la decisió de l’Ajuntament de traslladar l’aturada d’Es Pins sense consideren  "haver aconseguit un consens previ amb els sectors afectats, com comerciants, restauradors i veïnat".

El president del Consell, Adolfo Vilafranca, ha sol·licitat formalment aquest divendres 11 de juliol, en una reunió amb el batle de Ciutadella, que es reverteixi el trasllat de l’aturada i es consensuï una solució més àmplia. Segons el Consell, la nova ubicació no compleix les condicions adequades ni ofereix prestacions mínimes. 

Llorenç Ferrer assumeix la presidència del Fons Menorquí de Cooperació per als pròxims dos anys

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L’alcalde de Ciutadella, Llorenç Ferrer, ha estat nomenat nou president del Fons Menorquí de Cooperació per un mandat de dos anys. Succeeix al batle de Ferreries, Pedro Pons, en compliment dels estatuts de l’entitat, que preveuen una presidència rotatòria entre els ajuntaments menorquins.

Durant l’assemblea extraordinària també es van renovar altres càrrecs: Enric Mas, regidor de Maó, ocuparà la secretaria; Maria Antònia Pons, regidora d’Alaior, exercirà com a tresorera; Simón Gornés, conseller del Consell Insular de Menorca, es manté com a vicepresident primer; i Catalina Albertí, directora general de Cooperació del Govern, continua com a vicepresidenta segona. Les administracions restants mantenen les seves vocalies.

30 anys de trajectòria en cooperació

El Fons Menorquí de Cooperació és una entitat sense ànim de lucre integrada pels vuit ajuntaments de Menorca, el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears. Des de fa més de tres dècades, actua com el principal catalitzador de les accions solidàries de l’illa, impulsant projectes de cooperació internacional, educació per a la ciutadania global i promoció de la justícia social.

Va néixer l’any 1993 arran d’una mobilització de vuit ONGD locals que van convèncer les institucions de sumar esforços en una entitat comuna. El Consell Insular i, posteriorment, el Govern balear, s’hi van incorporar també com a membres actius. Actualment, les ONGD continuen vinculades mitjançant el Consell de Cooperació.

Un finançament majoritàriament públic

El Fons Menorquí de Cooperació es finança gairebé íntegrament a través d’aportacions públiques, canalitzades pels ajuntaments menorquins, el Consell Insular i el Govern de les Illes Balears. Aquest suport permet garantir la continuïtat i l’impacte dels projectes impulsats.

Administració	Aportació anual
Govern Balear	158.380,00 €
Consell Insular de Menorca	708.000,00 €
Ajuntament de Maó	105.309,00 €
Ajuntament de Ciutadella	86.236,00 €
Ajuntament d'Alaior	17.600,00 €
Ajuntament des Castell	19.500,00 €
Ajuntament de Ferreries	27.000,00 €
Ajuntament d'Es Mercadal	20.000,00 €
Ajuntament de Sant Lluís	59.000,00 €
Ajuntament d'Es Migjorn Gran	9.018,00 €
Aportacions privades	6.400,17 €

Aquesta estructura de finançament reforça la vocació pública del Fons i la seva missió de promoure, des de Menorca, un món més just, sostenible i solidari.

L’edifici de la Policia Local, un model que avança cap a la sostenibilitat energètica

N.P. | CIUTADELLA DIGITAL

L

’edifici de la Policia Local de Ciutadella s’ha consolidat com un model de transició cap a la sostenibilitat energètica dins la xarxa municipal. Amb activitat ininterrompuda les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, aquest equipament és l’únic amb aquestes característiques a nivell local. Hi passen diariament prop de 100 treballadors —entre agents, personal administratiu i d’altres serveis— i acull també la sala de control municipal, amb un elevat consum elèctric degut a la seva activitat constant.

Un edifici amb un consum energètic molt alt

L’elevada despesa energètica que suposa aquest funcionament continuat havia convertit la comissaria en un dels edificis municipals amb la factura elèctrica més alta. Per això, l’any 2022, en el marc del Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima, es va instal·lar un sistema d’autoconsum fotovoltaic amb una potència de 38,48 kW. Aquesta primera fase va permetre cobrir un 30% del consum elèctric total de l’edifici mitjançant energia renovable produïda in situ.

Ampliació del sistema i incorporació de bateries

Ara, el projecte aprovat preveu una ampliació del sistema fotovoltaic amb noves plaques i la incorporació de bateries d’acumulació, fet que permetrà augmentar substancialment el percentatge d’autoconsum i optimitzar l’ús de l’energia generada. Això suposarà una millora de l’eficiència i una reducció significativa de la dependència de la xarxa elèctrica convencional, amb el consegüent estalvi econòmic i benefici mediambiental.

L’Escoleta Roser Gener, pròxima fita solar

Paral·lelament, l’Ajuntament ha encarregat el projecte per dotar també de plaques solars l’Escola Infantil Roser Gener, aprofitant les bones condicions de la seva coberta. L’adjudicació de la redacció tècnica dels dos projectes ha recaigut en l’enginyer Xavier Genestar Marques, per un import de 14.518,79 euros (IVA inclòs), amb un termini màxim d’execució de tres mesos.

Compromís municipal i finançament insular

Ambdues actuacions s’integren dins el Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima, i reben finançament parcial a través del conveni amb el Consell Insular de Menorca per desplegar el Pla de la Reserva de Biosfera 2024-2025. L’Ajuntament reafirma així el seu compromís per una gestió energètica més responsable, eficient i respectuosa amb el medi ambient.

La Pastoral de Beethoven obre els cicles de música d’estiu a Ciutadella i Maó

IMATGE: Maria Inés Castagneto

L’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, amb Francesc Prat al capdavant, interpreta la sisena simfonia, un himne a la natura.

Edu Cendán | JOVENTUTS MUSICALS

Fa uns anys que l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca manté un idil·li amb Ludwig van Beethoven. Si al 2022 la cita era amb el Destí, amb la cinquena simfonia, i al 2024, amb la Fraternitat que emana de la novena, aquest any era el torn de la Natura i la sisena de les simfonies composades per l’artista de Bonn.

Un Beethoven contemplatiu i impressionista

Coneguda popularment com La Pastoral, aquesta obra representa una fita tant a l'evolució del llenguatge musical com a l'expressió artística de l'enllaç entre l'ésser humà i la naturalesa. Contràriament a la passió i la força que desprenen les altres dues simfonies, en aquesta trobam un Beethoven molt més contemplatiu, donant gairebé pinzellades impressionistes per descriure el seu entorn.

De fet, el compositor era un apassionat de les llargues caminades pel camp, i trobava en la natura aquesta font d’inspiració que plasma després a la partitura.

El concert inaugural: Coriolà, Haydn i Beethoven

La primera de les dues cites de l’OCIM era el 8 de juliol al Teatre des Born de Ciutadella per inaugurar el 53è Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, i el dia 9 al Teatre Principal per fer el mateix amb el Festival de Música de Maó.

En ambdós casos, la vetllada s’obria amb l’Obertura Coriolà op.62 del propi Beethoven, un peça tràgica dedicada al poeta Heinrich Joseph von Collin. Acte seguit, sense pausa, arribà el torn de La presentació del Caos, de Haydn, preludi de La Creació.

La Pastoral: cinc moviments i cap pausa

De nou sense pausa, comença la Sisena. Una de les seves peculiaritats és que està dividia en cinc moviments, a diferència de les estructures clàssiques, on sempre n’hi havia quatre. Però Beethoven és això: la ruptura de les normes establertes. El primer artista amb consciència de sí mateix com a entitat creadora.

Ataquen els 33 músics de l’OCIM a l’ordre del seu director, Francesc Prat, que dirigeix amb les mans despullades. Tota una declaració de principis. Prat és un conductor que dialoga amb l’orquestra, que estableix una connexió amb els músics i fa que la melodia flueixi harmònica i compassada.

De l’alegria pastoral a la tempesta

El primer moviment és el despertar dels sentiments al camp, amb una atmosfera alegre i distesa. El segon moviment reprodueix el transcórrer de l’aigua del riu i el cant dels ocells a través de les cordes i els vents.

L’allegro del tercer moviment evoca les danses camperoles. Però arriba la tempesta: el quart moviment marca la inestabilitat harmònica i la tensió. El timbal i les dissonàncies anuncien el clímax abans que la trompeta posi fi al temporal.

Una conclusió lírica i una ovació merescuda

El cinquè moviment tanca l’obra amb una melodia serena. Retorna la calma i la pau. L’ovació del públic ens retorna a la realitat. Durant més d’una hora, la música ens ha transportat per paisatges sonors, confirmant l’idil·li entre l’OCIM i el geni alemany.

"LA MAMÀ DIU QUE ELS QUE MANEN SÓN PERSONES DOLENTES" per Mike Sierra

Representants públics a la Plaça des Born de Ciutadella durant els actes conmemoratius del Nou de Juliol. 

H

ola. Em dic Joan i tenc 11 anys.  Dimecres va ser un dia especial. Vaig anar amb la mama i el papa a la Plaça des Born. Em van dir que era una festa molt important: el 9 de juliol. Al col·le ja ens havien explicat que en aquesta data es conmemora “l’any de sa desgràcia”, que és quan fa molts anys els turcs van venir i van fer molt de mal a Ciutadella. Diuen que va ser terrible: van matar gent i es van endur dones i fillets com jo cap a Constantinoble. Mare meva.

Però no, no hi vam anar a veure l’acte. Quan vam arribar, ens vam quedar davant del Teatre des Born i vam esperar uns senyors que venien en fila, molt mudats, amb americana i tot. La mama em va donar un cartell que deia coses de l’alcalde, i vam començar a cridar-los. A un d’ells li van tirar un got de plàstic! Em vaig espantar una mica, però la mama em va dir: “tranquil, aquests senyors són molt dolents”.

Segons ella, són els que manen i fan coses molt dolentes per a Ciutadella. Que els hem de renyar, perquè si no, ens ho trauran tot. Jo no ho vaig entendre gaire, però em vaig posar a cridar també, perquè si la mama ho diu, serà veritat.

Érem pocs, però la gent que hi havia cridava molt. Hi havia qui insultava i després reia. Semblaven enfadats, però també contents, com si s’ho passassin bé. Jo només pensava: si aquests senyors manen i diuen que ningú  no els ha votat, com pot ser? Al col·le ens han dit que ara, a diferència d’abans, als polítics els triem nosaltres en unes coses que es diuen eleccions. Però a l' Ajuntament de  Ciutadella, pel que sembla, no va així. A l' escola no m' ho han explicat bé.  La mama i el papa sempre tenen raó. 

De totes maneres, tampoc vaig entendre gaire per què protestàvem. Diuen que han tret els cotxes del Born i que ara els autobusos no poden anar als Pins. El papa diu que els bars tenen menys clients, que els turistes no venen perquè han d’aparcar molt lluny. Que això és molt greu. Ahir, mentre esperàvem taula per dinar als Pins, el vaig sentir parlar-ne amb uns amics. Tots deien el mateix: “Aquest ajuntament ens està matant el turisme”. No sé si és veritat, però ho deien molt convençuts. I mira que vam de esperar estona amb la gent que hi havia per tenir una taula. 

Jo, mentrestant, només pens pensava en una cosa: per què no podem jugar a pilota a la plaça dels Pins? És tot el que voldria. I ara que al Born no hi ha cotxes, quin espai més guapo per jugar! S’hi podria fer una pista, o córrer amb la bici, o fer una guerra d’aigua. Seria un estiu genial, abans de tornar a escola.

Jo vaig al col·legi del Born, i m’han dit que enguany hi podré anar amb bicicleta, perquè l'Ajuntament ha fet un carril bici que arriba fins a la porta de la escola. Els meus pares diuen  ara és més segur. Quina sort!

Només falta que aquests senyors dolents se’n vagin, i ja seria del tot feliç.

Bé... Esper que aquests senyors dolents que manen no sàpiguen que podré anar en bici fins a classe, perquè si ho saben, la mama diu que són prou capaços d’esborrar també el carril bici. Es veu que aquests senyors dolents sempre volen coses dolentes per nosaltres, el poble....

* Un text fictici escrit per Mike Serra. 

NOTA ACLARATORIA: 

DRET DE RECTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA IMATGE QUE ACOMPANYAVA ANTERIORMENT AQUEST ARTICLE D'OPINIÓ FICTICI I SATÍRIC.

"En relación con la publicación titulada Carta de Joan (11 años), CIUTADELLA DIGITAL aclara que la imagen en la que junto a personas mayores de edad aparece un menor en la protesta y que fue utilizada para ilustrar esta publicación no corresponde a ningún menor real llamado Joan, ni el menor que aparecía en la imagen  guarda, por lo tanto, relación con el contenido ficticio del articulo de opinión.

No obstante, tras haber recibido la solicitud por parte de los padres del menor, hemos procedido inmediatamente a retirarla de todos nuestros canales a fin de evitar cualquier malentendido que se pudiera dar y a su vez publicamos esta aclaración tal como se nos ha solicitado.

Lamentamos las molestias ocasionadas y reiteramos nuestro compromiso con el respeto a los derechos de los menores y a la veracidad de nuestros contenidos"

Poemes de Pa Gros

Poemes des Pa Gros (sa Mesquida-Maó)

I

Esquerp, sobre la mar,
guaitant la tempesta brava,
esguardes el navegar
d'una barca llunyedana.

Sa Mesquida, 2007

Arrenca un club de lectura sobre sexualitat, desig i feminismes a l'Espai Meraki

Club de lectura d'estiu a l'espai Meraki, al carrer Mossèn Salord i Farnés de Ciutadella.

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

A

quest estiu, Ciutadella acull una proposta innovadora i transformadora: un Club de Lectura sobre sexualitat que tindrà lloc a l’espai Meraki (c/ Mossèn Salord i Farnés, 33), impulsat per l’educadora  Ainoa Pons. El cicle, que porta per títol genèric “Desig, plaer, feminismes i sexualitat”, està format per sis trobades quinzenals d’una hora i mitja i culminarà amb un taller vivencial d’educació sexual el diumenge 28 de setembre, tant en horari de matí com de tarda.

Dates, horaris i preu

Les sessions del Club es faran els divendres d’estiu, de 12 a 13.30 h, amb les següents dates programades: 11 i 25 de juliol, 8 i 22 d’agost, i 12 i 26 de setembre. El cost és de 10 € per sessió o 50 € pel conjunt de les sis trobades.

Una pregunta inicial per obrir mons

La proposta arrenca amb una pregunta que obre el debat de manera profunda i inclusiva: “Què entenem per sexualitat?” A partir d’aquesta reflexió inicial, s’exploraran temes com el desig, el plaer, el cos i els vincles afectius, tot generant un espai segur i acollidor per compartir inquietuds i experiències.

Un espai segur i pedagògic

L’objectiu principal d’aquest club no és només reflexionar sobre la sexualitat des d’una perspectiva personal, sinó construir un discurs pedagògic i feminista que contribueixi a normalitzar converses encara sovint considerades tabú. El projecte també contempla la creació de continguts divulgatius per fomentar els valors d’igualtat i respecte, especialment des de la mirada dels feminismes.

Ainoa Pons, promotora de la iniciativa, explica que vol “crear un espai segur de trobada on acompanyar persones adultes a compartir les seves preocupacions sobre l’educació sexual, generant un clima empàtic i constructiu que permeti revisar i obrir la conversa sobre un tema tant complex com actual”.

Últimes places disponibles

L’activitat s’adreça a qualsevol persona adulta interessada en ampliar la seva mirada sobre la sexualitat, i encara hi ha places disponibles per aquelles lectores o lectors que sentin que aquesta proposta ressona amb elles. El projecte convida a trencar silencis, fer comunitat i aprofundir en un tema vital des de la llibertat, el respecte i l’educació.

Convindria: prou massificació! S’estrena el videoclip menorquí que denuncia el col·lapse de l’illa

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

La banda sonora alternativa de l’estiu menorquí ja té imatge. Després del llançament de la cançó Convindria el passat 4 de juliol, avui s’ha estrenat el seu videoclip col·lectiu, una nova acció participativa de la campanya Via Menorca, impulsada pel GOB, per denunciar la massificació i la turistificació de l’illa.

Música festiva, missatge contundent

Amb la participació de més de cinquanta persones de perfils molt diversos, la peça audiovisual s’ha enregistrat als vergers de Sant Joan, a Maó. El videoclip mostra escenes quotidianes i paisatges menorquins, però sobretot transmet un missatge clar:
"Direm no a sa temporada si és així de saturada / No hi ha més aforament / A Menorca hi viu gent".

Una acció performativa i col·lectiva

Seguint l’estil de protestes com l’aparcada a Cala en Turqueta o l’abraçada al centre de Ciutadella, el videoclip juga amb la simbologia, la provocació i la representació artística per donar força al clam popular. Les imatges evoquen un ritual col·lectiu on es sumen persones que expressen el seu malestar davant l’actual situació de col·lapse que viu Menorca.

Una barreja de sons menorquins, pop i electrònica

Convindria és una combinació de música popular menorquina, pop i electrònica. Hi participen Anna Ferrer, Verlaat, Frank Pons (Pèl de Gall), la xaranga Bon Ball Tenim, amb producció d’Àngel Gelabert, mescles de Genís Trani i gravació de vents de Toni Pons (EduSound).

Amb picades d’ullet a referents com Joana Pons, els Parranderos o Plora Guiterra, la cançó pretén ser identificable com a menorquina i sonar a festes, locals i espais públics, obrint debat i consciència col·lectiva.

Una crida a imaginar futurs sostenibles

Els símbols del videoclip no tenen una interpretació única: són objectes d’insubordinació, figures per espantar mals o representacions de la complexitat actual. El projecte convida a passar de l’ecologisme de topònims a una resposta col·lectiva davant problemàtiques metabòliques: aigua, energia, habitatge, mobilitat o massificació.

El videoclip, igual que la cançó, és una festa i una celebració de l’acord, una proposta per generar accions col·lectives que defensin un model de Menorca sostenible i digne. Una illa per viure-hi, no només per visitar-la.

FEMINISMES - Una secció de na Lolita Punk

N' Ainoa Pons té 33 anys. Va néixer a Barcelona i té arrels menorquines per part de l’avi. La seva formació principal està vinculada al sector audiovisual: va estudiar Direcció de Cinema a l’ESCAC i va cursar un màster de Realització Documental a l’Escola Internacional de Cine i TV de San Antonio de los Baños (Cuba).

La seva trajectòria professional combina la producció de rodatges i esdeveniments culturals, l’ensenyament de dansa a Menorca i a diverses escoles de swing de la península des d’una mirada antiracista, i la comunicació aplicada al món de l’empresa. També ha realitzat formacions en educació sexual i està certificada en Programació Neurolingüística (PNL). Actualment es dedica, entre altres coses, a investigar i llegir sobre feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+.

Ainoa Pons escriurà periòdicament a Ciutadella Digital sota el nom del seu alter ego: Lolita Punk, un personatge creat per ella mateixa que li permet explorar i expressar-se des d’una mirada lliure, crítica i compromesa.

MIRADES DESENFOCADES - una secció de n' Antxon Castresana

F otògraf. Va néixer a Bilbao l'any 1966. El 1992 es va traslladar a Barcelona on es va dedicar a la fotografia de moda. Va cursar un grau de maquillatge a l'escola Cazcarra i va ampliar estudis amb el fotògraf Joaquín Montaner. Al mateix temps seguia amb les seves fotografies de carrer, per les quals és conegut. Va realitzar diversos videoclips, cinema publicitari i fotografia per a concerts i festivals. El 2015 es va instal·lar definitivament a Menorca alternant la seva gran passió, la fotografia de carrer, amb la cura de persones grans.

ENTRADES

Sant Joan, què t'ha passat. Què passa Bro?

26 de juny de 2025

Castells: «El Govern Prohens ha regalat el territori als especuladors»

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells.

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

M

és per Menorca considera que l’aprovació de la Llei de Projectes Residencials Estratègics suposa «un dels majors atemptats urbanístics dels darrers anys» i critica durament que el text obri la porta, segons afirmen, «a un nou model de creixement basat en l’especulació i la desprotecció del territori».

Regal als especuladors

El portaveu del grup menorquinista al Parlament, Josep Castells, ha expressat la preocupació de la formació pel que qualifiquen de «regal als especuladors». Segons Castells, «amb aquesta llei es canvien les regles del joc per afavorir interessos privats, multiplicant el valor de terrenys que, fins ara, estaven protegits o limitats urbanísticament».

Urbanització en àrees de transició

Des de Més per Menorca asseguren que la norma, impulsada pel Govern de Marga Prohens amb el suport de PP i VOX, permetrà urbanitzar en les anomenades àrees de transició, inclús en municipis que encara disposen de sòl urbanitzable. «És un greu retrocés en la planificació territorial i generarà distorsions en la mobilitat, els serveis i els recursos naturals», afirmen des de la formació.

Especulació i indemnitzacions milionàries

Castells alerta, a més, que aquest model pot tenir conseqüències a llarg termini: «El negoci no és només construir, el negoci és especular, esperar que un futur govern progressista vulgui protegir aquests espais i que els promotors reclamin indemnitzacions milionàries que pagarem entre tots».

Habitatge de Preu Limitat sense garanties

Una altra de les crítiques de Més per Menorca se centra en la substitució progressiva de l’Habitatge de Protecció Oficial per la figura de l’Habitatge de Preu Limitat. Des del partit denuncien que aquesta fórmula «no garanteix cap accés real a l’habitatge per a les classes treballadores», ja que els preus, remarquen, «estan molt propers als del mercat lliure».

Amnistia a les infraccions urbanístiques

La formació també expressa el seu rebuig a la modificació del règim sancionador en sòl rústic protegit. Consideren que l’amnistia per a infraccions urbanístiques en aquests terrenys, prevista en un termini de vuit anys, «envia un missatge preocupant i genera la percepció que delinquir urbanísticament surt gratis».

Tramitació amb esmenes fora de termini

Finalment, Més per Menorca denuncia les formes emprades durant la tramitació parlamentària, acusant PP i VOX d’aprofitar la seva majoria per introduir esmenes fora de termini i limitar el debat. «S’ha utilitzat el Parlament com un decorat per executar operacions urbanístiques sense un debat real ni rigor institucional», lamenten.

Des de la formació menorquinista ja estudien possibles accions polítiques i legals per intentar frenar els efectes d’una norma que consideren «destructiva per al territori i que hipoteca el futur urbanístic de les Illes».

EL MAPA DEFINITIU| Així queda la plaça des Born sense vehicles, la nova zona blava i el carril bici

N.P.  CIUTADELLA DIGITAL

L

a plaça des Born de Ciutadella ja té la seva configuració definitiva. Després d’un any de reordenació urbana i aprofitant el desmuntatge de les infraestructures de Sant Joan, l’Ajuntament ha activat els darrers canvis que afecten l’estacionament, la mobilitat i l’ús de l’espai públic al centre històric.

Aquest és el resum pràctic de com queda la zona:

Born exclusiu per a vianants i nova parada de taxis

La plaça des Born es consolida com a espai exclusiu per a vianants. En aquests dies s’està acabant la senyalització horitzontal, que inclou la delimitació de la nova parada de taxis i de les àrees de càrrega i descàrrega dins la mateixa plaça.

A més, s’instal·laran jardineres per marcar clarament els límits del carril de circulació per als vehicles autoritzats, i es col·locarà la senyalització vertical corresponent.

Reorganització de l’aparcament: zona blava i zona verda

Entre dijous i avui s’està pintant l’aparcament de l’OAR, que es convertirà en zona blava. A més, avui es preveu acabar el nou aparcament situat al costat de la plaça dels Pins i senyalitzar l’accés de baixada per la Costa Marina.

Les màquines expenedores de tiquets es traslladaran a la plaça dels Pins i a la plaça de la Pau. La zona blava en aquestes ubicacions entrarà en funcionament a partir de demà, 1 de juliol.

A la plaça dels Pins també es crea una zona verda amb 25 places exclusives per a residents i una nova àrea de zona blava amb 50 places addicionals. D’altra banda, es guanyen 17 places d’estacionament de rotació davant l’Ajuntament, al passeig.

En total, s’han eliminat 130 places d’aparcament a la plaça des Born, però se’n recuperen més de 90 en altres punts pròxims.

Nou carril bici fins al CEIP Joan Benejam

També s’està pintant el nou tram de carril bici, que connectarà la plaça des Born amb l’escola Joan Benejam, millorant així la mobilitat sostenible a la zona.

Mobiliari urbà i terrasses

Durant el mes de juliol es preveu completar la instal·lació de bancs, papereres i altres elements de mobiliari urbà. També es delimitaran els espais destinats a les terrasses dels establiments, per tal d’ordenar l’ús de la via pública.

Aparcaments addicionals a Sa Coma i Mascaró Pasarius

L’aparcament de Sa Coma continuarà obert i operatiu. A més, l’Ajuntament està treballant per mantenir actiu l’aparcament provisional habilitat per les festes de Sant Joan a l’avinguda Mascaró Pasarius. Aquests dos espais es consideren estratègics per l’alt volum de vehicles i la seva proximitat a la parada de bus.